La ciutat mai no dorm perquè tem els somnis, sosté el bidell de l’institut que demà passat es jubila. I des que no hi corren a lloure pasquins, papers i altres reclams de lluita, no sabem dir bé i dolç en aquest temps de vasos esmorrellats i cels insidiosos. També es lamenta el maquinista del
A punt de mitjanit, a la plaça del llogaret on havia anat a fer un mos abans de retornar a la lectura de la novel·la que havia de recensionar, les formigues alades s’havien fet seu l’espai breu que ocupava. No s’impacientà gens, en veure-les deambular per la taula metàl·lica i pujar braços amunt cap a
L’aire que corre fa més païble la calor. Així i tot, les platges i les cales de l’illa s’ompliran de pells incautament exposades al sol. Millor les gandules i altres ginys per esquivar la calda i estirar la peresa dels diumenges que temps fa que han deixat de ser dies de precepte. Els diaris acompanyen
Molles de pa en el camí desficien la gola de l’esbart de teuladers que estrenen l’estiu revoltant l’oratge, escriu l’estudiant d’una tibada al primer foscant de l’últim dia d’exàmens. L’esforç d’atenció que ha hagut de fer darrerament li passa factura i sent córrer venes endins una solució serosa que barreja a parts iguals tristesa, abatiment
Desvetllar-se abans que el despertador exerceixi amb tot rigor les seves funcions, adverteix de mals averanys. I encara més, percebre, just botar del llit, la pesantor d’una cella, preludi de migranya. Basta mirar per la finestra de la cuina, mentre hom fa el cafè, i veure com la broma entela la claror, per adonar-se que
Reposa, cos meu, descansa. Ja se’n van les abelles i els falziots que et destorben la claror tan costosa de reunir. Descansa, cos meu, reposa, que ja ve l’unicorn amb els records que t’han d’estormeiar la feixuguesa de l’alè, la insolidaritat de l’estupidesa i la ira dels injustos. Aquieta’t i deixa que l’aigua tèbia convenientment embalsamada
A qui li agradi llegir amb llapis a punt, dedicar com més hores millor al text que l’ha pres, és un plaer que costa de descriure. No tocar carrer en tot el darrer diumenge de la primavera per no deixar la lectura que et té enllepolit, pot ser sí que és una mena de follia
L’esperança capdecantoneja com les putes d’un temps, diu el del setè, que fa tres anys que és a l’atur i pensa que el gin Xoriguer pres a pèl i regularment com si fos un antibiòtic li llevarà les morques del cervell. La del novè, la dona del policia que sempre va emmorronxat, com si l’arrogància
Amb la son enganxada encara a les pipelles, dues notes periodístiques em confirmen que el món, per moltes xarxes socials que s’activin i per molta globalització convertida en na Maria-enganxa, no és el globus terraqüi, sinó allò que abastam amb la llengua que hem mamat i dues gambades. Dues notes, per això, que no creuaran
En sortir de ca seva, el sorprèn favorablement la flaire intensa i gens impostora de les primeres roses de les pasteres del veí, que cuida amb un zel que esborrona. I en estar-ne ben ple, sense fer-ne comptes, del fons més rebregat de la seva memòria, li ve al cap el vals francès Dominó, que
Queda l’horabaixa amb molt poca juguera, si hem de fer cas a la severitat de l’aire que corr com si fes tard a una cita ineludible. La càrrega de malenconia que s’ensuma en el glatir dels cossos que també passen sense voler deixar petja ni rastre de perfum, escarrufa els primers xiscles de les aus
Cada dia és de llibre i d’un llibre. Això no obstant, avui, del llibre, en feim festa. Festejam la lletra i els qui, a través d’ella, ens estimulen els afanys de reflexió, els ressorts de les emocions i les ànsies de llibertat. Dia gran, per tot això, que enguany cal que celebrem amb un punt
Diuen les cròniques –canòniques o apòcrifes, tant se val- que el 16 d’abril de 1962, Bob Dylan, aleshores encara Robert Allen Zimmerman, acabava d’escriure la cançó “Blowin’ In The Wind”. Sembla que va ser en el cafè novaiorquès “Fat Black Pussycat”, estant amb el seu amic David Blue. La primera vegada que la cantà va
Botswana, capital Gaborone, és una república de l’Àfrica austral que aconseguí la independència de la Gran Bretanya el 1966. Té una població de prop de dos milions d’habitants amb una esperança de vida de cinquanta anys i presenta una de les taxes de malalts de la sida més altes d’Àfrica, superiors al 37%, que reben,
Radiant Segona festa de Pasqua. Les segones festes de Nadal i Pasqua, en els nostres Països Catalans, van molt lligades al matriarcat que, de sempre, ha marcat la nostra nissaga. Així, si per Nadal i Pasqua es reunia la família del marit, les segones festes ho feia la família de l’esposa. Abans d’anar a dinar