Cada dia és de llibre i d’un llibre. Això no obstant, avui, del llibre, en feim festa. Festejam la lletra i els qui, a través d’ella, ens estimulen els afanys de reflexió, els ressorts de les emocions i les ànsies de llibertat. Dia gran, per tot això, que enguany cal que celebrem amb un punt més d’atenció i de tensió: les envestides del govern de les Illes Balears contra el català, la nostra llengua, són cada cop més virulentes. I no són escomeses locals, sinó que afecten, naturalment, tota la comunitat catalanoparlant, la que s’estén, com bé sabem, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
Per això, com a símbol d’aquesta lluita incessant per la vigència dels nostres drets lingüístics ha nascut el llaç amb els colors de la nostra llengua quadribarrada. Avui, per tant, és un molt bon moment per comprar llibres i per enllaçar la rosa. Fem-ho combativament i alegre. I com a penyora, el poema de Salvador Espriu “Les roses recordades”:
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Molt bona diada de Sant Jordi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!