marginàlies

Desvetllar-se abans que el despertador exerceixi amb tot rigor les seves funcions, adverteix de mals averanys. I encara més, percebre, just botar del llit, la pesantor d’una cella, preludi de migranya. Basta mirar per la finestra de la cuina, mentre hom fa el cafè, i veure com la broma entela la claror, per adonar-se que el dia arriba força carregat d’espatlles. I en té fonaments sobrats, el jorn, avui, per néixer embromat: Emili Teixidor ha mort. Ens deixa els seus mons i les seves criatures; i la seva aposta revoltosa per la lectura i l’atenció preferent per la pedagogia.

Ens deixa el seu optimisme murri, gens adipós, però no calia que se n’anàs per prendre’n consciència.

El primer glop de cafè que creies fer perfectament mesurat et bofega la punta de la llengua i s’estremeix tot el santoral en sentir com renegues. Et queden hores de notar la cremor, més emprenyosa que dolorosa. Per més afegir al banyat, llegeixes que el PP d’Aragó, en línia amb el bauzanisme que vulgaritza i embeneiteix l’arxipèlag, per humiliar els catalanoparlants de la Franja de Ponent, a la modificació de la llei de llengües, diu que parlen la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”. Per disbarats i catalanofòbia que no quedi! Com aquí, a les illes de la calma tensa -i densa-, el PP d’Aragó vol protegir les seves llengües “des de la voluntarietat i sense imposicions”, això és, atacant i travant tot parlar que no sigui el castellà, l’únic que s’imposa testosterònicament.

No queda gens enrere l’equip popular de govern de l’Ajuntament de Palma que ha decidit eliminar la intervenció de Miquel Àngel Llonovoy del programa de festes de sant Joan, tot considerant que Palma només pot tenir un “pregó”, el de sant Sebastià, el seu patró. Feia 18 anys, que Llonovoy arrancava aquesta festa que nasqué fa molts anys per iniciativa de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma. La veritable raó d’aquesta caiguda de cartell és que l’actor mallorquí, des de la poètica i l’humor, repassa críticament l’activitat municipal i a aquest equip de govern popular no li agraden gens ni les bromes ni les sàtires, que són costums bàrbares que cal erradicar. A canvi de Miquel Àngel Llonovoy, raresa endèmica poc agradosa, l’Ajuntament de Palma ha decidit contractar el festival de reggae de Benicassim “Rototom”. Segons la regidora de Participació Ciutadana, Sandra Fernández, amb aquest concert, ajudaran a posicionar Palma “tant a nivell europeu com internacional”. Què vol dir, la regidora, dient el que diu, que no diu res?

El mal de cap sembla que pot més que la dosi paracetamoliana en llegir que “en aigües de Balears” es duen a terme uns exercicis navals per mantenir aquestes aigües lliures de l’amenaça de mines i garantir, així, el trànsit dels vaixells mercants. Segons les cròniques, hi participen més de 500 militars espanyols, francesos, turcs, alemanys i italians, i tres aeronaus i 14 unitats navals. Sort en tenim, segons “Diario de Mallorca”, que “las minas que se usan en estos ejercicios son simuladas por artefactos submarinos totalmente inofensivos”. Quin cost tenen, aquests “exercicis” amb nom de macroconcert caspós (“Spanish Minex-12”)? Són despeses compartides pels cinc estats? A quant toca per barba? A parer de l’Ajuntament de Palma, aquestes maniobres, com a gran mobilització per terra mar i aire, ajuden a “posicionar Palma tant a nivell europeu com internacional”? Amb no gens d’esforç, participant-hi parlants de cinc llengües, la regidoria de Participació Ciutadana podria fer passar aquest simulacre bèl·lic com una trobada lúdica multilingüística… i adjudicar-li la corresponent subvenció nominativa.