El meu preceptor menor avui s’ha aixecat eixerit, com gairebé sempre, i mentre feia nedar galletons a la tassa de prendre la llet m’ha demanat quina havia estat la primera paraula de totes les que va dir la primera persona del món. Instintivament he dit “ai, volent significar que m’havia posat en un destret del
Diu el meu preceptor menor que l’any 999.999 el nostre planeta haurà perdut la terra i tot serà de vidre irrompible. Per això, ja no es dirà planeta Terra, sinó planeta Vidre. Hi haurà robots de metall, això sí, al servei de les persones, que no haurem canviat de semblant. No tindrà terra, el planeta,
Imprudentment vaig demanar al meu preceptor menor, el dia que feia vuit anys, què en pensava de la vida. En haver-li fet la pregunta, passà de mirar-me als ulls a fitar quelcom que no vaig aconseguir determinar, restà uns instants a respondre i, en fer-ho, retornant-me la mirada, simplement em digué que estava bé; que
El meu preceptor menor avui fa vuit anys. Nasqué el mateix dia que Lucino Visconti, que en faria 119, i de Burt Lankaster, que en faria 112. Al preceptor li agrada molt l’art, la creativitat, i ben segur que en ser l’hora li agradaran les històries filmades de Visconti i el fer bé de Lankaster.
El meu preceptor major (dotze anys acabats de fer), s’ha d’aixecar cada dia, de dilluns a divendres, molt abans de les set del matí per poder prendre la llet i ser d’hora (a les 7:20) a la parada del bus que el deixarà a l’institut a les 8 per començar les classes. A l’institut no
El meu preceptor menor no vol tenir al·lot ni al·lota perquè tenir-ne a la seva edat (a desset dies de fer els vuit) tot són problemes. Un amic seu, em diu, en tenia una, d’al·lota, fa uns dies que ho han deixat i l’amic està molt moix. No val la pena, rebla, patir per això.
El vocalise de Rakhmàninov segueix rutes impensades per la seva pensa que defuig qualsevol regit però l’empipada sense fonament de la criatura que vigila -si es descarta el nas embromat i una tensió lleu a les temples- li impedeix seguir-les com sent i voldria. No té febre, l’al·lot, que dona el passaport a lliurar-se d’anar
Avui, de Consolació de s’Alqueria Blanca, es veia clarament Cabrera. L’abast del panorama que s’obre des d’aquest punt és més que espectacular. I parant-hi esment, encara t’enrabien més els maltractaments a què sotmetem l’illa i, particularment, en les seves marines i zones costaneres. Hi hem pujat amb els meus protectors i jo feia molts d’anys
La criatura que es tira a l’aigua de la cala volent dibuixar quelcom admirable no ho diu, però voldria poder quedar suspès un instant a l’aire per millorar la capbussada, clar, però també per admirar i sentir tota la gamma de blaus i verds en saladina que l’esperen. I per veure a vista d’ocell l’obra
La vida exposa la seva veritable dimensió quan una criatura en ple procés de construcció -posem dotze anys a fer d’aquí a dos mesos- descobreix la profunditat i la significació d’un gest, d’una imatge; la solemnitat d’un espai; el poder de penetració de la música; la litúrgia d’un moment determinat en un lloc especial; la
Els meus preceptors (el primer perquè està en l’edat i el segon per imitar-lo) passen per l’etapa de fer anar la llengua cap a l’escatologia i les paraules gruixades, això que altre temps dèiem flastomar. Ho fan per provocar, evidentment, encara que ja comencen a tenir assumit que davant un fet que no va a
El meu preceptor menor, a quatre passes dels set anys, apunta a príncep renaixentista de les arts. Té curiositat infinita per totes i li agrada expressar-se a través d’elles, preferentment de la pintura i de la música. També l’atrau molt l’escenari, disciplina a la que hi dedica molts d’esforços encara que no li fa el
Divendres vinent les escoles posen el punt i el meu preceptor menor ha volgut dedicar un escrit d’acomiadament a la seva mestra referent durant els dos primers cursos de primària. Li diu que ha après molt, amb les seves indicacions i suport, que ella li ha ensenyat moltes de coses, que ha passat molt de
Els meus preceptors han volgut acomiadar-se d’una rebestia -la tia Maria- que, a la pràctica, actuava com una repadrina paral·lela. El diumenge esplèndid ha acompanyat -i molt!- a fer de la visita al cementiri un passeig -molt encuriosit de part dels preceptors- sense pressa ni inquietud. Als seus anys -onze i set- la transcendència els
Té set anys i ja ho capta tot al vol i, per això, sap llustrar i fer anar on vol la ironia, els gestos i les paraules precises. De l’observació atenta de tot el que s’esdevé i de la detecció immediata de la densitat de cada instant, n’extreu els nutrients que li calen per acarar-se