marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIES DE PAU

UN NOM PER A UN CONTE

2 de maig de 2021

El meu preceptor menor no va dubtar a posar Meumoixet a un dels dos moixos que han armat. Li és igual si definitivament és femella: un nom és un nom, sembla que vol dir, lliurat de gènere. No li manca raó. El preceptor major encara no s’ha decidit a posar-li nom. Dubta entre un parell

Llegir més

LA PRIMAVERA I EL SEU DIBUIX

25 d'abril de 2021

De totes les lliçons magistrals que rep incontinentment dels meus preceptors, la de presentar-me els dibuixos que fan amb veritable delit és la que més em fascina. Mostren l’obra l’art i descriuen amb tota precisió que és allò, qui és aquella o aquell i per què cada cosa i cada ésser pintats són on són.

Llegir més

DE SANT JORDI AL RELLOTGE

17 d'abril de 2021

El meu preceptor menor, just després de saludar-me en arribar, m’ha menat a la seva habitació per mostrar-me el sant Jordi que acabava de pintar. M’ha recordat, per si no ho sabia o no me’n recordava –que els vells joves començam a tenir la memòria magra- que divendres vinent és sant Jordi i que tornaran

Llegir més

LLADRE, AMIC

5 d'abril de 2021

El meu preceptor menor tenia ben programat el dia i el primer que havíem de fer just després de saludar-nos era jugar a lladres i policies. La trama suggerida no era gens complicada, evidentment: jo entrava a ca seva, robava una partida d’euros i en sortir ell m’aglapia en absència total de violència. Naturalment, per

Llegir més

LLIÇÓ D’ALEGRIA

13 de març de 2021

De totes les lliçons del meu preceptor menor, la de l’alegria és probablement la que més m’exigeix i, per ventura per això, de la que en trec més profit. És una criatura alegra, sí, perquè dedica moltes energies i tota la seva capacitat creadora per generar espais de delectança. Amb pocs elements explora, infon vida

Llegir més

SALPEBRANT LA TERRA

14 de febrer de 2021

Ha salpebrat la terra, com si volgués fer un plat suculent; ha fet un clot d’acord amb la seva alçada d’arbre fruiter que comença a sentir el rec de la saba i ha demanat que el sembrassin. Sap que la terra viu i fa viure, i que per això cal cuidar-la amb tot el seny

Llegir més

EL CAPITÀ DE LA MEMÒRIA

6 de febrer de 2021

No ets capità si no tens vaixell, em diu el preceptor menor mentre, agafats de la mà, em dur a veure, un cop més, els estralls que va fer el vent en el capell d’una porxada. I en ser just davall el forat, aixeca el cap i mira el cel com si aquell tros concret

Llegir més

LA VIDA SENSE RÀBIA

24 de gener de 2021

El protector menor, poc després d’haver començat el dia, ha pegat una morrada considerable –devia tenir la prudència encara condormida- que li ha consentit una dent, la pala dreta. No ha volgut que li aplicassin gel a la zona del llavi afectada i havent dinat la lleu  inflamació es notava, però ell només es queixava

Llegir més

EL PES DELS REGALS

6 de gener de 2021

Anit se n’anà a dormir amb una part dels regals que esperava pels Reis i s’ha despertat voltat amb els de la segona tanda, i encara en queda una, la darrera. No són excessius, en nombre, els presents, però està molt content perquè li han duit pràcticament tot el que havia demanat. És clar que

Llegir més

EL RELLOTGE DEL MOIX

28 de desembre de 2020

Els panys i les claus dels calaixos del canterano són rellotges, diu el marrec al seu padrí, que està uns instants a fer-se càrrec del prodigi. Quatre rellotges i només dos parells d’agulles, les  dues claus que resten de la seva vella història. Com podrem regir el temps, d’aquesta manera, es demana retòricament el padrí.

Llegir més

LA CASETA DE L’ARANYA

27 de desembre de 2020

La maqueta amb la que juga el meu preceptor menor la va fer fa uns quants anys el seu besavi patern, que tenia les mans grosses, dits breus però força molsuts, però molt amatents i precises a l’hora de fer feines que volien molta cura o bé per acarar manualitats que requerien peces molt menudes

Llegir més

COIXINS EN DISPUTA

19 de desembre de 2020

Segurament deu estar estudiat –queda tot per saber-se , però pràcticament està tot estudiat i convenientment googlelitzat– per què les bregues de coixins mai no passen de moda entre els infants i hi frueixen tant, com botejar damunt el llit. I no crec que calgui estudiar per què els pares sempre s’hi oposen; o sí.

Llegir més

ELS CARAMELS DELS REIS

7 de desembre de 2020

Els meus preceptors ja han escrit la carta als Reis: el major la va escriure per a ell i per al seu germà, el meu preceptor menor. (De passada i encara que no digui gens amb el que vaig a dir, els Reis, que són màgics, als adults ens podrien fer arribar una antologia de

Llegir més