Els meus preceptors fan l’àlbum de cromos del mundial de la FIFA que s’està jugant a Canadà, Mèxic i els Estats Units d’Amèrica. No n’estic molt al cas, però sembla que hi ha una veritable febre planetària per aconseguir aquests cromos. Em diuen que, en certs establiments on en venen, han limitat el nombre de
El meu preceptor menor té clar des de fa molt de temps que vol ser astronauta. De fet, el cel l’atrau molt i ja s’ha preparat convenientment per poder veure l’eclipsi del proper dimecres 12 d’agost; i va dur un bon pertret amb la darrera nau, l’Artemis II, que va tafanejar -és un dir- per
Sembla que tot està podrit i se’n va a la merda però, a la fi, res no es mou ni cau encara que dins teu tots els greus de la nefasta melodia actual del mon et nuïn les vísceres i et prenguin la veu i la revolta. Quelcom així i probablement no tan superficial li
Avui hi ha hagut festa grossa familiar: una reneboda celebrava els devuit anys, la marca amb què s’inicia la majoria d’edat, la qual cosa implica, entre d’altres suposades prerrogatives, que el codi penal se t’aplica en tota la seva extensió en cas de delinquir; aspecte no gens menor. Però bé, a partir d’aquesta edat ja
El meu preceptor menor, a l’hora d’aixecar-se del llit, no ha acabat la son i maleeix haver d’anar a escola, és clar: una horeta més de dormir adoptant postures inversemblants el deixarien com a nou, fa avinent amb el seu esguard consirós i desencisat. Li basta poc, però, per deixondir-se i davant la tassa de
Sí, la disfressa transgredeix, fa sortir una mica del botador i de les convencions que més ens automatitzen i, en molts casos, ens alienen. Fins i tot, si ets una mica retret, et pots sentir més agosarat i actuar amb pocs filtres, o amb les mínimes prevencions. També diuen els que n’entenen que en disfressar-nos
Aquests dies, a les escoles i instituts, són carnavalescos. Avui, el meu preceptor menor havia de presentar-se a classe amb alguna referència a les rondalles mallorquines. Tot eren dubtes, clar, i algú li proposà vestir-se de capellà i passar per mossèn Alcover. Era una bona proposta, però la descartà gairebé de seguida; la sotana no
Per ventura sí que el secret per alliberar inquietuds és no imposar la intenció a res del que engegam, talment com ho fa el meu preceptor menor quan dibuixa o pinta, una de les distraccions més habituals en ell. Agafar un foli i qualsevol llapis de color, i pintar o dibuixar el primer que passa
El meu preceptor major ahir em va demanar si la “intervenció” dels EUA a Veneçuela i el conseqüent segrest de Maduro podria desencadenar la Tercera Guerra Mundial i no vaig saber què dir. Al meu dubte transformat en silenci perllongat ell el va interpretar com a possibilitat més o menys immediata però tampoc no va
El meu preceptor major ens ha convidat al seu oncle Rafel, al seu germà -el meu preceptor menor- i a mi al partit de futbol entre l’Atlètic Balears i el Barça Atlètic. És molt culer -ho som amb més o menys intensitat els que més a prop seu estam- i ha considerat amb molt bon
El meu preceptor menor avui s’ha aixecat eixerit, com gairebé sempre, i mentre feia nedar galletons a la tassa de prendre la llet m’ha demanat quina havia estat la primera paraula de totes les que va dir la primera persona del món. Instintivament he dit “ai, volent significar que m’havia posat en un destret del
Diu el meu preceptor menor que l’any 999.999 el nostre planeta haurà perdut la terra i tot serà de vidre irrompible. Per això, ja no es dirà planeta Terra, sinó planeta Vidre. Hi haurà robots de metall, això sí, al servei de les persones, que no haurem canviat de semblant. No tindrà terra, el planeta,
Imprudentment vaig demanar al meu preceptor menor, el dia que feia vuit anys, què en pensava de la vida. En haver-li fet la pregunta, passà de mirar-me als ulls a fitar quelcom que no vaig aconseguir determinar, restà uns instants a respondre i, en fer-ho, retornant-me la mirada, simplement em digué que estava bé; que
El meu preceptor menor avui fa vuit anys. Nasqué el mateix dia que Lucino Visconti, que en faria 119, i de Burt Lankaster, que en faria 112. Al preceptor li agrada molt l’art, la creativitat, i ben segur que en ser l’hora li agradaran les històries filmades de Visconti i el fer bé de Lankaster.
El meu preceptor major (dotze anys acabats de fer), s’ha d’aixecar cada dia, de dilluns a divendres, molt abans de les set del matí per poder prendre la llet i ser d’hora (a les 7:20) a la parada del bus que el deixarà a l’institut a les 8 per començar les classes. A l’institut no