Té set anys i ja ho capta tot al vol i, per això, sap llustrar i fer anar on vol la ironia, els gestos i les paraules precises. De l’observació atenta de tot el que s’esdevé i de la detecció immediata de la densitat de cada instant, n’extreu els nutrients que li calen per acarar-se
El meu preceptor major ja fa uns quants anys que té tirada a la percussió, sobretot a la bateria. El seu model és Roger Taylor, de “Quenn”, però jo li veig més semblança, tant de fets com d’esperit, a Charlie Watts, dels “Stones”, el rolling silenciós, que a més de bateria era dissenyador gràfic i
He passat molt de gust de celebrar la lectura i el seu dia -que altra cosa no hauria de ser la Festa o Dia del Llibre, o Sant Jordi- amb els meus preceptors i en un poble, lluny de les aglomeracions. Ells no necessiten cap recomanació, ni estan a l‘aguait de les novetats, ni dels
Acceptam i ben tractam l’infantilisme que pren una part gens negligible d’adults o vells. Fins i tot n’hi ha que ho beneeixen perquè creuen que aquest estat estalvia certs patiments i angoixes, com acarar-se a la mort amb plenes facultats i coneixement. En conseqüència, als que cuiden o estan més a prop d’aquestes persones, aquesta
La grip en fa llepadits de la nostra vulnerable constitució i s’acarnissa especialment amb els infants i els més orgànicament indefensos. Els meus preceptors no han pogut esquivar els seus atacs despietats i han caigut un rere l’altre. I t’enfonsa veure tanta vitalitat apallissada, et trenca el cor veure’ls abatuts, amb les parpelles com a
De bon matí, acabada d’estrenar la llum, del carrer estant se sentien crits infantils d’alegria i el soroll inconfusible del paper en esqueixar-se. Els Reis en són la causa innocent. Els meus preceptors reberen anit de mans de les úniques majestats que es mereixen aquest tractament els primers regals, i avui n’han trobat encara més.
El meu preceptor menor, despus-ahir, a l’hora de decidir a què jugàvem amb el seu germà i amb mi, va proposar de seguir el joc del meu amic menjacases mort a l’estudi de ca seva. Em sorprengué, sí, perquè jo donava per tancada aquella història que ens engrescà una estona llarga fa un grapat de
El meu preceptor menor, havent dinat, ha volgut jugar amb mi a detectius, personatges que li criden molt l’atenció i medi en el qual s’hi mou amb prou habilitat atenent els seus set anys acabats de fer. Calia esbrinar qui havia matat un amic meu, a ca seva, mentre menjava, així de genèric. Sorprès i
El meu preceptor menor fa set anys, avui, i no hi cap d’alegria, evidentment, entre d’altres raons perquè ho celebrarà amb les seves amigues i els seus amics. Set anys de mestratge, ja, que han passat com una exhalació per als qui el seguim, com tot allò que delita i queda, com allò que mai
El meu preceptor major no està gens content del pont que ha pintat. S’exigeix molt i considera que el que ha pintat no expressa el que pensa dels ponts, que són estructures que apropen, que vencen congosts i distàncies. En percebre la seva decepció estàs a punt de dir-li que el pont també és una
Avui els meus preceptors han començat l’escola, com l’alumnat illencs d’infantil, primària, secundària, batxillerat i educació especial. Hi han volgut ser ben prest i han estat els primers, ves! Els agrada molt, anar-hi. L’escola on van ho té tot per engrescar les criatures i inocular-los el delit per la curiositat, el saber i el coneixement,
Si la vida és allò més semblant a un joc, fer exercicis abans de començar l’escola no s’escapa de la juguera, raó per la qual el meu preceptor menor ha decidit refrescar els avesos escolars com si muntàs històries amb els seus playmòbils. La temptació de corregir-lo, de fer-lo seure a la taula del seu
El meu preceptor menor no tem el foc domesticat ni els diables ni les bèsties que l’atien, el fan córrer per fer por sense aconseguir-ho i el conserven com si es tractàs d’un tresor. No ha sentit a parlar mai de l’infern ni demostra cap interès per saber-ne res. Ben segur que si li contàssim
La meva relació amb els estris informàtics, sense ser esplèndida, aprovaria, en cas d’examen, ni que fos pels pèls, fet que m’allunya prou de l’exclusió informàtica. Treballant en el cos administratiu no em quedà més remei que adaptar-me primer a la màquina d’escriure manual, després a l’elèctrica i d’aquesta als primers ordinadors. Aquesta familiaritat amb
Si es vol, es pot fer tot i de tot amb el temps que calgui; depèn de la voluntat. En tenim les peces necessàries, gairebé un sac de tota mida, forma i color. Només ens cal voler fer allò que ens agradaria formar, allò que imaginam a partir de l’espontaneïtat. I fer de la recerca