marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIES DE PAU

IMAGINA QUE HI HA UN CEL DE LLAMINADURES

6 de març de 2024

Queda molt de temps la imatge de la garsa damunt l’esquena de l’ovella per molt que no sàpiga que n’he de fer, d’aquesta insistència que no inquieta, ans al contrari. En no ser que vulgui adir-se amb el blau fulgent del cel que ha netejat la serralada perquè es mostri encara més domèstica i acotxadora.

Llegir més

LA SOCA DE LA VIDA

24 de febrer de 2024

Una bona soca amb quatre branques gens fràgils i germinades, curullada per un verd generós que tant potser vegetal com d’encarnadura humana que batega sota un cel molt més que protector i afermada sobre la terra enverdida i entapissada de flors. Així veu la vida el meu preceptor menor i no ha dubtat gens a

Llegir més

DEL DIJOUS LLARDER AL NIRVANA

8 de febrer de 2024

Avui és el dijous llarder -o jarder- o gras, el darrer abans de l’inici de la quaresma, que començarà dimecres vinent. Dijous greixós, per tant, de segons quins excessos en la menja. No cal dir que avui comencen els dies de les disfresses. A moltes escoles els estudiants petits i grandolassos hi ha anat disfressats.

Llegir més

L’ASTRONÀUTICA I LA CONCILIACIÓ FAMILIAR

18 de gener de 2024

El meu preceptor menor té una tirada especial pel cosmos i tot el que s’hi relaciona i hi té a veure. Confirma que vol ser astronauta per poder trescar per l’espai i cercar i trobar el que encara no sabem, que és pràcticament tot. Coneix els planetes, és clar, i en trobar-se amb representacions de

Llegir més

EFECTES DE LES NADALES  DEL CEIP MIGJORN

21 de desembre de 2023

El CEIP Migjorn, de Cas Concos, ha celebrat avui el Concert de Nadales en el que hi han participat tots els seus escolars. Nou nadales de tots els colors perquè tota la comunitat educativa s’hi sentís reflectida. Com han cantat el alumnes de tercer de primària: “Alguns celebrem Nadal / els jueus fan l’Hanukkà /

Llegir més

ADEU, METLA

3 de desembre de 2023

S’ha mort na Metla, la cussa border collie dels meus preceptors. Se n’ha anat fora patir ni fer patir. Fa unes setmanes va tenir una infecció seriosa però s’havia recuperat. Tenia dotze anys, així mateix, i heterocromia completa de l’iris -un ull cel i l’altre marró pujat-, fet que imprimia més atractiu a la seva

Llegir més

ELS SIS ANYS DEL GENI

2 de novembre de 2023

El meu preceptor menor avui fa sis anys i pensant-hi bé sembla que sempre ha estat aquí amb el gest a punt per indicar per on has de prendre si no vols sobresalts o encertant la paraula clau que obre el cofre del neguit, del dubte o del goig. Sis anys de saviesa plena, d’energia

Llegir més

DE RAPSÒDIES I BOHEMIS

27 d'octubre de 2023

El meu preceptor menor, ahir, en un viatge breu en cotxe, em demanà si li podia posar “Bohemian Rapsody”. Va veure la pel·lícula del mateix nom dirigida per Bryan Singer i en quedà encantadíssim; no es perdé detall i acabava de fer els cinc anys. Diu que és la seva cançó preferida i sap que

Llegir més

ELS 10 ANYS DEL PRECEPTOR MAJOR

4 d'octubre de 2023

El meu preceptor major avui fa deu anys i no pensa entrar en discussió sobre si el temps que acumula és molt o poc; si passa mansuet o atropellat. A això ho deixa al criteri no sempre ben armat dels que voldrien que el temps també tingués cos i esperit, i veiés, en ells, els

Llegir més

CAP BAIX CUL ALT

31 d'agost de 2023

Diu el meu preceptor menor, a seixanta-tres dies de fer sis anys, que quan juga a futbol i córrer cap a la porteria per enfrontar-se al porter, dins els seus ulls hi apareixen unes fletxes vermelles que li indiquen cap on ha de xutar per marcar el gol. És així que pràcticament mai no falla;

Llegir més

FEINOTA FEIXUGA

9 d'agost de 2023

Hi he pensat just després que el meu preceptor menor, amb tota mala intenció, em fes escoltar a través del seu assistent de veu el començament d’una cançó de heavy metal just pel gust de veure’m alterat, ja que sap que les estridències m’exasperen i aquest tipus de música m’irrita especialment. Sí, sense tenir-hi res

Llegir més

LA VELLURA DELS SOMNIS

2 d'agost de 2023

– Saps per què els somnis van tan a poc a poc?, em demana el preceptor menor com si m’examinàs. – La veritat que no. I somniam a poc a poc? No me m’havia entemut. – Sí, sí i els somnis i van a poc a poc perquè són vells. Els somnis van a càmera

Llegir més

EL LLIBRE DE LES EMOCIONS

30 de juliol de 2023

El meu preceptor menor em demana si pot aprofitar un grapat de folis dels que estan acaramullats per reciclar. Li agrada passar-los per la trituradora de paper; deixar-se prendre per la seducció de les trinxes que queden dels folis, aquesta mena de conversió en flocs gairebé d’aire disposats a ser el que ell vulgui. Els

Llegir més

QUI ESTIMAVA I SE’N FOTIA

20 de juliol de 2023

Avui fa cent anys que assassinaren Pancho Villa, o José Doroteo Arango Arámbula, el revolucionari mexicà amb forta empremta d’assaltador de camins i bancs que s’atreví a envair els Estats Units. Als tres anys del seu assassinat profanaren la seva tomba, en prengueren el cap i encara no ha tornat a aparèixer. I en fa

Llegir més

LA MÀ ESQUERRA

28 de juny de 2023

La mà esquerra ho serà tota la vida, per molt que passis el seu braç damunt el dret i la giris perquè el palmell estigui com el de la dreta. Ho veus? Així no pots fer res. Qui m’alliçona d’aquesta manera és el meu preceptor menor que, avui especialment, té ben vives les pensades. D’acord

Llegir més