El meu preceptor menor, en camí decidit cap als cinc anys, accepta que, ara mateix, és poc agut. Sí, reconeix que ho és, esquerp i malsofrit, però que en venir l’hivern tornarà a ser el nin agradós que és. No hi ha millor manera de palesar els estralls que està fent aquest estiu en tots
Muntam un tren, els meus preceptors i jo. Un tren de fusta rònec, sense cap filigrana, auster, sense vies ni travesses, ni estacions ni abaixadors, però un tren que fascina, que feim anar on volem, fent-lo pujar arriscadament per pujols exigents o fent-lo passar per sota ponts estrets i extremadament baixos. Cadascú li posa el
He de contar què els passà a n’Aina i a en Joan quan es trobaren amb en Frankenstein i sa mare, i tenc la imaginació fusa, literalment, per la calorassa que no deixa. Per fer una gràcia i de manera totalment improvisada per entretenir els meus preceptors, l’altre dia vaig començar la història de n’Aina
El preceptor menor ha anat al parc de mala gana i gens resignadament, expressant-ho amb un plor que no tenia res de grosseria i tot de rebel·lar-se contra una decisió que, fonamentant-se únicament en la jerarquia, considerava injusta. Acceptava que la darrera vegada qui va triar el parc va ser ell i que el seu
La calor no impedeix jugar a les criatures, encara que sigui a l’ull del sol. Suporten molt millor la calor que els adults però convé fer-los fer un téntol adesiara per hidratar-se. Justament els preceptors i jo hem anat a jugar a un parc que ho té tot per esbravar-se, però ens hem oblidat l’aigua
Aquest matí he viscut una aventura genial, amb aquest adjectiu precís l’ha qualificada el meu preceptor menor, amb qui l’he viscuda i qui l’ha dirigit. Ha dividit la sala generosa de ca seva en dues parts: la més gran era l’Alqueria Blanca i la més reduïda, Ucraïna. Ell era meitat humà i meitat goril·la; jo
El meu preceptor menor, esperant que obrissin l’escola, ha cercat l’ombra d’un garrover i s’ha assegut a la pareteta de davant la barrera d’accés al recinte escolar. Amb la mirada i en un silenci alliçonador, ha escombrat tot el que tenia davant -els seus companys de classe i els familiars que els acompanyaven, el perfil
Diu el meu preceptor menor que allò que més agrada als seus quatre anys de descobertes increïbles, és fer allò que volen a cada moment, segons el que decideix de cop el seu esperit que no tanca mai cap porta i que, dormint i tot, debana i teixeix. I no és que es rebel·li contra
Diu el preceptor menor que el vestit de la terra són els boscs, els sementers, les plantes i les herbes, que no n’hi ha cap de dolenta. I en veure en el seu esguard la rotunditat d’aquesta afirmació em dic que, sent així, la rosa no vol ser res, ni signe ni missatge, separada del
Cap dels meus dos preceptors no són gens espantosos, ans al contrari, són molt tolerables amb el dolor. Per això, quan ahir horabaixa el major es queixà de mal de cap, que se sentia una punyida molt forta a les dues temples, es frisà de presentar-lo amb urgència al pediatra. També estava embromat i tenia
L’aigua de la pluja cau tan menuda que no pesa ni deixa petja. Pluja volgudament en bolquers més predisposada a amorejar amb el preceptor menor que no a assaonar com voldrien els qui de la terra, del seu conreu i dels seus fruits n’han fet la seva llar. El preceptor menor observa les gotineues com
El meu preceptor major, de la guerra, de la d’Ucraïna concretament, es queda amb la destrucció, el terror, la fugida apressada de milions de persones i de la mort que comporta. I l’aclapara, i l’indigna. No entén per què destrueixen les cases de la gent, ni els hospitals, si costarà una animalada tornar-los a fer.
Costa anar més enllà de la pensada rutinària i preceptiva. És guerra: esguerra. Costa fer-te endins per comprendre que la cerca d’un lloc proper a la quietud inalterable no és baldera per molt que ningú no guardi memòria del camí que hi mena. La mort regna a Ucraïna encara que des d’aquí no se senti
El meu preceptor major, després de fer-me córrer una estona llarga –com si fos el meu entrenador personal- perquè em convé mantenir-me en forma, que l’edat no perdona ni és indulgent, m’ha fet un retrat. A l’escola han començat a tractar la simetria i a assimilar-ne els conceptes i les lliçons, i ell i els
Veure com les criatures descobreixen les lletres i tot el món que concentren és un plaer que ningú no s’hauria de perdre. No perdre’t com lliguen signes i sons, i com descobreixen que les paraules es traslladen a grafies, a lletres, i que les seqüències ordenades de paraules escrites et poden menar a llocs insospitats