marginàlies

Reconec que avui, 14 d’abril, dia en què fa vuintanta-un anys es proclamà la Segona República Espanyola, no pensava parlar d’aquest país tractat d’exòtic per les agències de viatges. Ni de Joan Carles de Borbó, de professió rei d’Espanya. I ves per on, el nét del monarca que va ser democràticament apartat del tron, s’ha cuidat molt de reforçar la commemoració anant de safari al sud de l’Àfrica.

Tanta necessitat tenia de matar elefants, Joan Carles de Borbó? No té un nét ingressat per haver-se danyat un peu amb una bala o balí, és igual? Qui ha pagat aquest safari? També es quedarà amb els ullals, de l’elefant? 

En plena tempesta econòmica, tenim un cap de govern que no sap què ha de fer a part de retallar a tort i a dret; de culpar les “autonomies” del desgavell econòmic; de voler penalitzar la resistència passiva i d’altres ribotades als drets cívics, i un cap d’estat que s’entreté matant elefants a la quinta forca. Ells, els ferrenyament espanyols, d’altres països que es comporten d’aquesta manera, en diuen “d’opereta”. Els altres, davant aquests espectacles, de l’Estat espanyol en podem dir, sense témer el retop, “monarquia de sarsueleta”.

No són bromes!