L’encarregat de donar menjar a l’aviram de Can Gazà i recollir els ous dels ponedors escampats arreu de la finca fa temps que va renunciar a seguir el tractament per al càncer de fetge avançat i ja n’ha salvat un de llengua. I sense esperar res ni fer res per esperar, sembla que el seu
Un parell de nusos elementals conscients que el pes que han de suportar no passa de moderat: roba de vestir pobra acabada de rentar, llençols gastats per la descurança i el tedi, tovalloles que han perdut totalment la musculatura i la fibra i els costa eixugar… El ganxo poderós que no és nou en paret
Enguany fa 45 anys que la finca de Can Gazà està oberta a qui, per les raons que siguin, ha acabat fent del carrer i de la seva solitud extrema la seva llar, fet que la converteix en degana dels edificis assistencials mallorquins oberts a persones marginades. Al llarg d’aquests anys ha acollit tota la
L’indiot, en un atac sanguinari, matà una indiota i li rompé tots els ous de la posta. Feia temps que compartien espai i mai no havien tingut cap disputa. Accidentalment i no se sap encara per quins temps –mentre es valoren totes les possibilitats de sanció, segurament- està tancat sol dins un tancat prou ampli.
Donant el vistiplau al condicionament de les antigues estances del pagès de Can Gazà –que, efectivament, poden suposar un bon indret per oferir als compromissaris i amics de la nostra causa- el coc gazanenc, Jaume Santandreu, ha retrobat ben desat a la llibreria el recull de Guillem d’Efak “El poeta i la mina” que fa
És polonès i parla l’espanyol molt malament; del nostre català segurament li arriba més el to que no el sentit. Es maneja amb un grapat de paraules que se solen reduir a monosíl·labs i a interjeccions de tota mena. Ja fa uns quants anys que és a Can Gazà i de la seva vida no
El nostre llenguatge popular és molt ric a l’hora de referir-se als pobres. D’exemples n’hi ha un bon caramull: “Pobres de pobres, va dir sant Pau”, que significa que damunt els pobres hi plouen totes les dissorts. “Al ric que cau, el sostenen; al pobre, l’empenyen”. “Home pobre, no pot criar gos”. «El que per
El diari “Ültima Hora” d’ahir dia 13 de gener, a les pagines 24 i 25, presentava un reportatge titulat “Un parque sin niños”, sobre el parc de Can Simonet, del barri ciutadà de Camp Rodó. (https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2023/01/13/1862447/palma-can-simonet-parque-ninos.html). Just a baix del titular es diu literalment: “El recinto de Can Simonet se llena de indigentes que auyentan
La roba estesa a cal pobre el dignifica. Anar nets –i si pot ser com a patenes- és senyal d’autovaloració i, per això, els intemperaires, els fills bastards del carrer, els intocables del consumisme, es descuiden higiènicament i es consumeixen. Conseqüentment, la netedat d’un escopit del sistema esdevé la prova primera –i per ventura definitiva-
A Can Gazà avui ha arribat l’aportació anual d’ASAJA en forma de verdures, fruita, carn, peix i pinso per als animals de la granja. Al voltant de deu tones que es repartiran entre aquelles entitats que atenen l’exclusió social mallorquina; un recapte exemplar, sens dubte, fet en unes dates assenyalades que el remarquen més. Mentre
A Can Gazà, l’esperit nadalanec, per motius diversos la majoria dels quals tenen a veure amb els gazanencs i les seves circumstàncies, vola molt baix. No s’hi senten nadales, absència que fins i tot els més proclius a celebrar aquesta disbauxa, agraeixen. I malgrat aquesta distinció, el coc en cap, Jaume Santandreu, cada any orna
A Can Gazà l’eclecticisme campa a l’ample, com ha de ser en una llar singular amb tints ben precisos de surrealisme. En atansar-se Nadal –temps, d’altra banda, gens benvingut per als estadants per raons profundes- aquest eclecticisme arriba al seu zenit en el muntatge dels ornaments que tipifiquen aquestes festes. L’encarregat d’aquesta tasca és el
El lema del Dia Mundial de la Sida que se celebra avui, dia 1 de desembre, és una crida a l’acció: “Igualtat Ja”. Per això, per tal d’eradicar les desigualtats que perpetuen la pandèmia, ONUSIDA insta governs i persones a: Augmentar la disponibilitat, la qualitat i la idoneïtat dels serveis per al tractament, les proves
A Can Gazà, havent dinat de llampuga amb pebres, la conversa amb el coc i la resta de l’equip responsable fila i s’enfila amb la calma que un temps llunyà caracteritzava la gent d’aquesta illa. D’entrada, no sabem si llampeguejam o llampegam, però ens fa vessa anar-ho a cercar tot d’una. Finalment sabrem que tant
Les converses sempre fan bé per molt que tractin de coses lletges i criminals, com ara el primer aniversari de la presa del poder dels talibans a Afganistan. Amb el coc de Can Gazà i els altres membres de l’equip de responsables en parlam, havent dinat, de tots els crims de lesa humanitat que cometen