Té cinquanta-cinc anys però la vida l’ha castigant tant que n’aparenta molts més. Ja va néixer assenyalat per l’infortuni: no coneix els seus pares, va créixer a recer d’uns oncles molt més que negligents i per això ha anat de gambirot sempre. Sap llegir poc -n’aprengué en un de tants refugis per a exclosos que
L’alba es pinta els llavis de groc en el mirall de la llar dels pobres. Tanmateix no ho veu així el camatallat, que li deia l’arreplegador de dissorts i altres negligits. Per ell les albes són mitjanies, clarors magres que només pessigollegen la negror, que es deixa acaronar pel besllum; espectacles sense cap valor per
Quatre mesos després del traspàs de Jaume Santandreu, fundador del projecte assistencial de Can Gazà, continuam atenent els marginats més marginats com ell volia, en règim familiar i implicant els residents en les tasques de manteniment de l’hort, de la granja i el casal. El seu esperit ens marca el camí, que seguim amb la
Quan a Can Gazà ix el sol del segon dia de setembre troba tots els residents aixecats i a un bon grapat feinejant per la granja. El cafeter, ranc profund que el fa anar gairebé permanentment en cadira de rodes, s’aixeca molt més d’hora del que aconsellava Guardiola: a les quatre lleva l’àncora i ho
El lloguer que es paga a les Illes Balears és el tercer més car de l’Estat espanyol. S’hi destina molt més de la meitat del sou quan només hauria de ser, segons els experts, del trenta per cent. De mitjana, l’abril d’enguany, a les Illes Balears el preu per metre quadrat per llogar era de
Can Gazà segueix fent camí, com volia el seu fundador, i, com ens ensenyà, no deixam que el dol i el seu buit ens allunyin de l’esperança. Seguim plantant cara, com el primer dia, a totes les adversitats i els infortunis, afanyant-nos a recobrar la força necessària per seguir lluitant per la dignitat, personal i
Bon vespre: Qui hauria de dirigir-vos aquestes paraules hauria de ser en Miquel Àngel, l’espòs d’en Jaume, però no es veu en cor de fer-ho. I a bon sant encomana el miracle perquè ara mateix tots els que vàrem tenir l’honor, convertit en orgull, d’haver acompanyat en Jaume, d’haver estat a prop seu, tenim el
Li diuen Mimi però la seva condició felina li impedeix acceptar cap nom com a propi; la llibertat per sobre de tot. Pertany a la comunitat de moixos -degudament controlada administrativament- de Can Gazà. No és cap bellesa, i ho sap; supleix aquest dèficit amb dosis molt altes de marraneria i ximpleria -en el sentit
Té molt minvades les capacitats intel·lectives, raó per la qual es perd cada cop que va per Ciutat, ha d’anar acompanyat per tot, sobretot als actes mèdics i a les gestions administratives, i se li ha de repetir més d’una vegada el que ha de fer de manera immediata. Ha sobrepassat els seixanta-cinc anys i
Els indiots són animals peculiars; singulars, si més no. Són fugissers, de volar maldestre i segons quan agressius. Sense arribar a ser antipàtics, no criden gaire ni el joc, ni l’atenció de les criatures, ni la contemplació, en no ser el moc ben vermell que els penja més enllà del bec. A Can Gazà en
N’Argimiro va ser gazanenc 21 anys, més d’un quart de la seva vida. Era bo i noble, n’Argimiro, i es va deixar estimar per molt que el seu caràcter ho volgués aigualir. Morí dia 7 de novembre de l’any passat. Avui hem rebut una carta a nom seu de la Direcció General d’Atenció a la
Jaume Santandreu, síndic general, coc en cap i ànima de Can Gazà, no ha esperat la data tradicional per fer el betlem, el dia de la Immaculada, i ahir, qui sap si per allò de ser-hi a temps, ell que és ansiós de mena, el muntà a l’entrada noble del casal. Enguany ha volgut agermanar
Divendres passat, dia 7, morí n’Argimiro Martín Adiosgracias, resident a Can Gazà des de fa 21 anys, els mateixos que jo fent el que puc per als gazanencs, que sempre és poc. Era ca seva, Can Gazà, i ho deia a tort i a dret. Començà sent un refugi i acabà sent la seva llar.
Demà dijous dia 24 d’octubre, a l’església de Crist Rei de Manacor, a les 19 hores, tindrà lloc la presentació del llibre “Mon cor aflama estels. ApoElegies”, de Jaume Santandreu, síndic general de “Can Gazà, institut contra l’exclusió social” i cuiner en cap del centre del mateix nom. Hi intervindran, Mn. Antoni Amorós, rector de
Des del 1987, impulsat per l’ONU, el 17 d’octubre és el “Dia Internacional per a l’erradicació de la pobresa”. Aquest dia d’aquest mes i any més de cent mil persones es van congregar a la plaça Trocadero, a París, on el 1948 s’havia signat la Declaració Universal de Drets Humans, per retre homenatge a les