La fosca encara es creia senyora –tot i saber que li quedava poc temps de senyoriu en percebre la remor somorta de la primera llum matinera- permetent que el fred emperpalàs els alens i els mots. El silenci ho feia gairebé tot possible i el cafè amb llet a punt d’ebullició desfiava la valentia del
Fa uns dies morí un home damunt un banc d’una plaça de Palma entre cartons. Morí, com deim a Mallorca, com un ca, això vol dir absolutament abandonat. L’amic Cecili Buele es va topar amb els serveis judicials quan aixecaven el cadàver. Colpit i trasbalsat, va compartir a les xarxes socials aquell instant corprenedor i
Com cada any per aquestes dates i des de fa una vintena d’anys, ASAJA (Associació Agrària de Joves Agricultors) ha aportat unes 9 tones de productes del camp mallorquí a més de peix fresc i peces de carn a Can Gazà, que repartirà aquest important recapte entre les associacions: Tardor i El Refugi, que ofereixen
Trencant l’alba, la granja de Can Gazà és tot fressa. Es prepara el menjar del bestiar i l’aviram, i res ni ningú no pot distreure l’hora sagrada d’aquesta mena de santuari o d’oasi ningú sap ben bé de què, però amb les traces imprecises de la vida més mera i per això més viva. Els
Jaume Santandreu i Sureda, síndic general i coc de Can Gazà, ha estat guardonat amb el Premi de Civisme a la Ciutadania i Virtut Cívica, en el marc dels Premis Civisme 2021, que convoca la Generalitat de Catalunya a través de la Conselleria de Drets Socials, amb l’objectiu de destacar accions, entitats i persones que,
Començant el desembre, caic en el compte que ja fa 15 anys que l’editor Lleonard Muntaner m’edità “Marginàlia. Jaume Santandreu i l’exclusió social a Mallorca (1967-2007)”, un treball marcadament voluntariós que seguia les passes de Santandreu per la marginació, o l’exclusió social, de Mallorca, emmarcant cada projecte en el context social, lligat a les seves
Els Tallers Marginàlia, el projecte recuperador de Can Gazà, institut contra l’exclusió social per a desnonats socials severs, és a set dies del seu tancament. L’atrotinament físic, pitjor de cada dia, dels residents gazanencs que els vitalitzen, d’una banda, i les altes exigències econòmiques que implica el manteniment de la nau on des de fa
Ahir a migdia se celebrà al Taller Marginàlia, de Can Gazà, el darrer “Vermut del Primer Dissabte”, acte amb el qual l’entitat s’ha volgut acomiadar dels amics que han fet possible aquest programa gazanenc que s’inicià fa dotze anys a Sa Casa Llarga i que es clourà el proper dia 30 de novembre. En l’acte
Som amant retut de les adrogueries d’un temps i de les seves cosines, les ferreteries. De sempre m’ha fascinat l’estesa de coses que sols deixaven una camada ben esquifida per poder passar, les parets a rebentar d’adminicles i atuells, d’estanteries de fusta sense espai lliure; amb calaixeres de tota mena que estotjaven perns, tatxes i
Als Tallers Marginàlia, el calendari de l’espai destinat a l’administració, hom diria que admonitòriament, encara mostra la pàgina del mes de març de 2020, l’inici de l’era inacabada de la pandèmia o de la COVID19. I ningú ja no fa comptes adiar-lo, ni quan el 30 de novembre es tanqui definitivament la parada cloent, així,
Supòs –no tenc cap dada fiable per afirmar-ho- que, avui per avui, les imatges religioses a les llars no sovintegen. No obstant, els que ja tenim un bon grapat d’anys –eufemisme beneit per no dir els que ja hem sobrepassat molt o poc la seixantena d’anys- hem vist bonjesusos-en-bres, últimes cenes, cordejesusos, marededeus diverses -pintades
Quan l’hàbit de fumar s’estenia molt més que no ara i es podia fumar pertot llevat de les esglésies, els cendrers ocupaven un lloc preeminent a les llars o els establiments públics entre els objectes d’ús corrent, gairebé al mateix nivell que un tassó o els coberts. I de cendrers n’hi havia de tota mena,
Forces majors ens obliguen a tancar MARGINÀLIA , Taller i intercanvi d’objectes. Donam per acabada definitivament l’etapa de “la dignitat per la feina”. No és tant sols qüestió de local. Es tracta d’una adaptació cruel a la realitat dels exclosos. El factor desencadenant d’aquesta amarga decisió ha estat la venda del local. No podem continuar
Un dels molts denominadors comuns de les persones socialment excloses i que miren de mantenir el cap fora de la misèria en els centres que els atenen és la manca absoluta del sentit de l’humor. És clar que varien molt els graus, dels més tolerables a contracor fins als extremadament combatius, però en tots s’hi
Acabat d’aixecar-se, va de cop a la terrassa de la cuina per veure quin dia fa. Mira a l’aire i s’adona de la capota grisa que cobreix el cel. Gairebé amb la fulgència del llamp, recorda els dos fills i la dona que deixà ja fa quinze anys a Tetovo, a Macedònia, i encara sent