A Can Gazà ni es fan curses de velocitat ni es competeix, i per ventura és per aquí que hauríem de cercar-li una de les raons del seu innegable poder recuperatiu. No cal córrer perquè cap dels estadants o residents pot anar –ni vol anar- enlloc i no es competeix perquè ningú no té res,
En el ple dels estralls de les servituds de les drogues, en els inicis de la dècada dels anys noranta del segle passat, en concret el febrer de 1992, es fundava a Palma l’Associació Altruista El Refugi amb un objectiu ben definit: acollir i atendre fins on pogués els ionquis i l’allau esgarrifosa de persones
La vivència de la COVID-19 des dels marges de Can Gazà no és gaire distinta de la de l’home del carrer, com es va dir durant molt de temps per significar la normalitat acrítica dels súbdits de tota mena de poder. I tanmateix, en estar més exposats que la majoria als estralls del coronavirus per
Ahir a Barcelona moriren al carrer, de fred, dos homes; dos desconeguts, sense nom i fins i tot hom diria que sense dret a tenir-lo a l’hora de fer les cròniques de la seva mort. No són els primers, diuen alguns, que no són pocs; sempre n’hi ha hagut, de morts a la intempèrie, asseveren
La pandèmia manté Can Gazà amb el cor estret i en un fil. Per ella ens hem posat esquena a paret i feim el que no està escrit per escapar com sigui del seu setge. I per mor d’ella, també, el nostre síndic general, Jaume Santandreu, enguany no ha pogut muntar el betlem al Taller
Diògenes de Sinope, el cínic que es va desprendre de tot per mirar de trobar un ésser humà que cercava de dia amb una llàntia i dormia dins una alfàbia a Atenes, mai no s’hagués imaginat que la seva austeritat fanàtica però ben fonamentada donaria nom a una síndrome caracteritzada, contràriament, per acumular excessivament objectes
I just aixecar-te del llit sents que traüllen pel cap les imatges d’aquella pel·lícula que no et digué gaire cosa en acabat de veure-la però que en la reviviscència pren un altre sentit, com si la tornessis a veure contra càmera i tots els caps quedessin lligats i les primeres reflexions enterbolides s’aclarissin. O bé
A IB3 Televisió, en el programa d’horabaixa “Cinc dies”, una de les seves reporteres parla de la quantitat de persones que viuen a Ciutat sota els ponts de la via de cintura; que la COVID-19 està comportant un augment considerable de les persones sense sostre. Fins aquí, bé, però l’èmfasi el posa en la brutor
Pocoyó, un nin que acaba de deixar els bolquers, és el protagonista d’una sèrie de dibuixos animats que s’estrenà fa una quinzena d’anys i que a l’estat va obtenir un cert èxit. Amb el nom d’aquest peculiar dibuix animat els ciutadans de marginàlia batejaren el Parc dels «Ceibos», de Palma, nom amb el qual l’estiu
L’hortolà de Can Gazà –que té el cor apedaçat en grau extrem però que no li impedeix seguir sembrant i recollint la millor verdura de l’illa- ha aconseguit una carabassa de dimensions considerables. Per arribar al punt òptim de maduració, en un racó de l’hort, ha girat una taula de braser que esperava torn per
Davant el cessament arbitrari de la fins ara Directora Insular d’Inclusió Social, adscrita a l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, organisme dependent del Consell de Mallorca, Sandra Martínez Fernández, l’Equip de feina de Can Gazà ha fet el següent comunicat: LES RAONS D’UN CESSAMENT En el BOIB del proppassat 25 d’agost, la presidenta del Consell de Mallorca,
Observat de prop, en Manoel no fa la sensació que fugi de res perquè tampoc no deixa gens clar cap on vol anar. De la mateixa manera, t’adones que no nota la seva extrema feblesa, la seva corprenedora fragilitat. Els resultats de la darrera serologia indiquen que està curat de les infeccions que li han
A Can Gazà també maldam per sobreviure a la nova normalitat, com no podria ser d’altra manera. No obstant, com que la perplexitat i l’embadaliment presideixen el casal i cada cop amb més rotunditat, raó per la qual hem incorporat el dubte i l’estranyesa permanents a la nostra manera de viure el present, no ens
“Lliures” (https://projectelliures.cat/) és un projecte que des de l’any 2016 impulsen Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) amb el que es pretén construir un fons econòmic i social estable per donar suport tècnic i comunitari (a més de financer) a mitjà termini a projectes innovadors, emancipadors i transformadors que treballen arreu
Com diu Jaume Santandreu (http://jsantandreuisureda.blogspot.com/) en una de les seves sentències en temps de coronavirus, la que fa 45, “la Covid-19, lluny de netejar els carrers de “vagos y maleantes”, no ha atacat, fins ara, cap marginat en tot Mallorca. Els hereus del “Conde Rossi”, si ens volen eliminar, hauran de mantenir-se dins les trinxeres