marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ELS VERALS DE MARGINÀLIA

IMATGES I FEREDAT

21 de setembre de 2021

Supòs –no tenc cap dada fiable per afirmar-ho- que, avui per avui, les imatges religioses a les llars no sovintegen. No obstant, els que ja tenim un bon grapat d’anys –eufemisme beneit per no dir els que ja hem sobrepassat molt o poc la seixantena d’anys- hem vist bonjesusos-en-bres, últimes cenes, cordejesusos, marededeus diverses -pintades

Llegir més

ELS TALLERS MARGINÀLIA US ESPEREN

14 de setembre de 2021

Quan l’hàbit de fumar s’estenia molt més que no ara i es podia fumar pertot llevat de les esglésies, els cendrers ocupaven un lloc preeminent a les llars o els establiments públics entre els objectes d’ús corrent, gairebé al mateix nivell que un tassó o els coberts. I de cendrers n’hi havia de tota mena,

Llegir més

CAN GAZÀ TANCA EL TALLER DE CAN VALERO

7 de setembre de 2021

Forces majors ens obliguen a tancar MARGINÀLIA , Taller i intercanvi d’objectes. Donam per acabada definitivament l’etapa de “la dignitat per la feina”. No és tant sols qüestió de local. Es tracta d’una adaptació cruel a la realitat dels exclosos. El factor desencadenant d’aquesta  amarga decisió ha estat la venda del local. No podem continuar

Llegir més

ATREVIR-SE A RIURE

10 d'agost de 2021

Un dels molts denominadors comuns de les persones socialment excloses i que miren de mantenir el cap fora de la misèria en els centres que els atenen és la manca absoluta del sentit de l’humor. És clar que varien molt els graus, dels més tolerables a contracor fins als extremadament combatius, però en tots s’hi

Llegir més

LA CRIDA DE LA INTEMPÈRIE

25 de maig de 2021

Acabat d’aixecar-se, va de cop a la terrassa de la cuina per veure quin dia fa. Mira a l’aire i s’adona de la capota grisa que cobreix el cel. Gairebé amb la fulgència del llamp, recorda els dos fills i la dona que deixà  ja fa quinze anys a Tetovo, a Macedònia, i encara sent

Llegir més

LA CURA

18 de maig de 2021

Vaig entrar en l’atmosfera de Franco Battiato molt tard, fa relativament poc, quan ja no es passejava pels platós de televisió que tractava –o a mi m’ho sembla en veient-ne alguns videos- amb el sarcasme propi de qui sap que les càmeres no es faran gens a prop del cor d’allò que vol transmetre. Arribar

Llegir més

EL PIANO EN LA TANCA DELS PORCS

27 d'abril de 2021

Entrant al centre que atén marginaires, acabava el concert per a piano número 3 de Sergej Rachmaninov, un dels més endimoniats per als pianistes, i pensava en l’autor, gegantí, gairebé dos metres d’alçada i amb unes mans enormes, a posta per a ser un virtuós pianista. A banda de ser, efectivament, un dels millors pianistes

Llegir més

L’ESPAI ON SER

20 d'abril de 2021

Sulpici sap que la beguda en excés li ha complicat molt la vida, tant que des de fa set anys viu al carrer, descomptant qualque ingrés a centre que no reeixí. No és l’únic dels cinc germans que viu pràcticament de l’aire del cel des de fa decennis:  una germana resideix en un centre d’acollida

Llegir més

MORIR DE FRED AL CARRER

13 de gener de 2021

Ahir a Barcelona moriren al carrer, de fred, dos homes; dos desconeguts, sense nom i fins i tot hom diria que sense dret a tenir-lo a l’hora de fer les cròniques de la seva mort. No són els primers, diuen alguns, que no són pocs; sempre n’hi ha hagut, de morts a la intempèrie, asseveren

Llegir més