marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ENTORNS

DIMONIADES

16 de gener de 2023

Tot són dimonis, avui! No cal cercar dimònies, i que ningú no s’espanti: tampoc no cercam santes Antònies que facin el paper de l’eremita egipci, pare de tots els ermitans. Les màscares tenen això de bo: que amagant-ho tot, no són ningú, per molt que s’ho creguin. Rere una màscara hi pot haver qui sigui

Llegir més

L’OFERTA

28 de novembre de 2022

El moix, amb el dematí acabat d’encetar i en amainar la pluja més desitjada, demana entrada a la casa amb un aucell mort a la boca. Sé que vol quedar bé amb mi, que per ell és una oferta, però no m’entén quan li dic que no calen aquests oferiments que, en el fons, m’ofenen

Llegir més

POSAR EL MAC EN TERRA

23 de novembre de 2022

Els ordinadors Macintosh, una marca de la família Apple, han acabat dient-se “Mac”. La mania d’abreujar les paraules no és nova, però darrerament es fa avorridora. I en català, un mac és una pedra petita, un còdol, segons el DIEC. El diccionari Alcover-Moll precisa que a Mallorca i a Menorca “el mac no sol esser

Llegir més

LA TERRA LLAURADA

22 d'octubre de 2022

La terra acabada de llaurar reclama la contemplació i l’olor que desprèn accentua encara més la suggestió que transmet. Hom diria que agraeix i tot la llaurada, la terra, com si sortís d’una excessiva letargia i a la fi pogués alliberar sentors i planys; com si la crosta provocada pel sol rabent l l’hagués condemnat

Llegir més

QUÈ DIU EL CARRER

3 d'octubre de 2022

El carrer és molt vell, per ventura el més ancià de la vila,  i no sap a quants veïns o passejants ha donat pas d’ençà que és carrer. I els que hi passen tampoc no es volen entretenir a atendre rucades com aquesta. I per ventura seria alliçonador saber quin afecte fa el panorama que

Llegir més

LA LLUM QUE AFERMA

2 d'octubre de 2022

La llum crepuscular dels diumenges és diferent a totes les altres. I més encara les tardorals. Té molt de cloenda, de final, i per això sembla com si no volgués apagar-se, com una criatura que es rebel·la a fer el que no li plau. Les presses s’atabalen. Els carrers i tot llangueixen i els vilatans

Llegir més

AMETLLES GARAPINYADES

20 de setembre de 2022

Demà és Sant Mateu, patró de Bunyola, el meu poble, festa gran, per tant. Ara mateix, a l’hora d’escriure aquesta nota, des de casa sent força remor, senyal que algú ha “pujat a l’arbre” i s’ha fet amb el premi. Segons Bàrbara Suau, historiadora i qui ho sap tot de Bunyola, veritable cronista oficial de

Llegir més

ESCLAT DE COLORS

18 de setembre de 2022

La “Correguda en roba interior” de Bunyola, emmarcada en les seves festes patronals de sant Mateu, arribant a la seva setzena edició, es pot dir que està molt més que consolidada. De fet, singularitza el programa festiu santmateuer bunyolí. Agradi més o menys, com ha de ser, aquesta correguda –que no ho és, que és

Llegir més

PREGONADES LES FESTES DE SANT MATEU DE BUNYOLA

15 de setembre de 2022

Francesc Huguet, membre de l’Associació Cultural Grallalsac i en nom seu, ha llegit avui al Teatre Municipal de Bunyola, el pregó de les festes patronals de Sant Mateu, que en suposa el veritable tret de sortida, tot i que ja s’han celebrat alguns actes. Així, la xeremia, el nostre crit festiu per excel·lència, a més

Llegir més

ILLA TRAFICADA

13 de juliol de 2022

Sí, som una illa hipertraficada. 3.640 quilòmetres quadrats col·lapsats per tota mena de tràfics: terrestre, naval, aeri, d’influències, de narcòtics, de persones, fins i tot, que no fan més que maltractar els qui hi vivim el nostre patiment de cada dia. Una illa insuportablement transitada per prop de nou-cents mil automòbils que ens ofeguen la

Llegir més

DE CÀGOLES I CAGOLES

5 de juliol de 2022

Parlant amb el coc de Can Gazà a primera hora del matí, pressentint que la calor seria sufocant, avui, mossèn Alcover, d’imprevist, ha comparegut a la conversa en pensar en la casta d’homes que hi ha. Segons el coc, el mossèn de santa Cirga considerava que hi havia, homes, homenets i càgoles merdançanes. Per ventura

Llegir més

OSSOS QUE EN DESCANSEN ALTRES

26 de juny de 2022

Una de les frases més aclaparadores que vaig sentir dir a ma mare i que em va sorprendre que la digués en ser una dona ultradiscreta en els afers íntims, tant seus com aliens, i molt poc donada a parlar de les aventures i desventures conjugals, va ser: “ditxosos els ossos que descansen els meus”.

Llegir més

PELL CREMADA

29 de maig de 2022

A la terrassa ombrejada d’un cafè antic del barri de la marina mantingut amb la cara neta en la reforma europea d’una vila illenca geogràficament mediterrània –un temps ho era d’ànima; ara hi queden els renecs i certes escriptures no comercials-, cap al migdia d’un diumenge de maig extraordinàriament calorós, hi reposa de l’ardor irritant

Llegir més

LES “VENES D’ARAM” A BUNYOLA

14 de maig de 2022

Anit presentàrem “Venes d’aram” a Bunyola, l’indret on s’esdevenen els fets de l’obra. M’hi acompanyaren l’editora Maria Muntaner i l’oncle Domingo Mateu Conti, que esgranaren i aprofundiren en un text que defuig la classificació. En el Teatre ens hi reunírem un bon grapat de descendents de Nicolò Conte (el veritable nom de Nicolau Conti Antonaccio),

Llegir més