Fa 106, mossèn Antoni M. Alcover, el mes d’agost, recorria la Vall d’Àneu a la recerca de mots. En una d’aquestes eixides filològiques arribava a Alòs d’Isil. Segons conta en el seu dietari hi arribà ben polsegós perquè la seva bístia no era la que obria el camí i s’havia d’engolir la pols que la
Faig un téntol altament necessari en la quotidianitat per la Vall d’Àneu. Allotjat en un hotel rural de la València d’aquest indret, “Lo Paller”, me’n duc una alegria gran en trobar a la sala de descans el llibre: “Antoni M. Alcover a les Valls d’Àneu (1906-1921)”, de Maria Pilar Perea i editat el 2009 pel
Ha caigut amablement i copiosa, la pluja, al meu poble, avui diumenge entrant al migdia. Ningú no se’n queixava, però, que també hem patit la canícula i ja s’enyorava l’olor de terra remulla i fins i tot xipollejar com les criatures. Ha arribat a ser molta, la set de la terra i de les pedres,
Guijo de Galisteo és un municipi extremeny, en el nord de Càceres, de 1700 habitants -cinquanta amunt, altres tants avall- repartits entre el nucli poblacional del mateix nom i els seus dos llogarets: El Batán i Valrío. La seva gent viu de l’agricultura i la ramaderia, tot i que a El Batán el sector serveis
Hi ha llocs i indrets que tenen el do de pacificar, això és, d’estamenejar els sentits; de posar-los el sostre alt perquè no sentin ofegor; de permetre que facin els estiraments que vulguin per tal de tonificar convenientment l’organisme. No tenen, necessàriament, dots d’oracle, aquests llocs i indrets, però quan hom hi entra en contacte
Ja he vist “El perfecto desconocido”, el primer llargmetratge de Toni Bestard, bunyolí com jo, nascut el 1973. I en vaig sortir notablement satisfet. En Toni ja havia demostrat a través de molts curtmetratges (entre d’altres “Sólo por un tango”, “El viaje” o “El anónimo caronte”) premiats arreu, que viu el cinema i està força
A les 11,57, el president de les Illes Balears, JRB, entra telefònicament a un programa especial d’IB3 televisió sobre la nevada que afecta pràcticament totes les quatre illes. En aquesta hora, feia pocs minuts que havia cessat un tempesta de neu que ha durat molt. Les conseqüències més serioses, setze trams de carreteres tallats a
No ha nevat a cota zero, almenys a l’arxipèlag balear, i n’hi ha que, per això, volen demandar els meteoròlegs (que s’equivoquen menys que els economistes, sosté el conseller Felip Puig); o a l’Altíssim, en darrera instància. Tots els mitjans de comunicació en van plens des de fa dos dies, dels estralls que pot provocar
Desar papers m’agrada poc perquè tenen el poder d’engalipar-me i els propòsits inicials de neteja s’esfumen just acarar-me amb el primer. Sempre trob algun impediment per no fer efectiva la destrucció pretesa. Així, els castells de lletres, lluny d’esvair-se, es van desplaçant d’una banda a una altra de l’estudi descrivint tota mena de formes esfèriques.
Ahir vaig anar de Deià a Llucalcari pel tirany més baix, el que s’abalcona als penya-segats. Feia bo, per a aquesta passejada, encara que les darreres batudes de sol havien espolsat les olors més recòndites de les mates i, en passar per certs redols de vegetació espessa, notaves la pesantor de l’aire. De bon matí,
A la una, a la plaça de Cort de Palma, hi havia un abeller de gent ociosa. Acabaven de fer quatre gotes mortes que havien augmentat considerablement la xafogor. La capota del cel tapava el fulgor del sol però deixava caure, aplomada, una calda insofrible. El banc Sinofós era ple, no hi cabia ningú més.
A les tres i poc de la matinada, durant uns instants amb vocació d’eternitat, el racó de ciutat que contempla l’insomne s’inunda de silenci, d’aquesta mena de queda que omple de xiulets aguts l’oïda. Cap so no interromp el pas de la mudesa plena, la prèvia a la mort d’un estel. L’insomne aixeca lentament una
Els carrers del barri, a les set i poc d’aquest matí de dissabte, espavilats per una llum gens estiuejada que els posa de tots colors, no semblen els mateixos dels dies feiners. Afortunadament, la solitud impera i la peresa grimpa. Seria tan bell si el poguéssim sentir sempre així de vividor! Els tres carrils per
Dia 8 de setembre del 2006 l’Ajuntament d’Escorca concedí una llicència per construir 105 nous habitatges plurifamiliars a Es Guix, uns terrenys boscosos a tocar del santuari de Lluc. El gener de 2008 es constitueix el Col·lectiu en Defensa de Lluc (CDL) que inicia una intensa campanya amb l’objectiu d’aconseguir adhesions a la protecció d’aquest
La llitera del torrent, en passar per la vila, posa a la vista els rocs i els còdols, però encara és molla, amb bassiots d’aigua ací i allà. Ben davant qui la mira, un plataner jove, aplomat i presumit, de branques ostentoses, i la il·lusió fervent que una veu de falset taumatúrgicament llaminera corre pel