Ara que les congregacions religioses de dones han perdut -per fortuna- tant de predicament com efectius, fet que les deixa al caire de la inanició, en les sobretaules que no tenen pressa d’aquells dinars amb subjectes que s’encaminen cap a la vellesa amb certa recança i la resignació més tolerable, solen fer-se lloc en les
El teatre, a Bunyola, en els darrers setanta anys -per això de posar un nombre rodó- ha estat un dels grans actius culturals que s’hi han forjat. Han estat moltes les persones que al llarg d’aquest temps han après i fruït de la cinquantena de muntatges que s’han representat. De la mateixa manera, ha estat
Avui és sant Mateu, patró del meu poble, Bunyola, i si no vaig errat també de Santa Margalida, motiu pel qual n’és el seu dia gran. Les festes bunyolines que s’organitzen en honor seu tenen la particularitat de ser les darreres patronals de l’estiu a Mallorca. Les d’enguany començaren ben de jorn, el 6 d’aquest
A Bunyola s’ha sentit, avui horabaixa, Joan Margarit a través de l’homenatge que li ret “La Fornal d’espectacles”. Joan Gomila, a la plaça bunyolina de sant Pere, ha dit -i bé!- Margarit i Cesc Montané, al saxo, l’ha acompanyat interpretant les peces que més agradaven al poeta. Una hora gairebé de paraula precisa i inabastable,
Enguany ja fa vint anys que a Bunyola, pels voltants de sant Mateu, el seu patró, una gentada desfila -no corre- en roba interior. Fa vint anys, unes messions entre companys que sí que contemplava una correguda del carrer Major fins a la plaça, si no vaig errat, en roba de davall, com es deia
Cau una pluja molt fina, albaïna, li diuen a Sóller i a Llucmajor, i n’hi ha que es lamenten que no sigui de canal, l’aigua, per poder acabar d’omplir les cisternes. Per què no se’n fan de noves, de cisternes? I tanmateix ningú no rebutja la netedat i la claror que imprimeix al migdia del
Un indigne seguirà presidint el Parlament de les Illes Balears gràcies a l’abstenció del Partit Popular a la votació de la seva remoció, la qual cosa demostra clarament que tant el partit del president indigne com el partit de la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga[lida] Prohens, abominen les institucions que representen i
S’atansen tempestes per celebrar l’inici del setembre, el mes on tot es reprèn; bé, només retornen els cursos escolar i polític, que no és poc, ja ho crec. La tornada a l’escola, no ens enganyem, és desitjada per a molts de pares (què és de necessària l’escola, diuen a cor) i per a qualque alumne.
No deixa de ser curiós que els discursos dels polítics illencs, a l’hora de valorar una iniciativa qualificable de positiva diguin que és o serà una proposta molt favorable als turistes/visitants, comerciants -i per extensió empreses- i residents. Si es tracta d’un accident, natural o no, signifiquen que serà un desastre per als turistes, les
Els espais públics, sobretot carrers, passejos i places de ciutats i pobles, declinen obstinadament des de fa uns anys i la pandèmia de la COVID-19 -per tal d’ajudar a facilitar la reobertura dels bars després del confinament- n’accelerà encara més el llanguiment i la desaparició de molts. La plaça de Bunyola, el meu poble, sense
Malauradament, d’aquests dies d’aiguats violents sobre el nostre arxipèlag, no n’aprendrem les lliçons que necessàriament hauríem d’aprendre. La primera, per ventura, és que l’aigua, per a aquests nostres verals, quan cau amb desmesura -i cau estiu i hivern- pot fer molt de mal; que són freqüents les gotes fredes, altrament dites DANA. Un mal que
Una somera bé pot ser la femella de l’ase; una dona grossera o molt curta d’enteniment; el peix de l’espècie Anthias sacer; l’insecte d’èlitres curts, rogencs, i de ventre voluminós, de color verdós i de potes saltadores com les dels llagosts; o, a Eivissa, la peça que serveix per a treure esquena a les relles.
Ja no queden llocs recòndits on la gent et mirava indissimuladament per endevinar d’on venies i assenyalant-te amablement que eres extern, foraster o estranger, es posaven a la teva disposició per si et podien ajudar en res. Ni hi trobes les esglésies obertes per oferir el consol de l’aire fresc en plena canícula. Ni pobles
Vint-i-tres graus de temperatura en el migdia temperat del tercer dia del mes de juliol en el que augmenten les mentides oficials, els abusos de tota mena i el descrèdit de qui parla per parlar ignorant que el callar és com a sucre. L’aire amable i amansidor que passa acaronant els blaus evita la suor
A l’hora de fer obres menors a la casa on vius o en els trasllats de domicili es posa de manifest si s’és de tirar o d’estotjar. Els donats a la tirada són implacables i res no els atura, com si anassin a escarada; els més estotjadors no s’ho prenen amb tanta eufòria perquè sospesen