Mossèn Llorenç Lladó, valldemossí d’arrel, és el rector de Bunyola i diumenge dia 1, el Dia dels Rams, a la seva parròquia de sant Mateu hi llegí el Pregó de Setmana Santa d’enguany. Acte, aquest, que la Coral Polifònica de Bunyola organitza des del 1968 i que ha comptat amb pregoners de primer nivell i
Fer una caminada regular i sense atendre el rellotge pels camins, caminois o caminets capvesprals de la terra de call vermell que Damià Huguet retratà millor que ningú, hauria de ser obligat per tot aquell que es vol posar el nom de l’illa a la boca per parlar-ne amb propietat i rigor. I millor si
La primavera ribota la llum de l’hora tèrcia d’aquest dissabte que no es cansa de vagarejar i de parir mandra. Se li enfronta el vell, que cerca les vitamines del sol assegut a la placeta del lledoner. I no espanta cap record de la seva infància amb canaris força cantadors i elegants curosament engabiats a
… i obris qualsevol llibre dels que estimes, dels que t’has tatuat a la memòria, i enveles curolles com si no fos dia feiner; o et dónes confiadíssim a qualsevol música perquè t’escambuixi la supèrbia i et redueix a naturalesa d’esquerda… i fas el recompte de les paraules per les quals paga la pena, encara,
“La vida sexual d’alguns animals no sempre és tan satisfactòria com es podria pensar. El portal ‘Cracked‘ recull una llista dels que la tenen pitjor. Mort, dolor, baralles i esclaus sexuals no són una excepció en el regne animal”. Ho diu l’Ara digital d’avui actualitzat a les 18:26. Poca broma: “La femella de l’escarabat brúquid
S’ha aixecat de bon humor: ha acabat la son, que ja és molt, i cap mal ni molèstia no l’afeixuga, cosa estranya atenent la darrera quinzena fastigosa de dies. Vol veure mar, avui que s’ha estirat el temps. Anirà a la cala de sempre, la dels prodigis, la de les sirenes atrevides i les tintoreres
Al migdia d’aquest darrer diumenge de febrer lluïa especialment l’esquit de roca entre esculls més grans que juga a ser norai de naus fantàstiques que es fan la vida i la juguera submarinament. L’aigua li ha anat menjant la polpa, a la roqueta, fins a convertir-la en un bolet força agradós. El peu d’aquest capell
Doncs bé, el duc ja ha davallat a peu la costa de la vergonya, segons el judici d’algun periodista, i declara davant el jutge –i davant mateix d’una fotografia del seu sogre- que l’ha enviat a demanar. Tots els informatius obren amb aquesta nova i són molts els mitjans que connecten en directe tot esperant
Des que els ciutadans ens hem convertit en l’enemic de la policia, a parer del cap superior d’aquest “cos” del País Valencià, Antonio Moreno (els cops sobre la taula que acompanyaren la seva declaració tan fatxenda com inadmissible encara repercuteixen com un avís terrible de navegants) quelcom ha canviat substancialment per molt que no ens
Aquest cap de setmana, dos esdeveniments han ocupat força espai en els mitjans de comunicació: el congrés del Partit Popular (que segons els entesos s’han resolt a “a la búlgara”, això vol dir, prendre decisions per unanimitat i sense discussions) i les mobilitzacions sindicals per tot l’estat. Segons el color de cada mitjà, l’èxit de
En sortir de casa cau una plugina molt prima, una cama d’aranya tan confiada que amb penes i treballs toca el terra. L’home, per això, no sap si ha d’obrir el paraigua. El fred és intens i no passa gens d’aire. Fa setmanes que els cims de la serralada estan nevats, circumstància infreqüent: ni els
A la sala d’espera de les consultes mèdiques tothom sol callar o parla fluixet, no fos cosa que s’escapi qualque inconvenient o es mostrin en excés les limitacions pròpies de les humanitats amb bona càrrega d’humilitat. Tota manera, no és estranya la presència d’esperants que volen demostrar a bastament tenir la ciència infusa i pontifiquen
Sergio Leone ens contà el 1966 quin preu tenia una mort al far west muntat a barrisc i per quatre rals a Almeria. Un any abans, ja ens havia mostrat allò que es pot fer per un grapat de dòlars i un any després completaria la seva particular “saga del dòlar” amb un de bo,
No parlaré de Pepe ni de la seva trepitjada covarda a la mà esquerra de Messi, diu el culer irredempt en asseure’s en el tamboret de la barra del bar. Ni de la lliçó de futbol i correcció esportiva del Barça, anit, al camp blanc de Madrid, rebla. I jo no pens dir res del
La meva padrina de part de pare va tenir vuit fills. En començar la postguerra, els quaranta del segle passat -anys de fam severa a Mallorca- el major d’aquests fills tenia quinze anys i el darrer acabava de néixer. El padrí era sabater i aquells temps no eren gaire propicis ni a estrenar sabates ni