marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIETARI

EN EL CALÓ DES MAQUETS

6 d'agost de 2009

Ahir horabaixa, en el Caló des Maquets, vaig somniar que era un cavaller xinès de l’època Ming. Aquest caló és més aviat una ditada infantil d’aigua entre Barca Trencada i el caló des Burgit, territori blaibonetià per excel·lència. Segons m’explica gent d’allà, aquest caló ve a ser l’estuari presumptuós d’una torrentera cegada en algun punt

Llegir més

ATABACAT

4 d'agost de 2009

Queia el sol, a les cinc de l’horabaixa, i les comptades ombres del parc central de la ciutat estaven totes ocupades per amants ensucrats, padrines amb néts, estrangers estormaiats per la xafogor, gent gran diversa i badocaires de tota condició. Un banc esplendorós de cumulonimbus feien més plaents aquelles hores capvesprals. Pel caminal més ample

Llegir més

DESVARI

7 de juny de 2009

Quan a les nou tocades decidí d’aixecar-se, recordà com si el revisqués la cua del darrer somni: una platja mallorquina indeterminada; ni fresca ni calor; la projecció d’una pel·lícula waltdisneiana de dibuixos animats en una pantalla descomunal; ell espatarrat a una butaca de cinema; el silenci sepulcral de la gent i l’aigua, com si aquells

Llegir més

PARADISOS SENSE CINEMA

21 de novembre de 2008

Si tanquen els cinemes de poble que durant tant de temps ens aixoplugaven els somnis -que mai no deixaren de ser casolans-, com, on i quan podrem encendre les metxes de les faules i de les il·lusions, per vanes que siguin, fer-ne correfocs? Cranquejar o recular mai no és recomanable en naturaleses inquietes. Tampoc no

Llegir més

ATORDIMENT A TRENC D’ALBA

19 de novembre de 2008

A les cinc de la matinada la ciutat descansa. Dir que dorm seria excessiu. L’autopista i tot permet comptar els cotxes que van i vénen. Els dos ocupants de l’auto gris que va a l’aeroport estan més pendents de la son insatisfeta que de parlar. De tota manera, les matinades són poc xerraires d’habitud. I

Llegir més

LA CLAROR D’UN HORABAIXA SABATÍ

15 de novembre de 2008

La llum d’aquest horabaixa de dissabte no fa lluir cap joia però entra al moll dels ossos per  maragdar-los. Becainen fins tard, els taumaturgs, els dissabtes horabaixa, i aquest descans és  aprofitat pels fàmuls de la peresa per embeneitir les hores. Més que embeneitir, per criaturitzar-les: les basta sentir l’alulea dels infants que s’esplaien i

Llegir més

MAL DE QUEIXAL NOCTURN

16 de setembre de 2008

Cada punyida de dolor era com un terratrèmol amb l’epicentre en el primer premolar superior esquerre. Quan el mal el despertà cregué de tot d’una que sortida d’un malson: feia de soldat d’infanteria ianqui que entrava en combat en una selva asiàtica. Francis Ford Coppola es desgargamellava incitant-lo a matar un enemic que no veia.

Llegir més

LLAVADOSSOS

1 de setembre de 2008

Quan passa el vent per la flauta és hora de fer anar els dits. Amb aquesta dita voltant-li per la mollera bevia el primer cafè, ben carregat, del dia. Tan fort l’havia pres el refrany que al migdia s’havia fet membrana i l’abstracció amb què l’atenia, la maça que hi percudia com si timbala fos.

Llegir més