Avui se celebra cristianament la Nativitat de la Mare de Déu, popularment la Mare de Déu de Setembre, dia també de les marededéu trobades –Núria, Meritxell, Queralt et al- i la Mare de Déu de la Salut, copatrona de Palma. A Mallorca aquesta feta també es coneix com la Mare de Déu dels Missatges, perquè
Botar del llit al primer toc del despertador, fer un badall escandalós, anar a pixar, rentar-se les mans, la cara i les dents, vestir-se a poc a poc per molta pressa que es tingui, pentinar-se com si es tingués una cabellada, davallar a la cuina per fer-se un cafè, donar la lletuga a les tortugues
Llegia per llegir, per fer o desfer temps, sense esperar cap recompensa, comptant amb la decepció, un llibre de versos d’un poeta primer que tanmateix no li deixava penyores i al mateix temps que llegia s’imaginava que seguia el perfil d’Àfrica des d’un mercant francès, ell, que la mar només li agradava per mirar-la de
Avui fa cinquanta-vuit anys del “I Have a Dream”, del pastor Martin Luther King i per ventura ja no cal recordar-ho: el seu iconisme fa que fins i tot els més refractaris a qualsevol canvi, a qualsevol lluita per a qualsevol causa que dignifiqui l’ésser humà la pugui dir amb el mateix fervor i entusiasme
No deixis passar de llis el gust, l’afecció, el desig, es deia mentre estirava la porta de casa i s’assegurava que quedava ben tancada. Cerca’l afanyosament i, en poder abastar-lo, pren-lo fort i no l’amollis per res, perquè val més fer-te endins del plaer que d’una pensada arrogant que no passa de ser una pedrada,
En ser al cap de la costa que du a la plaça veus que un cotxe vermell aparca sense presses, que és molt dematí i res ni ningú no acuita en aquestes hores. Com més t’hi atanses, sents més clara la cançó «Batiscafo katiuscas», d’Antònia Font, –Retxes de sol travessen blaus marins, / ses algues
La moixa dubta molt abans de decidir anar-se’n al corral. Repassa l’espai per determinar on pot aquietar-se perquè la calor no la bofegui. Sempre dubten, el moixos, abans d’entrar a part o banda; o això fan creure, que de natura són tan cautelosos com canalles; i marraners, evidentment. Mentre la moixa pensa, a la ràdio
Camí del migdia la calor cuita d’enfollir i de fer tornar boig però, contràriament al que es diu -que les temperatures altes fan apàtiques les tortugues, una parella de Testudo hermanni copula i algú que les observa amb un deix ben perceptible d’enveja diu fluixet a qui té a la vora que la calor socarrant
Una papallona blanca observa l’heura i hi tafaneja fràgil i obstinadament. No sembla que pari gens d’esment al temps que curteja ni que sàpiga de quina natura està feta la mandra, la riquesa infecta i la maldat que li pot costar la vida breu, fins que pongui els ous, en cas de ser femella. Cerca
El ganivet tradicional, esmolat a l’antiga perquè talli sense gens d’esforç, que escapça la part del palpís del dit que esguarda l’ungla de qui prepara molt curosament el dinar refrescant. Un tall net, irreprotxable, exemplar. Les gotes de sang que immediatament marquen camins que s’entorcillen per no anar enlloc. El moix, que és el primer
Bach davant la mar en cala diu amb més claror, s’expressa a l’ampla omplint-ho tot, escapant del redós de l’església i posant ulls d’aigua a les notes. Johann Sebastian no la va veure mai, a la Mar Nostra, i és probable que no en conegués cap perquè es va moure poc de Turíngia. I tanmateix
A voltes la llum juga a ser incendi i enlluerna fins a inflamar els ulls de tot allò que prova de viure sense empenedir-se. I per fer a saber al foc que mai no serà claror, que mai no podrà reconvertir la cendra en llitera de colors, en rocam que aferma, en primer alè de
Fa molt de temps, moltíssim!, que no em top amb cap lluerna (Lampyris nocticula) i ara n’és el temps. No crec que s’hagin extingit, senzillament han après a fer-se lluny de les estridències i les collonades humanes que ho passen tot a foc i a sang. Per ventura és que vivim d’esquena a elles; que
S’havia proposat fer una becaina breu, reposar la pensa cinc minuts a tot estirar, però el son l’ha pres tan fort que ha somniat i tot, allargant el descans fins a la mitja hora. S’ha despert ben descansat, però amb set, amb la boca pastosa, i dret devora la cadira on el moix també roncava,
Només he tractat un únic Eliseu, fins ara: Eliseu Climent, un patriotàs que a la causa del catalanisme a València ho ha donat molt més que tot. Ignor si és de celebrar el seu sant, però per si de cas li desig totes les ventures del món justament avui que fa festa. D’aquest profeta, deixeble