I no t’adones que fas gairebé com els ermitans, tot aprofitant que la pandèmia és radicalment ultraconservadora en tot i no ens permet abraçar ni tocar ningú. Fas, si fa no fa, com els ermitans, sí: de la lectura profitosa al llimoner i als ramells, i d’ací a una menja frugal que així i tot
Diuen que sant Antoni està trist i que el dimoni, encès de fúria, corre com un esperitat del pla a la serra i d’ací a allà deixant la cendra per testimoni. I per poc que hom pari esment, se sent olor de fum, de fogatera expiatòria. Un sant Antoni sense celebració de carrer és un
Els Reis planten cara al coronavirus –seguint totes les mesures de seguretat- i a totes les seves servituds i arriben per tot, com cada any. La foto que il·lustra aquesta nota és de Bunyola i, al meu entendre, il·lustra prou bé el present que vivim: l’església buida però amb tota la lluminària encesa i els
Es posa la primera neu de l’any a la serralada de l’illa –que la publicitat institucional i privada fa passar per tropical i cocotera- i als boscs comunals de la vila, i s’encén el foc de la foganya, que no és el primer de l’hivern, i que no pretén enfrontar-s’hi. Al punt s’embussen les carreteres
Nadal estrany, el d’enguany, de gent comptada a taula, de rostres amb màscara i de tradicions estroncades. Nadal fred i plujós, això sí, i s’agraeix. Per Nadal fred com cal. Tanmateix ja en fa uns quants, de Nadals incomplerts i insatisfactoris amb presos polítics, amb innocents rere barrots i reis que encara es creuen representants
Quan n’era l’hora, de Juan Ramon Jiménez només en vaig conèixer –i molt de passada- “Platero y yo”. Aleshores Franco encara signava penes de mort i de la Generació del 27 espanyola –els literats en català no existien, naturalment- només en sabíem quatre pinzellades interessades i perquè Juan Ramon Jiménez –un dels seus referents- havia
Els profetes -s’han extingit?- escrutaven -escruten?- el futur, hi veien les llums que el sembraven d’ombres, ho deien o proclamaven al poble amb més o menys severitat i els sacerdots els interpretaven perquè allò considerat profecia no perjudicàs ni posàs en entredit el poder que concentraven i exercien a plaer. Per tant, les profecies -com
Pujant per desena vegada l’escala que mena a les cambres –els descuits el turmenten- s’adona que la borra s’ha fet amb certs racons i que, misteriosament, en alguns escalons hi han aparegut miques generoses de pa que sembla que esperen aucells. Instintivament ha anat a obrir les finestres de la seva cambra i la dels
Una de les recomanacions que fan els qui de pandèmies entenen per prevenir-ne la propagació és la de parlar baix, o petit; en veu baixa. Altre temps, no cridar i parlar temperadament era signe de bona educació o criança i els que hem crescut entre aquestes velles normes d’urbanitat ens sobta molt la pujada en
Està molt amoïnat pels acúfens que cuiten de fer-lo tornar boig des de fa un grapat de dies. Està en mans de metges i de proves diagnòstiques, encara no n’ha tret res en clar, per tant, i no obstant està ben segur que aquest fregit dins les orelles que no deixa acabarà amb una presbiacúsia,
Ha aparegut avui horabaixa rere la porta d’un dormitori que avui dematí s’ha fet net a fons i en aquell moment no hi era. A més, era una pepa desconeguda. Semblava que li havien arrabassat el cap d’una mossegada –infantil o adulta- i havien tirat en terra pepa i cap d’una alçada considerable. Feia certa
En no celebrar res, avui, m’he decidit a desar papers que fa temps, massa temps, que reclamen lloc o reciclatge i que, momentàniament, formen “el caramull”, una pila gens discreta de documents, la majoria dels quals ja han perdut la seva funció. Val a dir que des que rep la correspondència, per dir-ho així, per
Als exmilitars espanyols ara els ha pegat per escriure cartes a tort i a dret en un únic sentit: atacar el govern Sánchez i posar-se al servei del rei fill de rei fugit. Valgui dir que el rei en fuga per uns negocis tèrbols, pare de l’actual, va ser posat per un militar sanguinari. https://www.vilaweb.cat/noticies/manifest-militars-govern-espanyol-erc-bildu/ Ja
Si som res o bé caldria ser quelcom, som allò que ignoram i el que feim per trobar el desconegut, l’ignorat, l’amagat, pensa mentre observa amb atenció l’estesa de llibres que ha d’ordenar i desar. Tant de bo fóssim llibres, indica al moix roncador i menjador, que és allò que més ens apropa a ser
Veus venir el silenci amb passes decidides, com si no tocàs de peus a terra, fitant-te els ulls, entre insolent i trapella, cercant-hi qui sap què i cantant per ell aquella melodia antiga i enganxosa de la que no en saps el nom ni qui la va compondre. I abans de ser on l’esperes et