Avui horabaixa, en el recinte de la Fira del Llibre de Palma i en el marc de l’Any Miquel Àngel Riera i Any Damià Huguet, instituïts en ocasió del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, Josep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora i Miquel Cardell han parlat d’aquests dos escriptors que, tot i la seva dissemblança –Riera
El coc de Can Gazà, Jaume Santandreu i Sureda, fa avui 83 anys i en vida de tots, probablement la resposta més agraïda i suprema de les que es poden donar a un «molts d’anys». A tall de curiositat, comparteix dia de naixença, no d’any òbviament, amb persones tan dissemblants com Bertha von Suttner (1843),
Amb una mamballeta he aixafat el primer moscard de l’any. Feia estona que m’advertia que era amb mi, llegint, amb el seu brunzit desagradable i inconfusible a toc de timpà. En sentir el primer avís m’he dit que eren prou llestos, aquests dípters del dimoni, que no desaprofiten la primera assolellada de la primavera per
Tot diu però sense cap estridència per poder afirmar que el silenci acompanya el capvespre. Tot esdevé la quietud que mai no hauria de cessar, el temps i el pes de tot allò petit, dels detalls que es poden estirar i desplegar a plaer, dels sons que es negligeixen d’habitud: el cop d’aire de les
Avui fa 320 anys que cremaren vius els jueus mallorquins Rafel Valls, rabí, i els germans Caterina i Rafel Tarongí. La família Tarongí i Tarongí, a la que pertanyien Caterina i Rafel, el 1678 va ser empresonada per la Inquisició acusada, juntament amb altres dos-cents criptojueus, de celebrar el Iom Kipur, una de les festes
El dissabte és el dia més agradós de tots per a aquells que tenim la immensa sort d’acabar la feina el divendres. Sobretot les hores capvesprals són les que es fan més endins de la calma, del profit i també de l’atreviment. De les nocturnes, uns en frueixen més que d’altres, es clar, tot depenent
Els néts dels que fa noranta anys celebraven entusiàsticament la proclamació de la República espanyola, la segona, ara donen suport incondicional a un rei, al nét del que va haver de partir per voluntat popular i entronitzat per un cabdill per la gràcia de Déu, segons afirmava el dictador. I no sols això, sinó que
Traüllant pels espais internautes m’assabent que avui fa noranta anys que morí el pintor i escriptor libanès Khalil Gibran i de seguida he recordat el moment que un amic em deixà fullejar un exemplar en castellà del seu “El profeta”. Rondàvem la tretzena d’anys i l’amic em va dir que Gibran era llegit pels hippies
L’acidesa de la llimonada li desvetlla les llàgrimes i una esgarrifança general li sacseja el cos. Seria excessiu i pretensiós afirmar que també ho fa amb les seves pensades. No li agrada especialment, el suc de la llimona amb una part generosa d’aigua. Encara en ple estiu i amb un grapat de glaçons el tolera
En festes assenyalades com la d’avui allò que més s’enyora –un enyor punyent, que va a fer mal- són les taulades en les que els absents presideixen el brogit gairebé boig de l’àpat. No poder abraçar, no poder tocar ni acaronar qui bé et vol i et fa, és un preu molt alt, un impost
Costa no seguir la crida dels usatges. En som fills i, volent amb ànsia o no, els traspassarem i ens agradarà que pervisquin. Certament, som allò que preservam i ja se sap que qui s’assembla als seus, no fa tort a ningú. I tot per dir que és temps de crespells, panades i rubiols seguint
Que Caín matà el seu germà Abel amb una maixella d’ase ho sé des de fa més anys dels que tinc, però no sé d’on ho he tret, la veritat; sempre ho he cregut així. El meu mossèn m’indica, però, que la Bíblia no especifica amb què es cometé el fratricidi, senzillament que un germà
“Potser la tasca d’un infant molt petit / és observar i escoltar”, diu Louise Glück, i tot d’una penses que deu ser per això que les criatures no saben què és la solitud; i per què arraconen els silencis, fins i tot aquells que naixeren sols, sense mans auxiliadores, i en un instant ho tingueren
Que et desperti Josep Carreras fent-te sentir fins a l’estremiment l’Agnus Dei del Rèquiem de Puccini pot voler dir que en algun instant del dia, quelcom inesperat et pot elevar un pam per sobre de totes les pesantors i les adversitats que esperen la millor ocasió per encabritar-te. I que, a sobre, en obrir els
La pluja que acomiada l’hivern sent més d’hivern que mai, li agrada quedar i ho fa amb tota intenció, caient a la menuda, sense cap mena d’ostentació ni frisança. Es pren el temps que necessita per recórrer els pendents de branques i fulles i s’entreté reunint quatre o cinc gotes de les més menudes per