Fa uns dies, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez Pérez-Castellón, va comparèixer davant els mitjans de comunicació sense corbata i els va fer notar el detall tot dient-los que ho feia per estalviar energia, i animava tots els càrrecs públics a anar sense aquesta peça de vestir, si no era estrictament necessari, per contribuir
Els llagosts solen viure entre dos i tres mesos, i tenen certa mala fama perquè són protagonistes d’una de les set plagues d’Egipte, juntament amb la conversió de l’aigua en sang; una invasió de granots; una altra de polls i moscards; una tercera de mosques; la pesta dels ramats; les úlceres i la pluja de
Christina, a Brustem, actual Bèlgica, cap al 1.175, quan tenia vint-i-pocs, anys va patir un atac de catalèpsia. Donada per morta, en el decurs del funeral que se celebrà dos dies després, va aixecar-se del taüt. Va explicar que durant el temps catalèpic, guiada per àngels, va passar pel cel, per l’infern i pel purgatori,
Llegir no fa calor, ni la calor no ha d’impedir llegir, ans al contrari: llegint refresques la mollera. Tampoc no fa calor, ni la calor ha d’evitar, provar d’escriure alguna cosa adreta amb cert sentit i gràcia. Emperò la calor escampa del tot quan converses amb un amic que ha volgut compartir amb tu i
La calor no afecta la lectura. De fet, quan més fort es deixa sentir, un dels millors i més afectius refrigerants és la relectura d’algun dels textos que l’esperen amb ànsia. A mi, avui, “Si entra la boira no tendré on anar”, d’Antoni Vidal Ferrando, m’ha refrescat no només les hores caldes, sinó també les
Fa uns dies, una colla, o esbart , o grup de cigales han pres possessió d’un arbre a tocar de casa i d’aleshores ençà, tot acompanyant el sol, arraconen el silenci casolà. I per ventura no és ni grup, ni colla ni esbart, sinó només un, perquè només els mascles de cigala tenen les membranes
A la casa no hi entra l’ardor abrusadora del migdia: les cases velles que han pactat avantatjosament amb el temps saben com evitar-ho. Sí que els moscards àvids de sang i d’histèria, i les mosques renoueres i de vol negre i enfollit aprofiten qualsevol minúscul espai per entrar-hi furtivament. Entretant, els reporters televisius demanen gens
Hi ha dies que t’adones que llegeixes els diaris acostumats en paper com si repassassis el facebook, el twitter, l’instagram o qualsevol altra xarxa social: girant els fulls mecànicament -com fas anar el dit per damunt l’aparell- reparant fugaçment en els titulars o en les fotos. En arribar a les pàgines d’opinió, tot dependent del
La Llibreria Embat m’ha acollit avui, des de les sis a les set de l’horabaixa, al seu estand de la Fira del Llibre de Palma per signar “Venes d’aram”. Un goig immens compartir instants amb llibreters de raça i lectors àvids. I encara més amb qui, havent llegit l’obra, et diu què n’ha trobat, et
En una branca del llorer jove del corral hi descansa una papallona exhausta (una vanessa atalanta o papallona rei) que no diu d’on ve ni adverteix cap on anirà un cop recuperada, si és que encara li resten forces per seguir tastant ortigues. Té el semblant envellit i el color negre apagat, com si estigués
El vintè poema de “Si entra la boira no tendré on anar”, d’Antoni Vidal Ferrando, premi Carles Riba 2021, diu així: Avui el temps passat té el regust de les urnes funeràries i dels amors impossibles. Hi ha ecos de cianur i de ciclops metafòrics que furiosos escanyen les estrelles de mar. Hi ha màscares,
La muntanya s’engoleix el tren estibat de badocaires vinguts de lluny quan les ombres encara cerquen els volums, just en el moment en què les tortugues donen per acabada la còpula. Qui ha obert, neguitós, la finestra no para esment en res d’això, només acluca els ulls per tornar a sentir ben nítid el so
Havia perdut l’adjectiu primcernut i no sap ben bé per què l’ha trobat contemplant les clívies. No són lligadores, les flors acampanades i l’adjectiu, per molt que s’afanyi a trobar-hi el detall o el motiu que els encolli. En no ser l’efecte penetrant de la bellesa que exhalen les flors, que s’hi mira a l’hora
Escrius només amb tu mateix, preferentment en el lloc on més a plaer et sents i voltat dels objectes que més t’ajuden a expressar adretament. Després venen els lectors amb qui més confies per saber si el manuscrit obre qualque porta per tafanejar per l’espai que clou o en tanca; o ho tanca tot. I
La maleïda guerra d’Ucraïna i el conseqüent èxode de més de tres milions i mig de persones –fins ara- ha provocat arreu d’Europa una allau aclaparadora de suport a aquests refugiats. Des del primer moment, per iniciativa pròpia o coordinadament, els recapte de tot tipus de material d’emergència es va fer arribar a Ucraïna. De