No som el que hem llegit, però és una manera molt encertada de dir que estimam les lectures i els llibres. Tampoc no és del tot cert que a cada moment clau de la nostra -anava a dir esforçada- existència hi correspongui un títol literari, però podria ser. El que és inqüestionable és que en
Avui (que Albert Einstein faria 146 anys) és el Dia Mundial del Nombre Pi (el 3,1416), xifra capital en les matemàtiques, però també ho és de les Altes Capacitats, que inclou aquelles personen que presenten unes característiques cognitives diferents de la resta de la població. El seu potencial intel·lectual i la seva capacitat per a
El rearmament d’Europa costarà 800.000 milions d’euros, una xifra difícilment abastable i comprensiva. No ha costat gens als governadors europeus posar-se d’acord en això, fet que contrasta notablement amb la incapacitat que han demostrat de fer front comú a la crisi habitacional comuna, per posar només un exemple. Vuit-cents mil milions d’euros per defensar-nos de
Feia temps que no la recordava quan d’habitud ho faig -em sembla que el darrer pic va ser dia 5 de gener, el dia que va morir fa quinze anys- i se n’ha revenjat: anit l’he somniada en un estat lamentable i en un indret engrutat quan ella va ser sempre pulcre en l’aspecte. Durant
Hi havia un temps que per aquesta terra més nostra que no ara només celebràvem el nom; el dia que vàrem néixer passava com els altres, llevat de qualque referència menor. De poc ençà, hi ha hagut tornes: es fa més cas al dia de naixença que al dia del sant. És igual, tanmateix: jo,
Als nets els deixarem una illa -i unes illes- molt poc vividora, gens atractiva i molt contaminada per tota mena d’agents i éssers tòxics. I un món en mans d’un capitalisme cada cop més ferotge i de merda on els drets humans deixaran de ser el nord de la civilitat; és ver, ara mateix tampoc
Deia el meu padrí matern per justificar que no li agradava la ceba ni crua ni cuita, que una ceba va matar un garrover. Debades he cercat l’explicació a aquesta afirmació categòrica que no crec que fos de collita pròpia. Per paga, he crescut lluny del camp i de les seves feines i no en
Els arbres migjornencs mallorquins tenen set, molta set, es plany en Pere que no sap fer cap altra cosa que estimar i treballar la seva terra, la nostra terra mil cops humiliada; i l’estima i la treballa amb una intensitat i un fervor que aclaparen. És parlant amb ell d’això i d’altres sentits negligits o
Vetllar els colors de la nit, vigilar que no s’encenguin de més, que no acabin en incendi encollat a la ferocitat o en un espectacle grotesc de llum impostada. Acostumar-hi els ulls creient-te geneta o gat fer per poder-hi veure allò que hi cerques, per trobar-hi allò que fretures. Escolta, la nit, amb l’ensumada per
És el dia de les zebres, avui. N’hi ha dels centcames? I de les someretes del Bon Jesús? El dels coloms és el primer dia de juliol i no deu ser pels perills de la seva extinció. També fa 228 anys que va néixer Franz Shubert, indispensable per mantenir a punt sempre sentits i sentiments.
Dins un llibre de caminades per l’illa hi troba una nota escrita a l’atropellada: “pots pagar molt per matar, amor / prò de franc és la mort, meua amor”. Poeta paixtu. Començament s. XX. Cercar” La lletra és seva, sí, però no sap què hi fa dins un llibre d’excursions que consultà per demanda d’un
El 24 de gener de l’any 1913, avui fa 112, l’Institut d’Estudis Catalans promulgà les “Normes ortogràfiques” amb les quals es volia regularitzar el sistema ortogràfic de la llengua catalana i, en conseqüència, modernitzar-la, depurar-la i normativitzar-la. Pompeu Fabra va ser qui va liderar tota aquesta tasca. Aprofitant aquesta data, el 24 de gener de
Avui fa 106 anys que va néixer Joan Brossa: Vull tornar roc la cendra de la lluna. la llibertat va vestida de dol dessota les estrelles. Veig la pruna d´aquesta lluna. El meu matí no vol aspes d´engany. La llibertat té una corona d´or amb que el seu raig de sol ixent a l´horitzó envaeix
És fent el cafè després del dinar del segon dia de l’any que s’adona que encara no ha canviat el calendari i, com si consideràs que aquest descuit pot cridar la malastrugança, s’aixeca apressat de la taula i el canvia. Abans de reparar en l’exhibició extemporània del calendari caducat, pensava que el silenci que ha
D’aquí a una hora mal comptada es farà fosc, arribarà la nit i a les 08:09:55 de demà, primer dia de l’any 2025, sortirà el sol, que es pondrà a les 17:36:23. El temps, si no fos per les conseqüències que té el seu pas en els cossos, les coses i els cervells, podríem dir