marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

CONTE CONTAT

LA COMANDA EQUIVOCADA

28 d'octubre de 2024

A la taula que preferia ha demanat un cafè descafeïnat amb llet ben calent, ha remarcat, i la cambrera, al poc temps, li ha servit un croissant i un tallat. Era prest, el bar feia poc que havia obert, no hi havia moltes taules ocupades, tot estava ordenat, la vitrina generosa de quemullars plena i

Llegir més

ELS LLIBRES I LA VENTADA

9 d'octubre de 2024

Es pren el tercer cafè del dia, i encara no són les deu del matí, mirant pel finestral de la cuina que dona generosament a la mar migjornenca. Sent el vent que malmena les copes del arbres i posa a prova la resistència de les herbes bones i males, llevat de les que han crescut

Llegir més

VOLUNTAT DE FERISTELA

27 de setembre de 2024

Farà noranta anys el mes que ve i cada dia, a punta de sol, se’l veu prendre la camada que mena al bosc. Hi va a cercar records conservats en ambre, com els trilobits. Sap que l’edat depreda la memòria, que s’escola pels intersticis i porus de les vivències retingudes i tot ho fa malbé.

Llegir més

CONVERSA EN BUS

5 de setembre de 2024

Que em puc seure aquí, jove? Gràcies. M’agrada anar a la part de darrera del bus i aquí no hi ha seients preferents per als vells. Manies, ja ho sé. No te molestaré gaire encara que sigui massa rondinaire, o això em diuen les netes. Que per cert, una d’elles parirà un dia d’aquests. Ja

Llegir més

EL DARRER GLOP DE CAFÈ

17 d'agost de 2024

Sap que el cafè que es prendrà a glops gairebé imperceptibles no farà cap efecte en la seva decisió de no escriure més, avui. S’entretindrà en l’escuma que queda enganxada a les voreres de la xicra i s’imaginarà que és el deixant del que sempre queda per dir i no es diu per incapacitat, per

Llegir més

L’INFANT CONTRARI AL MEDI AQUÀTIC

1 d'agost de 2024

Voltava els set anys i manifestava una fragilitat corprenedora que tanmateix no venia d’enlloc ni anava més enllà de la seva figura entendridora. Cabells curts, moviments estudiats per no penedir-se de fer cap pas en fals, posat malaltissament tímid, silent com el perdó que dubta. Els seus companys d’escola d’estiu xalen a la piscina; ell

Llegir més

L’HERÈNCIA DE LA PADRINA DE FONTS

29 de juliol de 2024

Amb el menú de 9,10 euros hi entra una amanida del xef -cap ingredient fresc, tot empotat, la tomàtiga en quatre parts madurada en càmera- pollastre amb formatge arrebossat i patates fregides, quatre o cinc trossets gairebé testimonials de meló i 50 mil·lilitres d’aigua en ampolla que, segons l’etiqueta, és l’aigua dels deus. No ha

Llegir més

817 PESSETES

21 de juny de 2024

Fa un munt d’anys que es va perdre la clau de la caixeta de ferro (15x12x8 cms) que servia per guardar-hi allò que hom consideràs digne de resguard i d’aleshores ençà la mena de guardiola va del lloc més recòndit d’un racó a un altre, una singladura sense destí que ahir definitivament arribà a port.

Llegir més

PIETAT BORRASQUERA

8 de juny de 2024

Assegut incòmodament, aprofita que la malalta que vigila s’ha condormida, després de de veure avions que se la volien emportar i pintors de parets que li emmascaraven la cara just per poder riure per les butxaques, per seguir llegint “Laia”, d’Espriu: “Enmig de papers ratats pels segles, el cavaller va veure com els dies s’esfumaven

Llegir més

L’OLOR FA PUDOR

1 de juny de 2024

Ha somniat que passava la vetllada a Ciutat en un bar fet per a la conversa amb dos escriptors amics i referents, i que en donar-la per acabada s’ha ofert per acompanyar-ne el més gran a casa seva, a seixanta quilòmetres llargs, però per poder-ho fer ha d’anar a cercar el seu cotxe al poble

Llegir més

EL LLIBRE ABANDONAT A LA GRANJA

23 de maig de 2024

Ha entrat a la granja maleint les cervicals amb bec de lloro que li recorden gairebé constantment que el dolor és libèrrim i el domina com si fos un animal de companyia, com al fang que ha de ser pitxer o la representació d’un somni. No hi ha molts de parroquians, al cafè, i ho

Llegir més

SURSUM CORDA

15 de maig de 2024

I és que vivim sense saber viure, vivim malgrat la vida, que no es ver? Sé que és mal d’entendre, però és així. Almenys jo m’entenc, que és el que importa. Per què et penses que quan un es mor li deim tot consirosos que descansi en pau si el mort ja no és res

Llegir més

FINAL DE LECTURA

2 de maig de 2024

En disposar-se a acabar de llegir amb fruïció les quaranta-set darreres pagines de les sis-centes noranta-dues totals de l’última novel·la d’un dels autors que més l’encoratgen a seguir sent criatura humana que no es mama el dit ni ho dona tot per perdut, no pot deslliurar-se del somni que recorda de la nit passada. Tornava

Llegir més

COMPANYIA

12 d'abril de 2024

Li deia el vell xarrupant una llimonada natural tèbia: “Per companyia no vull cap animal per no pertorbar-lo amb la meva indiferència. Tanmateix, la companyia està sobrevalorada i, a més, ja li va bé al mercat que ens ajuntem, que ens encollem, que ens emparellem perquè plegats som més bons d’entabanar i d’estafar”. Ell s’havia

Llegir més

ALLÒ QUE DIUEN LES CARES

10 d'abril de 2024

No pot evitar assimilar tothom qui veu a un animal. Començà a fer-ho en sortir de la innocència per la precisió d’un professor poc preparat i gandul de llengua espanyola que sostenia que les cares de les persones trobaven el seu mirall bé en un porc o bé en un corb. Ell, que tenia la

Llegir més