marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

CONTE CONTAT

LA GLÒRIA DE QUI TOT HO MOU

11 de gener de 2021

Deia que coneixia indrets no molt lluny de casa seva, encastellats als puigs de la serralada, que mirada des de l’altra banda de l’illa no feia més d’un pam de llargària, on la petja de l’home no havia deixat empremta. I que tractava amb alguns homes i alguna dona que, en haver conegut el que

Llegir més

COM UN CRISTALL DE NEU

9 de gener de 2021

Fent la mussaca no es podia treure del cap les llàgrimes de la caixera del supermercat on havia comprat els ingredients. Ha anat prou alerta a demanar-li la raó del plor endut per la falsa prudència que mai no el deixa, ho sabia. Davant l’aflicció s’ha de respondre igual que davant un accident, bé que

Llegir més

DECAPITACIÓ

3 de gener de 2021

Li han dit tantes vegades tantes persones i moltes amb tant d’èmfasi que es podien veure les millors pel·lícules mai fetes en les plataformes digitals, que a la que li instal·là sa filla innocentment hi cerca la “seva” pel·lícula, la que el té pres des de fa més de quaranta anys. En sortir els vídeos

Llegir més

LUCINA, LA BELLA

23 d'octubre de 2020

Lucina era bella, d’una bellesa que no deixava cap espai al dubte ni als matisos; ella n’era ben conscient i per això de la seducció extremadament treballada en feia un joc amb qui li interessava que no acabava mai. Amb l’emperador Valentinià, però, mai no hi va voler jugar en considerar-lo brut, massa emmorcat per

Llegir més

S’IMPOSARAN LES CADENES

15 de setembre de 2020

Llegeix davant el galliner (del reu, la ira / la clemència del botxí) i un dels galls –el menorquí, rabiüdament bell, elegantíssim, tot un gall senyor- el mira com si fos un assaltant de corrals, no com el seu amo, com si fos un estrany i volgués entrar furtivament per prendre les millors gallines. En

Llegir més

CONCERT DE TISORES

5 de setembre de 2020

Tenia una tisoraria en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat que ocupava tres plantes intercomunicades per una escala de caragol tota de fusta noble que no feia gens de renou, i tenia segles. Tisores per a tot tipus d’usos, i de totes les mides i dissenys imaginables. Des d’unes d’or que a penes

Llegir més

ELS ESTRALLS DE LES DERROTES

17 d'agost de 2020

Els vuit gols del Bayern al Barça en els quarts de finals de la Lliga de Campions li havien fet molt més mal del que demostrava l’endemà de la derrota davant qui fos. Li costava un esforç enorme imprimir cert caràcter a la seva expressió per dissimular l’horrorosa nit que havia passat, entrant a la

Llegir més

PARLAR D’ORELLA, ESCOLTAR DE REÜLL

24 de juliol de 2020

Deia que li agradava d’allò més obrir els balcons dels somnis i encegar-se amb la llum que el prenia com si fos un nadó tret del bany i mostrat a tothom teatralment com si tingués natura messiànica. I que s’havia acostumat tant al silenci absolut de les somniades, que no podia suportar cap estridència, en

Llegir més

LA IRRUPCIÓ DE LA MOSCA VERDA

16 de juny de 2020

En plena concentració, en acabar el text que l’ha tingut pres els darrers dies, una mosca verda –la dels cadàvers, es diu tot d’una- apareix travessant la pantalla de l’ordinador. Res no el pot distreure, que és a punt d’acabar el conte als voltants de mitjanit. La mosca fa una primera passada i desapareix despatx

Llegir més

UN PUNT EN COMA

9 de juny de 2020

En el bar del seu amic, el millor cafeter del món, assegut a la taula de davall la televisió gegant que només brama quan hi ha partits de futbol, després de noranta-vuit dies de no entrar-hi per prohibició expressa del coronavirus, comença a llegir la novel·la darrera del jove que encoratjà a escriure, ja fa

Llegir més

LECTURA INTERROMPUDA

31 de maig de 2020

Hagué de deixar forçosament la lectura a la pàgina 924 de les 939 que sumava l’obra que, des de feia tres dies, li acaparava les cavil·lacions. Faltaven només quinze pàgines per cloure tot els cercles que l’autor havia obert des de l’arrancada de l’obra, que transitava amb decisió sobre el fil magre, gairebé inapreciable, que

Llegir més

COM PARLEN LES FORMIGUES

29 de maig de 2020

Ja no sap que a l’hora nona també li deien de la misericòrdia i tanmateix li és ben igual: ell en té prou, als seus noranta-nou anys i vuit dies, mirant en terra i parant bé l’orella per sentir què diuen els insectes. Fa anys que diu que investiga el que es diuen entre elles

Llegir més

QUAN ELL RIU, EL DIMONI PLORA

24 de maig de 2020

Avui dematí he topat amb un bon amic de la infància amb qui feia anys que no parlava i en poc més de dos minuts ens hem posat al corrent de tot, com si només fes setmanes que no ens vèiem. Ja ho tenen, això, les coneixences veritables. Aquest amic bo de veres, de jove

Llegir més

DE BARBA LLONGA I FECUNDA

17 de maig de 2020

Reparà en ell just incorporar-se al carrer ample només per a vianants i l’aspecte li cridà l’atenció per estrafolari. De tan lluny no podia precisar, encara, els detalls, però aquella mena de baluerna que caminava sense presses carrer amunt tenia totes les traces de ser un anomalia o, si més no, un personatge estrany eixit

Llegir més

L’ASSALT DE LES ABELLES

8 de maig de 2020

A la cambra, aprofitant que amb el temps bonifaci havia obert vidrieres i persianes, hi han entrat dues abelles amb el zumzeig rumbós i força estrident, com si l’acabessin d’estrenar. La cambra no és gaire gran i hi predominen els llibres, que ocupen dues parets i mitja. La finestra, que s’obre al migjorn, de tan

Llegir més