marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

CONTE CONTAT

EL MOSCARD FATXENDA

11 de juny de 2022

Volia matar el moscard que li havia deixat dues faves enormes, una al costat dret, damunt la darrera costella, i l’altra just damunt el genoll esquerre, un lloc que considerava absurd i propi d’un insecte voraç i psicòpata. No havia pogut evitar gratar-se en sentir la picor i al moment, en el lloc de les

Llegir més

LA CANÇÓ D’ELIONOR

4 de maig de 2022

La segona vegada que, assegut en un bar mínim ran de mar a l’hora de la migdiada, torna a sentir la cançó “Eleanor Rigby”, dels Beatles, es demana severament de què és senyal. No es tracta, es diu, de cap passada innocent de l’atzar, de cap picada d’ullet bonifàcia de la ventura, amb qui sempre

Llegir més

LA CONDEMNA A LA FREDOR

30 d'abril de 2022

La cantant joveníssima del grup que fusiona tota mena d’estils no surt de la penombra, com si no volgués ser centre de res més que d’allò que diu i insinuant el que diria. Té la veu marcadament nasal i afrancesada perquè qui l’escolti pari esment, també, al que no canta. I quan converteix en cant

Llegir més

UN RELLOTGE A LA PANXA

10 d'abril de 2022

Diuen que el dia que digué a son pare que ell tenia un rellotge a la panxa –ho digué, sembla, amb un posat de savi vell- son pare, d’un atac de riure mentre menjava una galleta d’oli, s’ennuegà i ho passà molt malament. La cara i tot, sostenen els qui hi eren, li prengué un

Llegir més

LA PROJECCIÓ DEL MONTGOLFIER

10 de març de 2022

El montgolfier projecta l’ombra del seu cos mastodòntic sobre l’arenal i el menut que hi juga amb l’abric ben cordat, a dues passes de sa mare, observa com s’allunya amb lentitud, interrompent la claror discreta del migdia, amb la resolució dels contes que comença a estimar. Admirat, crida sa mare sense mirar-la per no perdre’s

Llegir més

LECTURA TRENCADA

18 de febrer de 2022

“Tenia una tia –ho era de son pare, en realitat- que lluïa un bigoti generós. Vist des d’ara creia que n’estava orgullosa i tot, d’aquell mostatxo estalinià. De fet, recorda altres dones velles de la vila –almenys per a ell, aleshores, ho eren, velles, tot i que ara ho dubti- que en duien i ningú

Llegir més

EL VELL QUE LLEGIA

7 de febrer de 2022

Es miraren moltes vegades, s’arribaren a saludar, però mai no es parlaren. Cap dels dos no coneixia la veu de l’altre. Un era prou jove, estudiava, fill únic, amb la mare que es morí quan acabava de fer els vuit anys i cuidat per una tieta, germana de sa mare. La tieta, que compareixia a

Llegir més

EL LLENÇ DELS SOMNIS

15 de gener de 2022

En el somni obria molt els ulls per retenir com més detalls del somni millor i, així, poder recordar-ho al més fidelment possible en despertar-se. I en els ulls oberts de bat a bat el cel i la mar es barregen, i les àguiles coneixen les zones abissals dels oceans i els peixos caragol la

Llegir més

EL FOC D’ULLASTRE

6 de gener de 2022

El foc de Reis i d’ullastre reverbera en el front, en les galtes, en el nas i en els genolls de qui mira el foc com qui cerca raons a la voracitat del crepuscle. Esbufeguen el tions, emetent un buf salmòdic que pretén inútilment posar música a la dansa de les flames. Qui mira narcòticament

Llegir més

ELS TRES QUARTS DEL MOSCARD

14 d'octubre de 2021

Va comparèixer en el seu dormitori la nit del diumenge 21 de març, quan ja estava dins el llit disposat a prendre el son, instants després d’apagar el llum. Va fer dues primeres passades demoratives al voltant de la seva orella esquerra que l’ompliren d’inquietud i malestar. Quan més pendent estava del seu retorn, el

Llegir més

VENTRES ESCAMPATS COM SI FOSSIN ADOB

30 de setembre de 2021

-Ja veuràs que acabaré esbudellada qualsevol dia d’aquests, li deia fent glopets a una tassa de te que bofegava asseguts a redós d’una taula del cafè que freqüentaven a tocar del carrer. Ell la mirava amb més curiositat que preocupació, jugant amb el cafè i la cullereta, fent esforços per posar cara a cada una

Llegir més

LA NOTA I L’ENIGMA

28 de juliol de 2021

Llegeix amb l’atenció sota mínims: «Pots dir que vius i que la vivència d’ésser viu –per dir-ho així- et fa bé si els altres, els que t’acompanyen en la descoberta de l’ànima dels instants, t’importen i estàs per ells. I per molt que sigui una afirmació beatífica i pastosa no deixa de ser un temple

Llegir més

LA LLET DE LA RATAPINYADA

24 de juliol de 2021

El primer que ha fet en despertar-se per confirmar la lleugera sospita que no era l’hora d’aixecar-se, ha estat mirar el despertador: les 2:47. Estranyament, no estava gens inquiet. D’esquena, amb els braços ben oberts com si cercassin quelcom que necessitaven amb certa urgència, en notar-se el cos amarat de suor, de seguida ha vist

Llegir més

EL GUST DE L’ALGA

19 de juliol de 2021

No li agradà gens el final de la pel·lícula alemanya que li recomanà entusiàsticament l’amic que li hagués agradat ser Truffaut tant viu el cinema ver i tan cinematogràficament tracta tot el que deleix i toca. Un film amb pocs norais per retenir les inquietuds, com tu, li havia dit. Recargolada fins al renec per

Llegir més