Es notava l’ull esquerre empès pel cervell amb una força aclaparadora.Com si li fes nosa; com si no el tolerés. Li feia la impressió que l’ull, amb tanta força, anava sortint de la conca mil·límetre a mil·límetre. Cada punyida, quant al dolor, feia bona l’anterior i a la vegada li cridava el git. I el
En haver fet els cinc quilòmetres diaris exigits -més que no recomanats- pel seu metge, s’ha dutxat amb delit cantussejant com sempre que no es troba cap pes enlloc. Avui ha passat bona nit, ni s’ha aixecat per anar a orinar i cap malson no l’ha desvetllat. Vestit i clenxinat s’ha preparat el cafè amb
Deia que el vent no el tocava, que podia atansar-se als penya-segats sense protegir-se els ulls ni sentir a la cara els ganivets que la tramuntanada aixeca. I la pluja també el protegia: si l’emparava tan sols es banyava els peus. Només temia la boira, que no podia escampar amb un buf. S’alimentava de terra.
L’observador ha pres bona nota dels detalls que necessita per elaborar l’escrit que ha promès a qui li robà el cor quan creia que res ni ningú podria descavalcar-lo de la misantropia que trenà pacientment durant molt de temps: un poble de conte i de comte amb riu domesticat; un amant que amanyaga la galta
El vocalise de Rakhmàninov segueix rutes impensades per la seva pensa que defuig qualsevol regit però l’empipada sense fonament de la criatura que vigila -si es descarta el nas embromat i una tensió lleu a les temples- li impedeix seguir-les com sent i voldria. No té febre, l’al·lot, que dona el passaport a lliurar-se d’anar
“En el cel no podràs amagar-te enlloc” i “els humans són sacs plens d’aigua”, havia llegit en el manga que li havia regalat un amic per posar-lo a prova. No n’havia llegit cap mai, de manga. Mai no ha sentit l’atracció dels còmics. Dins el taxi que el porta a l’aeroport -el taxista només l’ha
La cusseta té tres mesos i un nom inapropiat, per alguns, que ens remet al nostre Doctor Il·luminat. És una shih tzu adoptada, silenciosa i marranera, com la majoria dels cadells, que va prenent les mides de la seva llar i poc disposada a seguir acríticament la disciplina que li volen imposar els seus amos.
De cop se li apareix una dona d’esquena vestida per algun modista de renom, amb sabates de taló d’agulla i mitges negres amb costura, caminant com si desfilàs per un carrer de París en un any dels cinquanta del segle passat. Acaba de sortir d’una migdiada breu en què s’ha vist interpretant una escena d’una
A un racó de la taverna dels pescadors del lloc on s’ha retirat temporalment, l’escriptor en hores baixes deixa caure una gota de tinta blava en el foli on ha provat d’arrencar el relat que fa dies li ocupa els pensaments i que no acaba de néixer. La gota es mou lentament trencant la frase
Extraordinàriament i estranya el bus arriba d’hora a la destinació; astorat, ha de mirar tres pics el rellotge per confirmar-ho. En sortir de l’estació s’acara amb la calor que no deixa de fustigar i amb la brutor, vertical i horitzontal, de Ciutat. Les ciutats i els pobles no són bruts, ho són els que els
L’albelló de l’aigüera es beu golosament el raig seguit de suc que ella hi tira sense pietat. Litres de licors destil·lats, conyac, whisky, aiguardent, vermut, vodka, ginebra… No és la primera vegada que ho fa i quelcom li diu que per ventura serà la darrera. I mentre ho fa pensa en allò que digué anit
La lectura no aconsegueix estimular-li l’atenció que esperava. Per comprar la novel·la, d’un autor jove que desconeixia, es va deixar endur per la crida de l’editorial. Es va deixar ensarronar. Llegeix com si repuntàs, com si despreocupadament fes voltar un dit humit per la vora d’una copa de vidre per tal de fer-la cantar; com
S’ha adormit amarat de suor tot i que ha dinat lleuger: un entrecot discret tirant a poca cosa amb amanida acompanyat tan sols amb aigua glaçada. És més sensible que la resta de mortals a la calor excessiva, diu amb un rigor que convenç, raó per la qual dubtava que li arribàs la son quan,
Deia al seu net que va passar una setmana a l’illot Morimirmai, un cercle de cinc metres sobre la mar Pacífica del Sud que no fa més de setant-vuit passes de diàmetre. I li especifica que aquesta taca o galeta de terra està a unes quaranta-set milles a l’est de l’illa de Fenua Fala, a
Que avui sigui sant Lluís Gonzaga no li evita la desgana de tot -diu que ha comprat el diari inútilment perquè res li ha cridat l’atenció- i que acompanyi aquesta desgana amb un punt, tanmateix perceptible, de ràbia en ser incapaç de trobar res que el tregui del sopor. Ni saber que el sant del