EL DILEMA DEL TERRISSAIRE
Mirant el nou esplet de llimones, admirat del verd vanitós que encaren i assaborint el primer cafè bullent del dia quan encara no són les set del matí i els moixos li reclamen el berenar, sense més ni pus, com si fos la fua que emprèn una bèstia que es desferma després d’intentar-ho llarga estona,