En el somni obria molt els ulls per retenir com més detalls del somni millor i, així, poder recordar-ho al més fidelment possible en despertar-se. I en els ulls oberts de bat a bat el cel i la mar es barregen, i les àguiles coneixen les zones abissals dels oceans i els peixos caragol la
El foc de Reis i d’ullastre reverbera en el front, en les galtes, en el nas i en els genolls de qui mira el foc com qui cerca raons a la voracitat del crepuscle. Esbufeguen el tions, emetent un buf salmòdic que pretén inútilment posar música a la dansa de les flames. Qui mira narcòticament
Va comparèixer en el seu dormitori la nit del diumenge 21 de març, quan ja estava dins el llit disposat a prendre el son, instants després d’apagar el llum. Va fer dues primeres passades demoratives al voltant de la seva orella esquerra que l’ompliren d’inquietud i malestar. Quan més pendent estava del seu retorn, el
Prenent el cafè quan encara és ben fosc i gairebé tot calla per peresa, mig aclucant els ulls com si no volgués que la mirada s’acabàs de desvetllar, no sentint res més que la remor somorta d’un avió i el lladruc del ca veí que maleeix sovint per la seva lladrera inoportuna, pensa que estaria
-Ja veuràs que acabaré esbudellada qualsevol dia d’aquests, li deia fent glopets a una tassa de te que bofegava asseguts a redós d’una taula del cafè que freqüentaven a tocar del carrer. Ell la mirava amb més curiositat que preocupació, jugant amb el cafè i la cullereta, fent esforços per posar cara a cada una
Llegeix amb l’atenció sota mínims: «Pots dir que vius i que la vivència d’ésser viu –per dir-ho així- et fa bé si els altres, els que t’acompanyen en la descoberta de l’ànima dels instants, t’importen i estàs per ells. I per molt que sigui una afirmació beatífica i pastosa no deixa de ser un temple
El primer que ha fet en despertar-se per confirmar la lleugera sospita que no era l’hora d’aixecar-se, ha estat mirar el despertador: les 2:47. Estranyament, no estava gens inquiet. D’esquena, amb els braços ben oberts com si cercassin quelcom que necessitaven amb certa urgència, en notar-se el cos amarat de suor, de seguida ha vist
No li agradà gens el final de la pel·lícula alemanya que li recomanà entusiàsticament l’amic que li hagués agradat ser Truffaut tant viu el cinema ver i tan cinematogràficament tracta tot el que deleix i toca. Un film amb pocs norais per retenir les inquietuds, com tu, li havia dit. Recargolada fins al renec per
El client que entra al bar més vell de la plaça del poble amb mar, tot de blanc, passada la setantena, lleugerament carregat d’espatlles, barba blanca ben cuidada, pentinat cap endarrere, cabells moderadament llargs, amb bandolera de roba que el fa ser aparentment d’esperit rebel i que educadament acala el cap a la cambrera, que
Just començar l’andante de la primera simfonia de Sibelius, ja té els ulls clucs, el cap reclinat a la butaca anciana, imaginant-se que és una au única i va de volcà en volcà en un món reduït a una taula d’escacs. Sent ben nítid el soroll que fa el cap d’una de les llengües de
Quan el dia no sap ben bé per on ha de partir, si cap a la claror manifesta o cap a la nuvolada de plom, el seu cap se’n ressent i, a part de pesar-li com una enclusa, l’ull esquerre fa de timbal incansable i té la sensació que d’un moment a l’altre li sortirà
No té cap secret que mereixi custodis sordmuts, si descompta la rebolcada amb la dona del director del seu banc, fa una vintena d’anys, que tanmateix acabà sabent-se. I qui més qui menys es demana encara com una preciositat com la dona del banquer va acabar en mans d’un cràpula, un home vulgar en tot
Asseguts un vora l’altra en el passeig de la riba, miren distretament la badia, que els injecta en vena la llum que li queda. Ell li té les mans preses i ella, cap baix, amb el serrell fent d’envà, amb els genolls estrets i el cor encongit. Ella porta una faldilla vaquera molt curta i
Cantava sota un pont, prop del teatre nacional del país i a la vora del riu que tant caràcter imprimeix a la gent de la capital. Les seves àries arribaven als vianants embolcallades d’un tremolor -subtil però ben perceptible- que trencava amb nitidesa rotunda el brogit intens de l’indret. Molts dels que sentien endins tant
S’ha aixecat molt d’hora, per ser dissabte i disposar de tot el dia per a ell. S’ha fet el cafè ben carregat amb llet bullent i, mentre el prenia, ha engegat el canal de notícies de televisió que posa sempre per informar-se d’allò més destacat del que ha passat o passa pel món, un món