marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

CONTE CONTAT

LA TOS I LA POESIA

10 de març de 2024

Tus regularment i improductiva. Els seus constipats no canvien de conducta des de fa anys: acumulació de moc al nas que li produeix un mal de cap molt primitiu i picor a la gargamella que el fa tossir sense expectoració i que, en conseqüència, se li irriten les cordes vocals enfosquint-li i esquerdant-li la veu.

Llegir més

PER BOCA LA CORONA

15 de febrer de 2024

En veure la carta en el batiport de ca seva va somriure per matisar l’eufòria que l’envestí davant aquella troballa. Feia tant que no rebia una carta per correu ordinari que no fos del banc o de publicitat diversa! Anys, segurament. I li sabé greu que no dugués segell: una etiqueta amb la sucursal des

Llegir més

PIPELLA EN MINVANT

7 de febrer de 2024

Li agrada conduir amb fosca i no en sap espinzellar els motius. S’hi sent còmode, senzillament, perquè creu que els altres conductors s’hi miren més, van més alerta, hi posen els cinc sentits menant els automòbils cada cop més amples i potents; i més segurs, diuen. A les sis i poc del matí la fosca

Llegir més

PRESCRIPCIÓ FACULTATIVA

1 de febrer de 2024

En entrar el metge, llegia: “I què dirà l’Ivan Zakhàritx no se sap, i ell mateix ho sap menys que ningú, perquè sap molt bé que no sap res i no pot ajudar de cap manera i que només va fent provatures a la babalà perquè els altres no deixin de creure que sap alguna

Llegir més

EL MISSATGE

8 de gener de 2024

En plena becaina el retorna l’avís del mòbil que li acaben d’enviar un missatge de text. No s’acaba d’acostumar a apagar el telèfon quan fa l’horeta i maleeix la manca d’avés cada cop que un avís o una trucada l’hi tira en l’aire. Vuit minuts escassos de dormida magra. Molest, agafa el telèfon i llegeix:

Llegir més

NÒSTRON PARE ADAM

11 d'octubre de 2023

El moix li sortí de l’esquerra, escapadíssim, només el va veure una fracció de segon, des que botà la paret fins que es perdé davall el cotxe. Just en aquell moment a l’emissora de música clàssica que tenia sintonitzada començava l’allegro vivace del tercer concert per a piano de Bela Bartok, que no havia sentit

Llegir més

SENTITS EN FRED

27 de setembre de 2023

En el cotxe, Cecilia Bartoli canta estremidorament “Gelido in ogni vena”, l’ària de “Fernace” de Vivaldi, i ell no li fa cas, té el cap a una altra banda. Fa dies que se li acumulen accidents i contratemps que l’ansiegen. La novel·la en punt mort, l’hospitalització de la seva dona i la necessària habilitació de

Llegir més

LA RAÓ SUQUEJA

8 de setembre de 2023

El bar porta el nom del mont més alt del Japó i el gestiona un matrimoni xinès que amb un grapat de paraules castellanes pronunciades a la manera cantonesa s’entén a la perfecció amb els clients habituals o puntuals. Fa estona que saben què són les tomàtigues de ramellet i com les han d’emprar per

Llegir més

GIRAR FULL

3 de setembre de 2023

I de cop s’adona que no gira els fulls del llibre com de costum, amb al dit gros pitjant lleugerament en el caire superior dret del llibre i aixecant per la punta el full que pertoca amb el palpís del dit índex. I elevat el caire, els altres dits van girant el full sense frissor,

Llegir més

UN CEMENTIRI A L’ESPATLLA

21 d'agost de 2023

Anava tan carregat d’espatlles que semblava que a sobre hi duia un cementiri. I tanmateix, el seu pas emanava una dignitat sense cap clivella. Parlava poc tot i tenir una veu agomboladora i, encara que la pressa l’empaitava a l’hora d’estar amb la gent, passava per ser temperat i calmós, signes inequívocs de gent assenyada,

Llegir més

L’ESMOLADA

14 d'agost de 2023

Encara era grenyal quan son pare li mostrà com  s’esmolaven els ganivets i consentí que ho provàs: son pare li agafà sa mà dreta i molt lentament i amb més esment va fer passar el ganivet amunt i avall de la pedra esmoladora. Quedà fascinat per aquell frec que no l’esmussava gens i els resultats

Llegir més

DE SETGES I DE NATURALESA IRADA

10 d'agost de 2023

Mirà per la finestra i s’adonà que la llum descolorida de la tarda -aclaparada per la negror d’un cel irat- corroborava les previsions de pluges violentes. Instintivament prengué la càmera fotogràfica i disparà diverses vegades. Com si la temença i la inquietud ho fes callar tot, perquè no se sentia res més que el preludi

Llegir més

EL DICTAT DEL PADRÍ

6 d'agost de 2023

Havent fet la migdiada, el padrí s’aixeca amb els ànims al capdamunt i després de fer un cafè ben carregat crida el net per si vol que li faci un dictat i així exercitar tant la cal·ligrafia com l’ortografia, aspectes que, al seu parer, no es poden negligir com li sembla que es fa en

Llegir més

MÉS DE LA LLUNA QUE DEL SOL

1 d'agost de 2023

Era més de la lluna que del sol, encara que maleís l’esclavatge i la dependència, de la mateixa manera que trobava més vividora la nit que no el dia. Si fos per ell, condemnaria la llum diürna al mutisme i als colors apagats i faria de la nit l’autèntica obradora de prodigis i instructora de

Llegir més

L’ENDEVINADORA

24 de juliol de 2023

De tristor es pot morir, i de no fer part de cap somni de ningú, també. M’ho digué una romanesa que aparentava molts més anys dels que devia tenir en el tren que em duia de Constanta a Bucarest. Hi havia prou espai en el vagó per seure tota sola, però preferí la butaca del

Llegir més