El text “Aina Moll i Marquès, filòloga pionera i activista compromesa amb la normalització de la llengua catalana”, editat per l’Ajuntament de Palma, era molt necessari per poder atansar-se a una de les personalitats illenques més destacades dels darrers cinquanta anys, ensems que una de les més decisives en el coneixement, promoció i prestigi de
Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, «Tenir o dur follet» vol dir anar-se’n molt de pressa, no poder esser agafat; no poder esser trobat un animal, una persona o una cosa que es cerca; desaparèixer misteriosament. Precisant encara més també indica que «a Mallorca i Eivissa, el concepte de follet és molt distint del que se’n té
El déficit fiscal de les Illes Balears supera en molt el 1.500 milions d’euros, quantitat que no és cap bagatel·la, si va a dir ver. Una animalada que mai no ha figurat de manera seriosa, mantinguda i ferma en el debat polític illenc. Clar, des que som Comunitat Autònoma, tant el Partit Popular com el
Fa tres Nadals, ja, que tenim presos polítics, a més d’exiliats i milers d’encausats, per voler donau veu al poble i exercir el més elemental dret humà, el de l’autodeterminació, i a voltes fa la sensació que ens hi hem avesat, al seu deshonrós captiveri, la manera més covarda i injuriant de no tenir-los en
Als exmilitars espanyols ara els ha pegat per escriure cartes a tort i a dret en un únic sentit: atacar el govern Sánchez i posar-se al servei del rei fill de rei fugit. Valgui dir que el rei en fuga per uns negocis tèrbols, pare de l’actual, va ser posat per un militar sanguinari. https://www.vilaweb.cat/noticies/manifest-militars-govern-espanyol-erc-bildu/ Ja
El Tribunal Suprem, amb l’inefable Marchena com a portaestendard abrandat, ha denegat el tercer grau als nostres presos polítics, amb la qual cosa demostra una crueltat que no lliga de cap manera amb la Justícia més radicalment democràtica. El Suprem i Marchena, així, segueixen revenjant-se de Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol
Avui, Ramon Pelegero i Sanchis, “Raimon”, fa vuitanta anys i, tanmateix, en sentir les seves cançons, aquests anys s’esvaeixen. La seva veu inconfusible, la seva xativina manera de dir el català, la seva selecta tria dels poetes catalans que ha cantat, han ajudat –i molt!- a fer la bastida cultural de generacions de catalanoparlants, sobretot,
Lleonard Muntaner, Editor, fa vint-i-cinc anys, una edat que cal celebrar en tractar-se d’una empresa de l’àmbit cultural –espai en el que costa mantenir els projectes-, pel lloc destacat que ocupa en el món editorial de les Illes, per ser tenaçment perseverant i per haver aconseguit, des de la independència, l’esforç i el rigor, fer-se
Entre l’absurd i capsigranyós canvi d’hora que força la fosca a fer via i la queda decretada a partir d’avui per la presidenta Armengol des de les onze de la nit a les sis del matí, els moixos de casa van esvalotats i del remuc que no cessen de marcar se’n dedueix que n’estan fins
El proper any 2021 farà 500 anys de la Germania, un dels episodis cabdals en la història de Mallorca. Per commemorar com es mereix aquesta efemèride s’ha creat una comissió cívica de la que en formen part entitats com l’Obra Cultural Balear, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, les fundacions Darder i Mascaró, i un grup d’historiadors,
La pols africana avui no ens ha permès fruir dels colors que encara juguen amb les darreries de la calor ni d’alenar a plaer. Els maldecaposos han tingut un dia pesat tirant a oiós i el cel s’ha hagut d’exiliar. Patint la bromosa atmosfera he parat a una altra pols que, sense ser africana, també
Avui fa tres anys que tenim la llibertat d’expressió i ideològica empresonada. Per això, no podem afirmar a raó plena que, en aquest Estat que ens fa més mal que bé, som lliures de pensar i dir el que consideram, ni desitjar volar i voler a lloure. Avui fa tres anys que Jordi Cuixart i
Els principatins no tenen rei, bé que ho manifesten aquells que més ho senten. “Joan Carles primer i Felip l’últim”, diu la pancarta d’”Òmnium” que ha penjat davant de l’estació de França, on “l’últim” lliurava no sé què a no sé qui; cosa relacionada amb l’economia i de quan aquesta s’enfronta a la ciutadania per
Dia 2 d’octubre de 1869, fa, per tant, cent cinquanta-un anys, naixia a Porbandar, a l’Índia, Mohandas Karamchand Gandhi . Aprofitant aquesta avinentesa, l’Assemblea General de l’ONU, el 15 de juny de l’any 2077, decidí que dia 2 d’octubre fos el «Dia Internacional de la no-violència». Com indica l’ONU, «el principi de la no-violència -també
El Primer d’Octubre només té tres anys. O ja els té, que el temps no va de verbes i ignora el criteri. Els primers d’octubre d’abans del 2017 eren dies sense tremp ni petja; dies incrèduls, de passa tu i plens de llobades, sense ventre ni moca. La força de la gent, la seva decisió