La moixa -seductorament sulla, amorosament mossegadora- no vol que li faci un retrat amb el telèfon mòbil i em dona l’esquena. I com diria qualcú amb la sensibilitat plena de traus, amb el refús de la moixa, que prenc com un menyspreu que no mereixo, que m’aboca a la foscor de tots els planys, mir
Reconec tot d’una que aquest encapçalament no té consol però de tots els que he manejat és el que més s’aproxima al que voldria dir, que tanmateix no és res de nou perquè s’ha repetit per pa i per sal per molt que tanta parlaria no hagi tingut, fins ara, cap efecte positiu. Ve a
“El català ara té el prestigi que li toca i s’ha obert camins, es tradueix molt, però sempre està perseguit o acorralat, obligant-nos a viure en l’aguait de cada batalla, perquè saben que si ens fereixen la llengua, ens sagna l’ànima”. Aquesta anàlisi tan precisa i contundent sobre el català i el seu present arreu
La Junta directiva de l’Obra Cultural Balear presidida per Joan Miralles Plantalamor que a partir del proper 25 de febrer dirigirà l’entitat s’ha presentat avui públicament al Monestir de La Real. A l’acte hi han intervingut Damià Pons, que ha parlat dels orígens i la intensa feina feta per l’entitat que enguany celebra els seus
Encara que no tingui el ressò que es mereixeria en els mitjans de comunicació, a l’arxipèlag s’ha cuinat –i aviat es debatrà en el Parlament- un projecte de Llei d’Educació que, a primer cop d’ull, sembla que atén més l’adequació del sistema educatiu de les Illes Balears i Pitiüses a la legislació estatal en aquesta
Els atacs al català -als catalanoparlants, evidentment- afecten tots els que el parlam. I el català es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, sentint l’alè de l’Alguer, una frase que, per molt que sembli rància i esquinçada, segueix expressant clarament i precisa els límits de la nostra lluita. Dic això perquè
Els jutges suprems espanyols, els veritables garants de la “indissoluble unitat” de la seva pàtria, han decretat pels seus bemolls que el vint-i-cinc per cent de l’ensenyament al Principat s’ha de fer en castellà. La seva font d’energia, ho sap tothom, és la catalanofòbia i és per això que cal tenir molt clar que aquesta
Ara que la mala salut del català torna a ocupar cert interès en els mitjans de comunicació i en el debat dels responsables polítics, és adient recordar que just avui fa 29 anys que el Consell d’Europa aprovava la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), una norma d’obligat compliment que l’Estat espanyol
Que Franco era cabdill per la gràcia de Déu, no és cap acudit ni cap manipulació històrica de ningú: ho deien ben clarament les monedes encunyades al llarg de la seva dictadura sanguinària perquè ningú no s’oblidàs ni d’una cosa ni d’altra; que el dictador entrava a les catedrals sota pali com si fos el
Avui fa 99 anys que morí Miquel Costa i Llobera. La Diòcesi de Mallorca, per això, avui comença el seu “Any Costa i Llobera”, per enaltir un dels seus preveres majors i prova d’això és que el 1982 començà el procés diocesà per beatificar-lo. També l’Ajuntament de Pollença ha declarat l’any vinent costailloberià, per fer
Avui fa 81 anys que assassinaren el president Lluís Companys i el clam perquè s’anul·li el seu judici que no va ser, que va ser un acte sangonós de revenja, no fa cap efecte, encara que l’actual Gobierno es titlli de ser el més esquerrà i progressista de la història. Tampoc no s’ha anul·lat, per
Avui Joan Maragall fa 161 anys i, en caure en aquest compte, hom no pot evitar repetir en veu alta, gens empegueïda, ans al contrari, l’estrofa final de la seva “Oda a Espanya: On ets, Espanya? no et veig enlloc, No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
En poc dies de diferència, el PSIB-PSOE ha posat el català en el punt de mira de la regressió o de la repressió. Dilluns passat, en el Parlament, votà en contra d’una moció presentada per Més per Menorca que establia el deure dels professionals del Servei de Salut d’entendre els usuaris en ambdues llengües oficials.
Qui pugui, que vagi a la Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta de Barcelona, i que setmanatgi sense presses, que és com cal atansar-se als llibres i al seu món. Setmanatjar vol dir anar de parada en parada per adonar-se que hi ha oferta de tot l’àmbit del català, circumstància no
Voler ser, com a poble, i anar fent, acarant i superant entrebancs i dificultats, fins a ser-ho plenament. Sí, fem-nos lliures. Res més engrescador i noble que, en aquesta Diada amb carrer -un carrer que no és com es voldria per imperatius pandèmics-, segueix activant volences i forces. S’ha recuperat com s’ha pogut el carrer,