En Miquel Brunet, des dels seus estudis de gravació de Bunyola, “Ona, edicions musicals”, des de fa 30 anys fa i edita música, i fa país. Podríem dir que fent música fa país i, alhora, posa el país –i els Països- en solfa, que bona falta fa. Escodrinyador incasable, esporgador tenaç, treballador infatigable, a més
L’aire tan condicionat de la justícia espanyola és irrespirable des de fa una eternitat, però amb tot el que es refereix a les ànsies emancipadores del Principat la seva toxicitat adquireix graus insuportables per a qualsevol democràcia ni que vagi de folondres. Com a mostra incontestable: els nostres presos polítics encara ho són molt més
Un temps, les celebracions grans (Nadal, Pasqua i Pasqua de Pentacosta, també coneguda per Pasqua granada o Quinquagesma) tenien segona festa, una iniciativa carolíngia. En tractar-se de festes marcadament familiars –tots els membres de la nissaga es reunien a la casa pairal- per facilitar el retorn als lloc de feina, l’endemà d’aquestes celebracions no comptava
Avui fa quaranta anys d’una tupinada que, per molt que la crònica oficial indiqui que va fracassar, va aconseguir tots els objectius que es proposava: perpetuar l’enganyifa de la “transició”, una operació grotesca de Botox® al franquisme perquè seguís ben instal·lat –i blindat- en tots els òrgans de poder i decisió de l’Estat. Commemorar aquell
Conten que en un poble mallorquí petit, en la part final del franquisme, un vilatà bo, vull dir amb cap vincle amb Falange i que sabia quin pes tenia la justícia en l’entrellat d’aquell “règim”, va ser elegit regidor pel “terç familiar” i se li van assignar els afers que tenien a veure amb l’educació.
A les 12 del migdia d’avui diumenge 7 de febrer, al Teatre Municipal de Bunyola s’hi ha fet l’acte que commemora els 500 anys de la revolta de la Germania, com s’ha fet a tots els municipis de Mallorca, una fita que cal posar en valor. Bàrbara Suau Font ha parlat, primer, de la incidència
Els nostres presos polítics han sortit en tercer grau i tots saben que d’aquí a poc -es poden fer travesses quant al nombre de dies que falten- el Tribunal Suprem anul·larà aquest tractament penitenciari pretextant qualsevol bajanada. Saben, i sabem, que pateixen una injustícia que, com més va, més s’apregona, i que ni el govern
El text “Aina Moll i Marquès, filòloga pionera i activista compromesa amb la normalització de la llengua catalana”, editat per l’Ajuntament de Palma, era molt necessari per poder atansar-se a una de les personalitats illenques més destacades dels darrers cinquanta anys, ensems que una de les més decisives en el coneixement, promoció i prestigi de
Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, «Tenir o dur follet» vol dir anar-se’n molt de pressa, no poder esser agafat; no poder esser trobat un animal, una persona o una cosa que es cerca; desaparèixer misteriosament. Precisant encara més també indica que «a Mallorca i Eivissa, el concepte de follet és molt distint del que se’n té
El déficit fiscal de les Illes Balears supera en molt el 1.500 milions d’euros, quantitat que no és cap bagatel·la, si va a dir ver. Una animalada que mai no ha figurat de manera seriosa, mantinguda i ferma en el debat polític illenc. Clar, des que som Comunitat Autònoma, tant el Partit Popular com el
Fa tres Nadals, ja, que tenim presos polítics, a més d’exiliats i milers d’encausats, per voler donau veu al poble i exercir el més elemental dret humà, el de l’autodeterminació, i a voltes fa la sensació que ens hi hem avesat, al seu deshonrós captiveri, la manera més covarda i injuriant de no tenir-los en
Als exmilitars espanyols ara els ha pegat per escriure cartes a tort i a dret en un únic sentit: atacar el govern Sánchez i posar-se al servei del rei fill de rei fugit. Valgui dir que el rei en fuga per uns negocis tèrbols, pare de l’actual, va ser posat per un militar sanguinari. https://www.vilaweb.cat/noticies/manifest-militars-govern-espanyol-erc-bildu/ Ja
El Tribunal Suprem, amb l’inefable Marchena com a portaestendard abrandat, ha denegat el tercer grau als nostres presos polítics, amb la qual cosa demostra una crueltat que no lliga de cap manera amb la Justícia més radicalment democràtica. El Suprem i Marchena, així, segueixen revenjant-se de Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol
Avui, Ramon Pelegero i Sanchis, “Raimon”, fa vuitanta anys i, tanmateix, en sentir les seves cançons, aquests anys s’esvaeixen. La seva veu inconfusible, la seva xativina manera de dir el català, la seva selecta tria dels poetes catalans que ha cantat, han ajudat –i molt!- a fer la bastida cultural de generacions de catalanoparlants, sobretot,
Lleonard Muntaner, Editor, fa vint-i-cinc anys, una edat que cal celebrar en tractar-se d’una empresa de l’àmbit cultural –espai en el que costa mantenir els projectes-, pel lloc destacat que ocupa en el món editorial de les Illes, per ser tenaçment perseverant i per haver aconseguit, des de la independència, l’esforç i el rigor, fer-se