marginàlies

Amb la son enganxada encara a les pipelles, dues notes periodístiques em confirmen que el món, per moltes xarxes socials que s’activin i per molta globalització convertida en na Maria-enganxa, no és el globus terraqüi, sinó allò que abastam amb la llengua que hem mamat i dues gambades. Dues notes, per això, que no creuaran la mar nostra –ni molt menys els oceans- i sols entraran a les nostres cases, les acostumades, les aveïnades, però que diuen mot del cel immediat que ens agombola o amenaça.

La primera, que segons l’entitat Prosocial, que agrupa educadors i treballadors socials, amb la partida que el Govern Bauzá ha assignat enguany a Marivent (1,7 milions d’euros) es podria cobrir el subsidi de 340 famílies de l’illa en risc d’exclusió. Poca broma! Davant això em venen al cap els versos de Salvador Espriu,

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol.

Gairebé dos milions d’euros per a l’esbarjo d’una sola família (desestructurada, això sí) contra la inanició de 340. Més igualtat, i responsabilitat, i justícia, i solidaritat, i …,  impossible.

La segona és la gran escridassada que rebé ahir horabaixa el president dels quatre accents, José Ramón Bauzá Díaz, a Manacor. Diuen les cròniques que hagué de fer molta via per anar del cotxe a la seu pepera. Les cinc-centes persones encacerolades que el reberen varen ser convocades via twitter, facebook i altres autopistes cibernètiques. “No et volem” o “No ens representes” varen ser algunes de les consignes que li enrostraren. Sembla que hi hagué qualque empenta que no requerí cap mena d’assistència, tanmateix. Així i tot, els cadells conservadors de Nuevas Generaciones lamenten aquest tipus d’actes. Hi estan en el seu dret, com els congregats de fer arribar al més antiillenc dels presidents que han tengut les Balears i Pitiüses la seva emprenyadura. Sembla, a més, que dues llengües de porc col·lidiren, i no de manera fortuïta, contra el parabrises del cotxe presidencial. Un comentari perdut entre els molts que ha convocat aquesta notícia en un diari mallorquí, deia que, en els temps que corren, fer aquesta tudadissa de menjar bo no es pot consentir. Té raó.