marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 d'abril de 2012
2 comentaris

SEGONA FESTA DE PASQUA AMB L’OJIPC

Radiant Segona festa de Pasqua. Les segones festes de Nadal i Pasqua, en els nostres Països Catalans, van molt lligades al matriarcat que, de sempre, ha marcat la nostra nissaga. Així, si per Nadal i Pasqua es reunia la família del marit, les segones festes ho feia la família de l’esposa. Abans d’anar a dinar i a tastar les panades i robiols dels diversos familiars que en fan cada any, però, temps hi ha per escoltar assossegadament i un cop més el disc de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans que s’enregistrà en directe al Teatre Principal de Maó, el 27 d’agost de 2008, sota la direcció de Salvador Brotons.

Conté, aquesta gravació, les obres L’Alimara, de Manuel Oltra; la suite simfònica Mallorca, de Baltasar Samper; la Suite per orquestra en Mi, d’Eduard Toldrà i La mata de jonc, de Joan Martorell.

Excel·lent treball i encara més extraordinària la iniciativa de Forum Musicae, l’artífex d’aquesta mena de prodigi de reunir joves músics dels distints territoris de parla catalana per interpretar peces de compositors d’aquest mateix espai.

Detenint-me en la suite de Samper, em demanava quants membres del govern de J.R.Bauzà la coneixen; quants saben que Baltasar Samper estudià a fons les cançons de treball de Mallorca i que aquesta suite dedicada a l’illa, en la segona versió, va ser estrenada el 1930 a Barcelona per l’Orquestra Pau Casals, dirigida per ell mateix. Quin d’ells sap que Baltasar Samper s’hagué d’exiliar el 1939 primer a Tolosa de Llenguadoc i d’ací a Mèxic el 1942, on hi morí el 1966? Ben entrat a la tercera part de la suite, “Festes”, em deia que és impossible sentir tot allò que diu Samper i alhora desdenyar o, pitjor encara, atacar descaradament i acarnissada la llengua i la cultura de Mallorca com fa el govern Bauzà.

A migdia començava a ser hora de partir i no ho podia fer esmús i emmorronxat. Res millor, per tant, que tornar a posar la suite simfònica Mallorca, apujar el volum, obrir el finestral de l’estudi i fer com si fos Salvador Brotons dirigint l’OJIPC. El bauzanisme no m’amargarà una segona festa de Pasqual amb tots els colors perfectament definits!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Res, en un moment personal d’abocament absolut a la lluita contra el genocidi cultural que patim a aquesta part de la meva nació cultural, però que no em distreu de la tristesa profunda que guard dins el meu cor per l’eliminació d’arrel de l’OJIPC per part del Govern dels millors, al mes d’arribar al poder, amb unes justificacions impròpies d’un Govern que es propugna catalanista, res, com deia, em podia commoure tant com trobar aquest article de Jaume Mateu a Vilaweb…Gràcies Jaume per fer-nos presents..Absolutament “touche”,  per avui, em retir amb profunda tristesa de veure que no avançam i cada dia afegim temps al temps perdut…Intentaré reprendre demà amb la força de la suite Mallorca de Samper, una de les més belles músiques que existeix..

    Magda González i Crespí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.