marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

QUE NO ES TRENQUI L’ALÈ

17 de maig de 2022

Cap riu, ni estany, ni mar de pam conquerida per la sal que digui que l’aigua fa paret i aïlla. Cap sòl de vent que reclami portes, cap glopada d’aire que vulgui ser continguda, cap llengua confitada que ensucri la vida. Ningú que afirmi que és bo trencar l’alè o trencar l’aigua ni que calgui,

Llegir més

LA CLAUSURA DEL SILENCI

6 de maig de 2022

Paisatges amb niguls cantaires i una lentitud que fa mal i templa alhora, sedueix, serpeja com la timidesa. Muricecs penjats a les dotze del migdia omplen la vista del morent que demana més temps i molt més aire per retre’s. Els turons d’herbes ventureres, calma orejada, la volada arriscada dels teuladers maldestres, el pollancre enmig

Llegir més

REFER EL DESIG

28 d'abril de 2022

Ens és tan necessari armar una intifada contra l’envaniment de tot el que ens limita el desig persistent i ens omnipresencia la precarietat que no val gens la pena cridar al buit que som molt més que una resposta condreta a una pregunta insidiosa i toixa.

Llegir més

LA PARAULA DEU

26 d'abril de 2022

Com més mig acluquem els ulls més clar veurem el joc d’ullals que ens calen per esquinçar prou la carn tirosa de les hores. Per això cal callar per fer-nos sentir, per poder demostrar nítidament que percaçam el mot clau, la paraula deu.

Llegir més

DILIGÈNCIA

20 d'abril de 2022

Qui feia camí cap a la mar silenciosa posà un voltor on més falta feia per desembromar els panorames ferits als ulls i a les mans oferidores, i fer callar el xerric turmentós del plany i evitar les portades de les paraules que reneguen de les disfresses i s’acaren sense protecció a l’origen embastardit del

Llegir més

QUÈ DIUEN ELS FREUS

14 d'abril de 2022

En el bosc dels bedolls que esperen la pluja benigna d’aigua tèbia, el riu reclama espai i davalla cabalós, d’esquena ampla. El pont de troncs i corda, estret i poruc que el passa en el punt més òptim i propici voldria que fos una deu de donzella per escoltar molt millor allò que veu i

Llegir més

QUI PASSA QUIET

12 d'abril de 2022

Només ha llegit la meitat del llibre i l’envesteix la bellesa enterca de qui dubta. Morts i boira reclamen oxigen per acarar la subsistència. Passen estels amb espardenyes al temps que cau una pregunta a plom sobre l’anell d’or que travessa el mugró de la jove que es plany de no saber jugar a escacs.

Llegir més

ARMELLES

6 d'abril de 2022

Tot està fermat, també les mirades ancorades en el ball dels malucs. I la memòria, que ja no val per res, ni per enyorar les lliçons de les guerres per evitar sagnies, ni per recordar-nos que cada dia ens hem de fer el pa que ens dignifica. Tot ha quedat reduït a una imatge imprecisa

Llegir més

NI VEU NI VIU

27 de març de 2022

La música desballesta la por i s’imposa al dolor perquè no deixis de sentir mai l’hàlit benefactor de la intempèrie. I perquè no puguis dilucidar si et fa viure o et fa lliure, ni deixar de preguntar-te quins remeis podrien esvair la barbàrie. I tanmateix, la cerca de ribes impossibles  no cessa ni la trobada

Llegir més

LA CUA D’ULL DEL MOIX

26 de març de 2022

Els turments vetllen, silents, sense sabates, sotjant els cossos desprotegits que prenen l’aire com si fossin pedres d’una rosseguera. Rambla avall s’acaba la voluntat de ser qui mai no es podrà ser per excés de compunció. La claror a doll ordena les paraules que fugen del riu de gent que desemboca en una mar de

Llegir més

L’ESPILL RENEGAT

24 de març de 2022

Just acabat de llegir el darrer vers d’un dels llibres que mai no deixa de rellegir per poder sentir els calfreds que necessita per reconèixer-se els peus i la caminera, escriu com si ho tingués clarament pensat i canat: L’espill no reconeix el meu nu poruc. Cap cos no em crida i si qualcú em

Llegir més

AQUELLA MIRADA

23 de març de 2022

És topant-se de sobte amb aquella mirada absoluta que s’abalconava al risc d’explorar les mars amb les paraules comptades, que s’adona de la retracció de la pell, de l’esforç de la carn per acompanyar l’aventura d’exposar-se a totes les inclemències. Es ret a aquella mirada convidadora que no pot atendre com voldria, atansant el tou

Llegir més

DESITJA PLUJA, I PLOU

13 de març de 2022

Quiet i callat sent el piano que vol dansar com si fos un cos d’aire, un vol desafiant de mots. Cauen els florets i les dianes per escarpir molt més el silenci, el paper assecant que neutralitza l’efecte del concert de mans fentes. El desig de pluja es fa real i el barret celebra la

Llegir més