Cap riu, ni estany, ni mar de pam conquerida per la sal que digui que l’aigua fa paret i aïlla. Cap sòl de vent que reclami portes, cap glopada d’aire que vulgui ser continguda, cap llengua confitada que ensucri la vida. Ningú que afirmi que és bo trencar l’alè o trencar l’aigua ni que calgui,
Paisatges amb niguls cantaires i una lentitud que fa mal i templa alhora, sedueix, serpeja com la timidesa. Muricecs penjats a les dotze del migdia omplen la vista del morent que demana més temps i molt més aire per retre’s. Els turons d’herbes ventureres, calma orejada, la volada arriscada dels teuladers maldestres, el pollancre enmig
Ens és tan necessari armar una intifada contra l’envaniment de tot el que ens limita el desig persistent i ens omnipresencia la precarietat que no val gens la pena cridar al buit que som molt més que una resposta condreta a una pregunta insidiosa i toixa.
Com més mig acluquem els ulls més clar veurem el joc d’ullals que ens calen per esquinçar prou la carn tirosa de les hores. Per això cal callar per fer-nos sentir, per poder demostrar nítidament que percaçam el mot clau, la paraula deu.
Qui feia camí cap a la mar silenciosa posà un voltor on més falta feia per desembromar els panorames ferits als ulls i a les mans oferidores, i fer callar el xerric turmentós del plany i evitar les portades de les paraules que reneguen de les disfresses i s’acaren sense protecció a l’origen embastardit del
En el bosc dels bedolls que esperen la pluja benigna d’aigua tèbia, el riu reclama espai i davalla cabalós, d’esquena ampla. El pont de troncs i corda, estret i poruc que el passa en el punt més òptim i propici voldria que fos una deu de donzella per escoltar molt millor allò que veu i
Només ha llegit la meitat del llibre i l’envesteix la bellesa enterca de qui dubta. Morts i boira reclamen oxigen per acarar la subsistència. Passen estels amb espardenyes al temps que cau una pregunta a plom sobre l’anell d’or que travessa el mugró de la jove que es plany de no saber jugar a escacs.
Als seus peus la mar, darrere, el jardí de les hores mortes. Qui tem l’esperança veu lluir l’espasa de l’extinció.
Tot està fermat, també les mirades ancorades en el ball dels malucs. I la memòria, que ja no val per res, ni per enyorar les lliçons de les guerres per evitar sagnies, ni per recordar-nos que cada dia ens hem de fer el pa que ens dignifica. Tot ha quedat reduït a una imatge imprecisa
La música desballesta la por i s’imposa al dolor perquè no deixis de sentir mai l’hàlit benefactor de la intempèrie. I perquè no puguis dilucidar si et fa viure o et fa lliure, ni deixar de preguntar-te quins remeis podrien esvair la barbàrie. I tanmateix, la cerca de ribes impossibles no cessa ni la trobada
Els turments vetllen, silents, sense sabates, sotjant els cossos desprotegits que prenen l’aire com si fossin pedres d’una rosseguera. Rambla avall s’acaba la voluntat de ser qui mai no es podrà ser per excés de compunció. La claror a doll ordena les paraules que fugen del riu de gent que desemboca en una mar de
Just acabat de llegir el darrer vers d’un dels llibres que mai no deixa de rellegir per poder sentir els calfreds que necessita per reconèixer-se els peus i la caminera, escriu com si ho tingués clarament pensat i canat: L’espill no reconeix el meu nu poruc. Cap cos no em crida i si qualcú em
És topant-se de sobte amb aquella mirada absoluta que s’abalconava al risc d’explorar les mars amb les paraules comptades, que s’adona de la retracció de la pell, de l’esforç de la carn per acompanyar l’aventura d’exposar-se a totes les inclemències. Es ret a aquella mirada convidadora que no pot atendre com voldria, atansant el tou
No hi ha res, res!, que calli a la tanca que s’obre a la mar que gemega però tot és silenci que afona la sentència del cel rogenc, de sorra.
Quiet i callat sent el piano que vol dansar com si fos un cos d’aire, un vol desafiant de mots. Cauen els florets i les dianes per escarpir molt més el silenci, el paper assecant que neutralitza l’efecte del concert de mans fentes. El desig de pluja es fa real i el barret celebra la