marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

L’ESTRANYESA DEL SO

30 de juliol de 2021

Harmònica de vidre contra la solitud que s’enrodilla, cos que es plega com el silenci de les flors i de les violes. Viola de roda a favor de la pell en crit i encesa com la ira injusta de qui mana encerclar les veus i els bats Arpa de boca per empènyer el destí escrit

Llegir més

SEQUER DE FOC

21 de juliol de 2021

Desposseïts de la paraula asseguram que matant el temps el deturam i el conservam en ambre, i que allò que sentim a la boca de l’estómac, un volum dens palpable i olorable, és el dolor de no sentir cap pèrdua ni la deixa de cap instant de claror sense màcula. I tot per renegar-nos a

Llegir més

ELS COLORS D’UN ALÈ

17 de juliol de 2021

Cada instant es converteix en forma, en matèria, i així esdevé fita de la memòria. O es torna llenç de qualsevol mida que mostra els colors d’una alenada profunda i els viaranys que ha seguit la pell fins a convertir-se en feixa bategant, en camí fressat. Cada moment, un concert, un joc de sons per

Llegir més

VEURE TOT EL DIA

15 de juliol de 2021

Ser tot el dia de tots els jorns. Percebre tothora com el cor, ininterrompudament, sense haver de conèixer ni la nit ni el descans. Sentir clara, feta arc de llum, la remor que calla rere el que es diu per dir, per inèrcia i avorriment. El dia enter de tots els jorn. No cloure mai

Llegir més

EL MIGDIA NO QUEDARÀ

9 de juliol de 2021

Decretada la passa de temps, tothom se’n preserva fent-se closques de caragol i convertint els dormitoris en cellers. I de la llum que s’ofereix a gratcient són pocs els que n’aprofiten una ambosta per netejar-se les ocurrències, car és prou sabut que el pensar no és cap deure. El migdia no quedarà, tanmateix, s’excusa qui

Llegir més

ESTÚPID I CONTAGIÓS

8 de juliol de 2021

El ganivet tradicional, esmolat a l’antiga perquè talli sense gens d’esforç, que escapça la part del palpís del dit que esguarda l’ungla de qui prepara molt curosament el dinar refrescant. Un tall net, irreprotxable, exemplar. Les gotes de sang que immediatament marquen camins que s’entorcillen per no anar enlloc. El moix, que és el primer

Llegir més

LA CRIDA DE LA BOIRA

1 de juliol de 2021

Acluca els ulls i s’apaga el far. Combat els records i els dies amb àncora per no sentir la crida de la boira, per no topar-se amb els ulls de les hores que fetillen els incauts i ullprenen els aprensius. Sols vol sentir la boca golafre d’aire i les mans que no es volen cloure

Llegir més

L’INSTANT DEL VERS

29 de juny de 2021

Les ungles que tresquen l’esquena estesa, el reflex de tot el que no es mostra en el mirall envellit que regala somriures, el murmuri persistent de la calor en el carrer que no transpira, els deixants ardents del panteix de qui beu a galet tot el que deleja. L’instant que s’entreté a les mans dels

Llegir més

LA GÈNESI D’UN CALFRED

21 de juny de 2021

Sempre falten paraules. Muntanya, camí, nord, no basten per dir clares les passes que fugen. Somni, volença, pressa, no acaben d’abastar tot el seu territori fèrtil. Falten paraules, sempre. Passió, tristesa, poble, tot i l’esforç vacil·len, es confonen, es desnodreixen mentre diuen. Llibertat, aurora, sang, escanyades i escanyolides s’acuneten com els trets. I tanmateix no

Llegir més

LA POR DELS SOMNIS

2 de juny de 2021

Un banc juganer de boira enlletra l’estadi superior a la por on la llum no hi pot entrar, on de res no hi valen les mans disposades a meandrar per sentir els efectes dels mots en les pells banyades que reclamen boques assedegades. S’entretenen les hores que haurien de ser de pau i no de

Llegir més

PRENDRE FUA

24 de maig de 2021

Prendre fua i obrir solcs entre els mots que sempre esperen, que viuen a pler en els plecs del silenci que millor coneix els cellers i els racons de l’ànima. Envestir sense confiar en ningú, desafiant el tremir dels nadons i dels morents tot enyorant les ales i les brànquies per no descartar cap medi

Llegir més

L’OLOR DE CREOSOTA QUE S’ESVAEIX

14 de maig de 2021

Vagons en via morta que delegen esgarrinxades. Els rondinaments del vell que travessen la tensió de la migdia. L’olor de creosota que s’esvaeix, estremida, nua, d’esquena al temps que regalima com si fos bover. El rellotge de l’estació aturat a les nou clavades, un angle ben recte desafiant derrotes. Buscalls trencant camins, marges esventrats, ocells

Llegir més

ULLS SENSE CASA

5 de maig de 2021

Passen els ulls sense casa mirant el desconhort dels qui no saben què esperen. Són els ulls de la intempèrie, dels carrers de la paüra, dels recers sense flassada. Els ulls que es reten a l’ombra de la ira i la indigència, al deix aspre d’una llàgrima.

Llegir més

ELS DESERTS FLOREIXEN

29 d'abril de 2021

Els deixants d’una paraula fibló escalfen el calfred que s’imposa a la pell que es bada Els deserts floreixen en la boca de qui diu l’amor per sentir el gust de la florida Qui arrabassarà l’all de l’odi ara que la calç viva la mort festeja?

Llegir més

ELS COSSOS, AMORATS

18 d'abril de 2021

Tot diu i queda sense que tengui lloc enlloc i al compàs del rellotge vell de corda que a cada toc diu una paraula nova que s’aferra a la pell del temps i de les coses. Allò que diu el que el sentit abasta es fa vol d’insecte, frec de rèptil, i els solcs que

Llegir més