marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

SOBRE LA NEU

1 de febrer de 2025

sobre la neu el foc dels derrotats l’armadura de la misericòrdia el mirall que defuig la trencadissa els esperons de la infelicitat l’albada roja que vol ser crepuscle les ungleres dels que mai no retornen les improvisacions del somnàmbul el somni ardent de la carn crivellada el desconcert de qui acaba de néixer la solitud

Llegir més

ENCANTAMENT

26 de gener de 2025

s’encantava sentint la fresa d’una flor, els detalls del vent amb els insectes, el camí franc d’una gota de rosada en la roca que espera el bes de la molsa, l’esguard del liquen

Llegir més

OMBRA EN L’ARENAL

23 de gener de 2025

El montgolfier projecta l’ombra del seu cos mastodòntic sobre l’arenal i el menut que hi juga amb l’abric ben cordat observa a dues passes de sa mare com s’allunya molt lentament, trencant la claror tan discreta del migdia com ho faria en els en els contes que l’enamoren. Admirat, crida fort sa mare sense mirar-la

Llegir més

L’OI DE L’ODI

21 de gener de 2025

Creus enceses profanen els pits oberts a la nuesa i espanten la nit tota de mel i sucre. Volen prendre i vexar la bellesa que mai no claudica i desafia el poder absolut dels miserables i els oligarques de l’oi de l’odi

Llegir més

OLOR DE FUM

18 de gener de 2025

Compartir el foc de la llar i el silenci que cantusseja un passatge de la Missa Criolla. Acaronar el fum que ho encercla tot i tot ho impregna amb la seva olor sense cap més atribut que el de la conseqüència o de l’efecte, l’olor comparable a la del calostre. Compartir l’espetarregar incessant del desig

Llegir més

COM EL SILENCI DE LA PLAÇA

17 de gener de 2025

Cal retenir com més bellesa millor perquè la memòria deixi de passar ànsia. Convé que els records vessin, que siguin incontinents i perdularis com el silenci de la plaça on hi sojorna el temps enredat de fred i sense alè. És força necessari elaborar parapents de la pensada folla, passos de tango, del desbarraments de

Llegir més

BALA DANSAIRE

13 de gener de 2025

les mans que enyoren el zel del revòlver la bala dansant al cap de la llengua les pupil·les dilatades teixint teranyines per atrapar memòries i el son reparador dels invencibles l’ull que apunta al viu del diccionari i a la vulgaritat de qui s’excita amb la castedat del guant que abandona el braç per ser

Llegir més

LLENYAM AL PIT

9 de gener de 2025

la pena, aquest llenyam al pit i os entravessat a la gola, l’instant glaçat que apareix de sobte sense records ni colors ni paraules embarbussades tan sols gestos, tactes i mirades que no tens a tret de besada i que t’engrapen el cos sencer i el converteixen en esclat d’asfíxia la pena, l’estat inconsistent en

Llegir més

DELIT

17 de desembre de 2024

delejava ser capaç de mesurar el batec precís gens contingut de qui desitja en ferm i de determinar amb una llambregada l’edat de macs i pedres

Llegir més