marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

RUMOR

14 de març de 2023

la llum ja no fa de far i els núvols entrats en pànic descarreguen a la mar de tombes on l’esperança rubrica el lliurament d’armes

Llegir més

LLUM FREDA

13 de març de 2023

era pertot, la lluna, i tothom la mirava com si de sa blavor en depengués la vida la mort al prat creixia generosa i eufòrica com el concert de pedres i troncs de la riera no arribava als jardins la llum freda llunàtica i ningú reparava en l’oblit de les hores

Llegir més

LA TINTA QUE ES FA MUR

4 de març de 2023

sent la portada del vers i la rèplica en el cap martellejat pels oblits la sonsònia li pren el ventre i no li permet escriure res que tengui ànima la debilitat s’imposa als demiürgs i profetes, a la tinta que es fa mur

Llegir més

CALLEN ELS ULLS

25 de febrer de 2023

el silenci es tenyeix de roig quan la nit sedueix el buit i l’insomni enruna els murmuris se sent cavalcar l’amargura a la gropa de les paraules que no admeten ser negligides la bellesa s’exalta en veure tot allò que callen els ulls i senten les ombres noctàmbules

Llegir més

LA PUA QUE ESPERA

21 de febrer de 2023

… i de cop la pua, la ganivetada a la terra, el vidre amb set de sang, el rovell de la frontera, el crit que passa com una ventada anorreadora, el desig perseguit… I tot d’una el garrot i la llendera, el cop a la barra, el cap cot, la ràbia reblanida, la paraula embarbussada,

Llegir més

ELS PEUS DE LA INCERTESA

18 de febrer de 2023

No li importa abandonar-se en els falsos records. Ni provar d’elaborar noves evocacions a partir d’una espurna de memòria gairebé insignificant. Cercant records, ni que siguin fràgils, se sent més viva la boca i les paraules s’aclareixen, perden rigidesa i adquireixen una amorositat desconeguda. Els conta, als records, encara que no tingui qui l’escolti. Els

Llegir més

PUA D’AIGUA

9 de febrer de 2023

la mirada com la gota d’aigua que sembla que no vol caure, que es resisteix a no ser més gota d’aigua, que vol fer vida a la pua esdevinguda recer la mirada que vol ser pua d’aigua, una gota de llum a l’ull decandit extremadament frangible del capvespre que trontolla al caire de les parpelles

Llegir més

ALLÒ QUE QUEDA PER ESPERAR

6 de febrer de 2023

Voldria poder sentir cos endins els efectes de les paraules com ara sent el punt de dolor intens i constant, ben definible, rere l’ull esquerre o el deixant sonor de l’aigua que penetra lentament la terra gelada i ansiosa. Sentir el pessic a l’orella en dir desig, de la mateixa manera que es pot sentir

Llegir més

COM ES RET LA LLUM

30 de gener de 2023

La quietud esmola ganivets i el desesper de les ombres aixeca ventades en el ventre de la nit. Els lladrucs dels gossos fan envellir les paraules i treuen dels rellotges els silencis desarmats de les hores. Els carrers ja no convoquen rebels ni eleva proclames ni passions el cos incorrupte de la bellesa. Caminam cofois

Llegir més

A LLOURE

3 de gener de 2023

a sa cara s’hi reflectia la imaginació que el dominava i per això somreia a la gravetat i escopia a la mandra sols delejava anar a lloure per ser llibre i tenir lleure per somniar que era lliure

Llegir més