marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

QUE CALLI TOT

22 d'octubre de 2021

Que calli tot i que només se senti el silenci, el murmuri de la pluja, el pit que alena i anhela, la compostura de Bach, l’estirament del magraner, el badall de la gana, l’ensumada de la luxúria. Que res no destorbi el desordre del plaer, l’estesa de l’esquena que reclama jocs, el tremolor del ventre

Llegir més

PER A QUÈ DONAR-HO TOT

19 d'octubre de 2021

ho donaria tot per sentir sense cap interrupció el discurs hipnòtic i permanent de l’aigua en salt o allò que diu la terra en obrir-se en solc per posar els ulls ran de la mar emmirallada com si fossin l’arrel d’un dir sostingut i engalipador, mescla de cant pueril i xiuxiueig que es vol enfilar

Llegir més

QUIET COM UNA POMA

13 d'octubre de 2021

No frisis mai ni et precipitis a l’hora de fer res perquè les idees i les descobertes no són rius, que porten aigua sempre, li recordava el padrí amb el cap gairebé en els genolls, fumant el tabac que ell mateix sembrava i cuidava, assegut en el pedrís que esguardava la vila i abans que

Llegir més

ELS QUE FUGEN

1 d'octubre de 2021

Fugen sota la pluja defugint les bardisses i fent callar la fam embolicada dels infants buscant un nord seduït pels penya-segats. Plora el fang que els enclota els peus i l’ànima, pensa la intempèrie que ha perdut el silenci i el pes greu de la pèrdua. L’aire fosc obre encletxes a la nit perquè la

Llegir més

COP D’ULL

22 de setembre de 2021

Ulls de sorra que irriten la mirada Dits escaldats àvids de conèixer el consol de la llàgrima Saliva estèril que posa en risc l’aventura del desig La pols que governa i emmiralla L’ardor de la set estanyada a les galtes Llavis clivellats que volen ser roca Llengües incapaces de dir cap mot en disputa de

Llegir més

PELL MORTA EN CARN VIVA

16 de setembre de 2021

Miralls abandonats que desfiguren la llum i les ànsies d’alar el cant dels nòmades. Llunes de butxaca, espills engrevits, Emmirallaments en marge sotjant l’eco subtil d’un alè incontinent que enlloc no troba ni abaixador ni pista d’envol. Pols mandrosa i ploramiques en ulls intrèpids malgrat totes les derrotes, racons desarmats en revolta, el metall contra

Llegir més

A L’EMPAIT DE L’ESQUENA D’ONA

4 de setembre de 2021

És anant pel camí sedegós dels melonars que voldria poder tenir una bicicleta a mà i partir escapat cap a qualsevol platja i acabar, màquina i ell, dins l’aigua com un temps hi acabaven les vaques i altres bèsties de bast o de córrer per goig de les voladores. Córrer i córrer, suant fel, sentint

Llegir més

LA PLUJA I LA BOCA

30 d'agost de 2021

Avui fa 143 anys que va néixer a Olot Guerau de Liost, o Jaume Bofill i Matas, i 111 que ho feia a Lleida Màrius Torres, dos poetes que no ens convé gens desatendre. I per celebrar-ho, la pluja assistencial cerca la boca, una ferida oberta infectada que no acaba de cloure’s

Llegir més

PER SALVAR QUÈ?

25 d'agost de 2021

No hi ha lloc prou ampli per a l’optimisme i la bellesa balla cada vegada més macada, lànguida i esmaperduda. Els millors versos s’escriuen tots damunt la pols africana i el fang dels estúpids, i els infants frueixen com mai de fer sang. Només tenim el gust per a les mentides i per exaltar els

Llegir més

RECORDA LA MEMÒRIA

22 d'agost de 2021

Recorda, que la memòria no ha de ser una bassa llacorosa de paraules inacabades o de mosques sense ales. Recorda, que has de ser pedra en terra, freu latent, solc de sang i hàlit, terròs indòmit, pedruscall irreductible.

Llegir més

PAISATGE

20 d'agost de 2021

Combatem la sequera que ho abasta tot, ofega el verd i avicia la misèria bevent-nos la sang pròpia que havíem promès al déu més vell. Els insectes convertits en teies calen foc als boscos que s’han deixat morir per no poder contradir la nostra set d’aridesa. La nit s’exaspera i li lliuram els somnis en

Llegir més

VENT MUT

17 d'agost de 2021

La familiaritat acomodatícia de les coses que ens envolten fins a angoixar-nos no ens permet de fitar res ni d’abocar-nos al buit sense cap teranyina que ens espera. Cap crepuscle no és com hom espera o desitja i en cap vent no s’hi ha escrit res que no sabéssim ni el dia que naixerà rient

Llegir més

DE MURS I PARETS

13 d'agost de 2021

Per molt que diguem, ens agraden les parets, els murs i fins i tot les murades, ja sigui per delimitar una propietat, per defensar-nos de qualsevol eventualitat, per protegir-nos dels altres o per penjar-hi quadres o les claus de tot allò que “és nostre”. Si cau per qualsevol causa una paret (de cantons, de maó

Llegir més

EL GUST EN LES ENGRUNES

6 d'agost de 2021

No cal córrer per arribar primer a les viandes sabent que l’estridència del gust es concentra tot en les engrunes. Cap de les pedres que ens omplen les butxaques aconseguirà esquerdar aquest silenci que ens carrega els ulls amb arena i la boca en crit d’auxili amb salmorra i lletanies. Tot és lluny i la

Llegir més

BORDÓ

4 d'agost de 2021

Tot de camells que passen sense dificultats pel cos de l’agulla, el predicador extenuat que en l’altar hi veu una taula d’autòpsies, Bach a tot drap i els cops de tambor que del ventre en fan caixa de ressonància. Algú que prega, un altre que pega, la veu estrafeta d’una vella que exigeix que algú

Llegir més