marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

FUGACITAT

11 de novembre de 2024

S’intensifica la pluja i un aucell, desafiant i amb determinació, canvia de recés en el magraner. El rellotge de l’església no perd calada i toca com si res no passàs, amb un avanç que no es pot considerar de pes ni reprovable, les tremoloses dues del migdia. La cortina d’aigua s’ha proposat esporuguir els vilatans,

Llegir més

L’AIGUA AMB PELL DE FOC

31 d'octubre de 2024

petjades d’absents en el fang voraç que s’ha begut tota l’aigua amb pell de foc, el crit que no troba qui no sap on és, el callar estrident de la maquinària, els xiscles mortals del dolor i del plany, les inoperàncies del mot i del tacte, la defunció inundada, lenta  

Llegir més

L’ESFORÇ DARRER DE LA GOTA D’AIGUA

20 d'octubre de 2024

En el mirall on hi vol veure el punt de mal -un cop de puny incessant- rere l’ull esquerre que li impedeix prendre el capvespre com el llenç blanc que necessita per no sentir-se insecte errant, hi veu un tren obscur que llisca en vertical com una llàgrima que vol ser rella per fer part

Llegir més

ONZE ANYS D’UN VERS DE CALL VERMELL

4 d'octubre de 2024

Avui el meu preceptor major fa onze anys. Onze anys de Pau en terres de call vermell i pacificant, tot i els seus punys estrets que es rebel·len contra qualsevol intent de contradir la justícia que, en ell, no és de màniga ampla. És assistint de prop i de lluny al que diu i calla,

Llegir més

BOCA ESCLAVA

23 de setembre de 2024

no hi ha abaixadors en el tren del temps ni fum en l’incendi voraç de les hores cap crit no s’escapa de la boca esclava si el bes vagareja matina el capvespre

Llegir més

CAVALCANT UNA PEDRA

19 de setembre de 2024

Esbaldrega’m el marge de la por perquè pugui cavalcar una pedra. Si no em cantes a l’orella, m’atacarà la pantera. Cap somni no ment, bé que ho saps: he estat mercenari a totes les guerres i me mataren a la primera. Ja canta la pantera. Si vols triomfar, segueix la polseguera dels vençuts perquè és

Llegir més

DE LA NIT, EL JARDÍ

15 de setembre de 2024

estacat a la llum sense ganya de la vila que li protegeix la memòria amb fils de saliva entre watts desafiadors clou els ulls i frega el front inerme per les pasteres enramellades i cerca bastiments impossibles per als detalls que li protegeixen l’alè i la carcanada dels mots de nit, les flors no són

Llegir més

ESCENARI

13 de setembre de 2024

la virolla en cerca del bolígraf la memòria de fusta del titella el plec que s’esfulla una corretja que reclama estrènyer el coll que tem l’estreta els tiranys que cauen les paraules que no es troben la rialla que es glaça l’anyell que es dessagna, l’aigua que es nega l’armadura d’un crit ofegat l’esquena fosca

Llegir més

DESTÍ

31 d'agost de 2024

percep la bellesa rebel i intrèpida del que oblidau obstinadament així doncs preneu-me i menjau-me tots que sou els cossos on vull deixar de ser  

Llegir més

VESC

29 d'agost de 2024

suca’m el cervell allibera-me’l d’impureses i que del suc provinguin les llàgrimes que m’han de fer de placenta per morir lluny d’enlloc i que no s’acabi mai la peça que toca aquest quartet de corda

Llegir més

CRITERI AFEIXUGAT

26 d'agost de 2024

el camí no admet la tornada i el criteri afeixugat tampoc no permet ballar pavanes ni l’aigua, assacia qui sua l’exigència dels alens i hom, en ple deliri, s’imagina que la terra es rebel·la contra els incessants bombardejos d’idiotesa i incúria i deixa de ser la pell que fruita res no és bell, tot es

Llegir més

EL CALOSTRE DEL BLAT

19 d'agost de 2024

Heretarà la terra perquè la vol fecunda. En coneix tots els fruits des del primer glop d’aire, el calostre del blat. Heretarà la parla del solc, el crit agut i aspre de la sequera, el renegar del rec. De la terra en coneix tots els planys i els excessos i el dol del call vermell.

Llegir més

EI, TU!

18 d'agost de 2024

prou d’heroismes: compartim la sendera dels miserables car no som altra cosa que el solc d’una quimera els horabaixes dels diumenges es feren per pescar versos, per encalçar poemes entorcillats, burxetes   _______________ La foto que acompanya aquesta nota és d’ESPERANÇA MATEU RAMIS  

Llegir més

LA LLUM D’UN CEC

12 d'agost de 2024

es demanava com devia ser la llum d’un cec i s’acostava agosaradament calius als ulls o aquell altre que volia saber quin gust tenia la sang i en duia la boca tan plena que li vessava qui mama a cos què vols del pit de l’arma no plora mai respongué algú, sols reclama el botxí

Llegir més

EN VENDA

8 d'agost de 2024

Els meus preceptors tenien un convidat, avui, un company d’escola nascut fa una desena d’anys a Alemanya però ben arrelat a la terra de call vermell que l’acull des que era un esquit. Domina perfectament el nostre català i té ben interioritzat el caràcter dels espais migjornencs de l’illa que viu, ja, com si fossin

Llegir més