“Moll, Nova editorial”, acaba de publicar a la seva col·lecció Raixa, la novel·la “Cabres”, de Víctor Gayà, un autor sòlid i reconegut que començà a editar en els anys 90 del segle passat i que, amb aquesta obra, són 19 les que ha publicat i que inclouen novel·les, poemaris i assaig. D’elles se’n poden destacar:
Quaderns Crema presentà fa uns mesos “Humanum est” (Epigrames de Claudi Valeri) de Ponç Pons, el poeta de Sa Figuera Verda. És, sens dubte, un veritable homenatge a l’ofici d’escriure a plaer i amb totes les conseqüències, a la paraula, a la poesia que trepana, la que mai no dona treva tant a la introspecció
Adia edicions acaba de publicar les tres obres guanyadores dels Premis Literaris Vila de Santanyí 2023: “L’animal perfecte”, de Lídia Gàzquez, Premi Bernat Vidal i Tomàs en la seva trenta-vuitena edició; “Les cinc ciutats d’Ul-dri’ak”, de Roger Coch, Premi Antoni Vidal Ferrando, en la seva sisena edició; i “Temps mort”, premi de Teatre en la
Ensiola editorial acaba de presentar “S’accepten encàrrecs”, un recull de contes de Sebastià Alzamora. Són deu, els contes, que tenen en comú que varen ser escrits per encàrrec i d’aquí la picada d’ull que suposa el títol. Diu l’autor que “n’hi havia més [de peces], però he trobat que aquestes deu, posades en l’ordre en
El 1965, el poeta felanitxer Miquel Bauçà (Felanitx 1940, Barcelona 2004) presentà a Guillem Frontera un poemari que havia d’inaugurar la col·lecció de poesia “La sínia” de l’editorial Daedalus, fundada a Palma el 1963 per Bartomeu Barceló Pons i Jaume Vidal Alcover. El títol, “Nihil obstat”, aleshores, imperant el nacionalcatolicisme, tenia molt de provocatiu, de
Llegint les dues entrevistes fetes a Antoni Roig i Rosselló (Eivissa, 1939) i a Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 1938), que inclou el llibre “Déu sense armaris. Confidències de dos capellans”, a cura de Nel Martí i editat per El Tall, t’adones del patiment abissal dels homosexuals en temps de Franco, el dictador sanguinari, i
Estimar, que és cosa tan bona, no ho feim amb el cor? En canvi, envejar, per exemple, au, que ho aclaresqui qui pugui, amb quina part del cos envejam? Ben segur que amb cap, i és cosa dolenta, entre les que més. Pensar, pensar, sempre mala cosa, instrument destructor. Però cosa en què hem de
L’estiu vinent, entre els mesos de juliol i agost, farà cinquanta-dos anys que Miquel Àngel Riera escriví a Miamar, el seu recer ran de mar, la seva primera novel·la, la mítica “Fuita i martiri de sant Andreu Milà” que, en primera edició, es publicà dos anys després, fa cinquanta anys, a la també mítica col·lecció
Un jove sol i solitari es veu obligat a acollir un padrí seu que desconeix i que té una tendència acusada a la violència. Aquesta presència sobtada en la vida del protagonista l’abocarà, també a ell, a una espiral de brutalitat. Aquesta podria ser la llinya per on transcorre la novel·la “Un ballet de leprosos”,
A poc de començar la lectura de “Cleveland”, de Miquel Bezares, se’ns diu que: “Quan el desig i l’esperança guien la vida d’algú, qualsevol obstacle és un penya-segat difícil de superar”. Doncs tots els personatges que conformen l’obra són éssers àvidament desitjosos que no descarten l’esperança –líquida o densa- en la resolució dels seus conflictes
Sí, a “Contra el món” hi cabem tots els que vivim i patim Mallorca; tots els que des dels més diversos àmbits i projectes de vida sentim l’illa amb tota la variadíssima gamma possible de l’afectivitat, de la més ultrasensible a la més extrema insensibilitat. Tots ens hi veurem reflectits. Pere Antoni Pons ens presenta
Sebastià Mesquida i Sureda (Artà, Mallorca, 1933) és un savi modest que mai no s’ha cansat d’analitzar, d’interrogar i d’interrogar-se, de debanar les troques que més concerneixen l’ésser humà i de proposar sortides a tots els atzucacs a què ens porta l’existència. Als 88 anys i plantant cara a la ceguesa, segueix cercant la solidesa
Per ventura n’hauria d’estar empegueït, però fins avui no havia sentit mai el mot “quetsémper”. Ho he descobert en un llibre extraordinari: “Llengua i territori. Estudis de lèxic mariner, romanç andalusí, geolingüística i toponímia”, del doctor santanyiner Cosme Aguiló, que el 2019 edità Lleonard Muntaner, en el treball “Solatges mariners en el parlar de Santanyí”.
“Cal anar a les arrels i buscar en cada fenomen la causa de totes les causes. Ens hem debilitat, degradat i al final hem caigut, la nostra generació està formada exclusivament per neurastènics i ploramiques, només sabem discutir sobre la fatiga i l‘esgotament, però d’això ni vós ni jo en tenim la culpa: som massa
Joan F. Mira considera a l’anotació darrera del seu llibre “Quatre qüestions d’amor” que és “un exercici d’aprenent d’escriptor” i cal discrepar-ne fermament atenent el rigor acadèmic i l’habilitat i el ritme narratius amb què tracta les quatre històries amoroses –i tràgiques- esdevingudes en distintes èpoques i en distints indrets. La primera edició d’aquesta obra