Per ventura n’hauria d’estar empegueït, però fins avui no havia sentit mai el mot “quetsémper”. Ho he descobert en un llibre extraordinari: “Llengua i territori. Estudis de lèxic mariner, romanç andalusí, geolingüística i toponímia”, del doctor santanyiner Cosme Aguiló, que el 2019 edità Lleonard Muntaner, en el treball “Solatges mariners en el parlar de Santanyí”.
“Cal anar a les arrels i buscar en cada fenomen la causa de totes les causes. Ens hem debilitat, degradat i al final hem caigut, la nostra generació està formada exclusivament per neurastènics i ploramiques, només sabem discutir sobre la fatiga i l‘esgotament, però d’això ni vós ni jo en tenim la culpa: som massa
Joan F. Mira considera a l’anotació darrera del seu llibre “Quatre qüestions d’amor” que és “un exercici d’aprenent d’escriptor” i cal discrepar-ne fermament atenent el rigor acadèmic i l’habilitat i el ritme narratius amb què tracta les quatre històries amoroses –i tràgiques- esdevingudes en distintes èpoques i en distints indrets. La primera edició d’aquesta obra
A Les Landes i a finals del segle XIX centra Franck Bouysse la novel·la coral “Nascut de cap dona”, en traducció d’Anna Casassas Figueras i edició del Periscopi. Un temps, a Les Landes i arreu on, com indica una de les veus, “el pitjor de tot no era morir, sinó perdre tota raó per morir”;
Els estralls que provoquen les drogodependències no sols afecten qui n’és la víctima, sinó tot el seu entorn. Ho saben prou bé aquelles persones que n’han pagat prou altament les conseqüències i ho podran saber els qui llegeixin “Els dies bons”, d’Aina Fullana Llull, Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa 2021, editat per Bromera.
A “Ràbia”, la darrera novel·la publicada de Sebastià Alzamora i editada per Proa, un escriptor que deixa d’escriure perquè s’adona que no té “el talent que cal per donar-li a un text cap valor artístic i tampoc la capacitat d’expressar res que no se li pugui acudir a tothom”, conviu amb la seva gossa Taylor
Llegint no fa tanta calor. La lectura crea murs de contenció de la calda i aixeca l’aire que reconforta. I, de vegades, crea veritables bufades bonifàcies de vent, com per exemple: “Hi ha una llei secreta i per a mi incomprensible: només a través del patiment es pot trobar la felicitat. Em faig por, perquè
La guerra, des que s’instal·là entre els éssers de la raça humana, no ha fet més que sofisticar-se per apropar-se al més possible al paroxisme de la devastació, la crueltat i el terror. A més, les conseqüències d’un conflicte bèl·lic de primera magnitud en l’escala del mercat, com ara el d’Ucraïna, afecta la població mundial,
“El que teniu davant és un fragment d’un exercici d’estil que va començar l’any 1973 amb L’adolescent de sal. Un sol exercici d’estil és tota l’obra de Biel Mesquida i totes les obres de tots els escriptors d’ençà que el món és món. La diferencia entre Biel Mesquida i molts dels altres és que Biel
A voltes lamenta no saber jugar a escacs perquè considera des que usa la raó amb certa habilitat, i n’ignora les raons, que els escaquistes tracten el cervell de manera exquisida i per això n’extreuen el suc més essencial. Coneix els moviments que poden fer les peces però no sap sortir de manera ordenada ni
“De vegades, durant una temporada també es posaven a la venda altres bestioles: precisament aleshores hi havia una dotzena de sargantanes, originàries de Mallorca, fredes, negres, amb la panxa blava, que en Pilgram alimentava donant-los talls de cucs de la farina i, per postres, raïm”. Aquest paràgraf fa part del conte “L’aurelià”, de Vladímir Nabókov,
La veu poètica d’Antoni Vidal Ferrando és ben identificable. Una veu que sempre diu sense estridències, com si no trencàs cap plat, però que trepana sense misericòrdia; assenyala nítidament els dits i les llagues que cal furgar per imperatius de dignitat. I això fa a “Si entra boira no tendré on anar”, Premi Carles Riba
Hi ha novel·les que ens fan saber, que ens donen a conèixer detalls d’històries de la Història que ens concerneixen i que no sabíem o en sabíem poc i malament. Són les que més plauen, evidentment, les que es llegeixen amb més intensitat, les que més petges i penyores deixen. “El país de l’altra riba”,
Makar Dévuixkin, el personatge de “Pobres”, de Fiódor Dostoievski, acaba el breu relat de la mort del fill petit dels Gorxkov, que malviuen amuntegats en una casa d’hostes, d’aquesta escruixidora manera: “La filla petita, la nena, està repenjada al taüt, pobrissona, i se la veu tan trista i encaboriada! A mi, Vàrenka, no m’agrada gens
El mes de maig de 1937, el llibreter Edmon Charlot edità a l’Alger el primer llibre d’Albert Camus, “L’envers et l’endroit”, el conjunt de cinc assaig –com els considerava l’autor- de marcat caràcter autobiogràfic. Fins al 1958, un any després d’haver estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, no va ser reeditat amb un