marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ENDREÇOS DE TAFANER

EL RAÏM VERD ESMUSSA LES DENTS

13 de juliol de 2024

Ara que ja té els anys que calen perquè la gravetat faci estralls en el seu cos que declina, que es vincle vençut, que es torna petit petit com un Cigronet escapat del museu de la memòria tot esperant el bou que se l’ha de menjar, segueix sense suportar el plor d’un infant ni escenes

Llegir més

MAPA DE SANG

11 de juliol de 2024

Pot aixafar amb el dit gros de la mà esquerra el moscard que el pica i la sang que deixa en el ventre de la cama li recorda el mapa de l’illa. L’illa ensangonada, pensa de cop. Li falta sang, a l’illa, per ser absolutament cobejada pels trusts sense escrúpols, es diu esbossant un somriure

Llegir més

OLOR RESERVADA

16 de juny de 2024

Just entrar en el bar retrobà l’olor que l’enquimerava quan, abans del dinar dels diumenges, feia tants d’anys que n’era impossible treure’n el compte, hi anava a trobar el padrí, que llegia atentament el diari i el convidava a dues olives farcides d’anxova, les més suculentes que ha menjat mai. Una olor dolça que no

Llegir més

LA MOIXA

4 de juny de 2024

Té molts d’anys, que intenta dissimular marcant el seu caràcter adust tirant a urc. No li agrada gaire el contacte amb la gent, com més menuda pitjor, i si se sent empaitada pels afectes expansius, desapareix veloç corral enllà tot i els anys que no li permeten segons quines aventures. S’apropa poc, sobretot, remugant com

Llegir més

TOTS ELS VERDS D’UN INSTANT

2 de juny de 2024

El vol intimidant d’una milana fa més sospitosa la calma de l’indret que exaspera tots els verds i la impertinència dels rocams disposats a esquerdar-se a qualsevol moment. Els puigs que el volten són menors, assumibles i familiars, però ells es creuen everests inexpugnables, puig majors sense cúpules militars ni antenes desproporcionades de telecomunicacions per

Llegir més

L’ADAGI

11 de maig de 2024

Quan ha sortit gens espantat del somni, una barcassa, que ell veia impertèrrit des de terra, cremava aixecant una columna molt alta de foc. Era net, el foc, vibrant, com si volgués ser més alimara que no tragèdia. Del somni no en recorda res més que la fogatera i la mar emmirallada, sense cap crit

Llegir més

PENSAR DESENTÈS

19 d'abril de 2024

Pensar costa i quan penses sense llinya et perds per les bardisses dels pensaments. Fer anar el cervell no és costum; és més plaent deixar-lo fer, al cervell; deixar-te dur per la gola d’un callar eloqüent, d’una mirada interessada tan sols en l’impacte sempre lleu d’una altra mirada sense cap expressió on enganxar-te; deixar-te portar

Llegir més

PENSAMENT TÒXIC

16 d'abril de 2024

Estimar costa; odiar no perquè ve de sèrie amb la naixença. Tenir aquest pensament just després de l’alba pensant alhora en com pot acabar el conflicte bèl·lic obert entre l’Iran i Israel, l’afeixuga enormement i estranya. No pot defugir la sensació que no és ell qui acaba d’elaborar una reflexió que no comparteix perquè la

Llegir més

L’EMPRENYADURA

15 d'abril de 2024

L’emprenyadura és un estat -entre la inquietud i la susceptibilitat extremes- que apareix de sobte, sense avís previ i sense cap causa clara i determinant. És un enuig hom diria que en brut, germinal, maldestre per poderós i molt acusat que activa alhora totes les defenses i tots els sistemes d’arremesa. Lluny de ser esburbada,

Llegir més

SENTIT SENSE PUES

1 d'abril de 2024

En sentir la piuladissa matinera d’ocells que no sap determinar i que el traslladen a un sentir deslliurat de pues, recorda el temps d’infant que se sent gran en què volia carregar-se a l’esquena tots els mals i els pecats del món perquè tothom es compadís d’ell i del seu mirar almoinós permanentment a punt

Llegir més

DEL FUSELL AL CRIT

20 de març de 2024

“Dulce et decòrum est pro patria mori”, apareix just en acabar la pel·lícula “Johnny got his gun” -entre nosaltres “Johnny agafà el seu fusell”- escrit en vermell per més impactar, avançant-se als crèdits. I si la pel·lícula ha envaït la seva zona de confort fent-la malbé, el vers d’Ovidi no fa més que clavar-li la

Llegir més

MALENCONIA

13 de març de 2024

Comença a caure -o a posar-se- el vespre, una hora poc propícia per als malenconiosos. Curiosa, la malenconia, coneguda també per “bilis negra”, és a dir, forma morbosa de la bilis que, segons els antics, influïa en el caràcter fent-lo tornar trist i irascible. I d’aquí la tristesa vaga, ombrívola i duradora, com també  la

Llegir més

TEMPS EIXUGADOR

7 de març de 2024

Clavant la mirada en el rellotge que corona la façana de l’església del poble que viu com un desig intens mai no acomplert, a l’hora en punt del migdia, li retorna feridorament la sensació de tenir, des de fa un temps que no pot concretar, les idees covardes. No creu que aquest sentir poruc paridor

Llegir més

MOCADORS

29 de febrer de 2024

He conegut el temps dels mocadors d’home de roba i la seva presència hom diria que massiva a les llars i a la vida en societat. Era un complement molt més que ordinari en la vestimenta masculina, raó per la qual se’n solien regalar i eren molt ben rebuts. N’hi havia de moltes marques i,

Llegir més

ELS CANÍBALS I EL DOMINI DEL FOC

17 de febrer de 2024

No acaba d’agafar el fil a la pel·lícula que el seu amic cinèfil li ha recomanat fervorosament i no sol equivocar-se. Veuràs com tracta el canibalisme, li ha dit, i tanmateix aquesta vegada no li arriba res on agafar-se, cap singlada que el tregui del tedi. No considera que els actors es creguin el que

Llegir més