marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ENDREÇOS DE TAFANER

MALENCONIA

13 de març de 2024

Comença a caure -o a posar-se- el vespre, una hora poc propícia per als malenconiosos. Curiosa, la malenconia, coneguda també per “bilis negra”, és a dir, forma morbosa de la bilis que, segons els antics, influïa en el caràcter fent-lo tornar trist i irascible. I d’aquí la tristesa vaga, ombrívola i duradora, com també  la

Llegir més

TEMPS EIXUGADOR

7 de març de 2024

Clavant la mirada en el rellotge que corona la façana de l’església del poble que viu com un desig intens mai no acomplert, a l’hora en punt del migdia, li retorna feridorament la sensació de tenir, des de fa un temps que no pot concretar, les idees covardes. No creu que aquest sentir poruc paridor

Llegir més

MOCADORS

29 de febrer de 2024

He conegut el temps dels mocadors d’home de roba i la seva presència hom diria que massiva a les llars i a la vida en societat. Era un complement molt més que ordinari en la vestimenta masculina, raó per la qual se’n solien regalar i eren molt ben rebuts. N’hi havia de moltes marques i,

Llegir més

ELS CANÍBALS I EL DOMINI DEL FOC

17 de febrer de 2024

No acaba d’agafar el fil a la pel·lícula que el seu amic cinèfil li ha recomanat fervorosament i no sol equivocar-se. Veuràs com tracta el canibalisme, li ha dit, i tanmateix aquesta vegada no li arriba res on agafar-se, cap singlada que el tregui del tedi. No considera que els actors es creguin el que

Llegir més

VENTOLEJAR

11 de febrer de 2024

Si plogués tant com vent fa ara mateix sortiríem de la sequera crítica, encara que no de la set ni de la terra exhausta; ni dels criminals que neguen l’aigua a qui no en té per no compartir color, ni pàtria, ni llengua, ni interessos. Ni tampoc no ens desempallegaríem, si diluviàs com es mereix

Llegir més

EL SECRET QUE ES REVELA

9 de febrer de 2024

Què et reserva, la vida? No ho és més, vida, amb espelmes que s’encapritxin de les estilogràfiques i del vol no programat de les paraules? Davallen sense pressa fins a un llac que vol ser tinter els cristalls de la mirada, la lletrada de la correguda, la lletra lligada, el cansament del relat, el discurs

Llegir més

UN PUNT VOLAT A LA TRINXERA

24 de gener de 2024

Diu que se sent un punt volat entre cella i cella, i que els matins s’aixeca rebentat perquè en somnis cava trinxeres des de fa setmanes: cada nit el mateix somni, ell sol cavant amb esforç extrem sota l’esclat d’obusos i vols rasants d’avions diminuts que ho metrallen tot. Avions que semblen de paper per

Llegir més

ACCÍDIA

23 de gener de 2024

Sí ja és prou càstig considerar la peresa com a pecat capital (per a algunes religions cristianes si ets peresós te’n vas directament a l’infern), la definició, com a primera accepció, que fa el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC no fa més que agreujar-lo, per mi: repugnància al treball, a l’acció. El Diccionari

Llegir més

EXABRUPTE

16 de gener de 2024

La vida també es fa el jaç entre la porqueria en torrent, voltada de fem i nius de rata, i a les voreres dels malànimes que l’apallissen per pura diversió, com si fos un videojoc, encegades per la sang que troba la deu a ses orelles i els crits anguniosos en els ulls. La vida

Llegir més

EL PROSPECTE

15 de gener de 2024

Obre la capsa del medicament amb la màxima cura, com si desactivés un paquet bomba, desplega lentament el prospecte en acordió i el troba extremadament llarg i descortesament estret. No ha pogut resistir la temptació de mesurar-lo: 59×14 centímetres. Està escrit en castellà, res de nou, per les dues cares i en un tipus ben

Llegir més

LA LLUNA I ELS ENZES

13 de gener de 2024

Una de les factures més cares que ens presenta el temps és l’oblit, el descuit dels instants que tant importen i que resten lluny de tot, inabastables, fent part de la llum anèmica. Desatenem l’existència dels detalls dels instants que ho conformen tot i així la vida es tuda i no sap vagar, es deixa

Llegir més

LES MITENES I L’ALTRE

7 de gener de 2024

Encara no fa fred, però ja escriu amb les mitenes de colors vistosos teixits per la dona que cuidà sa mare durant tres anys, des que començà a anar fluixa de cames fins que morí, aviat farà cinc anys. No l’ha tornada a veure més, a n’Eulàlia, la cuidadora de sa mare. L’endemà del funeral

Llegir més

VORACITAT

26 de desembre de 2023

Deia que mirant fitadorament la mar i tot el que li suggeria, tot el que li dava com a present insuperable, la plenitud que sentia només quan l’observava amb meticulositat des de l’alçada necessària per percebre la seva majestuositat, no podia evitar, al mateix temps, estremir-se davant la… I de cop li ha fugit la

Llegir més

EL CAFÈ I MARIA LLUÏSA D’ÀUSTRIA

17 de desembre de 2023

Fent el segon cafè de després de dinar, pensa en allò que diuen que deia Napoleó del cafè: el cafè fort i en abundància em fa sentir viu, m’inspira ardor, força i un suau dolor que no deixa de causar-me plaer. Molt napoleònic, es diu, sobretot l’enigmàtic dolor que es converteix en plaer. Quin mal

Llegir més

LA BOIRA I LA FEBRE

12 de desembre de 2023

Com cada dia a les quatre de l’horabaixa es posa la prova de la febre: 35,5. És un vici innocu com tants d’altres que hauria de deixar però no acaba de trobar-hi ni el sentit ni el moment. A la pel·lícula que segueix amb molt d’interès la veritat fa molt de mal, fueteja l’amor propi

Llegir més