marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ENDREÇOS DE TAFANER

FER-SE PREGAR

10 de maig de 2021

Pren el suc d’una llimona en mig tassó d’aigua tèbia i un perfum de mel de taronger; només un símbol, de mel, que has de sentir prou l’acidesa de la llimona, l’esmussament del paladar i dels ulls. T’ajudarà a pair les lectures que per poc no et guanyen, et desintoxicarà de tanta beneitura, un poc

Llegir més

QUAN NO CAL ESPERAR RES DEL DIA

7 de maig de 2021

Quan sent el despertador, just a les sis del matí, i que apaga mecànicament en sentir les primeres notes de la peça de música clàssica que no identifica, somnia que és a l’illa de Santa Helena, dia cinc de maig de l’any 1821, assistint a la mort de Napoleó. Ell és membre del servei de

Llegir més

EL CLAM DE LA PLUJA

1 de maig de 2021

La pluja espanta els vianants, que abandonen els carrers escampant bubotes per tot el poble,  i no hauria de ser així. Ens preservam d’ella, sobretot de la de sementer, sense cap motiu i el silenci amb què la rebem tenyit d’irritació tanmateix es rebel·la. Pluja de maig, collita segura, encara que sigui la del primer

Llegir més

LA RESISTÈNCIA DE LES CLÍVIES

9 d'abril de 2021

I tanmateix els instants viuen i ho manifesten incontinentment. Anam com qui xafa ous i, no obstant, els feim en terra, als ous, damunt l’asfalt, lluny dels recers i l’escalfor germinal. Ens veim com un ou entre dues pedres i malgrat això l’arenal no defuig mai la pluja. Mentrestant, els martells esperen i no la

Llegir més

MOCADORADA

25 de març de 2021

Una galipàndria pròpia d’aquest temps destrempat que tan aviat glaça l’alè com convida a treure les mànigues curtes i que m’obliga a mocar-me adesiara, m’ha fet pensar en la quotidianitat, no fa tants d’anys, dels mocadors “de mocar”. Era un regal molt corrent i usual que portessin gravades les lletres inicials del nom i cognoms

Llegir més

LA PLUJA ESTESA

7 de març de 2021

Si plou, és hora d’estendre els llibres, pensa quan s’acaba de servir el tercer cafè de l’horabaixa. Somriu per l’ocurrència mentre mira els fils d’estendre que sembla que exposin a la calamitat la fragilitat de les gotes d’aigua, de vida extremadament breu.  I no pot evitar pensar quins llibres estendria com si fossin llençols i

Llegir més

A L’AIRE

6 de març de 2021

El voltor de Rüppell és capaç de volar fins als 11.000 metres (l’Everest, més el Puig Major i altres set-cents set metres damunt) i a una velocitat de més de 30 quilòmetres per hora. Un animal prodigiós dotat d’una vista excepcional, altament sociable i a punt de l’extinció com tot allò que escampa bellesa sense

Llegir més

SENTOR DE POBRE ENTRE PÀGINES

1 de març de 2021

En obrir el llibre no sentí l’olor d’impremta que esperava, sinó la flaire de pobre amb un toc ben coneixedor de cos engrutat. I el llibre era tret d’obrador, pràcticament; l’havia comprat feia dos dies i el llibreter el va treure de la capsa de les novetats que acabava de rebre. No havia voltat tant,

Llegir més

DEL DODO A LA CIQUES

24 de febrer de 2021

Veu un llumí en el llibre que llegeix simplement perquè el dodo (Raphus cucullatus) de la portada li sembrà un calfred a l’espinada i quan s’hi atansa hi sent un gruny desconegut que l’espaordeixi l’obliga a no seguir llegint. Parla en vers gairebé de tot i desordenadament, el llibre, i a ell li arriba ben

Llegir més

L’ESTIMBORI

18 de febrer de 2021

A l’estimbori hi podies trobar de tot perquè el temps no permetia tirar res en anar escassos del que calia per mantenir el decòrum imprescindible. Allà era l’únic reducte d’anarquia absoluta en la casa dels prodigis on la llum hi entrava poca i malament, a través d’un finestró alt emperesit i malcarat. Hi havia de

Llegir més

COM UNA SUITE

13 de febrer de 2021

Hi deu haver  alguna raó perquè la seva figura romangui a la memòria; per algun motiu inaprehensible no s’ha esvaït i, per qualsevol pretext, emergeix per prendre aire, com si fos una balena que fa comptes viure milers d’anys. Era una dona menuda, tant que les criatures l’hi trobàvem i, a sobre, anava carregada d’espatlles.

Llegir més

EL MOIX QUE ES PODRIA DIR MURR

10 de febrer de 2021

Què arriscaries per una glopada de bellesa?, sembla que em demana el moix que no té nom perquè considera que no li fa cap falta però que recorda el Murr d’Ernst Theodor Amadeus Hoffman. Quan t’adonaràs que el plaer és descobrir el cor de la maduixa i no assaborir-la?, li agradaria enflocar-me al primer descuit,

Llegir més

DE L’ESCALA AL MAR GLAÇAT

5 de febrer de 2021

Estant el patriarca Jacob -nét del també patriarca Abraham, germà bessó d’Esaú amb qui mantingué una relació poc fraternal tot i les constants reconciliacions i pare dels caps de les dotze tribus d’Israel- dormint amb el cap damunt una pedra que li feia de coixí i en haver pres el son, va veure una escala

Llegir més

PER MOLT QUE CORRIS…

31 de gener de 2021

No val de res anar contra el temps, contra el rellotge. Per molta via que hom faci, no el modificarà, al temps, que es comparable a un ésser viu, en alimentar-se d’altres éssers per guanyar-se la supervivència, que tanmateix no és definitiva per molt que se senti invencible. Sembla que el tauró de Groenlàndia no

Llegir més