Avui fa 787 anys que Guillem de Montgrí conquerí Eivissa i Formentera i les incorporà a la corona catalano-aragonesa. Una dada menuda, prescindible, perfectament ignorable per la depredació de tots els poders que es concentren a les illes nostres. Bona diada als eivissencs i formenterers! Avui també fa 76 anys el baríton menorquí Joan Pons.
Dia 5 d’agost de l’any 352 –in illo tempore, com deien els doctes de fa un temps- a trenc d’alba, el Papa Liberi es dirigí decidit i ple de joia al turó Esquilí, un dels set de Roma, i hi trobà, com preveia, una bona extensió de neu consistent que el deixà a punt d’extasi.
La mosca ha pegat de ple en el centre de la teranyina. L’impacte ha estat brutal: el cap i bona part del tronc han quedat completament enredats. La mosca s’ha esforçat per aletejar i mirar de treure el cap de la trampa, però com més es movia, més presa era. L’aranya no ha comparegut fins
Avui fa 132 anys que va néixer a Molins de Rei Margarita Xirgu. I 102 que ho va fer a Umata, a Sudàfrica, Nelson Mandela. Avui també en fa 410 que morí el pintor llombard Caravaggio i 98 que ho va fer el poeta i dramaturg Àngel Guimerà. També avui és sant Frederic d’Utrecht, que
Avui fa cent devuit anys que va néixer Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto, aquell que demanava si la rosa anava nua o era que només tenia un vestit; i per què els arbres amagaven l’esplendor de les seves arrels. Aquell que demanava si algú escolta els remordiments de l’automòbil criminal i que si hi havia
Els moscards s’han conxorxat per martiritzar-me. Dins la casa hi ha tota mena de defenses, bé siguin mosquiteres , repel·lents i insecticides respectuosos amb tot, que mantenen les estances més o menys lliures d’aquests xucladors de sang irritants. En el corral, no obstant, no n’hi ha cap d’efectiva, de defensa, i és aquí on m’espera
Avui fa dos-cents tres anys que morí Marie Madeleine Sophie Armant, també coneguda com Sophie Blanchard, una pionera de l’aeronàutica francesa. Va ser la primera dona a pilotar el seu propi globus aerostàtic i a fer, d’aquest pilotatge, la seva professió. Va ser molt coneguda a Europa, per molt que el seu centre d’actuació fos
Avui és sant Tomàs, l’apòstol incrèdul, qui va voler ficar el dit dins les llagues de qui deien que havia ressusciat per confirmar que era Jesús. Sant Tomàs, però, era Judes, de nom, perquè era bessó d’un altre Judes. En arameu, Yəhudà Te’oma, Judes el bessó. I el bessó es convertí en Tomàs i aquest
L’OTAN demana molts més diners i més soldats per defensar els seus estats membres tot apuntant que Rússia és una amenaça per a la seguretat de la ciutadania representada en aquest club militar occidental. No sé qui va dir que si vols la pau, prepara’t per a la guerra. No sé i tot si algú
No cal recordar que avui és el Dia Internacional de l’Alliberament i de l’Orgull LGBTIQ+ i he estat temptat de fer una piulada –no som gaire piulador- donant el “Molt d’orgull per a tots” i n’he desistit perquè l’assimilació entre els “molts d’anys”, que desitjam en els aniversaris, i el “molt d’orgull” no és gens
El coc de Can Gazà –el mossèn del lloc- fa avui 84 anys i els celebra a Son Espases recuperant-se d’una infecció d’orina més emprenyosa que les habituals. I ho fa recordant les hores prèvies al seu naixement, en el trajecte trontollós en carro de la possessió on treballaven els pares a Manacor, com li
El temps no està boig: l’hem fet embogir, no li carreguem només a ell aquest mort com fan els maltractadors amb les seves víctimes. Que el temps segueix una mena de camí o de sentit que mai no aconseguirem capir, és ben evident; que el temps va fent sense importar-li gens la vida de les
Davant la mar, sense confidències, es demanava amb el so de quin instrument descriuria l’instant que vivia com si hagués de tenir alguna conseqüència benèfica; aquella mena de gota amb tots els colors i la immensitat sense màcula suspesa en la volta del temps i de la memòria. O quina paraula nova condensaria el moment
Marejar vol dir convertir-se en mar o en ona. Deixar de fer peu i surar com una noia en ball constant. Marejar,com fa la mar en tocar costa, que recula com si volgués prendre aire i escometre el rocam negre amb pues per defensar el territori. Marejar és el que fa la mar quan se
Tota la mar que medita per a qui la mira esvaïdament, amb parpalleig lentíssim, a mercè d’una pau presumiblement absoluta i de la transparència de les pensades. En el caire de l’espadat, a mig peu de deixar el rocam, a cent quaranta metres de l’aigua més amatent no hi passa res més que l’entramaliadura de