Avui els americans celebren el Dia d’Acció de Gràcies, Thanksgiving en la seva llengua, una festa marcadament familiar y que gira al voltant del sopar, en el que l’indiot farcit és l’estrella. És, probablement, la celebració nord-americana més sentida i seguida que el cinema s’ha encarregat prou de difondre arreu. Berenant amb uns amics, un
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha celebrat avui a Can Alcover les IV Jornades d’Assaig en les que hi he participat, juntament amb Xisca Homar i Susanna Rafart, en la primera sessió, “El dietari des de l’assaig”. En la segona, Francesc Parcerisas i Ponç Pons han parlat, mà a mà, de l’assaig des del diari
Que no segueixi el debat de la investidura de Pedro Sánchez no crec que empitjori gens la meva condició de ciutadà d’un Estat que, lamentablement, per moltes escenografies i trucs de màgia, no tolera ni la meva llengua ni la forma en què vull veure el món i interpretar-lo d’acord amb la meva cultura. I
Una persona molt estimada em regalà fa uns dies un “Maneki-Neko” petit i daurat, o un moix de la sort, d’aquests que mouen incansablement endavant i endarrere el braç esquerre aixecat. Sembla que aquest nom, en japonès, significa “el gat que deixa entrar”, bé siguin visites a casa o la fortuna en els negocis; o
El roig del sol, avui, en sortir, jugava amb la persiana del despatx de Can Gazà tenyint de vermell els caires dels barrerons verds tot creant reflexos impactants. I ha estat entretenint-me amb l’explosió controlada del carmesí sobre el verd que he caigut en el compte que avui se celebra el dia mundial de la
Avui és sant Mateu, patró de Bunyola, la meva vila, i de Santa Margalida, encara que facin festa grossa el dia de la santa que dona nom a aquesta vila, que n’és copatrona. Les festes patronals de Bunyola, per això, són les darreres estiuenques de Mallorca. Sant Mateu és igualment el patró dels banquers. En
Avui, santa Teodora, Diada Nacional del Principat de Catalunya, cinquantenari del cop d’estat de Pinochet a Chile i de la mort del president Salvador Allende, comencen el curs els escolars de les Illes Balears i, com cada any, els mitjans de comunicació hi dediquen una atenció preferent. Cada any les mateixes preguntes i les mateixes
La festa espera la lluna i els que la celebren, cervesa en mà, somriuen com infants al tren primer de la tarda que desafia el temps cercant qui sap quins tresors i per a qui. Els caramels en vol substitueixen les aus ardents com a pregoners de les celebracions patronals reclamant l’admiració i el desfici
Avui fa 60 anys que Martin Luther King va tenir un somni: els blancs i els negres nord-americans convivien harmoniosament, en igualtat de condicions, oportunitats i recursos. I el somni no s’ha complert del tot. Quatre anys i quatre mesos –mal comptats- més tard va ser assassinat. Acusaren i condemnaren James Earl Ray de la
Sentia parlar tant de sortir de la zona de confort, que no pogué més i en un horabaixa de diumenge ben xafogós d’agost, mirà d’aclarir quina era la zona que ell habitava i si era confortable. I en la primera i poc remirada llambregada als seus entorns, s’adonà que no tenia cap queixa prou substanciosa
No m’agrada l’argot militar ni el llenguatge bèl·lic i per això els evit, com defuig el contacte amb les armes, tant blanques com obscures, de veres o de jugueta. És el deixant marcat d’un avés per al pacifisme més innocent, fill del narcotitzant fes l’amor i no la guerra; el que tendeix –ho sé- a
Diuen d’un taverner tan eixerit com càustic del meu poble que, en resposta a un parroquià que li anuncià sense manies que se n’aniria sense pagar la consumició en considerar excessiu el preu, contestà sense immutar-se que li era ben igual perquè tanmateix, per molt que no pagàs, encara hi guanyava. Tota una lliçó! He
No hi ha cap diumenge igual, cap no comparteix el mateix color, però aquest d’avui, d’ara, té molt d’especial perquè se sent una remor inquietant com una amenaça. Per això, és especial, i perquè Miquel Bauçà diu així dels diumenges a la tarda a “Una bella història”: Els diumenges, a la tarda, al pobre barri
Amb la calor que no respecta ni les obagues més refrescants, si pensar és una fita impossible, parlar –i si és d’ella encara més- costa una penada, com si fer-ho suposàs un esforç titànic i les paraules es comptessin amb suades que t’amaren la roba i t’incomoden els moviments més quotidians i espontanis. La calor
“Curtor”, segons indica el Diccionari Català-Valencià-Balear, vol dir qualitat de curt en tots els seus significats, especialment manca de llargària suficient, curtedat de geni i escassesa d’enteniment, manca de talent. I a la veu “curt” se’ns precisa que pot significar que hom té poc seny, escassa intel·ligència. La curtor, d’aquesta manera, irrita, destrempa i genera