L’emperador Dioclecià (Gaius Aurelius Valerius Diocletianus, desembre 244 – desembre 311), l’any 303 inicià la darrera i més ferotge persecució dels cristians que, a la pràctica, acabà l’any 313, i que, parlant en pla i extremadament, no mirava gens prim: o apostasia o mort. Tanmateix, Dioclecià, dos anys després del seu “Edicte contra els cristians”,
La vila, a les sis i mitja del matí, encara dorm profundament. El rellotge de la façana de l’església recentment passat per l’electrònica toca els dos quarts cap a les set, més per imperatiu que per devoció; no vol desvetllar ningú. Un ca lladra peresosament però no adverteix de cap perill ni crida l’atenció a
Avui els mitòmans tenen prou substància per llepar-se’n els dits. D’una banda, Lana Turner, una actriu que es féu notar en pel·lícules dels anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, fa cent anys. El 1946 protagonitza, juntament amb John Garfield, la primera versió de «The Postman Always Rings Twice» -»El carter sempre truca dues
A l’hora de redactar aquesta nota, a l’Estat espanyol més de dos milions i mig de persones han contret el coronavirus. D’aquests malalts n’han mort més de 55.000, dels quals més de nou mil ho han fet al Principat, més de quatre mil al País Valencià i més 500 a les Illes Balears. Són xifres
I just aixecar-te del llit sents que traüllen pel cap les imatges d’aquella pel·lícula que no et digué gaire cosa en acabat de veure-la però que en la reviviscència pren un altre sentit, com si la tornessis a veure contra càmera i tots els caps quedessin lligats i les primeres reflexions enterbolides s’aclarissin. O bé
A la ciutat egípcia de Saqqara, a la necròpolis de Memfis, s’hi han trobat un centenar de sarcòfags i taüts, molts d’ells amb cossos momificats i “en molt bon estat”, segons les cròniques. La mort en bon estat sempre és un consol. El material trobat té uns 2500 anys, pertanyent, per tant, al període ptolomeic
A proposta de l’ONU, des del 1996, el 16 de novembre se celebra el «Dia Internacional per a la Tolerància» basant-se tant en la «Carta de les Nacions Unides» com en «Declaració Universal dels Drets Humans». És molt més que clar que la celebració de la majoria d’aquests «dies internacionals», a nivell popular, tenen poc
El porquet de fang que fa de guardiola me mira amb innocència i estranyesa, tot volent-me dir que m’estic torbant molt a ficar-li un grapat d’euros a través de l’escletxa que permet el pas a les monedes més grans. Ningú no és capaç de preveure on acabaran les monedes que ja li omplen mitja panxa.
Trump no sap ni vol perdre. N’hi ha pocs, tanmateix, que ben acceptin les derrotes. El cas de l’encara president dels Estats Units d’Amèrica és que és un ésser deplorable i menyspreable, i això fa que el seu mal perdre sigui tan escandalós I abominable com la seva manera de ser i fer. Però no
Desfets tots els pallers, no ha aparegut cap agulla i n’hi havia de trobar necessàriament unes quantes. A la mar aniríeu i no trobaríeu aigua, ens deia la mare quan no trobàvem el que necessitàvem, i en un instant ens ho feia a mans: si fos un ca t’hagués mossegat, rematava admonitòriament. Però aquesta vegada
Entre l’absurd i capsigranyós canvi d’hora que força la fosca a fer via i la queda decretada a partir d’avui per la presidenta Armengol des de les onze de la nit a les sis del matí, els moixos de casa van esvalotats i del remuc que no cessen de marcar se’n dedueix que n’estan fins
La matriarca, del llit estant, demana un llapis que ara no necessita, però per si de cas, i l’hi don. Sap que gairebé sempre en duc a qualque butxaca o a la bossa, també per si de cas, com un temps es portaven els mocadors brodats a un caire amb les inicials del propietari. Posa
Aquests dies es tornen a obrir les escoles amb tot d’inquietud i preocupació. Des de fa estona se’n parla, d’aquesta obertura, i tots els agents implicats hi han dit la seva. La COVID-19 ho ha aixecat tot a l’aire i en aquest tot les mancances i deficiències del sistema educatiu s’han tornat a posar de
Temps de màscares sense ball i de vergonyes sense careta. I tanmateix em balla la cançó “Un vespre de ball de màscares” de Maria del Mar Bonet inclosa en el seu treball “Cançons de la terra” (https://youtu.be/ncrJOIrJJj0). Temps d’anar de gambirot i de saltar forçosament de l’avió que s’estavella amb paracaigudes de paper de ceba.
Temps propicis per a les malediccions: la pandèmia de la COVID-19 no s’esvaeix ni deixa de devorar víctimes, i el rei emèrit, pressumpte lladregot, se’n fot dels seus súbdits i de les lleis que ell mateix signà, sols per posar dos exemples entre la caterva insostenible que ens tortura fins a ofegar-nos. I això no