La ministra espanyola de turisme no ha dubtat a qualificar d’espectacle meravellós l’erupció del volcà de La Palma; ni de presentar-lo, gairebé, com una esca ben suculenta per cridar turistes. Li han importat ben poc les deu mil persones que han hagut de ser evacuades i la destrucció de cases, conreus i altres infraestructures. Ja
Viviu i apreniu, es deia un temps, un imperatiu activador, certament, engrescador, també, i que obre el portam a tot de reflexions, líquides o denses, sobre la vida i l’aprenentatge, l’aprenentatge de la vida o la vida de l’aprenentatge. Tot està per saber, que deia aquell, i mai no ho sabrem tot. De totes les
No hi ha manera d’entendre que una persona pugui estar trempada (o alegra o eixerida) com un gínjol, quan aquest fruit no desperta cap simpatia especial ni presenta cap forma capriciosa que pugui referir-se a la joia o estat semblant. Estranyament també se sol córrer com un gínjol. Hi deu haver una explicació, per a
Li agradaria poder dir que el tel fosc de la nit li entabana l’atenció a qualsevol instant del dia; i que voldria tenir les mans tan hàbils com quan brodava sense descans per convertir-lo en fang i fer-ne d’ell la gibrella que sempre ha desitjat i mai no ha estat l’hora de fer-se amb ella.
Matar un moscard, una aranya, una cuca molla, un cuc de terra, d’arena, d’aigua o de qualsevol altra nissaga (se’n salven els cucs de seda i de llum) no compta a l’hora de dir que hom no ha mort ni una mosca. En general, els invertebrats que s’arrosseguen solen acabar el seu cicle vial aixafats
Sense anar-ho a cercar he vist que avui Charles Bukowski fa/faria 101 anys. I tot d’una he recordat el primer poema que vaig llegir seu i que em féu a mans, quan jo passava per l’edat dels barbs, un amic més gran que jo, estudiant de matrícula d’honor i que, al mateix temps, sabia on
Per molt que diguem, ens agraden les parets, els murs i fins i tot les murades, ja sigui per delimitar una propietat, per defensar-nos de qualsevol eventualitat, per protegir-nos dels altres o per penjar-hi quadres o les claus de tot allò que “és nostre”. Si cau per qualsevol causa una paret (de cantons, de maó
Avui fa 138 anys que a l’Astra Magistra Zoo d’Amsterdam morí el darrer exemplar de quaga (Equus quagga quagga), una subespècie de la zebra comuna molt nombrosa al nord de Sud-Àfrica. Es distingia de la zebra perquè només tenia el retxat blanc i negre típic d’aquests animals en la part de davant el cos. A
Dia 5 d’agost de l’any 352 –in illo tempore, com deien els doctes de fa un temps- a trenc d’alba, el Papa Liberi es dirigí decidit i ple de joia al turó Esquilí, un dels set de Roma, i hi trobà, com preveia, una bona extensió de neu consistent que el deixà a punt d’extasi.
Ignor si hi ha dades sobre la incidència de les mosteles en la vida quotidiana de les persones, atenent que aquests són temps de tractament de dades i models matemàtics que ens ajuden a analitzar el present i a esbossar amb certes garanties el futur. D’aquestes taques negroses produïdes per extravasació de la sang a
La calor imposa un silenci estrany que no consenten les cigales mascle. Cap d’elles no rebentarà, com voldrien molts i com afirma la creença popular. I mai no sabrem quantes femelles aconsegueixen atreure; si el seu ardor que es fica a les orelles com una agulla inquisidora té recompensa i si un cop rescabalat, el
Se sent un clarinet que crida la pena i el més retret de la colla aventura que és una peça de la pel·lícula “A Streetcar Named Desire”, i tots el miren amb fàstic com sempre que els fa a saber coses primmirades velles com els niguls i inútils. És rar de collons, a parer de
«Stonewall Inn» era un bar de Nova York, en el número 53 del carrer Christopher, a Greenwich Village, freqüentat per homosexuals, que el 28 de juny de 1969 va patir una batuda policial, com era moneda corrent aleshores. La policia entrava a aquests locals-refugi, identificava les persones que hi trobava -que en molta freqüència es
Considera que les bicicletes i els ciclistes –professionals en entrenament o afeccionats autòctons forasters o estrangers- no són tan innocents com ens els pinten, ni tan nets, ni contribueixen tant de manera molt eficient a la salut general de la població –la majoria de curses o passejades autòctones, afirma rotundament, acaben amb un frit i
Les dades més recents (de dia 16/06/2021) de la COVID19 referides a les Illes Balears indiquen que han patit la malaltia 60.884 persones de les quals n’han mort 843. Són xifres d’una magnitud esgarrifosa que encara esveren més si atenem les conseqüències dels que se n’han sortit, molts d’ells amb seqüeles greus, i la solitud