L’Ajuntament de Santanyí, a través de la seva regidoria de Cultura, acaba de publicar, amb Isabel Vidal Munar de coordinadora, “Una vida per a la cultura. Bernat Vidal i Tomàs. Centenari del seu naixement (1918-2018)”, una mena d’acta dels actes i esdeveniments que s’engegaren durant el 2018 i l’any pandèmic passat per commemorar el centenari
Joc i màgia; observació múrria; fènyer la ironia, la veu i la paraula, els colors i la matèria; tots els camins per crear, per expressar, per dir allò que costa de de dir però que cal que sigui dit. Tot això podria ser tan sols una picada d’ulls per aproximar-se a Joan Brossa i al
Fa tres Nadals, ja, que tenim presos polítics, a més d’exiliats i milers d’encausats, per voler donau veu al poble i exercir el més elemental dret humà, el de l’autodeterminació, i a voltes fa la sensació que ens hi hem avesat, al seu deshonrós captiveri, la manera més covarda i injuriant de no tenir-los en
Club Editor presenta una nova edició, revisada per l’autor i acabada amb un epíleg, de la novel·la “Tyrannosaurus”, de Guillem Frontera, quaranta-set anys després que s’edités a Laia. Massa temps sense tenir a l’abast una novel·la que xucla, que no deixa en cap moment d’activar emocions, d’infondre-les l’hàlit necessari perquè no perdin l’alenada en tot
Com una criatura àvida de jocs vas on els poetes es diuen els uns als altres els seus versos i allargues la mà esquerra perquè, a l’atzar, prengui un llibre. I durant un brevíssim instant aventures quin poeta serà, i de cop s’acaramullen noms i més noms a la punta del cervell, i sents aquella
El rostre de Roald Engelbregt Gravning Amundsen és antàrtic: glaçat en la primera impressió; d’una duresa gairebé implacable que et parla obertament d’un caràcter rocallós, determinant, probablement obsessiu, molt més de ciències que no de lletres. I tanmateix, a força de deixar-te prendre per la seva rotunditat, per aquesta atracció incòmoda de la que no
Avui, 10 de desembre, fa anys que naixeren tres poetes grans: la nord-americana Emily Dickinson, el nostre Blai Bonet i la cubana Dulce María Loynaz. Redir-les i redir-lo aprofitant aquesta avinentesa és un goig que s’hauria de convertir en vici. D’Emily Dickinson, aquest poema traduït per Agustí Bartra que ve a parlar d’aquesta necessitat d’estar
Sense fer-ne comptes, per pur atzar mentre tafanejava per la llibreria sense cercar res d’especial, simplement pel gust de llegir els títols dels llibres i el nom dels autors, torn a rellegir de peu dret “Elegies de guerra”, de Miquel Dolç, editat a Barcelona per M. Montserrat Borrat el 1948, tot i que la data
Avui, Ramon Pelegero i Sanchis, “Raimon”, fa vuitanta anys i, tanmateix, en sentir les seves cançons, aquests anys s’esvaeixen. La seva veu inconfusible, la seva xativina manera de dir el català, la seva selecta tria dels poetes catalans que ha cantat, han ajudat –i molt!- a fer la bastida cultural de generacions de catalanoparlants, sobretot,
En els marges de la societat també s’hi viu, encara que aquesta vida abismada sigui percebuda pel cos social normalitzat com un furóncol per extirpar. S’hi viu, en la marginalitat, encara que per a molts, aquesta vida no tingui dret a ser viscuda de la manera que es viu. Per aquesta mateixa raó, la història
El 1957, l’editorial «La font de les Tortugues», de Palma, editava el segon recull de poemes de Miquel Martí Pol que veien la llum: «Quinze poemes». El primer, «Paraules al vent», va ser editat tres anys abans per l’Ossa Menor, a Barcelona. La tercera obra en vers del poeta de Roda de Ter també s’edita
Lleonard Muntaner, Editor, fa vint-i-cinc anys, una edat que cal celebrar en tractar-se d’una empresa de l’àmbit cultural –espai en el que costa mantenir els projectes-, pel lloc destacat que ocupa en el món editorial de les Illes, per ser tenaçment perseverant i per haver aconseguit, des de la independència, l’esforç i el rigor, fer-se
Avui fa 67 anys que morí indecentment jove, als 39 anys, el poeta gal·lès Dylan Thomas, el dels versos orgiàstics i orgànics. Traspassà a Nova York després de beure’s divuit whiskies, segons diuen que va dir. Era donat als excessos genials, d’eloqüència i alcohòlics, fortament arrelat a la terra i al mar gal·lesos que marquen
L’atzar, aquest ésser poderós que determina l’existència pels detalls que hi incorpora immeditadament, ha volgut que avui, precisament avui que fa onze anys que deixà de viure, m’apropàs a una poeta italiana que no coneixia, Alda Merini, i que en conegués alguns poemes que m’han colpit, com per exemple aquest: Els poemes més bells s’escriuen
Avui fa tres anys que tenim la llibertat d’expressió i ideològica empresonada. Per això, no podem afirmar a raó plena que, en aquest Estat que ens fa més mal que bé, som lliures de pensar i dir el que consideram, ni desitjar volar i voler a lloure. Avui fa tres anys que Jordi Cuixart i