Avui fa 170 anys que es va editar per primer cop Moby-Dick or The Whale, d’Herman Melville, coneguda arreu simplement com a Moby Dick, avui considerada una de les novel·les més grans de la literatura estatunidenca i mundial, i que en el seu moment no va despertar gaire interès. De fet, fins ben estrat el
Avui fa 99 anys que morí Miquel Costa i Llobera. La Diòcesi de Mallorca, per això, avui comença el seu “Any Costa i Llobera”, per enaltir un dels seus preveres majors i prova d’això és que el 1982 començà el procés diocesà per beatificar-lo. També l’Ajuntament de Pollença ha declarat l’any vinent costailloberià, per fer
Avui fa 81 anys que assassinaren el president Lluís Companys i el clam perquè s’anul·li el seu judici que no va ser, que va ser un acte sangonós de revenja, no fa cap efecte, encara que l’actual Gobierno es titlli de ser el més esquerrà i progressista de la història. Tampoc no s’ha anul·lat, per
Avui Joan Maragall fa 161 anys i, en caure en aquest compte, hom no pot evitar repetir en veu alta, gens empegueïda, ans al contrari, l’estrofa final de la seva “Oda a Espanya: On ets, Espanya? no et veig enlloc, No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
De tot el que s’esdevé i acompanya cada instant, només ens criden l’atenció punts gairebé inapreciables, espires de claror, inconsistències que s’imposen al panorama infinit per raons misterioses. Insignificances que, ben segur, ens distreuen del nucli de cada moment però que, a la vegada, generen altres vies d’interès no gens negligibles. Avui, per exemple, de
Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el verb “culejar” significa: 1. Remenar el cul; i 2. Un vehicle, moure’s d’una banda a l’altra de la part del darrere per excés de velocitat, per una mala maniobra o per manca d’estabilitat. Per la seva banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear incorpora fins a
Des de fa més de quatre-cents anys la miren, l’admiren –també n’hi ha que la maleeixen-, l’estudien amb detenció, encara segueix fent talls a l’emoció i donant lliçons de tota mena, des de pictòriques a morals, i ningú no sap qui és. És una veritable llegenda que no es resigna a ser-ho i sobre ella
“Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor”, de Miquel Àngel Vidal, editat per Lleonard Muntaner, editor, a la seva col·lecció “En diàleg”, és una excel·lent guia de l’univers literari d’un dels millors escriptors en català dels darrers anys. Tant un com l’altre aconsegueixen dibuixar amb força precisió i detall el procés creatiu d’Antoni Vidal Ferrando,
El 3 de desembre de 1926, Mary Clarissa Miller (o Agatha Christie) sortí de ca seva, a Berkshire, i estigué desapareguda durant onze dies. Ja era una escriptora reconeguda i per això es desplegà un veritable exèrcit de policies i voluntaris que la cercaren afanyosament, animats públicament pel ministre de l’interior britànic d’aleshores William Joynson-Hicks.
Clara Josephine Wieck va néixer a Leipzig, avui fa 202 anys. Era filla de Friedrich Wieck, un pianista eminent i professor d’aquest instrument, que ben prest introduí Clara en el seu domini. Així, als 9 anys ja era considerada una de les millors pianistes de la ciutat on va néixer i als 13 ja tocava
Diuen que Mikis Theodorakis és mort i hom està per dir que és mal de fer, que mori, si no ha mort, perquè el finir no l’afecta, el seu “Canto General” que bastí sobre l’obra del mateix títol de Pablo Neruda. Diuen i canten tots dos a “Los libertadores”: Aquí viene el árbol, el árbol
Johann Pachelbel va ser un músic barroc que nasqué a Nuremberg el primer dia del mes de setembre de l’any 1653, per tant avui fa 368 anys. Organista i compositor, en vida, va gaudir de prestigi i és considerat una de les figures més preeminents de la generació anterior a Johann Sebastian Bach, amb la
Combatem la sequera que ho abasta tot, ofega el verd i avicia la misèria bevent-nos la sang pròpia que havíem promès al déu més vell. Els insectes convertits en teies calen foc als boscos que s’han deixat morir per no poder contradir la nostra set d’aridesa. La nit s’exaspera i li lliuram els somnis en
En ser al cap de la costa que du a la plaça veus que un cotxe vermell aparca sense presses, que és molt dematí i res ni ningú no acuita en aquestes hores. Com més t’hi atanses, sents més clara la cançó «Batiscafo katiuscas», d’Antònia Font, –Retxes de sol travessen blaus marins, / ses algues
Sense anar-ho a cercar he vist que avui Charles Bukowski fa/faria 101 anys. I tot d’una he recordat el primer poema que vaig llegir seu i que em féu a mans, quan jo passava per l’edat dels barbs, un amic més gran que jo, estudiant de matrícula d’honor i que, al mateix temps, sabia on