Estimar, que és cosa tan bona, no ho feim amb el cor? En canvi, envejar, per exemple, au, que ho aclaresqui qui pugui, amb quina part del cos envejam? Ben segur que amb cap, i és cosa dolenta, entre les que més. Pensar, pensar, sempre mala cosa, instrument destructor. Però cosa en què hem de
Avui fa cent anys que va néixer Jaume Vidal Alcover. Adia edicions, de la Calonge mallorquina, s’ha cuidat prou, sortosament, d’atendre aquesta dada i en presenta la seva obra poètica, 1952-1991. Celebrem aquesta edició llegint i rellegint un poeta gens menor, tan inquiet com incòmode polemista, la poesia del qual va de la coneguda per
L’estiu vinent, entre els mesos de juliol i agost, farà cinquanta-dos anys que Miquel Àngel Riera escriví a Miamar, el seu recer ran de mar, la seva primera novel·la, la mítica “Fuita i martiri de sant Andreu Milà” que, en primera edició, es publicà dos anys després, fa cinquanta anys, a la també mítica col·lecció
Octavià de Túsculo era fill il·legítim d’Alberic II, príncep i senador de Roma, ciutat on va néixer l’any 937. Quan encara no tenia devuit anys son pare, sense cap mena de preparació en no ser en la vida regalada i dissoluta, el va imposar com a Papa i en morir Agapit II prengué el nom
Passades de poc les set del matí, connectat a Catalunya Ràdio, em treu de la mollor el fet que avui fa setanta-nou anys que els nazis assassinaren una romanesa, comunista i membre destacat de la resistència francesa: Olga Bancic. Mai fins avui no havia sentit aquest nom i després de sentir-ne les dades més essencials
Sentir simfònicament i en directe Blaumut equival a sentir-los complets, això és, com cal i com es mereixen les seves cançons i obres instrumentals. Si, a més, els sents així al Palau de la Música, els efectes es multipliquen i magnifiquen. I si, per afegitó, els acompanya la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, tot s’envola
Bruce Springsteen ens estima, estima Catalunya, Barcelona i el català, i per això farà dos concerts al Lluís Companys, amb tot venut. N’està enamorat, del catalanoespai, diuen els qui el coneixen bé. Alegrem-nos-en, que és The Boss, i tot el que diu i fa s’amplifica globalment. A més, necessitam ditades de mel com aquestes per
A poc de començar la lectura de “Cleveland”, de Miquel Bezares, se’ns diu que: “Quan el desig i l’esperança guien la vida d’algú, qualsevol obstacle és un penya-segat difícil de superar”. Doncs tots els personatges que conformen l’obra són éssers àvidament desitjosos que no descarten l’esperança –líquida o densa- en la resolució dels seus conflictes
Donant el vistiplau al condicionament de les antigues estances del pagès de Can Gazà –que, efectivament, poden suposar un bon indret per oferir als compromissaris i amics de la nostra causa- el coc gazanenc, Jaume Santandreu, ha retrobat ben desat a la llibreria el recull de Guillem d’Efak “El poeta i la mina” que fa
Avui hagués fet vuitanta-tres anys Pilar Miró, directora de cinema i realitzadora de televisió. Justament, avui també fa cent trenta anys que nasqué un altre Miró, Joan, el pintor de Son Abrines que despenjà les constel·lacions perquè les poguéssim veure de prop i amb tota vivesa. De Pilar Miró en record una pel·lícula de 1979
“El primer home o la primera dona de tots, de tots, de tots, qui va inventar les paraules i els colors i tot això que veim ja deu haver mort. Si encara visqués seria molt vell, molt vell, tendria més de cent mil anys. O més! Seria fins i tot més vell que la jaia
Avui fa 80 anys de la primera edició d’”El petit príncep”, en francès i en anglès. Va ser a Nova York, on també va ser escrit. Antoine de Saint-Exupéry, qui el va escriure, era de casa bona però mal estudiant. Acabà de pilot, fent de correu postal, escrivint i fent reportatges periodístics fins que va
En el dia de la poesia –malhaja el dies que no ho són!- un poema d’Antònia Vicens del seu recull “Tots els cavalls”, LaBreu Edicions, 2017: De joveneta volia ser amazona la culpa un anunci de Martini en què una dona amb vestit de tul recorria la retxa infinita de la mar muntana en una
Avui fa vint-i-vuit anys que partí n’Ovidi Montllor. Esperava tant de la vida que esperant anava morint per ella, diu «A la vida”. “Espere tant i tant de tu / que no mato el meu cos / segueixo amb tots”. Cantant o dient, sempre de negre, els seus versos o els que manllevava, amb una
Sebastià Mesquida i Sureda (Artà, Mallorca, 1933) és un savi modest que mai no s’ha cansat d’analitzar, d’interrogar i d’interrogar-se, de debanar les troques que més concerneixen l’ésser humà i de proposar sortides a tots els atzucacs a què ens porta l’existència. Als 88 anys i plantant cara a la ceguesa, segueix cercant la solidesa