A les anomenades plataformes digitals –o de reproducció en línia, per ventura- se’ls ha d’agrair –no a totes, a algunes, és clar- que ens permetin de tornar a veure pel·lícules de fa cinquanta anys o més, temps que per molt que sembli tan llunyà com el del cagar de panxa, encara és ben a la
Va néixer el 22 de febrer de 1900 a la ciutat aragonesa que, des de l’Edat Mitjana, conra els melicotons més deliciosos del món, sostenen els que són d’aquest lloc. Va ser rebel tota la vida i fins als catorze anys estudià amb els jesuïtes, tot i que la fe ben aviat se li esquerdà
Avui fa una pila d’anys (dos-cents vint-i-vuit, concretament) que morí guillotinada Charlotte Corday, de nom complet Marie Anne Charlotte Corday d’Armont, filla d’una família aristocràtica sense cap ral (sa mare era besnéta de Pierre Cornille), per haver assassinat Jean-Paul Marat mentre prenia un bany per aplacar les picors que el torturaven. Era el 13 de
«Escrivim, també, per ésser estimats, per sentir-nos lligats per una llei de la gravetat anímica. I en aquesta estimació, aquesta gravetat, hi pos els escriptors sèniors catalans, els ferms, entregats, minoritaris i creatius, molts dels quals injustament invisibles i poc reconeguts, però que constitueixen l’humus fecund del bosc gran i ric de la literatura, que
Avui és santa Magdalena, o Maria Magdalena, o Maria de Magdala, un dels personatges més atractius del temps de Jesús de Natzaret. Protagonista d’infinites llegendes, sobretot perquè en estar tan a prop de Jesús, com assenyala la tradició, i per no ser, precisament, una dona gaire exemplar, en temps anteriors a la trobada amb el
Les obres de mestre –es pot prescindir de la preposició- sempre hi són perquè s’han fet per romandre il·limitadament. I si a aquestes obres senyeres s’hi acudeix amb freqüència, amb cada atenció guanyen en densitat i presència, a més d’actualitzar l’autor, que és la forma més noble de revaloritzar-lo. Avui fa exactament 25 anys que
Fa 25 anys, Mallorca patia literàriament uns dies tràgics: dia 17 de juliol moria Josep Maria Palau i Camps, el creador de l’inspector Arbós i autor de llibres prou llegits com “Assassinat al club dels poetes”; dos dies després, el 19, moria Damià Huguet, el poeta campaner; i dia 20 també moria Miquel Àngel Riera.
Llegint la poesia d’Antònia Vicenç hom s’adona que no es poden obrir més panorames fulgurants dels que ella obre amb les paraules triades i comptades perquè facin l’efecte que percaça. D’aquesta manera, tots els poemes, amb més o menys intensitat, esdevenen atracaments, això vol dir que el vers s’acosta al lector amb sigil i encanteri
Pere Quart, o Joan Oliver i Sallarès, ens recomanà malfiar-nos de la història i somniar-la, refer-la. També ens assabentà que res no és nou, res no mor, tot és ahir i que sempre és de nit si el pensament no lluu. Enganxem-nos-hi, prenguem els seus claus ardents aprofitant que avui fa trenta-cinc anys que està
Avui horabaixa, en el recinte de la Fira del Llibre de Palma i en el marc de l’Any Miquel Àngel Riera i Any Damià Huguet, instituïts en ocasió del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, Josep Lluís Aguiló, Sebastià Alzamora i Miquel Cardell han parlat d’aquests dos escriptors que, tot i la seva dissemblança –Riera
“Perquè no: llegir no sempre, necessàriament, ens fa millors persones. Llegir no aprima, ni tonifica, ni implica avantatges fiscals. Llegir no ens fa automàticament més intel·ligents ni sensibles. Per molt que alguns s’hi entestin, en vista d’alguns eslògans més propis d’agència de turisme que d’editorials o institucions, llegir tampoc no fa viatjar. Llegir no és
El coc de Can Gazà, Jaume Santandreu i Sureda, fa avui 83 anys i en vida de tots, probablement la resposta més agraïda i suprema de les que es poden donar a un «molts d’anys». A tall de curiositat, comparteix dia de naixença, no d’any òbviament, amb persones tan dissemblants com Bertha von Suttner (1843),
Lleonard Muntaner, editor, acaba de presentar a la seva col·lecció de poesia La Fosca “De quatre a quatre i altres textos”, del poeta gallec Manoel Antonio, traduït i anotat per Joan Puigdefàbrega. Manoel Antonio va morir massa d’hora, als trenta anys, i va deixar una obra breu però capital en la literatura gallega dels darrers
És molt més que encoratjador, en trescar pel món del llibre, trobar un text que t’agrada, d’autor reconegut i que, a més, està fet en una editorial independent, ben arrelada al seu entorn i tocada del bon gust que cal per seduir amb força i raó. Així he descobert “A la llum del dia”, un
Sembla que hi ha força consens entre historiadors i altres escodrinyadors de les cuites dels prohoms passats en qualificar de “bon home” –o d’home bo, que no sé si és exactament el mateix- el Papa Joan XIII, nascut Angelo Giuseppe Roncalli a Sotto il Monte, Bèrgam, el 1881 i traspassat a la Ciutat del Vaticà