100 anys d’Estellés, de Vicent Andrés Estellés, el burjassoter combatiu indispensable. Molts d’anys; molts. Molts de versos, molta d’energia i molt de coratge. Molta de literatura al voltant del desig, de l’arravatament dels sentits i del poble amb la veu trencada i massa sovint apallissada. I que per molts d’anys seguim llegint-lo, escoltant-lo i sentint-lo
Guerau de Liost ( o Jaume Bofill i Mates), poeta noucentista, periodista i polític, acaba amb aquestes tres estrofes el seu poema “Literatura”: Patètic conjumines coses terribles que no saps emprendre. Tes malvestats són tentines de noi tendre. Debades, atrevit, ta obsessió procura la tècnica jugar de cada vici. Per fer literatura, cínic macules tes
Ben dematí m’assabent de la mort de Sebastià Mesquida, un savi modest que mai no es cansà d’analitzar, d’interrogar i d’interrogar-se, de debanar les troques que més concerneixen l’ésser humà i de proposar sortides a tots els atzucacs a què ens porta l’existència. Vaig tenir el privilegi de treballar amb ell, l’any 2021, la seva
S’ha mort Josep Antoni Grimalt, el professor Grimalt, un dels grans en l’estudi, prestigi i difusió de la llengua nostra, la catalana, i autor, juntament amb Jaume Guiscafrè, d’una obra magna: l’edició crítica de les rondaies mallorquines recollides per Antoni M. Alcover, entre d’altres treballs rigorosos sobre el català. Una llàstima i una pena grans.
Climent Garau i Arbona va néixer al far de la Riba del Port de Palma el 5 d’octubre de 1924; farà, per tant, cent anys, una efemèride que hauríem d’atendre molt degudament tots aquells i aquelles -entitats incloses- que l’acompanyàrem en el seu activisme sociocultural, que férem part de les seves causes i que rebérem
Hem de llegir poesia tothora -això vol dir viure-la- per descobrir els intersticis on s’hi amaga la claror que s’afaiçona, per desballestar tota mena de confort. Ens cal molt deixar-nos dur pel to, pel temps, pel tremp, per la música, pels camins fondos que tracen els versos que mai no s’acaben, que sempre hi són
La murada, el mur, la muralla -fins i tot la dansaire, la que es belluga amb més o menys harmonia- com a ésser viu que allibera l’esperit, les ombres i els misteris que coronen l’existència. Quelcom així ens presenta Haruki Murakami a “La ciutat i les seves muralles incertes”, traduït directament del japonès per Albert
Avui fa setanta nou anys que el bombarder nord-americà de nom Bockscar llançà la segona bomba nuclear -Fat Man, nomia- sobre la ciutat japonesa de Nagasaki. En l’atac ho moriren unes 40.000 persones i en ferí altres 25.000 més. Tanmateix, molts milers més moriren posteriorment a conseqüència de l’enverinament i de la radiació residual. Ja
Gerda Taro, nascuda Gerta Pohorylle, avui fa cent catorze anys que va néixer a Stuttgart. És coneguda -i no suficientment, tanmateix- per ser la primera fotògrafa -o fotoperiodista- que morí en conflicte bèl·lic, concretament a Madrid, en el decurs de la Guerra Civil, tornant de la batalla de Brunete. Després de caure de l’estrep del
Avui fa 149 anys que va néixer Antonio Machado, a Sevilla. Morí el 22 de febrer de 1939 al Rosselló, a Cotlliure. En una de les butxaques hi trobaren un paper amb l’anotació: “Estos días y este sol de la infancia”. Cal que sempre hi sigui, Antonio Machado. I quant a això no costa recordar
Anit, a Consolació de Sant Joan, “Blaumut” hi va fer un concert que pot qualificar-se de memorable per la proximitat i per la complicitat amb el públic que omplí l’espai, i per la sensibilitat en tots els seus registres que desplegaren Xavi de la Iglesia, Vassil Lambrinov, Oriol Aymat, Manuel Krapovickas i Toni Pagès. Hi
Avui fa 106 anys que va néixer a Mthatha, Sud-Àfrica, Nelson Rolihlahla Mandela lluitador ferreny d’aquest país contra el domini polític blanc -la blanca era la raça minoritària- i la segregació racial que se’n derivava. El 1963 va ser condemnat a treballs forçats i a cadena perpètua. Començant el 1990 va ser alliberat. El 1993
Avui fa 120 anys que va néixer a Parral, Xile, Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto o Pablo Neruda, com és conegut. L’any 1971 se li va concedir el Premi Nobel de Literatura. Va morir a Santiago de Xile el 23 de setembre de 1973, dotze dies després del cop d’estat de Pinochet. Inicialment es va
En el Llibre dels bons amonestaments, de 1398, el nostre Anselm Turmeda incloïa el poema “Elogi dels diners”, una composició que mai no ha perdut ni perdrà vigència i que hauríem de recordar de manera permanent per tal de no perdre el nord, la compostura, i la mínima decència. I més ara i aquí, a
Avui fa 135 anys que va néixer Clementina Arderiu i Voltes, esposa de Carles Riba, donassa planiana que va voler -i ho va aconseguir- ser ella per ella. D’ella per a nosaltres, “Invocació als poetes”, del ser darrer recull “L’esperança encara”: Josep Carner, Blai, Rosselló, Salvador Espriu per valedor, potser algun altre… doneu-me un