Karol Józef Wojtyła, el Papa Joan Pau II, està enterrat a la cripta de la Basílica de sant Pere de Roma just davant de Carlota de Lusignan, reina de Xipre, i vora Cristina de Suècia. Curiós, si més no. En aquest lloc d’enterrament tan privilegiat i exclusiu i on hi reposen tants homes (molts d’ells
En Miquel Brunet, des dels seus estudis de gravació de Bunyola, “Ona, edicions musicals”, des de fa 30 anys fa i edita música, i fa país. Podríem dir que fent música fa país i, alhora, posa el país –i els Països- en solfa, que bona falta fa. Escodrinyador incasable, esporgador tenaç, treballador infatigable, a més
Segons les cròniques, avui fa dos-cents cinquanta-set anys que morí Jeanne-Antoinette Poisson, dama Le Normant d’Étiolles, duquessa de Ménars, però molt més coneguda arreu per Marquesa de Pompadour, la més llesta i determinant de les amants del rei Lluís XV de França, el “Ben Amat”, rei també de Navarra, copríncep d’Andorra i duc d’Anjou. Diuen
Avui fa 60 anys que Iuri Alekséievitx Gagarin es va enfrontar a l’espai exterior de la terra per primera vegada amb la nau espacial Vostok 1, tot fent una volta al planeta. “Anem-nos-en!”, sembla que va dir, en rus naturalment, en el moment de l’enlairament de la nau. És de suposar que sabia que no
Escaquista irredempt allunyat del fred, per ventura sí que entenia la vida com una partida aparentment infinita en la que allò que importa i cal és descobrir les vies o els camins que pensa i traça el rival, l’altre, per anticipar-t’hi. I per ventura per això, també, per aquesta manera particular d’entendre el bescanvi d’alenades
Johann Sebastian Bach estrenà i dirigí la seva “Passió segons sant Mateu”, atenent les darreres investigacions, a l’església de Sant Tomàs de Leipzig l’11 d’abril de 1727. Sembla que no agradà gaire per presentar un estil massa operístic. Com gairebé tota l’obra de Bach, aquesta Passió es va ignorar fins que Felix Mendelssohn (Hamburg, 1809
Avui és el Dia Mundial de la Poesia, un dia com qualsevol altre, tanmateix, i que hauria de servir –si és que amb ell es pretén que serveixi de res- perquè es llegeixi molta més poesia de la que es llegeix ara mateix, almenys en els nostres Països. Posats a demanar, aquest dia hauria de
Luchino Visconti no creia que el cinema fos un art; en tot cas el considerava un treball d’artesans comptades vegades de primer ordre, excepcionalment de segon i, com a molt de tercer. I tanmateix és autor d’obres capitals, això vol dir obres mestres cinematogràfiques: “Obsessió”, “Il Gatopardo”, “Mort a Venècia”. El comte de Lonate Pozzolo
Avui fa vint-i-sis anys que Ovidi Montllor decidí fer vacances permanents, això sí, sense deixar de dir i de cantar amb la rotunditat de sempre, com un trepant que decanta la carn per descobrir el que amaga, el que s’amaga de tot. Segueix cantant “A la vida”: Cante a la vida plena, des de la
… i notes una força estranya que t’empeny als palaus de deixalles dels ravals de la misèria que coronen la ciutat dels cobdiciosos. I te toques el desig irrefrenable de topografiar i mostrar la bellesa exuberant de la pobresa, dels cossos bategants que l’habiten entre la pols i el ganivets. I sents l’olor del riure
L’energia que som i que rares vegades infonem a allò que de veres val la pena, en molt bona part és deguda als que ja no hi són i amb qui hi hem bescanviat tota mena i intensitats de tendreses. És per això que les absències es fan lloc a les estances i als panorames
Lluís Buñuel creia que, afortunadament, en algun indret entre l’atzar i el misteri hi descansa la imaginació, l’únic que protegeix la nostra llibertat, per molt que la gent intenti reduir-les o matar-les a totes dues. Avui fa 121 anys que Buñuel va néixer a Calanda i 101 que ho va fer a Bolonya Giulietta Masina,
És probable que la sortida més digna i saludable a tant temps intoxicat, fet anar amb les sabates girades de peu per qui ho vigila amb l’ull d’acer sigui el retorn a un feu exigent i costerut, d’aire arenat que percaça ficar-se als ulls per irritar-los; o acabar lliurement a qualsevol ermitatge per servir-se i
Avui fa cinc-cents anys de l’excomunió de Martí Luter dictada pel Papa Lleó X, Giovanni di Lorenzo de Mèdici, l’emprenedor de la construcció de la basílica de sant Pere del Vaticà. Per finançar-la, Lleó X va recórrer a la venda d’indulgències tot prometent evangèlicament l’obtenció del cent per u dels valors adquirits en vida a
Sí, caldria inventariar tots els detalls que fan viure els instants que desatenem, tot el que s’esdevé just ara, sense anar més lluny, que la boira s’ha posat damunt el Teix, cau un plugim condormidor i la fruitera vessa de taronges mandarines. Ara mateix, que el silenci és adaptable: els sorolls discretíssims de l’estança no