marginàlies

L’aire que corre fa més païble la calor. Així i tot, les platges i les cales de l’illa s’ompliran de pells incautament exposades al sol. Millor les gandules i altres ginys per esquivar la calda i estirar la peresa dels diumenges que temps fa que han deixat de ser dies de precepte.

Els diaris acompanyen tot i que els d’avui, entre els calbots dels mercats al que queda de l’economia –si és que n’hi ha hagut en qualque moment, d’economia- i el França-Espanya futbolístic d’ahir, tenen poc a gratar.

Per Amèrica del Sud, en concret a Paraguai, se segueixen prenent molt seriosament la voluntat ciutadana expressada lliurament a les urnes i un altre Franco (Federico, en aquest cas) ha substituït via “judici polític” el president electe, el bisbe Fernando León. Curiosa manera de redefinir les tupinades políticomilitars.

El refugi dels periòdics, ara més que mai, són els breus, les clàssiques gasetilles on hom hi troba les cireretes que tant necessita la mirada i la lectura del diari que, com tothom sap, no és la mateixa que l’aplicada a qualsevol altre text literari. En un dels diaris locals que ja estiuegen de debò, es diu que aconsellaren al president José Ramón Bauzá que no anàs a les festes santjoaneres de Ciutadella per tal d’evitar les rebudes poc entusiàstiques i pujades decibels que sol rebre cada vegada que toca carrer i entra en contacte directe amb la ciutadania que representa tan a contracor. El sagaç redactor ens recorda que a Ciutadella aquests dies hi ha un genter i un “ambient festiu” [sic] la qual cosa podria augmentar el volum de les protestes i acabar “en una situació de desordre públic” [sic]. D’aquesta gasetilla se’n pot deduir que la presència del president Bauzá, vagi on vagi, no sols provoca la urticària previsible dels seus adversaris polítics, sinó, cosa molt pitjor, desordre públic! Entre la incapacitat presidencial per ben dirigir el país i la poca cura dels redactors de diari, tot plegat pot acabar molt malament. Anava a dir com la Processó de la Moixeta, però no, no serà tan naïf. Com el rosari de l’aurora, per ventura sí.

Allò que no he trobat a cap diari –en paper i digital- és la referència a què avui, dia per dia, fa 600 anys justs que se segellà el Compromís de Casp, a través del qual el castellà Ferran de Trastàmara -o d’Antequera- succeiria Martí l’Humà, Rei d’Aragó, de València, de Mallorca i de Sardenya; Comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya, de Sicília i d’Empúries i Duc de Montblanc. Segurament em deix qualque títol. Estrany oblit perquè per als nostres Països es pot dir –i seguint el sobtat impuls dominical als refranys- que d’aquelles noces, aquests confits!