“Aquesta remor que se sent” és un poema de Miquel Martí i Pol, que musicà Ramon Muntaner, i que molt sovint record pel que diu i suggereix. Reproduir-lo no pot fer més que bé: Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S’han eixugat les fonts
De tot l’allau de notícies, comentaris, anècdotes i xafarderies que no han deixat de córrer pels mitjans de comunicació, les xarxes socials i els carrers emmascarats des que aquest dimecres és dimecres, dues que no s’avenen ni s’encontren ni figuren entre les més rutilants i llegides, en el meu cervell han passat davant totes les
A la clastra s’hi torna a sentir la fressa dels infants que fan anar els patins i les bicicletes tot aprofitant un capvespre agombolador. Juguen seguint tots els protocols establerts, emmascarats i evitant el contacte sota l’esguard impecable dels pares. Tothom sap que serà un goig efímer i per això les criatures aprofiten al màxim
Les escomeses que assetgen el català a l’arxipèlag on és llengua pròpia es manifesten amb més insistència en l’àmbit sanitari, tal com indiquen les dades ofertes per l’Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears.https://www.arabalears.cat/societat/43-dels-casos-discriminacio-linguistica-denunciats-govern-son-salut_1_3942862.html Són constants i cada cop més agressives les invectives d’un bon gruix de sindicats sanitaris quan en aquest arxipèlag es
Avui fa quaranta anys d’una tupinada que, per molt que la crònica oficial indiqui que va fracassar, va aconseguir tots els objectius que es proposava: perpetuar l’enganyifa de la “transició”, una operació grotesca de Botox® al franquisme perquè seguís ben instal·lat –i blindat- en tots els òrgans de poder i decisió de l’Estat. Commemorar aquell
El 21 de febrer de 1952, estudiants i activistes del Moviment per la Llengua Bengalí varen ser tirotejats per la policia i els militars a la Universitat de Dhaka, a l’actual Bangla Desh, i tres d’ells moriren. Aleshores, tot i que el bengalí (o bangla)era majoritari a Bengala d’Orient (ara Bangla Desh), l’urdú, parlat per
Conten que en un poble mallorquí petit, en la part final del franquisme, un vilatà bo, vull dir amb cap vincle amb Falange i que sabia quin pes tenia la justícia en l’entrellat d’aquell “règim”, va ser elegit regidor pel “terç familiar” i se li van assignar els afers que tenien a veure amb l’educació.
Els nostres presos polítics han sortit en tercer grau i tots saben que d’aquí a poc -es poden fer travesses quant al nombre de dies que falten- el Tribunal Suprem anul·larà aquest tractament penitenciari pretextant qualsevol bajanada. Saben, i sabem, que pateixen una injustícia que, com més va, més s’apregona, i que ni el govern
Els salmons, tothom ho sap, de la mar estant cerquen la desembocadura dels rius i els remunten obstinadament gairebé fins al naixement i, un cop allà, es reprodueixen. Entercs, abandonen la profunditat esponerosa de l’aigua salada (alguns en dirien la zona de confort) per desafiar els capricis esvalotats i d’alt risc de l’aigua dolça. Durant
El món i tot el que el volta i el fa rutllar és dels infants i en ells s’hi concentra permanentment l’expressió màxima de la vida, que ells celebren amb intensitat i sense descans malgrat totes les dificultats naturals o provocades. I els adults emporcam el món, el feim malbé, de la manera més miserable.
A proposta de l’ONU, des del 1996, el 16 de novembre se celebra el «Dia Internacional per a la Tolerància» basant-se tant en la «Carta de les Nacions Unides» com en «Declaració Universal dels Drets Humans». És molt més que clar que la celebració de la majoria d’aquests «dies internacionals», a nivell popular, tenen poc
Entre l’absurd i capsigranyós canvi d’hora que força la fosca a fer via i la queda decretada a partir d’avui per la presidenta Armengol des de les onze de la nit a les sis del matí, els moixos de casa van esvalotats i del remuc que no cessen de marcar se’n dedueix que n’estan fins
La pols africana avui no ens ha permès fruir dels colors que encara juguen amb les darreries de la calor ni d’alenar a plaer. Els maldecaposos han tingut un dia pesat tirant a oiós i el cel s’ha hagut d’exiliar. Patint la bromosa atmosfera he parat a una altra pols que, sense ser africana, també
Una bubota, com bé informa el Diccionari Català-Valencià-Balear, és un ninot, o figura vestida imitant un home, que posen dreta o penjada per fer por als animals o a les persones. També pot ser un fantasma, figura molt tapada que s’apareix per fer por; o una persona de mal aspecte. Finalment, pot ser un núvol
A Bunyola, la meva vila, en el seu cementeri, avui han començat les obres per mirar de trobar les restes de 15 persones que varen ser assassinades pels feixistes i abandonades a les voreres d’alguns camins i carreteres del terme. Segons indica l’historiador Xavier Margais, els cadàvers d’aquestes persones foren enterrats al cementeri bunyolí entre