Els salmons, tothom ho sap, de la mar estant cerquen la desembocadura dels rius i els remunten obstinadament gairebé fins al naixement i, un cop allà, es reprodueixen. Entercs, abandonen la profunditat esponerosa de l’aigua salada (alguns en dirien la zona de confort) per desafiar els capricis esvalotats i d’alt risc de l’aigua dolça. Durant
El món i tot el que el volta i el fa rutllar és dels infants i en ells s’hi concentra permanentment l’expressió màxima de la vida, que ells celebren amb intensitat i sense descans malgrat totes les dificultats naturals o provocades. I els adults emporcam el món, el feim malbé, de la manera més miserable.
A proposta de l’ONU, des del 1996, el 16 de novembre se celebra el «Dia Internacional per a la Tolerància» basant-se tant en la «Carta de les Nacions Unides» com en «Declaració Universal dels Drets Humans». És molt més que clar que la celebració de la majoria d’aquests «dies internacionals», a nivell popular, tenen poc
Entre l’absurd i capsigranyós canvi d’hora que força la fosca a fer via i la queda decretada a partir d’avui per la presidenta Armengol des de les onze de la nit a les sis del matí, els moixos de casa van esvalotats i del remuc que no cessen de marcar se’n dedueix que n’estan fins
La pols africana avui no ens ha permès fruir dels colors que encara juguen amb les darreries de la calor ni d’alenar a plaer. Els maldecaposos han tingut un dia pesat tirant a oiós i el cel s’ha hagut d’exiliar. Patint la bromosa atmosfera he parat a una altra pols que, sense ser africana, també
Una bubota, com bé informa el Diccionari Català-Valencià-Balear, és un ninot, o figura vestida imitant un home, que posen dreta o penjada per fer por als animals o a les persones. També pot ser un fantasma, figura molt tapada que s’apareix per fer por; o una persona de mal aspecte. Finalment, pot ser un núvol
A Bunyola, la meva vila, en el seu cementeri, avui han començat les obres per mirar de trobar les restes de 15 persones que varen ser assassinades pels feixistes i abandonades a les voreres d’alguns camins i carreteres del terme. Segons indica l’historiador Xavier Margais, els cadàvers d’aquestes persones foren enterrats al cementeri bunyolí entre
Marivent, la Sarsuela, l’emèrit que volta pel món sense rumb – ens volen fer creure-… Una doblerada insultant sense límits i massa palaus per a una sola família que pagam a preu de sang els i les eres, els ertos i les ertes, els autònoms (i les autònomes?), els sense feina i els sense res.
Avui fa 40 anys que moria Joan Ballester i Canals (Barcelona, 10 de febrer de 1913 – 27 de juliol de 1980) , un patriota en el sentit més ple de la paraula, que el 1970 la dictadura franquista va jutjat i condemnar per propaganda il·legal. De quina propaganda es tractava? Un mapa dels Països
He sentit –n’he tengut el sentiment, per precisar el sentit- Jordi Cuixart, president d’Òmnium, avui matí conversant amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. Escoltar-lo en directe reconfortava una mica, poca cosa, tanmateix, perquè segueix sent un pres polític per major vergonya d’un estat clarament en decadència. L’he sentit afermat, encoratjador, armat tant de valor com
A Can Gazà també maldam per sobreviure a la nova normalitat, com no podria ser d’altra manera. No obstant, com que la perplexitat i l’embadaliment presideixen el casal i cada cop amb més rotunditat, raó per la qual hem incorporat el dubte i l’estranyesa permanents a la nostra manera de viure el present, no ens
La calor abrusadora no embroma la llum que pren cap al ple de l’horabaixa i és d’agrair. Ni les aus, tement les conseqüències de la calda, s’atreveixen a fendir el cel que electritza els colors i encén la sang de tot allò que alena. És davant grandeses com aquesta que hom pensa que s’haurien de
Menjar-se les ungles en públic és un mal vici molt lleig per al qual, temps era temps, hi havia remeis definitivament bàrbars. També és un vici escandalós, i molt propi dels homes quan condueixen i es troben un semàfor en vermell, punyir-se el nas, i no en parlem si amb el dit punyidor, quan surt
Temps era temps, quan governava el dictador per la gràcia de Déu, en dir de les monedes, i feia poc que s’havien acabat les cartilles de racionament (establertes per a adquirir productes alimentaris bàsics i altres de primera necessitat el 14 de maig de 1939 i que vigiren durant tretze anys) les criatures havien de
“Lliures” (https://projectelliures.cat/) és un projecte que des de l’any 2016 impulsen Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) amb el que es pretén construir un fons econòmic i social estable per donar suport tècnic i comunitari (a més de financer) a mitjà termini a projectes innovadors, emancipadors i transformadors que treballen arreu