Té raó el professor Gabriel Bibiloni quan diu que el president del Partit Popular, Pablo Casado Blanco (Palència, 1981), no és ni inculte ni ignorant quan diu que els illencs no parlam català, sinó mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer; que és política per liquidar el català i, tantes ganes en té, que li és igual
«Escrivim, també, per ésser estimats, per sentir-nos lligats per una llei de la gravetat anímica. I en aquesta estimació, aquesta gravetat, hi pos els escriptors sèniors catalans, els ferms, entregats, minoritaris i creatius, molts dels quals injustament invisibles i poc reconeguts, però que constitueixen l’humus fecund del bosc gran i ric de la literatura, que
Avui fa 85 anys, dia per dia, que el diari “La Publicitat”, de Barcelona, publicava la «Resposta als catalans», signada per 153 «mallorquins [només hi figuren 6 dones] conscients, hereus i dipositaris d’una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble». Així
Les agressions homòfobes –algunes d’elles acabades en assassinat- tornen a revifar a l’Estat espanyol per molt que lesgislativament s’hagi avançat en la lluita incessant per la igualtat de gènere i de sexe, en aquest cas concret, i també en altres marginacions i apartheids. I no és casual, gens!, que aquests atacs i assassinats prenguin fua
«Stonewall Inn» era un bar de Nova York, en el número 53 del carrer Christopher, a Greenwich Village, freqüentat per homosexuals, que el 28 de juny de 1969 va patir una batuda policial, com era moneda corrent aleshores. La policia entrava a aquests locals-refugi, identificava les persones que hi trobava -que en molta freqüència es
“Aquesta remor que se sent” és un poema de Miquel Martí i Pol, que musicà Ramon Muntaner, i que molt sovint record pel que diu i suggereix. Reproduir-lo no pot fer més que bé: Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S’han eixugat les fonts
De tot l’allau de notícies, comentaris, anècdotes i xafarderies que no han deixat de córrer pels mitjans de comunicació, les xarxes socials i els carrers emmascarats des que aquest dimecres és dimecres, dues que no s’avenen ni s’encontren ni figuren entre les més rutilants i llegides, en el meu cervell han passat davant totes les
A la clastra s’hi torna a sentir la fressa dels infants que fan anar els patins i les bicicletes tot aprofitant un capvespre agombolador. Juguen seguint tots els protocols establerts, emmascarats i evitant el contacte sota l’esguard impecable dels pares. Tothom sap que serà un goig efímer i per això les criatures aprofiten al màxim
Les escomeses que assetgen el català a l’arxipèlag on és llengua pròpia es manifesten amb més insistència en l’àmbit sanitari, tal com indiquen les dades ofertes per l’Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears.https://www.arabalears.cat/societat/43-dels-casos-discriminacio-linguistica-denunciats-govern-son-salut_1_3942862.html Són constants i cada cop més agressives les invectives d’un bon gruix de sindicats sanitaris quan en aquest arxipèlag es
Avui fa quaranta anys d’una tupinada que, per molt que la crònica oficial indiqui que va fracassar, va aconseguir tots els objectius que es proposava: perpetuar l’enganyifa de la “transició”, una operació grotesca de Botox® al franquisme perquè seguís ben instal·lat –i blindat- en tots els òrgans de poder i decisió de l’Estat. Commemorar aquell
El 21 de febrer de 1952, estudiants i activistes del Moviment per la Llengua Bengalí varen ser tirotejats per la policia i els militars a la Universitat de Dhaka, a l’actual Bangla Desh, i tres d’ells moriren. Aleshores, tot i que el bengalí (o bangla)era majoritari a Bengala d’Orient (ara Bangla Desh), l’urdú, parlat per
Conten que en un poble mallorquí petit, en la part final del franquisme, un vilatà bo, vull dir amb cap vincle amb Falange i que sabia quin pes tenia la justícia en l’entrellat d’aquell “règim”, va ser elegit regidor pel “terç familiar” i se li van assignar els afers que tenien a veure amb l’educació.
Els nostres presos polítics han sortit en tercer grau i tots saben que d’aquí a poc -es poden fer travesses quant al nombre de dies que falten- el Tribunal Suprem anul·larà aquest tractament penitenciari pretextant qualsevol bajanada. Saben, i sabem, que pateixen una injustícia que, com més va, més s’apregona, i que ni el govern
Els salmons, tothom ho sap, de la mar estant cerquen la desembocadura dels rius i els remunten obstinadament gairebé fins al naixement i, un cop allà, es reprodueixen. Entercs, abandonen la profunditat esponerosa de l’aigua salada (alguns en dirien la zona de confort) per desafiar els capricis esvalotats i d’alt risc de l’aigua dolça. Durant
El món i tot el que el volta i el fa rutllar és dels infants i en ells s’hi concentra permanentment l’expressió màxima de la vida, que ells celebren amb intensitat i sense descans malgrat totes les dificultats naturals o provocades. I els adults emporcam el món, el feim malbé, de la manera més miserable.