Les pluges darreres han fet pujar els colors als boscos més estimats i les ànsies als boletaires que les esperaven amb impaciència. Envoltats de núvols densos, els penyals i els pujols que envolten la vila, lluny de cridar la inquietud, apaivaguen els mals pensaments i les tribulacions que no deixen. Tot són ganes de perllongar
D’indissolubilitats paradigmàtiques, rocalloses, totèmiques, absolutes i aclaparadorament espaordidores en conec dues: la del matrimoni catòlic i la de la unitat d’Espanya, que per alguns també té caràcter sagrat i tot, fet que encara li confereix més esfereïment. Avui, en concret, n’hi ha molts que festegen amb desfilades i demostració de canons i altres armes aquesta
Quan hom sent dir a José Ignacio Wert Ortega (Madrid, 1950), ministre d’Educació, Cultura i Esports del Regne d’Espanya, i tertulià intereconomista en excedència, que espanyolitzarà els alumnes i/o joves catalans, no pot evitar que un calfred intens li paralitzi momentàniament l’espinada. Són molts els que, en escoltar aquesta voluntat ministerial, els sembla viure un
Faig un téntol altament necessari en la quotidianitat per la Vall d’Àneu. Allotjat en un hotel rural de la València d’aquest indret, “Lo Paller”, me’n duc una alegria gran en trobar a la sala de descans el llibre: “Antoni M. Alcover a les Valls d’Àneu (1906-1921)”, de Maria Pilar Perea i editat el 2009 pel
Diu l’oracle: sents com crida i es gita la misèria? I com més es mou, com més es recargola i s’escampa tot seguit, més empudega l’aire. Poblar la terra significa recollir calamitats, les cendres candents dels incendis i la devastació dels caps de fibló. Cap llibre sagrat no ho diu, però la mar ja no
Ahir diumenge es clausuraren els “Encants de Sa Casa llarga”, una iniciativa de “Can Gazà, institut contra l’exclusió social”, engegada per recaptar fons per al seu projecte assistencial que s’adreça a persones marginades. Han estat deu dies tan intensos com profitosos, certament. Els amics de Can Gazà, com sempre, han respost a la crida sumant,
Amb els ulls de dimecres encara enlleganyats, llegeix al seu diari de referència que les quimeres s’han de desdenyar per ordre reial. Repassa amb força recança les mil tres-centes i escaig de paraules amb guerrera del rei que, en comptes de pelar faves com a les rondalles mallorquines, mata onsos i elefants, i es demana
Les primers hores del darrer dia del mes d’agost, per qui encara pot descansar estirant els peus sobre una cadira baixa i arrepapar-se en la butaca més còmoda de la casa, ha estat força agitat, informativament parlant. Ens hem despertat amb les imatges del cap d’estat vitalici espanyol esbroncant el seu xofer per no haver-se
El president Vladimir Putin sembla que viu molt a plaer i que no es priva de res. L’exagent del KGB, segons un informe de l’oposició russa, té a la seva disposició 20 palaus i residències, nou de les quals s’han construït durant el seu mandat. (http://www.ara.cat/mon/europa/desclau-Putin-palaus-avions-lavabo_0_764323745.html) A més, compta amb 43 avions, una quinzena d’helicòpters,
De petits, quan havíem fet pujar totes les formigues al cap del tió de ma mare, ella, ens fitava amb la mirada tan cansada com irada, alçava la mà dreta, la seva bona, amb el palmell mirant-li la galta i fent anar el cantell envant i enrere cridant fins a cuitar escanyar-se: “vos rebentaré!”. Madò
On van a parar els cadàvers de les guineus i dels gladiols?, es demana en Bernat mirant en terra inquisidorament, com si en el trespol hi pogués trobar la resposta al seu eixelebrament. La cuidadora, tota amabilitat, el convida a prendre’s les píndoles matineres. No hi té res a dir, en Bernat, encara que no
La canícula que tants cops de calor, focs i malhumorades provoca, no impedeix la lectura; almenys fins ara. Ja ho té, això, llegir: tant ho pots fer engandulat a la terrassa, en calçons curts i sense camisa, posant ben a recer la pell lletosa que tant costa de mantenir allunyada del sol que abrusa; o
El dBalears d’avui diumenge publica a la seva pàgina 9 una entrevista molt ben feta per Pep Verger a la diputada del Parlament de les Illes Balears Aina Aguiló, del Partit Popular. De tot el que diu, me centraré en tres preguntes i les seves respectives respostes perquè segueixen fil per randa el manual de
Em conten que en una festa infantil –on sovint hi coincideixen convidants que no es coneixen- es troben una mare jove divorciada amb dos infants, nin i nina, i un jove igualment separat amb un al·lot de la mateixa edat que el de la jove mare. El pare jove s’atansa a la jove mare amb
La mar es mou el suficient perquè ningú no la pugui confondre amb un mirall enorme. De l’apartament estant, l’observador sent una cigala que, pel timbre i intensitat del seu cant, s’ha de trobar prop d’on observa. En no trobar-la, fa comptes que està penjada en algun punt indeterminat del cel encalitjat, el millor indret