marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

CONTE CONTAT

VELL EN BOSC

7 de gener de 2009

Farà noranta anys el mes que ve i cada dia, a punta de sol, se’l veu prendre la camada que mena al bosc. Hi va a cercar records conservats en ambre, com els trilobits. Sap millor que ningú que l’edat depreda la memòria, que s’escola pels intersticis de les vivències retingudes i ho fa tot

Llegir més

ANANT A LA VENTURA

5 de gener de 2009

Es tornà a despertar amb la vella melodia de l’ocarina enganxada a la peresa. Aquell primer de març, París clarejava amb una gelor trepanant. Es rentava la cara cantant per ell la cançó terrosa que, com cada pic que el despertava, el retornava amb tots els estris de baixista a la vila que deixà a

Llegir més

CARRERS CAPTAIRES

22 de desembre de 2008

La parella sortí a les Rambles després d’haver esmorzat, cap a les onze d’un matí de diumenge radiant de llum però refredat. Ja hi havia gent per tot, és clar. Ella s’entreté a mirar com algunes estàtues humanes es preparen per una llarga sessió d’exhibició. Les primeres ja han fet calaix. Queda bocabadada davant la

Llegir més

BALL DE PERDIGONS

5 de desembre de 2008

Què són aquests crits? D’on ve tanta lulea? Que calli l’al·lotada, que el cap em rebentarà. Davallau, per favor, i foteu-los dos crits perquè se’n vagin, per l’amor de Déu, que ni curar al llit les maldecapades puc! Si en Nasi fos aquí ja ho hauria resolt. Amb un xit els faria fugir. Bo era

Llegir més

PELL DE MAR

12 d'agost de 2008

Hi feia bon estar a Ses Lleonardes. Hi anaren de bon matí, abans que les roques es convertissin en estenedors grollers de gent en multitud, renous, tovalloles tan enormes com estridents, para-sols de propaganda, bosses estibades de no se sap què, geleres portàtils amb aigua i cervesa, xancletes aperduades, síndries per refrescar, tauletes per fer

Llegir més