marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 d'abril de 2010
0 comentaris

EL PES DE LA VIDA SUADA

La recepcionista amb fort accent estranger volgué corroborar que, tot i venir sol, havia sol·licitat la millor suite doble i en el seu mirar ros com un fil d’or s’hi veia a la primera la rotunditat del recel i la desconfiança. A ell no li costà gens retopar aquell temor desmanegat amb una mitja rialla; un caprici, hi afegí. La recepcionista, en veure que ja s’havien cobrat el vint per cent de l’import de les dues nits a pensió completa i que ell li oferia la targeta perquè es cobràs la resta, si volia, féu un OK convincent, li digué que no calia, que ja pagaria en anar-se’n, i l’informà dels horaris dels serveis que li oferia l’hotel rural de luxe. Prengué la clau de la 107 i li demanà educadament que el seguís.

Rere la mossa, que deixava anar un rastre dolç vingut del Nord, plantant-li els ulls a les anques perfectament retallades per la falda tub negra, ell pensà que amb molt de gust compartiria amb ella una estona del llit amb cobricel que l’esperava i que pagava a preu d’or. Li mostrà l’ample sala de bany, el minibar amb els preus i tots els element necessaris per fer-se un te, si li plaïa, gentilesa de la casa.

En  sortir la recepcionista, repassà de bell nou l’estança i obrí de pinte en ample la finestra. En aquella hora tarda, seguien xalant les ovelles convenientment esquellades i els calàpets saludaven el crepuscle com si fossin ioguis consumats. Badocant, entretenint-se en la figuera esponerosa que presidia el prat, recordà de bell nou el seu padrí que sortí d’allà on ell era ara fent de turista preferent, d’aquella mena de fortificació quan era finca generosament esclava, setanta anys enrere, per morir assassinat al cementiri del poble que donava veïnatge a la finca.

I revivint el padrí que no conegué per designi criminal del feixisme, tornà a pensar amb més força que mai, perquè ho notava intensament bevent la llum que li abocava la finestra, que vendre a un estranger els espais de l’illa que contenen molta memòria i de molts, és la millor manera de segar la història; d’interrompre el seu curs; d’evitar-ne el llegat.

Modificant la propietat i la distribució d’aquella possessió esdevinguda hotel rural per a ociosos amb fort poder adquisitiu,  no podia revisitar els records que hi deixà el seu padrí abans de ser presa del tret de gràcia. No seria bo de fer, com es proposava, recobrar per escrit les seves darreres passes, les passes comptades que li obligaren a fer els sicaris del terror. Tindria difícil retrobar el padrí en la piscina climatitzada, en els sestadors convenientment reconvertits en sauna; en les vaqueries condicionades per a menjador de cuina d’autor.

Prengué el plec comprat expressament i escrigué sense pensar-hi gens al primer full, com si volgués que fos el frontispici:

L’aire pesat del vençut
torna a vèncer.
El domini de la sauna
per apagar el pes de la vida suada.
El ventre ofès
que encara vagareja.
Tot és una llàgrima sotmesa.
Vet ací el fracàs de totes les revoltes


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.