marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

CONTE CONTAT

LES POSSIBILITATS D’UN GRAN DIA

19 de gener de 2010

La deixondí el rogall de la cafetera. S’aixecà peresosament i gairebé a les palpentes arribà a la sala menjador. El bon dia que dirigí al seu home, de tan afeblit, no arribà a la porta de la cuina. De la butaca estant intuí que la llum que es desvetllava afavoria l’entreteniment. En ser davant els

Llegir més

DINS LA FOSCA MATINERA

7 de gener de 2010

Del número cinquanta-cinc de l’avinguda remodelada en surt un home amb un abric negre. Abans de tocar carrer, del portal estant, n’aixeca el coll i les solapes, de l’abric, i estén un paraigua del mateix color. La pluja és feinera tot i no anar a escarada. El matí encara és fosc i, essent dilluns de

Llegir més

PROVA D’IMPREMTA

27 de desembre de 2009

Calia fer quelcom per mirar d’aplacar aquella ànsia que se sentia allotjada a l’esquerra del cor. Li calia amb certa urgència trobar un punt d’escriptura on fer palanca i llançar a l’estratosfera de les calamitats  vençudes aquell estat inquiet que l’atribolava. Com solia, miraria d’apaivagar-se provant de transcriure  amb meticulositat malaltissa aquella mena de descàrrega

Llegir més

LARUS RIDIBUNDUS

18 de desembre de 2009

Es despertà amb el cor a punt d’esclatar i remull de suor. Panteixant, assegut a l’espona del llit, sense haver-se recuperat encara de l’espant, repassava atropelladament el somni que l’acabava d’estomacar de valent. La cara oculta del seny, quan el son feia el ple, li havia fet creure que havia envellit molts anys i que

Llegir més

EVOCACIÓ BALSÀMICA

5 de desembre de 2009

L’alba a punt de lluir em porta records benèvols que em distreuen l’agitació de l’insomni. D’esquena, dins el llit, i respirant fondo i acompassadament se m’apareix el padrí Simó, que tenia la tendresa empegueïda: besava poc però sempre el trobaves a punt de mirada. El padrí sempre enyorà les butzes dels vaixells de càrrega -que

Llegir més

SEGUINT EL CONTE

2 de desembre de 2009

Aixecaren la vista les quatre persones que entraren a can Contador i a l’altra banda de la taula llarga -de menjador antic- que usava d’escriptori, un esplendorós paner de fruita acabada de collir els embafà la mirada. Les pomes que coronaven el cistell encara regalimaven la rosada. I rere la fruita, el capçal del balancí

Llegir més

ULLS DE FALCONER

11 d'octubre de 2009

El descens de l’àguila reial sobre el cabrit, no reclama cap música. El boscatge, quan ha de parlar, ho fa sempre a cau d’orella i amb les expressions justes; no volta gens ni s’hi entretén. El falconer que la cuida, corre cap al lloc de l’encontre sense perdre de vista la majestuositat del vol. Els

Llegir més

MORIR A PLAER

18 de setembre de 2009

Assegut rere un cafè amb llet en un cèntric bar barceloní, a tocar de les cinc de l’horabaixa d’un dimecres setembral, un xiscle d’espant, una frenada d’auto igualment nerviosa i un cop rotund, eixut però irrebatible, a quatre passes d’on m’estava, em féu saltar de la cadira. Havent pagat la consumició, vaig sortir de seguida

Llegir més

METÀFORES EN QUEROSÈ

12 de setembre de 2009

A cinc mil nou-cents metres sobre la mar mediterrània occidental, importunant la nit amb deixants de querosè, les metàfores cobren valor.  Ho proclamen les llums intermitents de les ales de l’avió, un parpelleig nerviós i hipnòtic, avís de navegants aeris i punt de distracció per a passatgers neguitosos. I més s’apreuen, els símils, dins un

Llegir més

EL CANSAMENT DEL SOLDAT

27 d'agost de 2009

Només fa quatre mesos, en acabar d’aixecar l’estructura de la seva nova casa al bell mig del poble, penjà un penó que deia: “L’amor a la llibertat no t’alliberarà de l’amor”. I tot, perquè el mestre d’obres li digué que temps enrere, quan coronaven una obra principal, al capcurucull hi plantaven la bandera espanyola. Per

Llegir més

LA SOLITUD D’UNA CADIRA DE BOVA

22 d'agost de 2009

Lluís Tomàs era un foll gran i gros, aclaparador, però mans. Així i tot, espantava les criatures de la vila. Seia gairebé sempre davant ca seva, al carrer del Forn, en una cadira de bova. Plorava tot el sant dia, mostrant com si fossin d’or i que tothom se’n temés les tres úniques dents corcades

Llegir més

BOCATERRÓS, SOBRE L’ASFALT CALCINANT

19 d'agost de 2009

Ho havíem comentat tantes vegades, que la superpoblació de cotxes tard o d’hora ens passaria factura! ’automòbil és el gran depredador, dèiem, i sense cap altra espècie que controli la seva expansió desenfrenada. Així, proclamàvem com si fóssim doctors de la llei mediambiental, amb la seva presència abassegadora, s’ha trencat definitivament l’equilibri ecològic. A més,

Llegir més

LA TUMBAGA

17 d'agost de 2009

Asseguda a l’espona del llit, cruixida pel mal d’esquena -aquest dolor rebel que mai no la deixa per molta píndola que l’ataqui- es mira la tumbaga. Cinquanta-cinc anys fa que la porta i mai no se l‘ha llevada. Un grapat d’escarades, va valdre; ara no té preu: li mesura els enyors, els planys i els

Llegir més

DIA INFAUST

3 d'agost de 2009

Just botar del llit, pegà una carabassotada al full de la vidriera que, a la matinada, havia obert perquè entràs un poc més d’aire. Es cagà amb molta gent i alguns sants mentre es fregava la zona ferida del cap. Anà directament a la dutxa, car pensà que un poc d’aigua fresca el consolaria. A

Llegir més