Totxanes, totxos i maons

M’ha fet molta gràcia -perquè em sembla que l’autora hi toca, i molt- la columna de Mar Jiménez a la segona pàgina de l’Avui d’ahir. Sobretot el que diu en el paràgraf inicial: "Samuel Eto’o va obtenir la nacionalitat catalana molt abans que l’espanyola. No en un jutjat, sinó a la sala de premsa del Camp Nou. ¿Recordeu quan, després de cridar allò de "Madrid, cabró, saluda el campió", va demanar perdó, una i mil vegades, perquè a la Meseta van posat el crit al cel? Eto’o, amb aquest gest, va actuar com un català de la ceba: va demanar perdó, perdó i perdó a l’Espanya ofesa."  (n’hi ha més)

I el paràgraf final: "És l’hora de deixar d’empassar i de practicar la incivilitat. Tenim motius: Rodalies, el segrest dels papers a Salamanca, l’apagada de l’estiu, l’Estatut a la corda fluixa… És l’hora d’alçar de veritat la veu i portar, si cal, l’enuig al carrer. Ja n’hi ha prou de l’anestèsia i el conformisme genuïnament catalans."

L’article es titula "És l’hora de deixar de ser tan civils" i m’estalviaré de fer-ne cap resum més perquè em sembla que se li entén tot.

El text íntegre el trobareu aquí.

(Per cert, els darrers apunts del Bloc El Llamp – vegeu-lo aquí – també parlen d’aquesta necessitat de deixar actituds meselles i sortir al carrer. No us els perdeu…)

——————————————————————————————

^{(Podeu accedir als anteriors "Per a la carpeta dels retalls" a través de l’arxiu de Categories que trobareu en la columna de la dreta)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!