Totxanes, totxos i maons

"(…) Pensin a més que, a diferència del que succeeix amb els artistes circenses de La Makabra i de Can Ricart, les necessitats d’un escriptor són més aviat modestes i no comporten gaires molèsties. De fet, ara mateix duc a terme la meva labor en un pis de Barcelona, el lloguer del qual pago religiosament cada mes, però confio que vostès es faran perfectament càrrec que és una vergonya, una humiliació i una injustícia manifestes que un artista es vegi obligat a destorbar o interrompre la comunicació amb les muses per ocupar-se de vulgaritats com pagar el lloguer i altres intendències domèstiques."  (n’hi ha més)

Fragment de l’article "L’art no paga" que l’escriptor Sebastià Alzamora publica avui a la secció "Diàleg" del diari Avui. Vegeu-ne aquí el text íntegre.

L’article acaba amb aquest paràgraf: "I és que, igual que els meus col·legues artistes de Can Ricart, jo també penso que aquesta societat és una merda, sobretot a l’hora de pagar impostos. Un altre món és possible i ja és hora que els artistes comencem a ser tractats com ens mereixem".

I, posats a fer, no us perdeu tampoc la impagable aportació al debat feta des de Tijuana pel kompany Manel Adéu (Manu Chao, vaja, pels catalans): vegeu-la aquí i analitzeu-la amb la profunditat que es mereix..

^{(Anterior "Per a la carpeta dels retalls": 24 de setembre)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!