Totxanes, totxos i maons

"Fa uns anys hi va haver un simulacre de poeta nacional en la figura de Martí i Pol. Al marge dels judicis de valor emesos sobre la seva escriptura, des del punt de vista estricte de la poesia en si, Martí i Pol és epigonal. Pot agradar o no, però no hi ha en la seva poesia cap tret que permeti pensar que, després del seu pas per les lletres catalanes, alguna cosa substancial, des de l’estil, des de les formes, des dels continguts, des de la incidència social, no tornarà a ser com abans, tal com va passar amb Verdaguer i Espriu."

 (n’hi ha més)

"Precisament, molts dels trets característics de Martí i Pol ja són en aquests altres dos poetes. Fa cent anys, emergeix la figura d’un poeta culte i popular; fa cinquanta, emergeix la d’un poeta culte, i ara s’ha volgut fer emergir la d’un poeta només popular; vet aquí la diferència de valors dels nostres temps."

Fragment de l’article "Gossos i altres fineses", de Miquel de Palol, publicat ahir en la secció d’opinió del diari Avui (vegeu-lo complet aquí).

Un article que comença parlant del programa "Gossos" de TV3 i acaba parlant de poesia i de poetes. Curiós, si més no.

—————————————————————————————–

^{(Podeu accedir als anteriors "Per a la carpeta dels retalls" a través de l’arxiu de Categories que trobareu en la columna de la dreta)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!