“Mentre el sòl serveixi per finançar els ajuntaments, la solució al problema de l’habitatge és difícil”. Fragment de l’article “Requalificators”, de Xavier Roig, publicat a l’Avui del divendres 11 de novembre. Feu click aquí per llegir-ne el text íntegre. (Anterior “Per a la carpeta dels retalls”: 21 d’octubre) NOTA: Com podeu comprovar si entreu al
“Però no em pensava que estiguéssim discutint el lloc de naixement ni de residència de ningú, sinó la cultura a la qual pertany una obra literària, d’acord amb un criteri en principi prou definitori, com és ara l’idioma en què sigui escrita”. Fragment de l’article “Lloros i papagais”, de Sebastià Alzamora, publicat avui en el diari
“… el sector del cava continuarà en mans de desaprensius. Potser alguns de vostès, pagant a vint-i-set cèntims els quilo de raïm (que és el que fan quan compren determinat cava), es sentiran autoritzats a exigir als pobres pagesos que no abandonin el camp, que no requalifiquin les seves terres per construir-hi apartaments. Però pocs
“He llegit a la premsa que el govern de Botswana està fent fora de les seves terres seculars el poble boiximà, el dispersa i l’aboca, irremeiablement, a l’alcoholisme i la prostitució. Sembla que al país dels boiximans s’hi han trobat diamants. Fins i tot hi han prohibit l’entrada del turisme, perquè no hi hagi testimonis.
“Ara Carles Francino diu que se’n va. Passi-ho bé, senyor Francino. Bona sort. Potser no ho farà malament. És un professional correcte i un espanyol vocacional. A la SER també serà a casa. El problema és que, si algun dia decideix tornar, TV3 encara ho continuï sent, casa de vostè. Perquè això voldrà dir que
“Dispensar a Pujols o a Vallmitjana el tractament dels grans, i gastar-hi la retòrica, les salves i la trompeteria que calen en aquests casos, és malbaratar esforços i promoure, encara més, la confusió i la mandra mental.” “… Vallmitjana, per la reivindicació que n’ha fet durant anys qui ara hi tingut cura de la nova
“Ara ens volen seduir predicant-nos que la Constitució espanyola és un text gairebé revelat i diví, i que només el poden interpretar aquells quins van en contra de les llibertats dels catalans, ja que sempre ens estableixen els límits dels nostres drets en el perímetre de la seva constitució”. Fragment de l’article “Mentides i drets”
“Si no fos un tòpic massa gastat que fa un mal favor a un invent tan ben parit diria que a la meva biografia hi ha un abans i un després de l’iPod”. Així comença l’article “L’estil de vida iPod”, d’Eva Piquer, publicat a l’Avui el diumenge 14 d’agost. Feu clic aquí per llegir-lo íntegre. (Anterior
“Coses que jo explicava fa un quart de segle als adolescents de quinze anys a l’institut, no puc explicar-les ara als estudiants de facultat: no sabrien de què parlava. Tinc entès que això passa sobretot en el ram de “lletres”, on tota ignorància és sana, té curs legal i està prevista. I que no passa tant en
“Una vegada s’han explicat i han obtingut molta més atenció informativa de la que els correspondria, considerant la representació cultural o social que es podrien atribuir, ha arribat el moment de demanar als impulsors d’aquest nou moviment que arribin al final. És a dir, que es constitueixin en partit polític i que es presentin a unes
“Segons el que sembla ser una creença profunda i prou estesa, allò que és públic, que es troba en l’espai públic, no és que sigui compartit o de tots, sinó exactament al contrari: no és de ningú. No és un espai que s’ha de respectar; on cal ser molt curosos, sinó que és ideal per
“Vam decidir que els nostres partits polítics havien de fer veure que eren honrats i no rebrien finançament de particulars; vam decidir que els membres del govern havien de cobrar poc perquè no s’havien d’enriquir, etc. En resum, demagògia delirant i avançada. Doncs mirin: jo crec que un conseller hauria de cobrar molt i, a
“… si del que es tracta és de mostrar què es fa literàriament a Catalunya, hi han d’anar els escriptors que escriuen en català i els que ho fem en castellà. Però si es tracta de provar de promocionar la literatura catalana, només hi han d’anar els que escriuen en català. (…) perquè són els
“… Frankfurt és una fira oberta i tothom té dret a ser-hi. Però la nostra consellera i el nostre govern han de saber, des del discurs de l’oficialitat, quina literatura presenten, defensen i potencien com a literatura catalana. Això, almenys, és el que esperem els escriptors catalans. Encara que només sigui com un acte de
“…convindria analitzar quins han estat els responsables que s’hagi elevat a categoria de personatge representatiu aquest bípede anticatalà -professional del “tapeo de señoritingos”- anomenat Francisco García (àlies ‘Marqués de García-Prieto’)“. Fragment de l’article “Els altres señoritos”, de Xavier Roig, publicat a la secció Diàleg del diari Avui d’avui. Vegeu-ne aquí el text íntegre. Vegeu també