Totxanes, totxos i maons

"Mentre les diverses instàncies judicials es dediquen a criticar-se per la falta habitual d’operativitat, l’agressor se sent feliç voltat de càmeres, beu cervesa, brama encara més pel mòbil, besa amigues o nòvies i paga rondes als amics. Se’l veu feliç. Acabarà en una televisió, discutint de manera acalorada i cruel amb feministes de plató. L’agressió el llançarà a la fama. No només fabriquem imbècils. També creem monstres." (Desclot a l’AVUI del 25 d’octubre) (vegeu aquí l’article complet)  (n’hi ha més)

"I sap que passarà a continuació? Doncs que al descerebrat aquest li caurà el pèl, que si hi ha judici el convertirem en un espectacle, que el ministre traurà pit, que la ministra d’Exteriors equatoriana es posarà una medalla i que els mitjans li traurem tot el suc que podrem. I quan ja no en  surti cap gota d’audiència llençarem aquest tema i anirem corrents a buscar un altre impacte. (…) I nosaltres, els mitjans, el ministre i el sistema judicial competirem a veure qui té la consciència més neta." (Iu Forn a l’AVUI del 25 d’octubre) (vegeu aquí l’article complet)

I per començar el cap de setmana amb alegria us penjo "Poquito a poco", la cançó que tanca l’últim disc dels Facto Delafé (dels quals parlava en aquest apunt fa uns mesos). Vegeu de quina manera més energètica l’habitual capítol d’agraïments que sol aparèixer en els crèdits de la majoria dels discos es pot convertir en una bona cançó. Entreu aquí per escoltar-la amb el Go Ear. 

——————————————————————————————

^{(Podeu accedir als anteriors "Per a la carpeta dels retalls" a través de l’arxiu de Categories que trobareu en la columna de la dreta)}

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!