Poques coses per dir?

Pensava que quan tornaria de vacances l’eufòria postvacacional em duria a escriure i escriure i compartir amb la gent el que anava anotant al llarg dels dies.
Però la realitat que s’imposa és dura. El retorn al treball sempre acaba comportant un cert nivell de commoció i no he estat capaç d’escriure res des de fa dies.
I ara, que m’hi volia posar, veig que tampoc té gaire sentit parlar del que ha quedat dipositat a la memòria.
De totes maneres, he estat repassant les fotos d’aquests dies. Em quedo amb alguns racons de la costa entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla que amb uns quants graus menys i una mica menys d’humitat podrien formar part del Paradís. Us en deixo una foto, que de pas em servirà per tenir enveja de mi mateix fa unes setmanes.
(segueix)

En realitat això de poques coses per dir només serveix per un mateix. Quan un mira les coses que van passant pel món pensa que podria parlar de moltes coses i opinar, normalment sense prou coneixement de causa de moltes més. Per exemple: algú es creu que els cossos danone dels atletes, nedadors, surfistes, i basquetbolistes, entre d’altres, que s’exposen durant els JJOO s’han fet només amb exercici físic i una alimentació adequada? O un altre exemple: algú té clar si realment els russos són els únics dolents de la pel·lícula en l’anomenada crisi georgiana? O: no us fa una mica de fàstic veure l’actitud gairebé carronyaire d’alguns mitjans de comunicació en relació a una situació tan desgraciada com l’accident d’ahir a Barajas?
En fi, que coses per dir ja n’hi ha, ja. Però és que un encara està mentalment de vacances…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*