Canvi de règim
Van criticar els informes del tripartit, però una de les primeres coses que fan és encarregar un informe (a qui?, quan costa?) per demostrar que la limitació de velocitat no estalvia tantes emisions com ens deien.
Parlen de sanitat pública, però mentre la descapitalitzen i en disminueixen el finançament, piquen l’ullet a les companyies privades i afavoreixen el reflotament d’unes entitats que ni donen, majoritàriament, bon servei als seus associats ni paguen amb un mínim de decència els seus professionals.
S’emplenen la boca de “benestar social” i ja ens avisen que no es faran més residències ja que el que pensen fer és contractar residències privades.
Mai, ni tan sols en l’època de Jordi Pujol, mai no havia tingut tant la sensació d’estar al davant d’un govern de dretes com ho estic ara. En aquells temps, hi havia una mena de sensibilitat jo diria que socialcristiana, que condicionava certes decisions. Però ara ens anem treient tots la careta. Canvis que a alguna gent els poden semblar intrascendents, amaguen una important càrrega ideològica: no és banal modificar “Acció social” per “Benestar” i molt menys “Ciutadania” per “Família”.
El neoliberalisme a l’americana sembla haver pres posicions i per acabar-ho d’adobar el conseller d’Interior se sembla molt i molt al del bat de beisbol del Polònia.
Un té la desagradable sensació que estem assistint no a un canvi i alternança de govern sino a un canvi de règim en el que determinats valors (aplicats amb més o menys encert, però valors al cap i la fi) estan sent substituits per mercantilisme pur i dur, això sí, amb l’ajuda de Déu. Un motiu més per declarar-nos decidament ateus.
Parlen de sanitat pública, però mentre la descapitalitzen i en disminueixen el finançament, piquen l’ullet a les companyies privades i afavoreixen el reflotament d’unes entitats que ni donen, majoritàriament, bon servei als seus associats ni paguen amb un mínim de decència els seus professionals.
S’emplenen la boca de “benestar social” i ja ens avisen que no es faran més residències ja que el que pensen fer és contractar residències privades.
Mai, ni tan sols en l’època de Jordi Pujol, mai no havia tingut tant la sensació d’estar al davant d’un govern de dretes com ho estic ara. En aquells temps, hi havia una mena de sensibilitat jo diria que socialcristiana, que condicionava certes decisions. Però ara ens anem treient tots la careta. Canvis que a alguna gent els poden semblar intrascendents, amaguen una important càrrega ideològica: no és banal modificar “Acció social” per “Benestar” i molt menys “Ciutadania” per “Família”.
El neoliberalisme a l’americana sembla haver pres posicions i per acabar-ho d’adobar el conseller d’Interior se sembla molt i molt al del bat de beisbol del Polònia.
Un té la desagradable sensació que estem assistint no a un canvi i alternança de govern sino a un canvi de règim en el que determinats valors (aplicats amb més o menys encert, però valors al cap i la fi) estan sent substituits per mercantilisme pur i dur, això sí, amb l’ajuda de Déu. Un motiu més per declarar-nos decidament ateus.