Si pogués tornar enrera…
De vegades un es planteja, la gent en general es planteja, si li agradaria tornar a la joventut, si voldria tornar a ser jove.
Ser jove per ser jove, veureu, no és que vingui molt de gust. Tornar a les bronques amb els pares, ara que les tens amb les fills, no ve gaire de gust. Tampoc em vaga tenir allò que diuen “tota la vida per davant”, amb tot per fer i tot per aprendre.
Però, com ho diria?, hi ha un punt crític, un moment de la meva vida en el que vaig prendre una sèrie de decisíons que van canviar, segurament, el curs de la meva vida, sobre tot des del punt de vista professional. I ja se sap que quan modifiques el rumb professional, això acaba repercutint en la vida personal i familiar.
En un moment determinat vaig optar per redirigir la meva carrera professional, deixant, encara que finalment ha estat parcialment, l’assistència mèdica per passar a dedicar-me a la gestió d’organitzacions sanitàries. Això m’ha portata voltar de Badalona a Puigcerdà, després a Igualada i ara a Manlleu, amb diferents nivells de responsabilitat.
Sé que no serveix de res preguntar-se “i si…?”. Però sé que si l’any 1995 hagués seguit fent el que feia (i sabia fer), ara no seria on sóc. No sé si m’hauria anat millor o pitjor. Però segur que seria diferent.
I no puc evitar pensar que m’agradaria canviar, d’aquí uns mesos, les xifres de la meva edad, convertint el 53 en un 35 i veure per un forat què hauria passat si amb aquella edat jo no hagués dirigit la meva feina cap a un camí que m’ha portat, per bé i per mal, allà on sóc.
Ser jove per ser jove, veureu, no és que vingui molt de gust. Tornar a les bronques amb els pares, ara que les tens amb les fills, no ve gaire de gust. Tampoc em vaga tenir allò que diuen “tota la vida per davant”, amb tot per fer i tot per aprendre.
Però, com ho diria?, hi ha un punt crític, un moment de la meva vida en el que vaig prendre una sèrie de decisíons que van canviar, segurament, el curs de la meva vida, sobre tot des del punt de vista professional. I ja se sap que quan modifiques el rumb professional, això acaba repercutint en la vida personal i familiar.
En un moment determinat vaig optar per redirigir la meva carrera professional, deixant, encara que finalment ha estat parcialment, l’assistència mèdica per passar a dedicar-me a la gestió d’organitzacions sanitàries. Això m’ha portata voltar de Badalona a Puigcerdà, després a Igualada i ara a Manlleu, amb diferents nivells de responsabilitat.
Sé que no serveix de res preguntar-se “i si…?”. Però sé que si l’any 1995 hagués seguit fent el que feia (i sabia fer), ara no seria on sóc. No sé si m’hauria anat millor o pitjor. Però segur que seria diferent.
I no puc evitar pensar que m’agradaria canviar, d’aquí uns mesos, les xifres de la meva edad, convertint el 53 en un 35 i veure per un forat què hauria passat si amb aquella edat jo no hagués dirigit la meva feina cap a un camí que m’ha portat, per bé i per mal, allà on sóc.
I jo no vull pas canviar les xifres de la meva edat (ui,no,no,no!) 58-85!!!! deumeu, encara no toca! 😉