Decepcionari 2007: les 10 (finalment 12) coses que m’han tocat més la pera aquest any
Quan un fa recompte dels pros i els contres d’un any tendeix a fer-ho en forma de decàleg. Heus aquí el meu decàleg (o en aquest cas de dodecàleg) de coses que m’han tocat la pera aquest any 2007. Segurament algunes semblaran intranscendents. He de confessar, però, que la darrera de totes és la que m’ha motivat a escriure les primeres.
- Que cada vegada sembli més clar que no podré jubilar-me quan tocaria sinó que hauré d’esperar-me fins els 70 anys.
- Que el Barça s’entesti a fer el ridícul i que a Can Barça hi mani més l’opinió d’un editorial del diari Sport que el que creuen els professionals
- Que ningú no hagi recordat a hores d’ara el ridícul que va fer Espanya votant una Constitució europea que no ha arribat a votar-se en la immensa majoria de països que n’hauríen d’haver estat afectats
- Que un polític com Maragall hagi hagut d’exposar al públic la seva malaltia per evitar els comentaris i els sarcasmes, la mala llet en fi, d’aquest país cada vegada més patètic
- Que s’hagi perdut temps i diners ens discussions de pati d’escola en temes com la fira de Frankfurt
- Que la gent s’entesti a salvar la Sagrada Família, un monument que quedaria molt millor enrunat, com la mentalitat dels que s’anomenen seguidors de Gaudí
- Que moltes ONGs ens prenguin el pèl fent-nos creure que lluiten per bones causes, quan només estan defensant un jardinet particular
- Que els catalans haguem acabat assumint de manera acrítica aquest impost suplementari que representen les Maratons de TV3, que només serveixen per eternitzar la deixadesa dels Governs i Gobiernos en la qüestió investigadora.
- Que a la gent li sembli bé la falta de respecte del Rei Juan Carlos I davant d’Hugo Chávez (que aquest no tingui educació no vol dir que l’altre no hagi de mantenir les formes) i que ningú, pràcticament, no hagi caigut en el fet que el monarca només defensava les seves accions (en tots els sentits) a Iberoamèrica quan es va aixecar mentre parlava el president de Nicaragua (no Chávez).
- Els circs mediàtics de mal gust com ara el muntat arran del segrest i plausible mort de la nena anglesa a Portugal
Tot això seria suportable si no hagués estat, per dos desencisos vitals superiors a la resta:
- La constatació de què, ara per ara el meu llibre encara no està entre els deu més llegits de la història de la Poesia mundial; i sobre tot, sobre tot
- NO PUC SUPORTAR EL FET QUE LA CARLA BRUNI S’HAGI LIAT AMB EL SARKOZY!!!!!! i com a revenja penjaré aquí un youtube de la Bruni amb una cançó dedicada a un dels seus primers amants, un tal Raphael.