COMPTE AMB L’ANGLÈS!

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en paraules que normalment diem en anglès i que hauríem de dir en català (ja han estat establertes pel TERMCAT). Avui és molt fàcil caure en la temptació de dir-les en anglès perquè l’anglès és a tot arreu i molta gent ho diu en anglès. Tot i això, si volem preservar la nostra llengua, hauríem d’intentar dir-les en català. Vegem-ne alguns exemples:

COM-S’HA-FET

Quan parlem de cinema i volem referir-nos a com es va fer la pel·lícula, molta gent parla del *making of. En català, això es diu com-s’ha-fet.

CONTINGUT BROSSA

Sovint quan ens referim a missatges de correu electrònic que no volem rebre, parlem de *spam. En català, això es diu contingut brossa.

EMPRESA EMERGENT

Ara les *start-ups estan molt de moda i tothom en parla. En català, les empreses de constitució recent que responen a una oportunitat de mercat important, que tenen un marcat caràcter innovador i un creixement ràpid es diuen empreses emergents.

ENCAMINADOR

Un encaminador és un dispositiu intermedi d’una xarxa de comunicació que s’encarrega de l’encaminament. És allò que molta gent anomena *router.

FORMATAR

Jo no soc una experta en informàtica, però a vegades quan l’ordinador no funciona cal formatar-lo. Compte: no es diu *formatejar, sinó formatar.

LLAPIS DE MEMÒRIA/ MEMÒRIA USB

Com que en anglès es diu pen drive, molts de nosaltres utilitzem la paraula *pen per a referir-nos a aquell objecte que endollem a l’ordinador per emmagatzemar dades. En català, però, cal dir-ne memòria USB o llapis de memòria.

MEM

Ara està molt de moda fer bromes amb mems. En castellà es diuen memes, però en català es diuen mems. Un mem és una imatge amb una frase de to humorístic que s’escampa per les xarxes socials.

SAGNAT

Quan escrivim un text amb l’ordinador, sovint hem de modificar el sagnat del text. El sagnat és l’espai blanc amb què comença una línia de text. En castellà, en diuen sangría.

TEMA DEL MOMENT

Segur que heu sentit a parlar del *trending topic. Bé, doncs en català això és un tema del moment. El tema del moment és el tema més piulat en un moment concret en una plataforma de microblogs.

TRUCADA DE COBRAMENT A DESTINACIÓ

Una trucada de cobrament a destinació és una trucada que hem de pagar nosaltres en lloc de la persona que ha trucat. En castellà, se’n diu llamada a cobro revertido.

XOU D’IMPACTE

Un xou d’impacte és un programa televisiu que presenta com a espectacle aspectes morbosos, escandalosos o marginals de la realitat. En anglès es diu reality show.

 

Espero que hàgiu après alguna cosa nova, que us hagi estat útil. Bona setmana i fins aviat!!!

LA SINGULARITAT DE CADA LLENGUA

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a l’italià. A mi m’agraden molt les expressions i frases fetes pròpies de cada llengua i avui m’agradaria concentrar-me en algunes expressions italianes i intentar trobar-ne un equivalent català. Som-hi!

SCOPRIRE L’ACQUA CALDA

Aquesta expressió m’agrada molt. La utilitzem per riure’ns d’una persona que es pensa que ha descobert una cosa important i, en realitat, aquesta cosa ja la sabia tothom. En català en tenim una que vol dir el mateix: Ha descobert la sopa d’all! 

AVERE IL BRACCINO CORTO

Aquesta expressió es fa servir per a dir que una persona és massa estalviadora. En català tenim l’adjectiu i substantiu rata/garrepa, que vol dir precisament això.

PERDERSI IN UN BICCHIERE D’ACQUA

En català, l’equivalent seria ofegar-se en un got d’aigua. Seria força semblant a l’expressió italiana, però canvia el verb. Es refereix a una persona que s’atabala davant d’una dificultat molt petita.

AVERE LE MANI D’ORO

Vol dir que aquella persona sap fer molt bé una cosa. Normalment es refereix a feines manuals. Ho podríem traduir com tenir-hi traça o tenir-hi la mà trencada. 

SU QUESTO NON CI PIOVE

Quan estem convençuts d’una cosa, diem aquesta expressió. En català, diríem d’això no n’hi ha cap dubte.

RIDERE A CREPAPELLE

Vol dir ‘riure molt’. En català, podem dir, per exemple, riure per les butxaques o riure pels descosits.

IL CAVALLO DI SAN FRANCESCO

En castellà, diuen el coche de San Fernando, un ratito a pie y otro caminando. En català, però, es diu com en italià: anar amb el cavall de sant Francesc. Es diu il cavallo di San Francesco perquè Sant Francesc d’Assís caminava amb un bastó i el considerava el seu cavall.

PARLA COME MANGI

Aquesta expressió es diu quan algú parla de manera molt rebuscada i no l’entenem gaire. Llavors li diem parla come mangi per demanar-li que parli d’una manera més planera, més entenedora. En català, tenim l’expressió parlar clar i català.

GUARDA CASO!

Aquesta expressió es podria traduir com Mira quina casualitat! 

PRENDERSELA

Prendersela vol dir ‘enfadar-se’. Per exemple: Non te la prendere es podria traduir com No t’enfadis o No t’ho prenguis així.

AVERE UN DIAVOLO PER CAPELLO

Aquesta expressió s’utilitza per a descriure una persona que està molt enfadada. L’equivalent català seria treure foc pels queixals.

GUARDARE DALL’ALTO IN BASSO

Vol dir ‘mirar amb menyspreu’. En català es diu mirar de dalt a baixEn castellà, però, és una mica diferent: mirar por encima del hombro.

 

Bé, això és tot per avui. Moltes gràcies per llegir-me. Fins aviat!!!

O CAMIÑO

Benvinguts i benvingudes!!!

Com han anat les vacances? Espero que hàgiu pogut descansar. Jo acabo de tornar de fer el Camí de Sant Jaume (O camiño de Santiago en gallec) i gràcies a això he estat a Galícia. Encara no hi havia anat mai i tenia ganes de descobrir la seva llengua i cultura. Així, doncs, avui parlarem de la llengua i cultura gallegues. Ja aviso que no soc pas una experta en gallec, però m’agrada aprendre i interessar-me per altres llengües (sobretot si es tracta de llengües minoritàries, perquè moltes vegades se les infravalora i no em sembla just).

Comencem per la part lingüística:

CATALÀ GALLEC CASTELLÀ
hola ola! hola
bon dia bo día buenos días
adeu adeus / abur adiós
moltes gràcies moitas grazas muchas gracias
la a la
el o el
les as las
els os los
en el no en el
en la na en la
del, dels do, dos del, de los
de la, de les da, das de la, de las
pel polo por el
per la pola por la
en un nun en un
en una nunha en una
amb el co con el
amb la coa con la
meu, meva meu, miña mío, mía
teu, teva teu, túa tuyo, tuya
seu, seva seu, súa suyo, suya
nostre, nostra noso, nosa nuestro, nuestra
vostre, vostra voso, vosa vuestro, vuestra
seu, seva seu, súa suyo, suya
o ou o
i e y
-tat (actualitat, oportunitat, quantitat, intensitat) -dade (actualidade, oportunidade, cantidade, intensidade) -dad (actualidad, oportunidad, cantidad, intensidad)
-ions (condicions, recomanacions, opinions) -ións (condicións, recomendacións, opinións) -iones (condiciones, recomendaciones, opiniones)
dilluns luns lunes
dimarts martes martes
dimecres mércores miércoles
dijous xoves jueves
divendres venres viernes
dissabte sábado sábado
diumenge domingo domingo
tancat pechado cerrado
arribar chegar llegar
llençar a les escombraries tirar ao lixo tirar a la basura
es poden observar pódense observar se pueden observar
només solo
diari xornal periódico
ajudar axudar ayudar
un paisatge unha paisaxe un paisaje
jocs infantils xogos infantís juegos infantiles
nens nenos niños
12 anys d’edat 12 anos de idade 12 años de edad
centre de salut centro de saúde centro de salud
més máis más
plaça praza plaza
carrer rúa calle
fer facer hacer
formatge queixo queso
ajuntament concello ayuntamiento
sortida saída salida
església igrexa iglesia
font fonte fuente
pont ponte puente
  • És curiós veure que en gallec hola no porta h. En català i en castellà, en canvi, sí que porta h.
  • Em sembla interessant veure que una de les expressions de comiat gallegues s’assembla força al català adeu, i l’altra, al basc agur.
  • Si ens hi fixem, a diferència del català i del castellà els articles en gallec no porten l (a, o, as, os).
  • Encara que siguin iguals, el da italià és diferent del da gallec. En italià da és una preposició; en gallec, però, és la suma de la preposició + l’article femení.
  • Pel que fa als possessius, alguns s’assemblen als possessius catalans (meu, teu, seu), i altres, als italians (tua, sua).
  • En el cas dels dies de la setmana, el català és totalment diferent del gallec i del castellà. El gallec, en canvi, té alguns dies de la setmana que són molt semblants al castellà.
  • Si ens fixem en el vocabulari, hi ha paraules totalment diferents del català i del castellà (pechado, lixo, xornal, rúa, etc.) i també hi ha paraules que recorden el català o el castellà (tirar, axudar, paisaxe, etc.). El cas de rúa és com el francès rue i sembla que quan el castellà té –ue– i el català té –o-, el gallec fa com el català (fonte, ponte)Però atenció: també hi ha diferències de gènere! Per exemple, en gallec ponte és femení!
  • Atenció: segons la Real Academia Galega, és un castellanisme utilitzar la paraula axuntamento quan ens referim a l’edifici de l’ajuntament. En aquest cas cal dir concello.
  • Finalment, m’agradaria destacar que hi ha casos en què el gallec afegeix el pronom feble al darrere del verb i el català i el castellà no ho fan: pódense observar.

Us passo unes quantes fotos de cartells en gallec:

Com que tothom coneix la tarta de Santiago i l’empanada gallega, passaré directament a parlar d’altres coses típiques gallegues.

FORMATGES

A Galícia hi ha quatre formatges típics que cal destacar:

San Simón da Costa

Tetilla gallega

Arzúa-Ulloa

Cebreiro

Aquest últim formatge és com el nostre mató i també es menja amb mel (queixo con mel).

VINS

Galícia també és terra de vins. N’hi ha quatre que cal destacar: Ribeira Sacra, l’Albariño, el Monterrei i el Ribeiro.

ZORZA

La zorza és carn tallada a daus amb pebre vermell, orenga i all.

RAXO

El raxo és llom adobat.

HÓRREO

En aquest cas no es tracta de menjar. El hórreo és una construcció agrícola destinada a assecar el blat de moro. Com podeu veure no toca el terra, s’ha construït sobre pilars per tal d’evitar l’entrada de ratolins i de la humitat.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi agradat i que hàgiu après alguna cosa interessant. Fins aviat!!!

CURIÓS, OI?

Bon dia i bona hora!!!

Com esteu? Avui m’agradaria explicar-vos algunes coses que he trobat curioses i interessants. Aquesta vegada les curiositats lingüístiques són sobre una llengua amb la qual no estem gaire familiaritzats: el suahili.

Suahili és el nom català d’aquesta llengua; en suahili, en canvi, es diu kiswahili (el prefix ki- vol dir ‘llengua’). El suahili és una de les llengües més parlades de l’Àfrica. Més concretament, podem dir que hi ha aproximadament 150 milions de parlants de suahili (aquesta xifra inclou els qui el tenen com a primera llengua, els qui el tenen com a segona llengua i els que el parlen com a tercera llengua). És llengua oficial a Kenya, Tanzània, Uganda i a la República Democràtica del Congo, tot i que també es parla en altres països africans. Suposo que molts de vosaltres creieu que no teniu ni idea de suahili, que és una llengua que desconeixeu totalment. Oi? Doncs no! En realitat, ja en sabeu unes quantes paraules! I, de fet, gràcies a Walt Disney! Vegem quines són aquestes paraules:

SIMBA

Simba vol dir ‘lleó’ en suahili. No és gens estrany, doncs, que el lleonet protagonista de la pel·lícula de El rey león es digui Simba.

 

NALA

En suahili, nala vol dir ‘gift’ en anglès; és a dir, vol dir ‘regal’ en català. Jo interpreto que és com si la Nala de la pel·lícula que acabem de dir fos un regal dels Déus o alguna cosa així. Vosaltres com ho interpreteu?

 

RAFIKI

Rafiki vol dir ‘amic’ en suahili. La veritat és que té la seva lògica perquè a la pel·lícula de El rey león en Rafiki és un bon amic d’en Mufasa.

 

PUMBA

Pumba vol dir ‘estúpid’ en suahili. No vull desprestigiar el pobre personatge, però la veritat és que no és tan intel·ligent com en Timón (si no recordo malament).

 

HAKUNA MATATA

En suahili, hakuna matata vol dir ‘no et preocupis!’. Sí, no s’ho van inventar els guionistes de la pel·lícula, sinó que existeix!

En el passat, a les zones on es parlava suahili la gent autòctona estava en contacte constant amb comerciants estrangers. Per aquest motiu aquesta llengua va agafar molts manlleus d’altres llengües, sobretot de l’àrab. De fet, fins i tot el nom de la llengua ve de l’àrab: en àrab, costa es diu sahil i el plural, costes, és sawahil. Per tant, si hi afegim el prefix ki-, kiswahili vol dir ‘la llengua de les costes’. De fet, és molt lògic si tenim en compte que el suahili es va originar a les zones costaneres de Kenya i Tanzània.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat mínimament interessant. A mi m’ha semblat molt curiós. Fins aviat i bon estiu!!!

 

FONT: The Swahili Language

 

L’italià d’Alessandro Manzoni

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar d’algunes curiositats de l’italià. Més concretament, em concentraré en algunes de les diferències que hi ha entre l’italià del segle XIX (l’època d’Alessandro Manzoni) i l’italià actual. De fet, he decidit parlar d’aquest tema perquè m’estic llegint I promessi sposi, d’Alessandro Manzoni, i he vist que hi ha paraules que ja no s’utilitzen i que m’han semblat curioses. Vegem-les:

 

MUSTACCHI

A la seva novel·la, Manzoni utilitza mustacchi en lloc de baffi (que és el mot que actualment s’utilitza per a dir ‘bigotis’). Avui mustacchi només s’utilitza amb un sentit irònic per a referir-se a bigotis grossos i vistosos, però així i tot es fa servir molt poc. M’ha semblat curiós perquè s’assembla molt al francès i a l’anglès moustache i no l’havia vist mai en italià.

OMERO

En aquesta obra trobem omero amb el significat de spalla (‘espatlla’). Aquest significat d’omero és d’ús estrictament literari. Fora de la literatura, s’utilitza spalla.

D’ONDE

En italià, per dir D’on vens? diem Da dove vieni? Doncs resulta que Manzoni, en lloc de dir da dove, diu d’onde. Suposo que a vosaltres també us recorda al castellà donde, però cal tenir en compte que en italià donde (molt rarament, d’onde) ja no s’utilitza. Per a dir donde (castellà) cal dir dove.

MARAVIGLIA

En aquest cas només és un petit detall el que canvia: en italià actual (excepte a la Toscana) es diu meraviglia (‘meravella’), però a la literatura antiga hi podem trobar maraviglia.

EGLI

Les gramàtiques tradicionals italianes diuen que cal fer servir els pronoms egli (‘ell’), ella (‘ella’), essi (‘ells’) quan fan de subjecte i que cal utilitzar lui (‘ell’), lei (‘ella’) i loro (‘ells’) quan fan de complement. Tanmateix, avui gairebé ningú no fa servir egli, ella i essi com a subjecte. Això ha fet que fins i tot algunes gramàtiques i llibres de text de la llengua italiana ja utilitzin lui, lei i loro.

COSTUI

En italià antic o a la literatura, hi trobem la forma costui amb el significat de questa persona (‘aquesta persona’), normalment amb un to despectiu. Avui ja no s’utilitza gaire.

ANDERÒ

Em va semblar curiós veure que en lloc de andrò, futur de la primera persona del singular del verb andare (‘anar’), Manzoni escriu anderò. Si consultem la Treccani, veiem que ens diu que anderò és un variant menys habitual de andrò.

DESINARE

A la Toscana, en lloc de dir pranzare (‘dinar’), diuen desinare. Pel que fa a l’etimologia, ve del francès antic disner ‘trencar el dejuni, desdejunar’. Aquest verb és regional, no s’utilitza per tot Itàlia. Com que Manzoni va escriure la seva novel·la en la llengua de la Toscana (que és el que després va convertir-se en italià), no és estrany que utilitzés el verb desinare.

QUIVI

No, no em refereixo a la fruita. En italià literari, podem trobar-nos amb la paraula quivi, que equivaldria a (‘allà’)

SUR

En italià antic s’utilitzava sur per dir su (‘a sobre’), per exemple: dalla benda usciva sur una tempia una ciocchettina di neri capelli. Actualment ja no s’utilitza, avui es diu su. M’ha sorprès i m’ha recordat el francès, que casualment utilitza la preposició sur amb aquest significat.

AMPOLLA

En aquesta novel·la de Manzoni, s’utilitza la paraula ampolla per a referir-se a una ampolla de vi. En italià actual la paraula ampolla existeix, però ja no es fa servir per a referir-se a l’ampolla de vi (seria una bottiglia di vino). Avui ampolla només es fa servir per denominar una ampolleta petita o flascó de perfum o d’essència.

VERMIGLIO

En italià, vermell es diu rosso. Tanmateix, en un llenguatge literari i en el món de la moda podem trobar vermiglio, que és un to fort de vermell.

STROMENTO

Un altre detall ortogràfic que em va sorprendre és stromento. En italià, per dir instrument, escrivim strumento. En italià antic, però, s’escrivia stromento; això explica per què apareix escrit d’aquesta manera a l’obra de Manzoni.

CAPO

En italià, normalment (excepte a la Toscana) s’utilitza testa amb el significat de ‘cap’ (part del cos). Curiosament en català és justament a l’inrevés: tant cap com testa existeixen, però testa no s’utilitza gairebé mai.

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant o, com a mínim, curiós. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!