Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

PEPPERONI O PEPERONI?

0

Avui parlaré d’algunes paraules italianes que es poden confondre amb paraules angleses que tenen un significat diferent però una forma semblant. Aquesta explicació que faré està dirigida sobretot a la gent que ja sap anglès i que ara aprèn italià o viceversa. La veritat és que hi ha molts falsi amici (‘falsos amics’) i serien massa per a un sol article. Així, doncs, avui n’explicaré uns quants i un altre dia ja escriuré un altre article amb uns quants més.

 

ARGUMENT – ARGOMENTO

  • argument (anglès) – argument (‘justificació’) i discussió (‘baralla’)
  • argomento (italià) – argument (‘justificació’) i argument (d’un llibre, per exemple)

Aquí el problema és pensar que argument (‘discussió/baralla’ en anglès) vol dir argomento (italià), perquè no és així: argument (en anglès) és litigio (en italià). Si volem referir-nos als arguments que tenim per a afirmar tal cosa, llavors sí que arguments (en anglès) és argomenti (en italià).

 ANNOY – ANNOIARE

  • annoiare (italià) = avorrir
  • annoy (anglès) = molestar, emprenyar

Els qui sabeu anglès i apreneu italià heu d’anar amb compte amb el verb annoiare: no vol dir el mateix que el verb anglès annoy. Quan en anglès diem It is so annoying!, volem dir que una cosa ens molesta molt. La traducció italiana d’aquesta frase anglesa seria Mi da tanto fastidio!

En canvi, quan en italià diem Lo spettacolo ha annoiato tutti, volem dir que l’espectacle en qüestió ha avorrit a tothom. La traducció anglesa d’aquesta frase seria The show bored everyone.

ADDICTION – ADDIZIONE

  • addizione (italià) = suma o addició
  • addiction (anglès) = addicció

Aquí tenim un embolic ben maco. Comencem pel català. En català, tenim dues paraules que s’escriuen de manera molt semblant però que tenen significats diferents: addició i addicció. Addició (amb una c!) és la suma. Addicció, en canvi, és la dependència a una substància.

En anglès, addition vol dir ‘suma’ i addiction vol dir ‘dependència a una substància’.

En italià, addizione vol dir ‘suma’ i (tossico)dipendenza vol dir ‘addicció’.

ASSIST – ASSISTERE

  • assist (anglès) = ajudar
  • assistere (italià) = assistir a un esdeveniment / ajudar

La paraula italiana assistere té dos significats: quan és transitiu vol dir ‘ajudar’ (essere assistiti da un ottimo avvocato) i quan és intransitiu vol dir ‘assistir’, ‘ser present’ (assistere a uno spettacolo). La paraula anglesa assist, en canvi, només vol dir ‘ajudar’ (Eve assists elementary school children with their homework). Allò que en català s’anomena assistir en anglès és attend: Twenty people attended the event vol dir ‘Vint persones van assistir a l’esdeveniment’.

ATTEND – ATTENDERE

  • attend (anglès) = assistir
  • attendere (italià) = esperar

Tal com ja hem explicat, attend vol dir ‘assistir a un lloc o esdeveniment’. En italià hi ha un verb aparentment semblant (attendere) però que té un significat diferent: ‘esperar’. Per exemple, la frase Attendo che arrivi il treno vol dir ‘Espero que arribi el tren’.

ATTITUDE – ATTITUDINE

  • attitude (anglès) = actitud
  • attitudine (italià) = aptitud

Aquestes paraules tenen dos significats diferents: attitude (anglès) vol dir ‘actitud’, ‘comportament’. Per exemple: She has a positive attitude vol dir ‘la seva actitud és bona’. Això en italià es diu atteggiamento: Ha un atteggiamento positivo.

En canvi, attitudine en italià vol dir ‘aptitud’. Per exemple: La sua attitudine per la musica è sorprendente. Això en anglès seria aptitude: My son has no aptitude for sport.

PEPPERONI – PEPERONI

  • pepperoni (anglès) – pepperoni (embotit picant)
  • peperoni (italià) – pebrots

En anglès, català i castellà, quan fem servir la paraula pepperoni, ens referim a aquest embotit ample i rodó que pica una mica. Aquest embotit en italià es diu salame. En italià, en canvi, la paraula peperoni  (amb només una p!) és plural i vol dir ‘pebrots’ (peppers en anglès).

Com podeu veure, hi ha molts falsos amics entre l’anglès i l’italià (encara n’hi ha més). Així, doncs, abans de donar per fet que X vol dir Y, penseu-vos-ho un parell de cops o consulteu un diccionari (no Google traductor!). Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

 

RECORDEU QUINS SÓN ELS DIACRÍTICS QUE QUEDEN?

32
Publicat el 8 de març de 2018

Bon dia!!!

Després d’uns quants mesos de la polèmica dels diacrítics, us posaré a prova a veure si us els sabeu 😉 Tothom es va assabentar que el català passava de tenir 150 diacrítics a tenir-ne només 15, però la qüestió és: tothom recorda quins són els 15 que tenim ara? He, he, he! Ara us refrescaré una mica la memòria i, al final de l’article, us diré un truc que us ajudarà a recordar-los.

1 BÉ/BE

Un be és una ovella.

és el contrari de malament.

2 SÍ/SI

és una afirmació, el contrari de no.

Si és una condició (Si vols, t’ajudo).

3 PÈL/PEL

Pel és la suma de la preposició per i l’article el.

Pèl és la vellositat que tenim al cos.

4 QUÈ/QUE

Que és una conjunció (Vull que vinguis).

Què és un pronom interrogatiu i relatiu (Què vols?).

5 SÉ/SE

és la primera persona del present del verb saber.

Se és un pronom feble que afegim al verb (cansar-se).

6 DÉU/DEU

Déu és la divinitat.

Deu és el número 10.

7 ÉS/ES

És és la tercera persona del verb ser, com podeu veure en aquesta mateixa frase.

Es és un pronom feble (es cansa).

8 MÀ/MA

és la part del cos.

Ma és el possessiu àton (ma mare).

9 MÓN/MON

Món és el planeta Terra.

Mon és el possessiu àton masculí (mon germà).

10 MÉS/MES

Més és un adverbi i és el contrari de menys.

Mes es refereix als mesos de l’any.

11 TÉ/TE

és la tercera persona singular del verb tenir.

Te és aquesta beguda que porta teïna i també és un pronom feble (ajudar-te).

12 SÓN/SON

Són és la tercera persona del plural present del verb ser.

Son és el que tenim quan volem anar a dormir i el possessiu àton de la tercera persona (son germà).

13 ÚS/US

Ús és l’acció d’usar.

Us és un pronom feble (us ajudo).

14 VÓS/VOS

Vós és un subjecte més formal que tu. (Vós treballeu aquí?)

Vos és un pronom feble (ajudar-vos).

15 SÒL/SOL

Sòl es refereix al terreny (un sòl fèrtil).

Sol és l’estel que veiem quan no hi ha núvols i un adjectiu que vol dir ‘sense companyia’.

 

Recordeu que, a part d’aquests 15, tenim els plurals de sis d’aquestes paraules: béns, déus, pèls, quès, sís i sòls.

Voleu saber un truc que us ajudi a recordar-los? ATENCIÓ!!! SI SOU MOLT RELIGIOSOS, NO HO LLEGIU!! Que consti que només és una frase molt ximple que només serveix per a recordar els 15 diacrítics, no us la prengueu gaire seriosament 😉 Bé, dit això, us dic la frase que jo utilitzo per a recordar quines són les paraules que porten accent diacrític. Si us hi fixeu, la frase es pot llegir pràcticament sencera si llegiu els diacrítics en l’ordre en què jo els he escrits a l’article: “, , pel que Déu és un mamón. A més, son. Però us té a vós, que sou un sol.” Espero que us sigui útil. Fins aviat!!!

 

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Happy Pancake Tuesday!

7

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui m’agradaria parlar d’una festa que se celebra a Irlanda i al Regne Unit: Pancake Tuesday. Pancake Tuesday és el nom popular que s’utilitza a Irlanda i Shrove Tuesday és el nom que s’utilitza en contextos religiosos. 

L’origen del nom religiós té a veure amb la quaresma. Shrove és el passat de shrive, que és un verb que ja ha caigut en desús i que significa ‘confessar’. Així, doncs, Shrove Tuesday és el dia en què tradicionalment els cristians confessen els seus pecats abans que arribi la Quaresma.

Tal com el seu nom indica, aquest dia la majoria de famílies mengen pancakes per sopar (for tea). Normalment es mengen amb melmelada. Suposo que ara us deveu preguntar: “I per què mengen pancakes aquest dia?” Doncs ara us ho explico. Els tres ingredients bàsics d’aquesta recepta són farina, ous i llet. Doncs resulta que aquests tres ingredients són precisament els que la gent acostumava a deixar de menjar durant la Quaresma. Per tant, preparar pancakes era una manera d’utilitzar-los tots tres en un sol plat i acabar-se’ls abans que comencés la Quaresma.

Sabeu quin és l’origen de la Quaresma? Doncs els orígens d’aquesta festa cristiana rauen en el fet de reviure el patiment i sacrifici que Jesucrist va viure durant els quaranta dies que va durar el viatge que va fer pel desert. En aquests països molta gent (sobretot la canalla) deixa de menjar algun aliment com ara la xocolata o algun altre dolç durant aquests quaranta dies. Aquí Catalunya no s’acostuma a deixar de menjar res durant la Quaresma, però a Irlanda sí que es fa. Suposo que com que són més practicants que nosaltres (anar a missa és una cosa força habitual per a gent de totes les edats), això fa que mantinguin més aquest tipus de tradicions. Normalment deixen de menjar coses com ara la xocolata, però també hi ha casos de gent que es proposa deixar de fumar. Si us hi fixeu, Saint Patrick’s Day cau enmig de la Quaresma. Doncs aquest dia representa una excepció i, per tant, el dia de Saint Patrick sí que poden menjar xocolata.

Just després del Shrove Tuesday ve Dimecres de Cendra. El nom d’aquest dia prové de les cendres de les creus de fulla de palmera del Diumenge de Rams de l’any anterior i és precisament amb aquestes cendres que el mossèn dibuixa una creu al front de la gent que va a missa (aquest dia la gent es passeja pels carrers amb una creu grisa al front).

Espero que amb aquest article hàgiu pogut aprendre alguna cosa nova i que us hagi semblat interessant. Fins a una altra!!

 

Publicat dins de CULTURA, ETIMOLOGIA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CELSONA

0
Publicat el 4 de gener de 2018

Benvinguts i benvingudes de nou!!

Perdoneu el retard a escriure, he anat força de bòlit últimament. Fa algunes setmanes vaig passar un cap de setmana a Solsona i m’agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que vaig aprendre sobre aquesta ciutat gràcies a un historiador que ens va fer de guia. Som-hi doncs!

 

D’ON VE EL NOM DE SOLSONA?

Els íbers van anomenar-la Celso, que no se sap què vol dir. Posteriorment es va afegir el sufix –ona a moltes ciutats (Tarraco -> TarragONA, Barcino -> BarcelONA, etc.) i, per tant, Celso va convertir-se en Celsona i, després, en Solsona.

 

POU DE GEL

Tal com el seu nom indica, aquest pou s’utilitzava per a emmagatzemar gel. En aquella època el gel tenia molts usos: s’utilitzava sobretot en els hospitals amb múltiples finalitats (recordem que estem parlant d’una època en què encara no hi havia medicaments), per a conservar el menjar, etc. Per aconseguir el gel esperaven que l’aigua del riu es congelés, la tallaven en blocs i els ficaven al pou de gel. Era difícil treballar dins del pou perquè era fosc i només es podia encendre una espelma per a evitar que l’espai s’escalfés i que, per consegüent, el gel es desfés. Al segle XIX els hospitals van començar a disposar de medicaments i això va fer que ja no necessitessin gel. Com que els hospitals eren el principal client, el pou de gel es va deixar d’utilitzar i es va començar a omplir de deixalles i va acabar amagat. No va ser fins que s’hi va construir la rotonda al damunt que van redescobrir-lo. Havien passat molts anys des que s’havia deixat d’utilitzar i tot i que tothom sabia que hi havia un pou de gel a Solsona, ningú no sabia on era, perquè les generacions que ho sabien ja havien mort.

 

ANTIGA UNIVERSITAT DE SOLSONA

El que avui és l’edifici del Consell Comarcal del Solsonès abans fou la Universitat de Solsona. Aquesta universitat va funcionar entre els anys 1620 i 1717, any en què Felip V va suprimir totes les universitats catalanes a part de la de Cervera.

 

CAPGROSSOS

Els capgrossos de tota la vida de Solsona són els ossos. Hi va haver una època en què no els tenien i van haver d’encarregar-ne uns altres a una altra població. Llavors els van portar els capgrossos dels nans que veieu aquí al damunt i com que van tenir força èxit, al final se’ls van quedar.

 

GEGANTS

A Solsona hi ha dues parelles de gegants: la parella jove (a dalt) i la parella vella (a baix). A part d’aquestes dues parelles de gegants, a Solsona també hi ha els gegants bojos, que es caracteritzen per tenir les mans lliures, dotades de braços articulats que els permeten anar repartint garrotades a tort i a dret. Per això se’ls anomena gegants bojos (a sota).

 

PLAÇA DE SANT JOAN

En aquesta plaça és on antigament es tallava el cap a aquells qui havien comès un delicte. En aquella època era tot un espectacle i la gent ho anava a veure. De fet, també hi portaven la canalla, per ensenyar-los què els passaria si es portaven malament.

En aquesta plaça hi ha una de les tres fonts de la ciutat (font major). A Solsona hi havia una font per a cada estament de la societat feudal: una per a la noblesa, una per al clergat i una per al poble (o tercer estat).

 

PLAÇA DEL RUC

Aquesta plaça s’anomena plaça del Ruc en honor a la penjada del ruc que es duu a terme per Carnaval. La llegenda diu, segons l’historiador que ens va fer de guia, que la ciutat de Solsona va patir una època de sequera i que, quan per fi va caure una mica de pluja, només va créixer herba a dalt de la torre. Com que els rucs necessiten menjar herba, per alimentar el ruc van pujar-lo a dalt de la torre. I com ho van fer? Doncs el van pujar penjat pel coll i, és clar, el ruc va morir.

Els solsonins, fent ús del sentit de l’humor, van començar a fer la penjada del ruc amb un ruc de cartró pedra per simular els fets de la llegenda. El ruc era tan realista que algú es va queixar perquè es pensava que era un ruc de debò. Aquest és l’origen del malnom dels solsonins: se’ls anomena mata-rucs.

 

MANEL CASSERRAS  I BOIX

No podem parlar dels gegants de Solsona sense parlar de Manel Casserras i Boix, que va ser qui els va restaurar i qui en va construir de nous. Va ser una figura molt important per als solsonins.

 

MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE

En aquesta figura hi ha alguns detalls que simbolitzen poder. Com que la gent d’aquella època no sabia ni llegir ni escriure, l’única manera de fer-los entendre que una cosa era símbol de poder era fer-ho d’una manera visual. El poder s’associava a la noblesa i a la reialesa, per això li van posar una corona i un ceptre. A la cama esquerra porta una lligacama, que era una cosa que només els nobles tenien.

Quan els càtars van haver de fugir del sud de França perquè l’església catòlica els perseguia i els volia exterminar, van venir cap a Catalunya. Quan la gent de Solsona els va veure venir, es va espantar perquè no sabia què volien. Com que els solsonins sabien que als càtars no són partidaris de representar figures religioses, van decidir amagar la verge per protegir-la, per si de cas. El que van fer va ser amagar-la al pou del claustre. Van passar els anys i la gent que sabia on era va morir. La van buscar per tot arreu, però a ningú no se li va acudir mirar a dins del pou. Un dia, un nen jugava a futbol al claustre i li va caure la pilota a dins del pou. El nen va intentar agafar-la i va caure a dins. Com que el nen no tornava a casa, la gent el va començar a buscar. Llavors, des del pou el nen va dir: “Mama, no et preocupis, que tinc qui em cuidi.” Va ser així com van trobar el nen i la mare de Déu. Per això avui dia se la coneix com a mare de Déu del claustre: li van posar aquest nom perquè la van trobar allà i el miracle del nen també va succeir allà (foto de sota).

 

SEQUILLOS

Els sequillos són una mena de melindros típics de Solsona. Es poden sucar amb xocolata desfeta, tal com fem amb els melindros. La textura també s’assembla molt a la dels melindros.

 

TRUMFOS

Els trumfos són simplement patates. Es veu que a Solsona se les anomena trumfos. Vam demanar patates braves, però a la carta hi posava trumfos.

 

TIÓ FORADAT

Pel que es veu, al Solsonès i als territoris propers els tions són foradats. En aquestes zones el que fan és posar els regals a dins del forat del tió, no pas a sota. Em va semblar curiós, ja que em pensava que els tions eren iguals a tot arreu, no sabia que n’hi haguessin de foradats.

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!! Bon any!!

Publicat dins de CULTURA, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

COMPTE AMB L’ANGLÈS!

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en paraules que normalment diem en anglès i que hauríem de dir en català (ja han estat establertes pel TERMCAT). Avui és molt fàcil caure en la temptació de dir-les en anglès perquè l’anglès és a tot arreu i molta gent ho diu en anglès. Tot i això, si volem preservar la nostra llengua, hauríem d’intentar dir-les en català. Vegem-ne alguns exemples:

COM-S’HA-FET

Quan parlem de cinema i volem referir-nos a com es va fer la pel·lícula, molta gent parla del *making of. En català, això es diu com-s’ha-fet.

CONTINGUT BROSSA

Sovint quan ens referim a missatges de correu electrònic que no volem rebre, parlem de *spam. En català, això es diu contingut brossa.

EMPRESA EMERGENT

Ara les *start-ups estan molt de moda i tothom en parla. En català, les empreses de constitució recent que responen a una oportunitat de mercat important, que tenen un marcat caràcter innovador i un creixement ràpid es diuen empreses emergents.

ENCAMINADOR

Un encaminador és un dispositiu intermedi d’una xarxa de comunicació que s’encarrega de l’encaminament. És allò que molta gent anomena *router.

FORMATAR

Jo no soc una experta en informàtica, però a vegades quan l’ordinador no funciona cal formatar-lo. Compte: no es diu *formatejar, sinó formatar.

LLAPIS DE MEMÒRIA/ MEMÒRIA USB

Com que en anglès es diu pen drive, molts de nosaltres utilitzem la paraula *pen per a referir-nos a aquell objecte que endollem a l’ordinador per emmagatzemar dades. En català, però, cal dir-ne memòria USB o llapis de memòria.

MEM

Ara està molt de moda fer bromes amb mems. En castellà es diuen memes, però en català es diuen mems. Un mem és una imatge amb una frase de to humorístic que s’escampa per les xarxes socials.

SAGNAT

Quan escrivim un text amb l’ordinador, sovint hem de modificar el sagnat del text. El sagnat és l’espai blanc amb què comença una línia de text. En castellà, en diuen sangría.

TEMA DEL MOMENT

Segur que heu sentit a parlar del *trending topic. Bé, doncs en català això és un tema del moment. El tema del moment és el tema més piulat en un moment concret en una plataforma de microblogs.

TRUCADA DE COBRAMENT A DESTINACIÓ

Una trucada de cobrament a destinació és una trucada que hem de pagar nosaltres en lloc de la persona que ha trucat. En castellà, se’n diu llamada a cobro revertido.

XOU D’IMPACTE

Un xou d’impacte és un programa televisiu que presenta com a espectacle aspectes morbosos, escandalosos o marginals de la realitat. En anglès es diu reality show.

 

Espero que hàgiu après alguna cosa nova, que us hagi estat útil. Bona setmana i fins aviat!!!

LA SINGULARITAT DE CADA LLENGUA

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a l’italià. A mi m’agraden molt les expressions i frases fetes pròpies de cada llengua i avui m’agradaria concentrar-me en algunes expressions italianes i intentar trobar-ne un equivalent català. Som-hi!

SCOPRIRE L’ACQUA CALDA

Aquesta expressió m’agrada molt. La utilitzem per riure’ns d’una persona que es pensa que ha descobert una cosa important i, en realitat, aquesta cosa ja la sabia tothom. En català en tenim una que vol dir el mateix: Ha descobert la sopa d’all! 

AVERE IL BRACCINO CORTO

Aquesta expressió es fa servir per a dir que una persona és massa estalviadora. En català tenim l’adjectiu i substantiu rata/garrepa, que vol dir precisament això.

PERDERSI IN UN BICCHIERE D’ACQUA

En català, l’equivalent seria ofegar-se en un got d’aigua. Seria força semblant a l’expressió italiana, però canvia el verb. Es refereix a una persona que s’atabala davant d’una dificultat molt petita.

AVERE LE MANI D’ORO

Vol dir que aquella persona sap fer molt bé una cosa. Normalment es refereix a feines manuals. Ho podríem traduir com tenir-hi traça o tenir-hi la mà trencada. 

SU QUESTO NON CI PIOVE

Quan estem convençuts d’una cosa, diem aquesta expressió. En català, diríem d’això no n’hi ha cap dubte.

RIDERE A CREPAPELLE

Vol dir ‘riure molt’. En català, podem dir, per exemple, riure per les butxaques o riure pels descosits.

IL CAVALLO DI SAN FRANCESCO

En castellà, diuen el coche de San Fernando, un ratito a pie y otro caminando. En català, però, es diu com en italià: anar amb el cavall de sant Francesc. Es diu il cavallo di San Francesco perquè Sant Francesc d’Assís caminava amb un bastó i el considerava el seu cavall.

PARLA COME MANGI

Aquesta expressió es diu quan algú parla de manera molt rebuscada i no l’entenem gaire. Llavors li diem parla come mangi per demanar-li que parli d’una manera més planera, més entenedora. En català, tenim l’expressió parlar clar i català.

GUARDA CASO!

Aquesta expressió es podria traduir com Mira quina casualitat! 

PRENDERSELA

Prendersela vol dir ‘enfadar-se’. Per exemple: Non te la prendere es podria traduir com No t’enfadis o No t’ho prenguis així.

AVERE UN DIAVOLO PER CAPELLO

Aquesta expressió s’utilitza per a descriure una persona que està molt enfadada. L’equivalent català seria treure foc pels queixals.

GUARDARE DALL’ALTO IN BASSO

Vol dir ‘mirar amb menyspreu’. En català es diu mirar de dalt a baixEn castellà, però, és una mica diferent: mirar por encima del hombro.

 

Bé, això és tot per avui. Moltes gràcies per llegir-me. Fins aviat!!!

O CAMIÑO

0
Publicat el 31 d'agost de 2017

Benvinguts i benvingudes!!!

Com han anat les vacances? Espero que hàgiu pogut descansar. Jo acabo de tornar de fer el Camí de Sant Jaume (O camiño de Santiago en gallec) i gràcies a això he estat a Galícia. Encara no hi havia anat mai i tenia ganes de descobrir la seva llengua i cultura. Així, doncs, avui parlarem de la llengua i cultura gallegues. Ja aviso que no soc pas una experta en gallec, però m’agrada aprendre i interessar-me per altres llengües (sobretot si es tracta de llengües minoritàries, perquè moltes vegades se les infravalora i no em sembla just).

Comencem per la part lingüística:

CATALÀ GALLEC CASTELLÀ
hola ola! hola
bon dia bo día buenos días
adeu adeus / abur adiós
moltes gràcies moitas grazas muchas gracias
la a la
el o el
les as las
els os los
en el no en el
en la na en la
del, dels do, dos del, de los
de la, de les da, das de la, de las
pel polo por el
per la pola por la
en un nun en un
en una nunha en una
amb el co con el
amb la coa con la
meu, meva meu, miña mío, mía
teu, teva teu, túa tuyo, tuya
seu, seva seu, súa suyo, suya
nostre, nostra noso, nosa nuestro, nuestra
vostre, vostra voso, vosa vuestro, vuestra
seu, seva seu, súa suyo, suya
o ou o
i e y
-tat (actualitat, oportunitat, quantitat, intensitat) -dade (actualidade, oportunidade, cantidade, intensidade) -dad (actualidad, oportunidad, cantidad, intensidad)
-ions (condicions, recomanacions, opinions) -ións (condicións, recomendacións, opinións) -iones (condiciones, recomendaciones, opiniones)
dilluns luns lunes
dimarts martes martes
dimecres mércores miércoles
dijous xoves jueves
divendres venres viernes
dissabte sábado sábado
diumenge domingo domingo
tancat pechado cerrado
arribar chegar llegar
llençar a les escombraries tirar ao lixo tirar a la basura
es poden observar pódense observar se pueden observar
només solo
diari xornal periódico
ajudar axudar ayudar
un paisatge unha paisaxe un paisaje
jocs infantils xogos infantís juegos infantiles
nens nenos niños
12 anys d’edat 12 anos de idade 12 años de edad
centre de salut centro de saúde centro de salud
més máis más
plaça praza plaza
carrer rúa calle
fer facer hacer
formatge queixo queso
ajuntament concello ayuntamiento
sortida saída salida
església igrexa iglesia
font fonte fuente
pont ponte puente
  • És curiós veure que en gallec hola no porta h. En català i en castellà, en canvi, sí que porta h.
  • Em sembla interessant veure que una de les expressions de comiat gallegues s’assembla força al català adeu, i l’altra, al basc agur.
  • Si ens hi fixem, a diferència del català i del castellà els articles en gallec no porten l (a, o, as, os).
  • Encara que siguin iguals, el da italià és diferent del da gallec. En italià da és una preposició; en gallec, però, és la suma de la preposició + l’article femení.
  • Pel que fa als possessius, alguns s’assemblen als possessius catalans (meu, teu, seu), i altres, als italians (tua, sua).
  • En el cas dels dies de la setmana, el català és totalment diferent del gallec i del castellà. El gallec, en canvi, té alguns dies de la setmana que són molt semblants al castellà.
  • Si ens fixem en el vocabulari, hi ha paraules totalment diferents del català i del castellà (pechado, lixo, xornal, rúa, etc.) i també hi ha paraules que recorden el català o el castellà (tirar, axudar, paisaxe, etc.). El cas de rúa és com el francès rue i sembla que quan el castellà té –ue– i el català té –o-, el gallec fa com el català (fonte, ponte)Però atenció: també hi ha diferències de gènere! Per exemple, en gallec ponte és femení!
  • Atenció: segons la Real Academia Galega, és un castellanisme utilitzar la paraula axuntamento quan ens referim a l’edifici de l’ajuntament. En aquest cas cal dir concello.
  • Finalment, m’agradaria destacar que hi ha casos en què el gallec afegeix el pronom feble al darrere del verb i el català i el castellà no ho fan: pódense observar.

Us passo unes quantes fotos de cartells en gallec:

Com que tothom coneix la tarta de Santiago i l’empanada gallega, passaré directament a parlar d’altres coses típiques gallegues.

FORMATGES

A Galícia hi ha quatre formatges típics que cal destacar:

San Simón da Costa

Tetilla gallega

Arzúa-Ulloa

Cebreiro

Aquest últim formatge és com el nostre mató i també es menja amb mel (queixo con mel).

VINS

Galícia també és terra de vins. N’hi ha quatre que cal destacar: Ribeira Sacra, l’Albariño, el Monterrei i el Ribeiro.

ZORZA

La zorza és carn tallada a daus amb pebre vermell, orenga i all.

RAXO

El raxo és llom adobat.

HÓRREO

En aquest cas no es tracta de menjar. El hórreo és una construcció agrícola destinada a assecar el blat de moro. Com podeu veure no toca el terra, s’ha construït sobre pilars per tal d’evitar l’entrada de ratolins i de la humitat.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi agradat i que hàgiu après alguna cosa interessant. Fins aviat!!!

Publicat dins de CULTURA, GALLEC, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CURIÓS, OI?

2

Bon dia i bona hora!!!

Com esteu? Avui m’agradaria explicar-vos algunes coses que he trobat curioses i interessants. Aquesta vegada les curiositats lingüístiques són sobre una llengua amb la qual no estem gaire familiaritzats: el suahili.

Suahili és el nom català d’aquesta llengua; en suahili, en canvi, es diu kiswahili (el prefix ki- vol dir ‘llengua’). El suahili és una de les llengües més parlades de l’Àfrica. Més concretament, podem dir que hi ha aproximadament 150 milions de parlants de suahili (aquesta xifra inclou els qui el tenen com a primera llengua, els qui el tenen com a segona llengua i els que el parlen com a tercera llengua). És llengua oficial a Kenya, Tanzània, Uganda i a la República Democràtica del Congo, tot i que també es parla en altres països africans. Suposo que molts de vosaltres creieu que no teniu ni idea de suahili, que és una llengua que desconeixeu totalment. Oi? Doncs no! En realitat, ja en sabeu unes quantes paraules! I, de fet, gràcies a Walt Disney! Vegem quines són aquestes paraules:

SIMBA

Simba vol dir ‘lleó’ en suahili. No és gens estrany, doncs, que el lleonet protagonista de la pel·lícula de El rey león es digui Simba.

 

NALA

En suahili, nala vol dir ‘gift’ en anglès; és a dir, vol dir ‘regal’ en català. Jo interpreto que és com si la Nala de la pel·lícula que acabem de dir fos un regal dels Déus o alguna cosa així. Vosaltres com ho interpreteu?

 

RAFIKI

Rafiki vol dir ‘amic’ en suahili. La veritat és que té la seva lògica perquè a la pel·lícula de El rey león en Rafiki és un bon amic d’en Mufasa.

 

PUMBA

Pumba vol dir ‘estúpid’ en suahili. No vull desprestigiar el pobre personatge, però la veritat és que no és tan intel·ligent com en Timón (si no recordo malament).

 

HAKUNA MATATA

En suahili, hakuna matata vol dir ‘no et preocupis!’. Sí, no s’ho van inventar els guionistes de la pel·lícula, sinó que existeix!

En el passat, a les zones on es parlava suahili la gent autòctona estava en contacte constant amb comerciants estrangers. Per aquest motiu aquesta llengua va agafar molts manlleus d’altres llengües, sobretot de l’àrab. De fet, fins i tot el nom de la llengua ve de l’àrab: en àrab, costa es diu sahil i el plural, costes, és sawahil. Per tant, si hi afegim el prefix ki-, kiswahili vol dir ‘la llengua de les costes’. De fet, és molt lògic si tenim en compte que el suahili es va originar a les zones costaneres de Kenya i Tanzània.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat mínimament interessant. A mi m’ha semblat molt curiós. Fins aviat i bon estiu!!!

 

FONT: The Swahili Language

 

L’italià d’Alessandro Manzoni

0
Publicat el 27 de juny de 2017

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar d’algunes curiositats de l’italià. Més concretament, em concentraré en algunes de les diferències que hi ha entre l’italià del segle XIX (l’època d’Alessandro Manzoni) i l’italià actual. De fet, he decidit parlar d’aquest tema perquè m’estic llegint I promessi sposi, d’Alessandro Manzoni, i he vist que hi ha paraules que ja no s’utilitzen i que m’han semblat curioses. Vegem-les:

 

MUSTACCHI

A la seva novel·la, Manzoni utilitza mustacchi en lloc de baffi (que és el mot que actualment s’utilitza per a dir ‘bigotis’). Avui mustacchi només s’utilitza amb un sentit irònic per a referir-se a bigotis grossos i vistosos, però així i tot es fa servir molt poc. M’ha semblat curiós perquè s’assembla molt al francès i a l’anglès moustache i no l’havia vist mai en italià.

OMERO

En aquesta obra trobem omero amb el significat de spalla (‘espatlla’). Aquest significat d’omero és d’ús estrictament literari. Fora de la literatura, s’utilitza spalla.

D’ONDE

En italià, per dir D’on vens? diem Da dove vieni? Doncs resulta que Manzoni, en lloc de dir da dove, diu d’onde. Suposo que a vosaltres també us recorda al castellà donde, però cal tenir en compte que en italià donde (molt rarament, d’onde) ja no s’utilitza. Per a dir donde (castellà) cal dir dove.

MARAVIGLIA

En aquest cas només és un petit detall el que canvia: en italià actual (excepte a la Toscana) es diu meraviglia (‘meravella’), però a la literatura antiga hi podem trobar maraviglia.

EGLI

Les gramàtiques tradicionals italianes diuen que cal fer servir els pronoms egli (‘ell’), ella (‘ella’), essi (‘ells’) quan fan de subjecte i que cal utilitzar lui (‘ell’), lei (‘ella’) i loro (‘ells’) quan fan de complement. Tanmateix, avui gairebé ningú no fa servir egli, ella i essi com a subjecte. Això ha fet que fins i tot algunes gramàtiques i llibres de text de la llengua italiana ja utilitzin lui, lei i loro.

COSTUI

En italià antic o a la literatura, hi trobem la forma costui amb el significat de questa persona (‘aquesta persona’), normalment amb un to despectiu. Avui ja no s’utilitza gaire.

ANDERÒ

Em va semblar curiós veure que en lloc de andrò, futur de la primera persona del singular del verb andare (‘anar’), Manzoni escriu anderò. Si consultem la Treccani, veiem que ens diu que anderò és un variant menys habitual de andrò.

DESINARE

A la Toscana, en lloc de dir pranzare (‘dinar’), diuen desinare. Pel que fa a l’etimologia, ve del francès antic disner ‘trencar el dejuni, desdejunar’. Aquest verb és regional, no s’utilitza per tot Itàlia. Com que Manzoni va escriure la seva novel·la en la llengua de la Toscana (que és el que després va convertir-se en italià), no és estrany que utilitzés el verb desinare.

QUIVI

No, no em refereixo a la fruita. En italià literari, podem trobar-nos amb la paraula quivi, que equivaldria a (‘allà’)

SUR

En italià antic s’utilitzava sur per dir su (‘a sobre’), per exemple: dalla benda usciva sur una tempia una ciocchettina di neri capelli. Actualment ja no s’utilitza, avui es diu su. M’ha sorprès i m’ha recordat el francès, que casualment utilitza la preposició sur amb aquest significat.

AMPOLLA

En aquesta novel·la de Manzoni, s’utilitza la paraula ampolla per a referir-se a una ampolla de vi. En italià actual la paraula ampolla existeix, però ja no es fa servir per a referir-se a l’ampolla de vi (seria una bottiglia di vino). Avui ampolla només es fa servir per denominar una ampolleta petita o flascó de perfum o d’essència.

VERMIGLIO

En italià, vermell es diu rosso. Tanmateix, en un llenguatge literari i en el món de la moda podem trobar vermiglio, que és un to fort de vermell.

STROMENTO

Un altre detall ortogràfic que em va sorprendre és stromento. En italià, per dir instrument, escrivim strumento. En italià antic, però, s’escrivia stromento; això explica per què apareix escrit d’aquesta manera a l’obra de Manzoni.

CAPO

En italià, normalment (excepte a la Toscana) s’utilitza testa amb el significat de ‘cap’ (part del cos). Curiosament en català és justament a l’inrevés: tant cap com testa existeixen, però testa no s’utilitza gairebé mai.

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant o, com a mínim, curiós. Gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

 

El català, llengua d’actualitat!

4
Publicat el 25 de maig de 2017

Bon dia i bona hora!

Em sap greu haver estat tant de temps sense escriure, però la veritat és que he tingut moltíssima feina i no he tingut temps ni per a descansar. Avui m’agradaria centrar-me en paraules que avui s’utilitzen molt però que no són catalanes. Em refereixo sobretot a paraules que ens arriben de l’anglès i que els catalans utilitzem fins i tot quan parlem català perquè no sabem com es diuen en català. Com que això no és gens bo per a una llengua (una situació com aquesta és l’inici de la desaparició d’una llengua), voldria difondre en aquest article com es diuen aquestes paraules angleses (o, de vegades, castellanes) en català. Vegem-ne unes quantes (si cliqueu damunt la denominació catalana, anireu a parar a la fitxa del Termcat on apareix):

 

STREAMING

Crec que no fa falta que expliqui què vol dir streaming perquè avui tothom utilitza Internet i molta gent veu pel·lícules en línia. Bé, doncs en català es diu Hem vist una pel·lícula en reproducció en temps real

BULLYING

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquesta paraula anglesa es refereix a ‘aquella situació en què se sotmet un company d’escola a un maltractament físic i psicològic sistemàtic i continuat’. D’això, en català se’n diu assetjament escolar.

MOBBING

En anglès, distingeixen entre mobbing i bullying: el primer succeeix en un entorn laboral, i el segon, en un entorn escolar. El mobbing en català es diu assetjament psicològic. No és correcte dir-ne *assetjament laboral ni *mobbing.

CHUPITO

Aquesta paraula no és anglesa, en aquest cas els catalans fem servir la forma castellana perquè no sabem com dir-ho en català. Doncs aquesta beguda alcohòlica servida en un gotet que prenem quan sortim amb els amics en català es diu xopet (tot i que també se li pot dir didalet o gotet).

TWEET

Avui molts de nosaltres utilitzem una aplicació anomenada Twitter. Quan escrivim un missatge en aquesta aplicació, escrivim una piulada. En alguns casos també se’n pot dir tuit, però piulada és la millor opció (forma preferent establerta pel Termcat).

MEMORIA CACHÉ

Jo no soc pas una experta en informàtica, però hi ha un tipus de memòria que en castellà s’anomena memoria caché. En català, d’això se’n diu memòria cau.

TABLET

Actualment tothom té de tot: portàtils, telèfons mòbils, etc. Una d’aquestes coses és allò que en anglès anomenen tablet. En català, això es diu tauleta tàctil, tot i que es pot ometre l’adjectiu i tan sols dir tauleta.

SELFIE

Aquesta és una paraula que fa uns quants anys que es diu molt, però no és pas una paraula catalana. Com es diu selfie en català? En català, es diu autofoto. Llavors, aquell bastó que molta gent fa servir per a poder-se fer l’autofoto com es diu? Es diu braç d’autofotos (en castellà, es diu paloselfi).

COMMUNITY MANAGER

A causa de l’aparició de les xarxes socials s’ha creat una nova professió: allò que en anglès es diu community manager. En català, es diu gestor de comunitats. (En aquest cas no puc posar-vos l’enllaç perquè encara no n’hi ha fitxa al Cercaterm, però us puc assegurar que s’ha de dir gestor de comunitats.)

SMARTPHONE

Tots nosaltres en tenim un, però com es diu en català? Els catalans tenim telèfons intel·ligents, no pas *smartphones.

COOKIE

Cada vegada que anem a una pàgina web l’ordinador ens avisa i ens diu no sé què de… les galetes! En català no són *cookies, són galetes.

CROWDFUNDING

Ara s’ha posat de moda un sistema de finançament de projectes que consisteix en el següent: un gran nombre de persones fan petites aportacions econòmiques a través d’una plataforma web. Això en català s’anomena finançament col·lectiu.

BUFF

Segur que molts de vosaltres ja sabeu què és. Em refereixo a aquella peça de roba en forma de tub que es fa servir per a abrigar el coll. En català, aquesta peça de roba no es diu ni *buff ni *braga, és un tapaboques.

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi estat útil. Fins aviat!!!

Atenció! S’ha detectat un virus lingüístic!

0

Bona nit i bona hora!

Avui m’agradaria explicar certes diferències entre el català i el castellà, perquè hi ha molta interferència del castellà en el català que parlem i sovint no en som conscients. Així, doncs, l’objectiu de l’article d’avui és ajudar a detectar aquests “virus”, aquestes paraules o construccions que no són correctes, que no són català, sinó catanyol.

 

DIVENDRES – EL DIVENDRES

Cal prestar atenció a l’ús de l’article amb els dies de la setmana. Vindré divendres i Vindré el divendres no volen dir el mateix. Vindré divendres vol dir que hi anirem el divendres d’aquesta setmana (un divendres en concret), en canvi Vindré el divendres vol dir que hi aniré CADA divendres! En castellà és diferent, per això en català es fan força errors. Comparem-ho:

Vindré divendres = Vendré el viernes

Vindré el divendres = Vendré los lunes/todos los lunes

 

VESTIT

En castellà, tenen dues paraules per a dues coses diferents: un vestido és una cosa i un traje n’és una altra. En català, en canvi, no. En català, la paraula vestit té els dos significats: el de vestido i el de traje. Així, doncs, si volem dir una frase com ara El director lleva un traje muy elegante, en català hem de dir El director porta un vestit molt elegant. Si volem evitar confusions amb un possible vestit de dona, podem dir vestit d’home. Per tant, en català no és correcte dir *traje, *tratge o *trajo.

 

DESGUASSAR – DESBALLESTAR

Moltes vegades es parla de desguàs quan ens referim a cotxes perquè en castellà es diu desguace. Això, però, no és correcte.

En català, l’indret destinat al desballestament de vehicles es diu desballestador (en castellà, desguace) i el verb seria desballestar. En canvi, el desguàs és ‘un espai o una canonada que dona sortida a l’aigua acumulada en un recipient o un indret’, per exemple el desguàs de la banyera o el desguàs d’un llac (en castellà, desagüe), i el verb seria desguassar.

 

BACTERI

Atenció! En català no parlem de *bacteries, sinó de bacteris! En castellà, aquest microorganisme és femení (bacteria), però en català és masculí (bacteri).

 

D’ESQUENA

En català, *d’esquenes no és correcte. Així, doncs, quan en castellà diuen de espaldas, en català cal dir d’esquena (singular!). Exemple: Vaig caure d’esquena i no pas *Vaig caure d’esquenes. 

 

POSPOSAR – AJORNAR

Posposar en català només vol dir ‘posar al darrere’. Per exemple: Posposeu el pronom al verb. Hem d’anar amb compte perquè en castellà postponer/posponer vol dir ‘no fer una cosa, deixar-la per a més endavant’. En català, en canvi, si volem dir que deixem per a més endavant una cosa, hem de dir ajornar. Per tant, amb el significat d’ajornar, no són correctes les formes *posposar i *aplaçar.

 

NUCLI ANTIC – BARRI ANTIC

Com que en castellà, quan es parla de la part més antiga d’una ciutat, es parla del casco antiguo, en català molta gent parla del *casc antic, però no és correcte. En català, aquesta part de la ciutat és el nucli antic o el barri antic.

 

ESCAIRE I CARTABÓ

Ull viu! Quan parlem d’aquests instruments de dibuix tècnic, per increïble que sembli, l’escaire (català) no és el mateix que la escuadra (castellà) i el cartabó (català) no és el mateix que el cartabón (castellà)! Precisament és el contrari: l’escaire és el que en castellà s’anomena el cartabón i la escuadra és el que en català s’anomena el cartabóCom que sé que costa de creure, si feu clic a escaire i a cartabó, trobareu l’entrada del diccionari castellà-català de l’Optimot on posa l’equivalent en castellà i podreu comprovar que no us enganyo. Si ho cerqueu al Termcat, també ho trobareu. Aquí teniu les imatges que ho demostren.

català:

castellà:    

 

ENGONALS

Com ja deveu saber, ingles en català són engonals, però atenció! En castellà són LAS ingles i en català, ELS engonals!

 

PICAR DE MANS

En castellà diuen dar palmas, però en català no *fem/donem palmes! En català, piquem de mans.

 

CARNI, ANORÈCTIC, DISLÈCTIC

He triat aquests adjectius que, aparentment, no tenen res a veure perquè acostumen a ser font d’errors. Com que en castellà es parla d’industrias cárnicas, en català es diu *indústries càrniques, però no és correcte. En català, són indústries càrnies, perquè l’adjectiu és carni i el femení és càrnia. Un altre error força freqüent és dir que una persona és *anorèxica: la paraula catalana és anorèctic/a. El mateix passa amb *dislèxic: en català es diu dislèctic/a.

 

TAL

La paraula tal causa bastanta confusió, per això he decidit explicar quins usos són correctes i quins no:

  • Quan volem referir-nos a una persona sense dir-ne el nom, en català diem en tal. Per tant, quan volem dir allò que en castellà és Fulanito y Menganito, en català hem de dir en tal i en tal altre.
  • En català, no és correcte dir *Ha trucat un tal Jordi. En català, hem de dir Ha trucat un cert Jordi. 
  • Tal qual és correcte en català. Per exemple: Deixa-ho tal qual.
  • En català també tenim l’expressió tal o tal; per exemple: No pretenem alterar les propietats de tal o tal producte.
  • També tenim l’expressió com a tal: En són els amos i actuen com a tals.
  • Tal també es fa servir quan no es recorda o no interessa detallar unes dades: Vindran en tal lloc a tal dia i tal hora.
  • En català, però, no està bé dir *tal i qual. És a dir, quan volem dir ‘etc.’, no és correcte dir *Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i qual; hauríem de dir Em va explicar les seves experiències, els seus problemes i tal i tal.
  • El que sí que és correcte és fer servir tal amb el significat de ‘semblant’. Per exemple: Diuen que el va insultar, però ella nega haver fet tal cosa (‘una cosa semblant’).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Bon cap de setmana!!! Fins aviat!!!

 

BONJOUR, CHERS PRONOMS!

2
Publicat el 9 de març de 2017

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a expressions en francès. Més concretament, són expressions que utilitzen els pronoms y i en. Es tracta d’expressions molt comunes, del dia a dia, no són expressions “de diccionari”. Espero que us agradi!

 

ARRIVER À FAIRE QUELQUE CHOSE

Arriver à faire qch vol dir ‘aconseguir fer una cosa’. Per exemple:

– Tu penses pouvoir le faire?

– Je vais y arriver.

 

SE METTRE À (FAIRE) QUELQUE CHOSE

Se mettre à + nom/infinitiu vol dir ‘posar-se a fer una cosa’. Per exemple:

– Vous commencez quand?

– On va s’y mettre tout de suite.

 

EN AVOIR MARRE (DE QUELQUE CHOSE)

En avoir marre vol dir ‘tenir-ne prou’ en el sentit d’estar fart. Exemple:

– T’en fais une tête!

– J’en ai marre de ce boulot.

 

SE FAIRE À QUELQUE CHOSE

Se faire à quelque chose vol dir ‘acostumar-se a una cosa’. Exemple:

– Tu t’habitues à ta nouvelle vie?

– Je m’y fais très bien. 

 

EN AVOIR RAS-LE-BOL

Aquesta expressió vol dir ‘estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne els nassos plens’. Exemple:

– J’en ai ras-le-bol!

– T’en fais pas, ça va s’arranger.

 

SE FICHER DE QUELQUE CHOSE

Aquest verb vol dir ‘se me’n fot’, però no és tan vulgar com se me’n fot en català. Aquest verb francès és col·loquial, però no vulgar. L’equivalent vulgar seria se foutre de quelque chose. Exemple:

– Ça ne t’intéresse pas?

– Non, je m’en fiche.

 

OÙ EN ÊTES-VOUS?

Aquesta expressió vol dir ‘per on aneu?’. Exemple:

– J’étais absent hier. Où en êtes-vous?

– À la page 13. 

 

EN VOULOIR À QUELQU’UN

Aquesta expressió vol dir ‘estar enfadat amb algú’. Per exemple:

– Tu m’en veux vraiment?

– Oui, je ne te le pardonnerai jamais. 

 

Bé, això és tot per avui, no us vull atabalar. Au, fins aviat!!!

FALSOS AMICS CATALÀ-CASTELLÀ

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria comentar alguns falsos amics que hi ha entre el català i el castellà. N’ometré uns quants que són massa fàcils per a parlants nadius. Tanmateix, n’inclouré alguns que potser són obvis per a nosaltres, però que poden ser útils per a gent que està aprenent català i/o castellà. Vegem-los:

 

AFAMAT -ADA adj.

En català, aquest adjectiu vol dir ‘que té fam’, ‘que té gana’. Per exemple: En aquell país només hi veies misèria i gent afamada. En castellà, en canvi, aquest adjectiu vol dir ‘famós’. Per exemple: Se codea con afamados artistas.

AMASSAR v.

En català, el verb amassar s’utilitza en casos com ara Amassar una gran fortuna. En castellà, en canvi, té dos usos: el que acabem de dir i el de ‘fer la pasta per al pa’. En aquest cas, en català, utilitzem el verb pastar.

APRESSAR v.

En català, apressar vol dir ‘donar pressa a algú’. Per exemple: Es va apressar a fer-ho perquè se li acabava el termini. En castellà, apresar vol dir ‘capturar’. Per exemple: Apresaron a siete soldados.

BALDA m.

En català, és ‘una peça plana i llarga fixada al batent d’una porta o finestra que, fent-la encaixar, serveix per a assegurar-les després de tancades’. Exemple: Tanca la balda! En castellà, una balda és una ‘prestatgeria’.

BITXO m.

En català, el bitxo és aquella mena de pebrot petit que pica molt. Exemple: No posis més bitxo a l’arròs, que picarà massa. En castellà, en canvi, un bicho és una ‘bestiola’. Per exemple: Le picó un bicho en el tobillo. D’això, en català, en diem bestiola.

BODEGA f.

En català, és ‘l’espai interior d’una nau concebut per a posar-hi càrrega’. Per exemple: Ja ha posat les maletes a la bodega de l’avió. En castellà, però, té dos significats: aquest i el de ‘celler’. Per exemple: Me gustaría visitar una bodega de Jerez y catar sus famosos vinos. (Compte! En aquest cas, en català, utilitzem celler!)

CAMADA f.

En català, una camada és una ‘passa llarga, una gambada’. Exemple: Amb una camada va travessar el rierol. En castellà, en canvi, una camada és un ‘conjunt d’animals petits parits d’una sola vegada’. Exemple: Este cachorro procede de una camada de seis crías.

CIVADA f.

La civada és allò que en castellà es diu avena.  Exemple: Menjar civada és molt bo per a la salut. En canvi, la cebada en castellà és allò que en català s’anomena ordi. Exemple: La cebada es esencial en la producción cervecera.

COMETA f.

En català, les cometes són un signe de puntuació. Exemple: Les citacions van entre cometes. En castellà, en canvi, una cometa és un ‘estel’. Per exemple: Hizo volar una cometa en la playa.

DESCUIDAR-SE v.

En català, vol dir ‘oblidar-se’. Exemple: M’he descuidat la cartera a la feina. En castellà, en canvi, descuidarse vol dir ‘badar’. Exemple: Si me descuido, me cierran la puerta en las narices.

DESGUASSAR v.

En català, vol dir ‘treure l’aigua d’un lloc on és empantanada’. Exemple: Les pluges torrencials impedien desguassar tota l’aigua cap a la claveguera. En castellà, desguazar vol dir ‘desballestar’. Exemple: Después del accidente se tuvo que desguazar el coche.

LLIURAR(-SE) v.

En català, vol dir ‘donar(-se)’. Per exemple: Ja han lliurat la documentació. S’han lliurat a la bona vida. En castellà, librar(se) vol dir ‘deslliurar(-se)’. Per exemple: Lo libraron del cargo. Se libraron de un buen castigo. 

PLEGAR v.

En català, vol dir ‘interrompre la feina per reprendre-la l’endemà o a la tarda…’ i, a més, també vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Avui plego a les dues. Recorda’t de plegar la roba. En castellà, però, no té el primer significat, només vol dir ‘fer plecs a una cosa’. Per exemple: Esta máquina sirve para plegar chapa.

RENTABLE adj.

En català, això vol dir ‘que es pot rentar’. Per exemple: Aquesta pintura és rentable, no deixa taques a la roba. En castellà, en canvi, vol dir ‘rendible, que dona un bon rendiment’. Per exemple: Vender ese género no resulta rentable.

(ES)TOVALLES f.

En català, les estovalles són ‘la peça de roba que es posa damunt la taula en parar-la’. Exemple: Les tovalles de coloraines alegren l’àpat. En castellà, en canvi, les toallas són ‘tovalloles’. Exemple: Se dejó olvidada la toalla en la ducha.

TASCA f.

En català, una tasca és ‘una feina que hem de fer, que se’ns ha assignat’. Exemple: La tasca de fitxar llibres és molt feixuga. En castellà, en canvi, vol dir ‘taverna’. Exemple: Pasaba la noche de tasca en tasca. 

 

Bé, això és tot per avui. Espero que us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!

DEL CATANYOL AL CATALÀ (II)

4

Bona nit i bona hora!!!

Avui m’agradaria centrar-me en el català i comentar alguns errors que es fan habitualment a causa de la influència del castellà. Espero que sigui útil. (Quan una paraula o expressió porta un asterisc davant, vol dir que no és correcta).

 

*PRINGAR

Frases com ara Sempre em toca *pringar! són incorrectes. En català, *pringar no existeix. Per a expressar aquesta idea, en català fem servir tocar el rebre: Sempre em toca el rebre!

 

*LIAR

Aquest és un verb que se sent molt. Per exemple:

– *Tabac de liar no és correcte. En català, es diu tabac de cargolar.

– *Ja la tenim liada no és correcte. En català, es diu Ja la tenim armada.

Ara no puc parlar, *estic molt liat no és correcte. En català, estem enfeinats/ocupats/atabalats/desbordats

– *Vaig molt liat es pot canviar per Vaig de bòlit, que sí que és català.

 

*RABIETA o *PATALETA

Els nens catalans fan rebequeries, no pas *pataletes ni *rabietes.

 

*INALÀMBRIC

Exemple: un telèfon *inalàmbric. En català no és possible dir inalàmbric perquè ve de alambre (castellà), que en català és filferro. Per tant, els telèfons catalans són sense fils.

 

*ARREGLOS

Com que en català existeix el verb arreglar, suposo que és “normal” que les botigues diguin que *Es fan arreglos pensant-se que és correcte. Tanmateix, els cartells de les botigues haurien de dir Es fan retocs o bé Arreglem roba.

 

*SER GAFE i *TENIR GAFE

Frases com ara No vull jugar més amb tu, ets un *gafe! són incorrectes. Gafe no existeix en català. En casos com aquest hauríem de dir No vull jugar més amb tu, ets un malastruc! (o malastruga). Si tenim mala sort, en lloc de dir Quin *gafe que tinc avui! hauríem de dir Estic de pega, avui!

 

*QUE T’HI CAGUES!

Encara que totes les paraules d’aquesta expressió siguin catalanes, no és pròpia del català. En frases com ara És un fantasma *que t’hi cagues! hauríem de dir És un fantasma de ca l’ample!

 

*ESTAR CATXES

Si veiem un noi força musculat, en català no diem que *està catxes, en català està fort/quadrat. 

 

*TOCAIO

Si algú es diu igual que nosaltres, no és el nostre *tocaio, és el nostre homònim.

 

*ESTAR EMPANAT

*Estàs empanat! en català seria Estàs (ben) espès!

 

*EMPINADA

Quina pujada més *empinada! en català seria Quina pujada més costeruda/dreta!

 

*EMPAPAT

Si plou molt, no estem *empapats, sinó que estem (ben) xops/molls com un ànec.

 

*FER-SE EL SUEC

Frases com ara No cal que *et facis el suec que sé que hi ets. no són correctes. En català podem utilitzar fer l’orni o fer el sord o fer el desentès. Per tant, diríem No cal que facis l’orni que sé que hi ets, per exemple.

 

Crec que ja n’hi ha prou per avui, no? No us vull atabalar amb massa informació de cop. Aviat, uns quants casos més! 😉

(Informació extreta del llibre El catanyol es cura, de Pau Vidal.)

COME SONO E COME STO

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui és el torn de l’italià. Avui m’agradaria explicar unes quantes expressions que s’utilitzen força (almenys entre la gent jove del nord d’Itàlia).

SE LA FA SOTTO

Si diem que algú se la fa sotto, vol dir que aquesta persona es caga de por/es caga a les calces.

SONO NEL PANICO

Si tens pànic, en italià hauries de dir Sono nel panico.

È FUORI DI SÉ

Diem È fuori di sé quan algú no raona. En català, diem està fora de si.

MI DÀ SUI NERVI

Si alguna cosa ti dà sui nervi, vol dir que et posa nerviós, que et fa sortir de polleguera

CHE BRONTOLONE CHE SEI!

Seria l’equivalent italià de Sempre et queixes!

STO SCLERANDO

Diem sto sclerando quan, per exemple, estem en una situació difícil i ens estem tornant bojos. És sinònim de andare fuori di testa.

SONO IN COMA

Quan tenim molta son, podem dir Sono in coma. En català, diríem Estic mort/a.

SONO A PEZZI / SONO K.O.

Si hem tingut un dia dur i estem rebentats, podem dir qualsevol d’aquestes dues expressions. La segona es pronuncia [kapa o], no pas [kao].

TI HA DATO DI VOLTA IL CERVELLO?

Això ho diem a algú quan diu alguna cosa que ens sembla esbojarrada. Seria com dir Que t’has tornat boig? o, més col·loquialment, T’has fumat alguna cosa?

AVERE LA LUNA STORTA

Si algú està de mal humor (o de mala lluna), diem que ha la luna storta.

ALZARSI COL PIEDE SBAGLIATO

Si ja comencem malament el dia, en italià diuen alzarsi col piede sbagliato. En català, en canvi, diem llevar-se amb el peu esquerre.

SONO ARRIVATO/A AL LIMITE

Si ja estem farts de certa situació, en italià podem dir Sono arrivata al límite! En català, diríem Ja no puc més! 

SEI INCORREGGIBILE!

En italià, per a dir No tens remei! cal dir Sei incorreggibile!

TIRARSELA

Quan una persona se la tira, vol dir que té molts fums.

SONO NEL TUNNEL

Es diu quan no podem parar de fer X cosa. Per exemple, si m’hagués viciat a la sèrie Game of Thrones (no és el cas), podria dir Sono nel tunnel di Game of Thrones. En català, diríem Hi estic enganxada/aviciada.

AVERE LA PELLE D’OCA

Quan tenim fred o por, diem que una cosa ens posa la pell de gallina. En italià, però, no es tracta d’una gallina, sinó d’una oca: avere la pelle d’oca.

 

Espero que us hagi semblat interessant i útil. A mi m’agraden molt les expressions i, sobretot, m’agrada comparar-les amb les d’altres llengües. Fins aviat!!!