Bon dia i bona hora!!! Avui m’agradaria dedicar l’article a l’anglès que es parla a Dublín. Com ja sabeu, dins d’una mateixa llengua hi ha diferències d’accent i de vocabulari segons la zona. Per exemple, l’anglès britànic és diferent de l’anglès americà. Però, de fet, no només hi ha diferències entre diferents països (Anglaterra i Amèrica, per exemple), sinó que també hi ha diferències dins d’un mateix país. Per exemple, no totes les expressions que s’utilitzen a Donegal s’utilitzen a la resta d’Irlanda.
AVÍS PER A ESTUDIANTS D’ANGLÈS: aquestes expressions no formen part de l’anglès britànic estàndard que nosaltres estudiem a l’escola! Així, doncs, vigileu i no utilitzeu aquestes expressions en un examen de Cambridge! Ara que treballo de professora d’anglès a Dublín, sovint he de recordar als meus alumnes (immigrants que venen a aprendre anglès) que aquestes expressions només es diuen a Irlanda o a Dublín i que, per tant, si us plau no les utilitzin ni en un examen oficial d’anglès ni en altres països de parla anglesa.
1. “DO BE”
Ho he de posar entre cometes perquè el sol fet d’escriure-ho ja em fa mal a la vista. En anglès estàndard el verb to be, a diferència de la resta de verbs, no utilitza l’auxiliar do/does. Una altra diferència del verb to be respecte a la resta de verbs és que la majoria de verbs diferencien entre el present simple (acció habitual) i el present continuous (acció que passa ara mateix). Per exemple: I swim every day (acció habitual) / I am swimming now (acció que passa ara mateix). El verb to be, en canvi, sempre té la mateixa forma, tant si passa ara com si passa cada dia: I am always tired (acció habitual) i I am tired now (acció que passa ara).
Tanmateix, el verb to be del gaèlic irlandès sí que té dues formes: una per al present habitual i un per al present d’ara mateix. Per això, els irlandesos han creat una distinció del verb to be anglès que no existeix en anglès estàndard a causa d’una traducció literal de la llengua irlandesa. Vegem-ho:
ANGLÈS DUBLÍN: The bus does be full every day. / The bus is full now.
ANGLÈS BRITÀNIC ESTÀNDARD: The bus is full every day / The bus is full now.
2. BYE NOW! SAFE HOME!
Aquí a Dublín diuen bye now perquè és una traducció literal de l’irlandès Slán go fóill. En altres països de parla anglesa no afegeixen el now, només diuen bye. Així doncs, el now de l’expressió bye now ve del go fóill irlandès.
Una altra de les expressions que utilitzen aquí per a acomiadar-se és Safe home! Aquesta expressió és una traducció literal de Slán abhaile (del gaèlic irlandès).
3. AND YOURSELF?
Quan saludes algú i dius How are you?, l’altra persona et diu que està bé i et pregunta And yourself? Això sona una mica estrany a la gent d’altres països de parla anglesa. En altres països et dirien And you?, no yourself. Aquest yourself ve d’una traducció literal del tú féin del gaèlic irlandès ja que en aquesta situació en irlandès dirien Agus tú féin? (literalment And yourself?).
4. WHAT AGE ARE YOU?
Aquesta pregunta no la sentireu pas a Anglaterra, per exemple. A Irlanda, en canvi, és força habitual. Per què? Doncs perquè és una traducció literal del gaèlic irlandès Cén aois atá tú? En anglès britànic estàndard cal dir How old are you? si volem saber l’edat d’una persona.
5. A RIDE
COMPTE! Aquí a Irlanda, la paraula ride significa ‘una persona atractiva’ o ‘acte sexual’. En anglès americà, give somebody a ride vol dir ‘portar algú amb cotxe’ (en anglès britànic seria give somebody a lift). Per tant, si un americà ve a Irlanda, ha d’anar amb molt de compte i saber que MAI NO pot dir Would you give me a ride? si el que vol és que el portin amb cotxe. 😉
6. TO BE AFTER DOING SOMETHING
A Irlanda utilitzen aquesta expressió que, en anglès britànic, no té sentit. En anglès britànic estàndard utilitzem el Present Perfect amb just per a parlar d’una acció que fa poc que ha passat. Per exemple, I have just eaten. Aquí a Irlanda, però, és força habitual sentir I am after eating amb aquest significat.
L’expressió to be after doing something és una traducció literal de l’irlandès a l’anglès. Per exemple, quan a Irlanda diuen He is after selling the car és una traducció literal del gaèlic irlandès Tá sé tar éis an carr a dhíol. En anglès britànic estàndard cal dir He has just sold the car.
7. GIVE OUT TO SOMEONE
Aquí a Irlanda sovint utilitzen l’expressió to give out to someone per a dir que han renyat algú. Aquesta expressió no s’utilitza a la resta de països de parla anglesa. En altres llocs dirien, per exemple, to tell somebody off o to scold someone. Aquí l’utilitzen perquè inconscientment fan una traducció literal del gaèlic irlandès tabhair amach (do dhuine).
8. GRAND
Aquesta és una de les paraules més importants per als irlandesos. Aquí grand s’utilitza com a resposta a moltíssimes preguntes: How are you? I’m grand / Would you like your receipt? No, that’s grand, etc. Atenció: aquí a Irlanda grand no vol dir ‘great’ (tal com trobareu al diccionari d’anglès britànic estàndard), sinó que vol dir ‘fine’/’ok’. A Anglaterra, per exemple, diuen I’m fine; a Irlanda, en canvi, el més habitual és dir I’m grand (amb el significat de I’m fine).
9. WHAT’S THE STORY? / WHAT’S THE CRAIC?
Aquestes dues paraules (story i craic), juntament amb grand, són les paraules més destacades d’Irlanda.
What’s the story? vol dir ‘Què passa?’. Per exemple, quan saludes, en lloc de dir How are you? o What’s up? pots dir What’s the story?. Un altre exemple seria si estàs parlant amb un amic d’una tercera persona (del Seán que, per exemple, ja no es parla amb la Marie) i vols dir que no saps què li passa, pots dir I don’t know what the story is.
What’s the craic? vol dir el mateix que What’s the story? amb el sentit de ‘Alguna novetat?’. La paraula craic és tan pròpia de la cultura irlandesa que té multitud d’usos i significats, tot i que el més comú seria ‘fun’.
10. THANKS A MILLION!
Quan estudiem anglès britànic, aprenem Many thanks o Thank you very much (‘Moltes gràcies’). Aquí, a Irlanda, a més a més, tenen l’expressió Thanks a million. De fet, és una expressió molt habitual que, en canvi, no diuen als altres països de parla anglesa. El que no sé segur és si ve de la llengua irlandesa o no. Jo crec que sí, ja que en irlandès pots afegir la paraula míle (que vol dir ‘mil’ però s’assembla de forma a la paraula million) a l’expresssió Go raibh maith agat (‘gràcies’).
Bé, espero que us hagi agradat l’article d’avui. La veritat és que feia molt de temps que anava anotant aquestes particularitats de la llengua anglesa que es parla aquí i ja feia temps que tenia ganes de tenir prou material per a escriure aquest article. Gràcies per llegir-lo o, com diuen aquí, thanks a million!!