VIA A VIA

Dilluns passat sabíem de la mort de Josep Maria Espinàs. El prolífic escriptor, autor de més d’onze mil articles periodístics i de casi tantes obres com anys tenia en el moment del decés, fou també l’autor del text d’una obra divulgativa editada per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El seu títol, Els noms de les estacions del Metro, deixa meridianament clar el seu contingut. Espinàs, amb el seu estil plener i entenedor, ens fa cinc cèntims del perquè les estacions del metro barceloní es diuen com es diuen, cosa poc o gens coneguda en segons quins casos. Tots sabem què o qui volen dir “Catalunya”, “Jaume I” o “Liceu”, per posar tres exemples, però pocs sabrien (o sabríem) donar l’explicació de l’origen de moltes altres estacions transitades diàriament per mils de persones. Espinàs cita altres tres exemples a la
introducció de l’obra: Gorg, Camp de l’Arpa i Fontana.

Amb una presentació de la que fou presidenta de TMB, la també desapareguda i recordada Mercè Sala, Espinàs descriu una a una totes les estacions del suburbà en servei en el moment de l’aparició del llibre (1988), classificades per línies (encara no existia la línia 2!). Acompanyen els textos il·lustracions acuradament seleccionades, que tant poden ser motius que donen nom a l’estació com del propi barri o zona on està situada. També fotografies històriques del transport urbà, com la inauguració de la primera línia el 1924, el baixador de tren del Passeig de Gràcia o la visita a les obres de l’estació Rocafort, a finals dels anys vint.

És un llibre, com diu Espinàs a la presentació, destinat a fer reviure una sèrie de persones i fets, geogràfics, històrics i de tota mena, que formen part del patrimoni col·lectiu i que respon a una voluntat de proporcionar a tothom un instrument d’informació d’un evident interès cultural i social. Ah! “Gorg”, barri de Badalona, significa “clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs”; “Camp de l’Arpa” sembla ser que és una deformació de “Camp de l’Arca” i faria referència a un sepulcre o dolmen prehistòric que segons sembla hi havia en aquell barri; i “Fontana” al·ludeix a una finca i casa senyorials propietat d’un tal Fontana, avui desaparegudes. Bé, no del tot: queda l’estació de metro fent-ne un peculiar exercici de memòria històrica.

[Ja vam parlar d’aquest llibre en el seu moment; de fet els dos apunts tenen un contingut bastant similar; imatges: foto de l’autor i anemcapalaindependencia.blogspot.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!