VIA A VIA

Ja fa dues setmanes de l’accident de ferrocarril a Ohio (Estats Units), sense danys personals (en principi) però sí mediambientals de consideració. El comboi descarrilà en una zona poblada i alguns dels seus cent cinquanta vagons, que aviat és dit, deixaren anar substàncies químiques contaminants. No n’hem sabut massa més detalls. Incomprensiblement, la notícia no tingué gaire transcendència informativa, malgrat l’espectacularitat de les imatges que, amb comptagotes, ens han anat arribant i malgrat que aquesta mena de successos, d’inqüestionable interès humà, econòmic i polític, atreuen immediatament com a mosques mitjans de tota mena, que no va ser el cas. Això, unit a una potinera política informativa de les autoritats locals, primer de silenci, després de subministrament de dades només parcials, va provocar ben aviat efectes contraris als desitjats. La manca de transparència informativa en qualsevol afer produeix de seguida l’aparició de les més delirants explicacions, convenientment multiplicades per les xarxes socials, a càrrec d’anònims cunyats de desimbolta ignorància.

Alguna raó, però, hi havia per ensumar-se alguna cosa. L’accident va coincidir amb l’episodi dels globus xinesos i amb una súbita reaparició del cíclic fenomen ovni en determinades zones del món. Unes circumstàncies que convidaven a pensar que mentre tothom estava pendent del cel seguint i reseguint objectes metàl·lics o lluminosos, el focus s’allunyava del que passava en un lloc remot d’Ohio i s’evitaven, tant com es podia, preguntes incòmodes sobre la veritable naturalesa i perill dels productes que contenien els vagons del tren, sobre les condicions de seguretat del transport o sobre la seguretat dels habitants de la zona. Unes bones explicacions des del principi haguessin ajudat molt a evitar els conspiranoics, però també suspicàcies de tota mena, que continuen existint.

Resulta inevitable traslladar aquestes reflexions a casa nostra, perquè la problemàtica del transport ferroviari de mercaderies és ben viva a les comarques tarragonines. Les imatges i les (mitges) informacions de l’accident nord-americà afegeixen inquietud als seus soferts habitants. Déu sap què es transporta cada dia, i en quines condicions, per unes vies que literalment passen pel mig de Tarragona o de localitats veïnes. Déu ho sap perquè la ciutadania no. Una major transparència i solucions a un termini com més curt millor serien ben rebudes per una població que no hauria d’estar amb l’ai al cor de forma tan continuada.

[Imatge: bbc.com, Reuters]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!