VIA LLIURE

La notícia ferroviària peninsular d’aquest mes de febrer ha estat, sens dubte, el nyap en la compra de nous trens destinats a les línies de via estreta d’Astúries i Cantàbria. La posada en servei dels nous combois s’endarrerirà fins al 2026. El motiu, conegut per tots, és ben simple i sembla un acudit del TBO: els nous trens eren més amples que els túnels  per on havien de passar. Això ha generat tota mena de reaccions, des de comentaris divertits i mems enginyosos a les xarxes, fins a la lògica frustració o indignació de la població directament afectada, capitanejada, com no, per l’inefable president Revilla, que s’apressà a treure el sant cristo gros de les reivindicacions, amb la vista posada en les eleccions autonòmiques del maig. La contrapart política en l’assumpte, el govern estatal (branca PSOE), que amb aquest fiasco té molt a perdre en aquells comicis, no ha tardat a parar el cop i fa uns dies arribà a un acord amb els dos presidents de les regions afectades, que inclou la gratuïtat del transport fins que es posin en circulació els nous trens i millores en els que continuen en servei, la meitat dels quals té una antiguitat superior als 40 anys.

Quan m’assabento d’aquesta mena d’incidències, no puc evitar fer sempre el mateix raonament. L’encàrrec, disseny, construcció i posada en servei de trens (motors o remolcs, tant és) és un procés complex tant des del punt de vista tècnic com administratiu i d’un considerable impacte pressupostari. Vull dir amb això que hi participen molts responsables de tot ordre: sorprèn, doncs, que cap dels molts ulls que intervingueren primer en la redacció del plec de condicions de la compra dels trens, i després en l’elaboració del projecte tècnic pròpiament dit, es fixés en una cosa tan bàsica com que l’amplada (i altura) dels combois havia de ser menor que la dels túnels per on han de passar. Hom té la fundada sospita que aquesta manera de fer (malament) les coses és general a les diferents administracions. No és corrupció, simplement deixadesa, però una deixadesa que causa estupefacció o indignació en una ciutadania que no en té la culpa.

[Imatge: eldiario.es]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!