Formo part d’una petita ONG, Jofran Internacional, i ajudem des de 2008 a que una petita escola de pre escolar funcioni en un poblet perdut a la zona de Sagaing anomenat Thaung Ywar Thit, divisió de Mandalay, a Birmània/Myanmar. En aquest bloc a les categories de Reflexions i Viatges he escrit molts apuntaments al llarg dels anys. Des de 2011/2015 fins ara els birmans han pogut viure una certa llibertat i han anat obrint finestres. No més silencis i obrir-se al món. Fins avui. Segueixo per twitter tot el que està passant i rebent informacions de gent que hi són, que hi viuen.
He escrit això que hem publicat a la web de Jofran Internacional.
— Avui escrivim aquest post amb moltíssima tristor. Una vegada més aquest país que estimem tant ha patit un cop d’estat per part del poder militar, el Tatmadaw. Des de dilluns 1r de febrer totes les llibertats i drets del poble han estat abolides. El govern ha estat retingut i no sabem si empresonat, el President i la Consellera en Cap Daw Aung San Suu Kyi aïllats. El poder militar, ha acusat el partit NLD de provocar un frau electoral i d’acord amb un article de la Constitució feta a mida per els militars, ténen tot el dret i el poder per destituïr el Govern i convocar noves eleccions d’aquí un any. Ja han anomenat nous Ministres i el General Min Aung Hlaing s’ha proclamat l’home fort i President del país. Les comunicacions han estat intervingudes, els aeroports tancats i fins el mes de juny no hi haurà cap vol, els bancs van tancar, encara que han reobert. Els militars controlen el país totalment. Aquest sería el resum de la notícia.
I el país ? I la gent ? I la nostra Escola Mingalabar a Thaung Ywar Tyt ? Angoixa, és la paraula i el sentiment. Por de tornar als temps de la repressió brutal i injusta. Les banderes del partit NLD i les fotografíes de Daw Aung San Suu Kyi ja no es veuen ni a les cases ni als balcons. El silenci novament. De moment ningú ha près mal. La comunitat del poble està bé. ‘’Faré el que he de fer, i ja veurem demà …. ‘’ És el que ha dit Ko Ko Gyi activista, ex presoner polític i que podríem aplicar al pensament de milions de birmans. A twitter el jovent tuita i retuita #SaveMyanmar #WhatsHappeningInMyanmar constantment demanant ajut i informant del que pot. Aquest silenci mortifica i angoixa molt.
El poder militar ha estat governant el país des de 1962 fins 2011. Molts anys, masses, i repassar la història d’aquest període fosc i cruel estaría bé per poder comprendre el país. No s’hi val fer conclusions des de fora. Els països que han estat colonitzats al llarg de la història durant molts anys pateixen conseqüències mortals i greus. Birmània abans, ara Myanmar, és un d’ells.
Daw Aung San Suu Kyi ni ha pogut protegir el seu poble negociant i pactant amb el diable com tampoc ha pogut aplacar l’odi i les ànsies de poder dels militars per integrar a tot el poble birmà i deixar enrere anys de crueltats, violències i injustícies. Els militars no canviaràn mai. Han deixat fer, però en veure’s humiliats per la derrota electoral del propassat novembre 2020, han ensenyat novament quina és la seva raó de ser.
Per utilitzar el terme negociació, democràcia, llibertat, el Govern format per civils ha intentat sempre fer equilibris i pactar amb el General Min Aung Hlaing, però no ho han aconseguit i han perdut la seva confiança. I per defensar aquests generals en la seva lluita ètnica contra els Rohingyas, Daw Aung San Suu Kyi ha perdut tota la credibiilitat aconseguida internacionalment.
És la realitat. Molt dura i trista. Ningú sap de cert qui controlarà el país juntament amb els generals. Què vindrà després ? No oblidem que Myanmar/Birmània és un país amb un magatzem d’armament considerable, amb unes divisions internes profondes tant ètniques, com frontereres com religioses. I actualment un país més que empobrit. La situació no és gens optimista.
No podem fer res més que esperar i. …. resar, a qui sigui, perque la situació no esdevingui un empitjorament en la vida dels birmans i el que podem fer des d’aquesta petita ONG és ajudar-los i ser al seu costat. —
