Chào ông Viêt Nam

Sí, i hem arribat a una tercera vegada, 10O17, 27O17 i 30G18. No m’ho esperava, la veritat i estic emprenyada, molt. He baixat caminant, més d’una hora,  des del meu barri, fins la porta de la Ciutadella, Marquès d’Argentera / Pg Picasso. Gran desplegament dels mossos i a l’altra banda uns quants, molt poquets, de la tabàrnia aquesta. Erem molts CDR del Barcelonès i del Baix Llobregat. Molt enrenou quan han vingut els diputats de la CUP a saludar a la gent i a unir-se a la mobilització del carrer. Sí, els carrers seran sempre nostres, i el Parlament també és nostre. I aquests gripaus de polìtics nostres no saben fer bé la feina, i novament ens han fallat.

Avui era el dia per desobeïr, per recuperar el nostre Parlament, per votar el President de la Generalitat que el senyor Roger Torrent, President del Parlament va proposar als membres del Parlament. I aquest mateix senyor Torrent, ens diu que ajorna el debat per poder garantir els drets del president proposat. I continuem amb el 155, i continuem fent el que ens diu el TC, i hem d’aguantar els somriures i rialles dels membres del govern del reino de espaÑa, dels diputats unionistes i alguns dels comuns, i hem de sentir-nos novament humiliats.

Desobeïr  …. aquesta paraula sembla que fa por. I em diuen que si s’hagués fet, hagués estat molt pitjor i no sé quantes coses més. No ho sabem. Jo només sé que el dia 1 d’octubre vam desobeïr i el resultat va ser majestuós. I quan no ho hem fet, el resultat ha estat nefast en tots els aspectes i ens hem d’afrontar a totes les conseqüències, les que siguin. Tothom ho sap.

He estat tota la tarda a la Ciutadella. Els CDR han fet bona feina i han esbotzat una porta per on poder entrar, amb la col.laboració inestimable dels bombers …. I molta gent els que erem allà, asseguts, drets, conversant, cridant proclames, mirant els mòbils per conèixer les últimes notícies, escridassant als diputats del 155, aplaudint als que composen la majoria absoluta, una mica reticents amb els d’Esquerra perque per més que intentem entendre la seva actitud, no l’entenem gens ni mica i el decensís és gran. Tots plegats que ens ho expliquin.

Ens diuen que les portes tornen a estar tancades i acordonades per els mossos per no deixar entrar a la gent. Me n’hi vaig. Sí, molts mossos i enfrontaments. Molt trist, perque són actes absurds que no vénen a compte. Si ja hi som dins, que més dona deixar entrar a la gent ? Doncs no, no poden entrar. Li pregunto a un mosso que vull passar. Sóc dins, no pas a fora, i ens han replegat i no ens deixen avançar ni passar a l’altra banda. El mosso em respòn en castellà a la meva pregunta que vull passar i perque no puc ….   porque lo digo yo …… I allà estem una bona estona. Anades i vingudes del cap de la tropa, rebent ordres de qui ? del Zoido ? Finalment marxen, perque sembla ser que han de reforçar la vigilància davant el Parlament.

Nosaltres som dins el Parc perque volem ser al costat del Parlament, perque el Parlament és del poble i avui ens l’han furtat o com diuen, ajornat. I com estem vivint en una il.legalitat permanent, tant greu és que la investidura del President es faci en la distància i amb una pantalla ? Tant greu és que hi hagi un govern a l’exili ? Tant greu és que es treballi ‘diferent’ ? El que és greu, gravíssim, vomitiu, menyspreable, és que estem en un estat on no accepten la democràcia, on no accepten haver perdut unes eleccions que nosaltres mai vam demanar, però hi vam ser-hi i les vam guanyar, on els governants i la justícia del reino de espaÑa tanca a la presó a tort i dret i no deixa ni una mica de llibertat.

Res més a dir, no em surten les paraules. Només tinc el convenciment que els nostres polítics ens han tornat a fallar, els de dalt, perque la gent del carrer, el poble, ho tenim molt clar el que volem, i votem. Per dignitat. Ni un pas enrere. Continuem empenyent.

Fotografíes: RG.

Nota: Avui després de la decisió del President del Parlament ……….

Ja ho estem veient el què està passant, perque ahir no es va fer un acte de desobediència per fer-nos forts en els nostres drets legítims ……  discusions, esquerdes, opinions contraposades, humiliacions, converses privades enregistrades il.legalment i esbombades arreu del món, titulars de desfeta i derrota. Era això companys el que vàreu perseguir amb aquest ajornament de l’investidura del candidat que té el suport de la majoria absoluta del Parlament ? No, no és això.

Actualització: El President del Parlament de la República de Catalunya senyor Roger Torrent ha decidit ajornar, que no desconvocat, el ple d’aquesta tarda de la investidura del candidat, el MHP Carles Puigdemont per garantir-li tots els seus drets polítics. Seguim empenyent  …… la mobilització no s’ha ajornat. Els nostres polítics han d’escoltar la nostra veu. Ténen un mandat que els vam donar amb els nostres més de dos milions de vots. 

I un avís als colonitzadors del reino de espaÑa, no feu volar coloms. Esteu ja a punt de caure en el vostre precipici. Temps al temps. 

Avui poc text ….  10 d’octubre, 27 d’octubre i ara 30 de gener, la tercera vegada per proclamar a tort i dret que volem que els nostres vots, més de dos milions, tinguin efectivitat i continuem la lluita per implementar la República i el 130è MHP torni al seu lloc.

No oblidem que hem guanyat el referèndum i les eleccions del 21D17, i hi ha majoria absoluta al nostre Parlament, perque el poble així ho va decidir. Hi ha d’altra gent que no ho accepten i ens volen, literalment, trinxar.

Resistir i/o desobeïr. No hi ha cap més alternativa. El reino de espaÑa resistirà ?

Avui tots al Parlament. Sí, estem disposades a defensar-lo, i resistirem.

Us volem lliures perque entre tots hem de bastir la República de Catalunya i des de la presó no és possible. Continuem en la lluita i no defallim, perque així sigui. No esteu sols.

I els exiliats ……. no torneu, fins que aquests bojos del reino de espaÑa, tornin encara que sigui una miqueta a la realitat i tinguin seny. I sé que no serà així. Us volen a la presó.

Dimarts al nostre Parlament debat d’investidura amb una única possibilitat, i que tots sabem, els més de dos milions de persones que vam votar el 21D17 PdeCat, ERC i CUP, el 130è President de la Generalitat Carles Puigdemont, que van foragitar el 155 i per tant el gobierno del reino de espaÑa amb el suport de C’s, PSOE-PSC, els responsables d’aquest fet delictiu i il.legal. Majoria absoluta al nostre Parlament. Els catalans vam decidir, i decidirem. La República de Catalunya ha de ser ja efectiva.

Faig un recordatori, breu, 1OCT17, referèndum, 3OCT17 aturada generalitzada al país, 10OCT17 arronsament per part del nostre Govern, cua entre cames, 27OCT17 proclamació de la República al Parlament, article 155, presó, exili, novament baixada de braços per part dels nostres representants polítics, 8NOV17 novament aturada, manifestacions una rera l’altra demanant la llibertat dels presos polìtics, carrer Marina, Brussel.les, dissolució del Parlament per part del gobierno de espaÑa, eleccions, participació record, i els tres partits PdeCat, ERC i CUP tornen a guanyar, majoria absoluta al Parlament.

Dimarts el President de la Mesa ha de proclamar i restituir  el senyor Carles Puigdemont, honorable President de la Generalitat foragitat, únic candidat amb el suport absolut de la Cambra. Desobeïr o resistir. No hi ha més alternatives. Les il.legalitats del TC en el manifest d’ahir vespre no té ni cap ni peus. On s’és vist que un TC dicti el procediment a seguir del Parlament de Catalunya en contra de la voluntat del poble que va votar lliurement, legalment i va guanyar ?

Amb el permís de ”bolic” …..

No malgastem ni paraules ni escrivim més del tema. Dimarts els nostres polítics, per tercera vegada, ténen a les seves mans implementar la República i fer efectius els més de dos milions de vots que els vam donar, novament i encara uns quants més, el dia 21 de desembre de 2017.

No ens falleu …..

Vaig publicar un apuntament en aquest bloc el dia 28 de gener de 2009 i un altre el dia 25 de gener de 2012. Ambdós amb la mateixa fotografia, una escultura que reflecteix exactament com continúa aquest el nostre món.

— The survival of the fattest – Escultura de Jens Galshiot, Port de Rinkobing, Jutland. Dinamarca. —

El títol de la conferència d’enguany: ”Davos: Creant un futur compartit en un món fracturat’. Quin futur volen crear ? Tots els anys van guanyant en hipocresia i vergonya.

Any rere any la fractura del món es més gran, els rics són més rics, els pobres més pobres, les injustícies són arreu del món, guerres genocides, les morts al Mediterrani de gent que cerca un món millor (¿?), el menyspreu dels països rics envers els immigrants, els refugiats.

Quan vaig visitar Rinkobing ja fa uns anys, aquesta escultura em va impactar. Jens Galshiot, artista danès treballa en el seu taller que porta el nom d’AIDOH – Art in Defense of Humanism – . Aquesta escultura vol reflectir els dos mons, el ric i el ”fracturat”, i ho aconsegueix.

Va causar un bon rebombori quan es va plantar aquesta escultura al port d’aquest Ciutat costanera l’any 2007, per la seva estètica, el seu realisme, o simplement veure davant teu la realitat ?

Un home prim, molt prim, africà, carregant a la deessa de la Justícia del món dels rics. La Justicia porta la balança dels drets humans, de la justícia, i també una vara recargolada on es pot llegir:

Estic asseguda sobre les espatlles de l’home, i ell sembla enfonsar-se per aquesta càrrega. La Justícia diu, que l’únic que pot fer per ajudar-lo  …… es baixar.