Llarga vida al rugby ! Crònica d’un dia. Final Top14 Racing92-Toulon
La meva jornada va començar ben aviat. A les 6 de la tarda ja era a la cantonada de la Maternitat. Una bossa plena de postals, moltes, que havia de repartir entre tots els aficionats francesos que veníen a veure un partit de rugby, la seva final de la seva lliga Top14.
A la parada del bus, Diagonal, línia H8, ja vaig començar a entreveure el gran ambient. Un grup nombrós era allà. Els vaig informar. Venien des de Burdeus, Tolosa, Montpellier. Dins el bus la majoria del Stade Toulousain. Cantar, xerrar, tots amb ganes de ser ja dins el Camp Nou.
Els bars i restaurants al voltant del camp van fer l’agost, és a dir, un dia de paga extra. Molts, molts, aficionats sentats a les taules, a la barra, bevent cervesa tranquil.lament, cantant, trobar-se amb més gent. La Travessera era plena a vessar. Mai havia vist tants cotxes amb matricula francesa i els autocars anaven arrivant. I una gran filera de taxis que portaven aficionats no gaire avesats a utilitzar ni metro ni bus, ni tampoc les cames.
Agafo la meva bossa de postals i vaig fins a la xurreria, cantonada amb Arístides Maillol.
Molts aficionats, moltíssims, samarretes diverses, vestits inversemblants, banderes, càntics, tots, però, amb somriures i alegria i contents de ser on eren, a Barcelona, i al Camp Nou.
A 2/4 de 8 espero al meu germà, nebot i amiga a la porta 18. Mentre un grup nombrós d’aficionats del Clermont no paren de cantar …. nous avons perdu, nous avons perdu, mais nous sommes les meilleurs … i en veure uns aficionats del Racing ( l’equip que els va eliminar a les semifinals) els agafen per la cintura, les mans i ballen plegats, sense més, tot rient i cantant. He de dir que la classificació final del Top 14 va quedar de la següent manera: Clermont Auvergne 88 punts, Toulon 82 punts, Montpellier 81 punts i Racing92 81 punts. Aquests quatre equips van jugar les semi finals.
Dins el Camp Nou un ambient increïble. Molts de colors. Banderes a dojo, les blaves i blanques del Racing, les negres i vermelles del Toló, grogues de La Rochelle, negres i vermelles del Stade Toulousain, les grogues i blaves del Clermont, i estelades, senyeres, banderes occitanes i bretones. Cap de francesa.
3/4 de 9 del vespre. El Camp Nou és ple, més de 99000 espectadors. Apareix un grup de ballarines vestides elegantment, de color or, i ballen al so de la música de Carmen de Bizet, però abans van començar a entrar els castellers de VIlafranca, en grup, en formació, amb les seves camises de color verd i enfilen cap al centre del camp, on comencen els partits. Feia patxoca veure el camp amb els pals de rugby, sense porteries de futbol. Els castellers van començar el seu castell i tothom expectant. Les ballarines miran-t’ho. Sona la gralla i fan un 3 de 8 impecable. Grans aplaudiments i sobtadament baixa del cel, de no sé on, una noia portant el trofeig que tothom vol guanyar, l’escut de Brennus o el Plânchot com s’anomena en occità. La gent crida i crida. Marxen els castellers i en passar per el gol sud, tota la gent es va aixecar aplaudint fortament. Sortida dels jugadors i ja va ser la eufòria total. Presentació dels jugadors seguint el protocol. Els jugadors del Racing apareixen amb les seves americanes, com sempre han anat uniformats quan han guanyat el títol, el primer l’any 1892, fins a deu vegades. La última l’any 1990.
I comença el partit. TInc una molt bona visió des de la primera graderia del gol sud. És la primera vegada que veig un partit de rugby d’aquest nivell en un camp, i no per la televisió. Si ja és difícil veure les faltes en un partit de futbol al camp, ja us podeu imaginar en un partit de rugby ! Impossible de detectar si en una melé algú l’ha fet caure, o ha agafat la pilota, o l’ha retinguda. L’àrbitre en un partit de rugby és fonamental i respectat. Res a veure amb els arbitratges de futbol. I a més té el suport i l’ajut de l’arbitre de video, que li confirma o no, les seves decisions, les que ell pugui tenir dubtes. Cap jugador discuteix les seves decisions.
Comença el partit:
2′ Toulon 3-0
6′ Racing 3-3
18′ Placatge perillós. L’àrbitre demana la repetició en video de la jugada. Expulsió de Machenaud del Racing.
19′ Toulon 6-3
22′ Toulon 9-3
24′ Racing 9-6
28′ Assaig de Toulon. No transforma el xut entre pals. 14-6
33′ Racing 14-9
40′ Racing 14-12
Mitja part
48′ Racing 14-15
52′ Racing 14-18
57′ Racing 14-21
59′ Assaig Racing. No transformen xut entre pals. 14-26
71′ Assaig Toulon i transformació xut entre pals. 21-26
79′ Racing 21-29
Fí del partit. Campió Racing92 de Paris.
El Toulon no va jugar bé. Moltes faltes que el Racing va saber aprofitar. Com es poden fer tantes faltes si vols guanyar el Brennus ? I més sabent que el Racing92 tenen dos grans xutadors com són el sudafricà Goosen i el neozelandès Dan Carter. La que va fer emmudir i emprenyar a la gent de Toulon va ser que 3 minuts del final, una melé a 5 metres de la línia, un jugador del Toulon va agafar la pilota amb la mà per fer-la arribar als seus companys …… davant mateix de l’àrbitre ! Haguéssin pogut empatar ! Van perdre la possessió de la pilota i també el partit.
Durant el partit es va fer la onada, es va cridar, cantar, i una Marsellesa a capella. Els aficionats del Racing92 no van començar a fer-se veure fins ben bé la segona part i eren a tot arreu del camp, majoritàriament al gol sud. Els de Toulon molt sorollosos, però van emmudir davant el joc dels seus jugadors. Al final encara van tenir esperances …….
Va ser un partit molt emocionant i els jugadors del Racing92 fent un esforç extraordinari jugant només amb 14 jugadors quasi tot el partit. Els seus herois van ser Imhoff, Goosen i Dan Carter. L’argentí Imhoff va jugar de mitja-melé, una demarcació en la que no havia jugat mai per substituir el lloc del jugador expulsat, i ho va fer de meravella. Imhoff va neixer a Rosario, mateixa Ciutat que Messi. El Racing92 va ocupar el vestidor del Barça i a ell li van assignar el lloc del seu famós conciutadà. Ha declarat que mai oblidarà aquest partit, perque van guanyar, perque van jugar molt bé i perque va ser en el vestidor i el mateix lloc que ocupa Leo Messi, i …… va jugar al Camp Nou.
La festa va continuar i nosaltres vam marxar. Era una festa per a tots els més de 90.000 francesos que eren al camp. Unes 8.000 persones del nostre país, juntament amb altres ciutats del reino de españa, aficionats i jugadors de rugby, que no volíen perdre’s aquest partidàs.
La Ciutat encara molt tranquil.la. Sant Joan. Pocs cotxes a la Diagonal. Els centenars d’autocars podran sortir de Barcelona sense dificultats. Arribo a casa i tot just en aquest moment van començar els focs artificals per la cloenda d’aquest partit i campionat. Va ser el moment que vaig anar a cercar per internet els resums del partit i veure, ara sí, les jugades de més a prop, però no ho canviaria mai per estar al camp, veure el partit des de la grada, respirar rugby, malgrat la professionalització dels últims anys.
Però el tercer temps encara existeix, on s’apleguen jugadors, àrbitres, entrenadors i part del públic per parlar del partit davant una cervesa.
Sí, llarga vida al rugby.
