Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Enrere queda el port de Càrcer, Santa Anna i la Costera de Ranes, el viatger segueix l’antiga carretera Xàtiva-Badajoz (N-430) i actual A-35 Almansa-Xàtiva, endinsant-se en la Vall de Montesa. Allà, “en les faldilles meridionals d’un turó dominant per N i O, sobre una altura que s’eleva enmig de l’amena i frondosa vall, poblada d’oliveres i garrofers “(Diccionari Madoz-11, 1848, pg. 554.), s’alça el castell pertanyent l’Orde de Montesa, habitada per aquests cavallers durant els segles XIV-XVIII, protegits pels
imponents “murs de catorze pams d’alt, amb les seves troneres, objeccions i travessos, i moltes portes ferrades i artilleria “(Escolano, citat per J. Sanchis Sivera, Nom.pg.302).
Comptava la fortalesa-monestir amb pont llevadís, plaça d’armes, casernes, palau del maestre, convent i església dedicada a Santa Maria. Però tot es va desplomar a un quart de la matinada del dia 23 de març de 1748, quan un terratrèmol va assolar en el temps que dura un credo i mig el lloc i les governacions de Xàtiva i Montesa, sepultant sota les pedres quatre sacerdots, set novicis, l’organista
i diversos dependents, els que es trobaven celebrant missa a l’església.

“D’aquesta obra tan bella, no queda més que algunes ruïnes “(J. Sanchis Sivera). Els monjos van abandonar el lloc, traslladant-se a l’església del Temple (València). Amb la desamortització va ser venut al cavaller de l’orde, Marqués de Banamej, servint de pedrera, començant a renéixer a la fi del s.XX i principis del XXI amb consolidació, restauració i reconstrucció de la sala capitular.
Lectura: Apocalipsi 4,11; 3,9-10.12