Chào ông Viêt Nam

Penso que és la primera vegada que publico un post denunciant la violència injusta i cruel en el que l’assassí ha estat una dona i el cos trobat ha estat l’home, la seva parella. La dona es va suicidar. Un altre cas de violència de gènere, domèstica com es vulgui dir, però violència al cap i a la fí. Amb el resultat de mort. Injusta, cruel, sense explicació. Un mes d’octubre en el que les estadístiques ens diuen que ha estat singularment violent. Una violència sense més, i que mai podré entendre.

26.10.15: Trobats els cossos sense vida de dues persones, un home i una dona, a casa seva, a Manresa. L’home va ser assassinat per la seva parella, la dona, que es va suicidar.

El meu sincer condol i la meva tristor, molta, per aquests fets sense justificació i cruels, molt cruels.

Un arbre amb els colors de la tardor i unes flors vives d’un jardí ple d’amor, al peu de la muntanya de Montserrat.

I no hi ha mes que hagi de publicar un post denunciant la violència d’uns assassinats de dones i les estadístiques van creixent. I en aquesta denúncia obvio les dones que han patit violència i sortosament sense arribar a la mort. Com també cossos de dones trobats amb signes clars de violència i que encara estàn pendents d’identificar i de trobar els presumptes assassins. Terrible. Uns fets reals, que no s’aturen.

5.10.15: A Erandio, País Basc. Dona de 39 anys assassinada presumptament per la seva parella. Ha estat detingut.

5.10.15: A Múrcia. Dona assassinada a cops davant els seus fillets de 7 i 4 anys. El presumpte autor, ha estat detingut.

22.10.15: Tenerife. Dona assassinada per la seva exparella a ganivetades. Es dona el cas que la justícia va signar ordre d’al.lunyament, però la policía no ho va considerar ‘oportú’.

22.10.15: Pontevedra. Dona de 39 anys assassinada a ganivetades al carrer, presumptament per la seva exparella.

24.10.15: Fuengirola, Màlaga. Dona assassinada a ganivetades presumptament per el seu marit. Ha estat detingut.

El meu sincer condol i la meva tristor, moltíssima tristor davant aquesta violència, fosca, quasi invisible i que un mes, un altre, un any, i un altre, sembla que no es vegi el final. No  crec que arribem mai a aturar-la.

Un lliri blau I un esclat de flors amb ganes de viure de llocs on vaig ser, respirant pau i tranquil.litat.

Sí, el 8N15, Birmània/Myanmar es juga la llibertat, la democràcia, el respecte, la dignitat. Un any abans nosaltres, al meu país, el 9N14, vam anar a votar amb llibertat, dignitat, democràcia i el govern democràtic del reino de españa ha donat per resposta la denúncia i la imputació de tres persones responsables de posar les urnes a l’abast del poble.

Vaig escriure l’últim post parlant d’aquest país que estimo tant, el 2 de desembre de 2014 i en el post podeu trobar alguns enllaços d’altres apunts que he escrit al llarg dels últims anys.

La població de Biarmània/Myanmar és de 51.500.000 habitants. Set estats, set divisions territorials i el territori especial de la capital Naypyidaw competiran per unes eleccions generals crucials per el futur del país. 330 ciutats i pobles posaran les urnes, des del nord del país a l’estat de Kachin i les seves muntanyes i valls  fins els deserts àrids de les planes del centre del país fins arribar als boscs tropicals del sudest.

S’han presentat 91 candidatures, però només 6 tenen possibilitats de guanyar i obtenir el màxim d’escons: 1,171 escons entre les cambres alta i baixa, representant les diferents regions i ètnies Però compte, el 25% del total dels escons està reservat per decret constitucional a l’exèrcit i qualsevol llei del Parlament ha de ser aprovada per el 75% de la cambra. El partit amb més possibilitats és la National League for Democracy, liderat per Daw Aung San Suu Kyi. Avui només té 12 escons en aquest Parlament i té la dificultat que, també, per una clàusula de la Constitució de l’any 2008 aprovada sota la dictadura militar, prohibeix Daw Aung San Suu Kyi a optar a la Presidència del país, perque el seu marit, mort l’any 1999, era un ciutadà britànic, i té dos fills també de nacionalitat britànica. Cap candidat pot ser president del país si està casat amb un estranger o té fills amb un passaport diferent del birmà.

Daw Aung San Suu Kyi ha declarat la setmana passada: Ja he manifestat de manera clara que si la N.L.D. guanya les eleccions i tenim la responsabilitat de formar govern, jo seré la líder d’aquest govern sigui o no sigui Presidenta del país.

La última hora llegeixo: Les eleccions generals del 8N15 es podríen ajornar !

Birmània/Myanmar és un país difícil, i segons la meva opinió personal, un país polìticament parlant molt desgraciat. Des de les èpoques colonials dels anglesos, passant per la declaració de la independència del país, l’assassinat de la persona que va dur a terme les negociacions per aquesta independència, el General Aung San ( pare d’Aung San Suu Kyi), l’arribada al poder del General Ne Win, el primer dels ditadors militars que han governat aquest país des de fa més de tres dècades, quasi quatre, la guerra civil mai acabada entre el govern de Yangon i les ètnies Kachin i Karen a les fronteres, els problemes ètnics i religiosos entre musulmans i budistes, la pobresa del poble i l’enriquiment vergonyant de la classe polìtica en el poder, la revolta dels monjos, la revolta dels estudiants el 08.08.88, morts, assassinats per l’exèrcit i tantes coses més …..

La Burma’s Union Election Commission en veu del seu president Tin Aye ha manifestat la possibilitat que les eleccions es puguin ajornar. Representants de set dels partits polìtics convidats a una reunió han pogut escoltar de primera mà  el més que probable ajornament. El motiu: El poble pot tenir dificutats per votar arran els desastres naturals soferts en els ultims mesos amb resultats de desplaçaments, morts i inundacions.

Win Thein, membre de la executiva del partit National League for Democracy ha objectat que no pot acceptar aquesta proposta de cap de les maneres. L’antic govern militar va fer anar a les urnes al poble el mes de maig de 2008 per aprovar la Constitució ara vigent, una setmana després del Cicló Nargis que va causar més de 140,000 morts i més de 2 milions de desplaçaments i va deixar el delta de l’Irrawaddy en unes condicions mai viscudes abans. Els desastres de les inundacions de fa poc més d’un mes han causat la mort de 100 persones i el desplaçament de 1.600.000 persones, segons dades de la Coordinadora d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides.

Encara no s’ha près cap decisió.

– Volem formar un govern que respecti al poble, dongui resposta a les seves necessitats i aconsegueixi una Birmània lliure, on es pugui viure amb dignitat.

– L’any 1990 ens vareu votar, i la NLD va guanyar les eleccions amb més del 96% de vots. El govern militar va menysprear el resultat i no ens va donar el poder. Al llarg de tots aquests any ha empresonat la nostra gent, ha torturat, ens ha volgut il.legalitzar. Aquestes eleccions són la segona oportunitat que tenim perque el poble tingui el govern que desitja.

Daw Aung San Suu Kyi fa setmanes que viatja arreu del país fent campanya, i vol convèncer al poble d’anar a votar, amb dificultats, moltes, com els altres candidats de partits democràtics. 91 partits lluitaran a favor de 6000 candidats. El partit del govern, militars disfressats de civils, fan una campanya forta, insistents, amb tots els mitjans que els dona el poder, i utilitzant la millor arma, la por.

El partit de Aung San Suu Kyi necessita dues terceres parts dels escons que es disputen del Parlament per poder formar un govern amb majoria.

La incògnita és saber si els militars acceptaran aquesta vegada els resultats, o no. Es un veritable test per saber si la transició a la democràcia de Birmània/Myanmar ha estat real o tot ha estat una mentida.

El meu seguiment d’aquestes eleccions és diari. Hi passen moltes coses. Continuarà …….

Tinc quasi tots els llibres de Kurt Wallander a la meva biblioteca de casa. Més una novel.la i dues més, on el protagonista no és en Wallander. Descobrir Mankell va ser una meravella. En aquells anys on jo treballava tenia molt contacte amb Editorial Tusquets. He passat tantes bones estones llegint les novel.les …. A l’autobus quan anava a treballar, al metro, a casa, de vacances. Parlar-ne amb els amics. discusions. Editorial Tusuqtes va editar les novel.les en català, L’Ull de Vidre, i aleshores l’entusiasme ja va ser complet.

En Wallander és un comissari humà, amb la seva diabetes, el seu fracàs com a pare i espòs, i fins i tot com a fill. Em va emocionar el seu viatge a Roma amb el seu pare. Es van retrobar. Crític amb la societa escandinava, molt, i de fet, amb tot el món.

Ens ha deixat massa aviat. Molt aviat diria jo. Mankell tenia encara molt de talent i capacitat per continuar escrivint i jo pensava que aniria comprant els seus llibres un any sí, un altre també. No he llegit la seva última novel.la Arenes movedisses. Potser perque no vull llegir la seva veritat davant la malaltia i la mort.

Prefereixo tornar a llegir – Comedia Infantil ,1995 -. És un relat colpidor, cruel, dels últims nou díes abans de morir d’un nen, en Neilo, de 10 anys allà a Maputo, Moçambique, la segona residència de Mankell on era el director del Teatro Avenida. En aquesta novel.la Mankell ens endinsa en aquest món infantil que els fa crèixer sobtadament com adults, i només té deu anys. Violència, assassinatss, crueltat, pobresa, Àfrica, sentiments. TInc el llibre damunt la tauleta per tornar a llegir-lo. Encara no he començat.

Henning Mankell ha estat el capdavanter d’aquesta novel.la negra moderna, actual. A mí sempre m’han agradat. De petita amb Agatha Christie, Poirot, passant per Simenon i Maigret, i acabant amb en Salvo Montalbano i Kurt Wallander, i de vegades en Brunetti. A ell li hagués agradat que el recordéssim com a autor teatral i activista polític.

Més europea que nordamericana, ja ho heu pogut copsar. M’agraden aquests comissaris, detectius, més humans, més emocionals, més tècnics, més punyents, més meticulosos, més rondinaires, a qui els agrada escoltar àries d’opera, somiar, reconèixer el seu fracàs com a persones.

La primera novel.la que vaig llegir, la primera publicada en castellà per Editorial Tusquets – – La quinta mujer -. La segona – Asesinos sin rostro – i a partir d’aquí, ja totes en català:- La falsa pista. – Els gossos de Riga – La lleona blanca – L’home que somreia – Amb l’alè al clatell – El tallafoc – La piràmide -El retorn del professor de ball – Abans de la gelada – El cervell de Kennedy – Profunditats – Sabates italianes – El xinès – El fill del vent – L’home inquiet – L’ull del leopard i Comèdia Infantil ……

Sí, em queden les seves novel.les. És el que té ser escriptor ….. sempre el tens prop teu.

Obro les pàgines del diari ARA ( en paper ), pàgina 31 – Entrevista – Cati Solivellas. Estrena: Avui Cati Solivellas debuta al Teatre Principal de Palma amb el monòleg ‘Quan venia l’esquadra’, una tragicomèdia de Xesca Ensenyat que, tot i centrada al Port de Pollença, l’actriu assegura que podria situar-se en qualsevol punt del Mediterrani.

Mentre escric aquest apuntament d’urgència, estic emocionada, penso que és la millor notícia que he rebut aquets díes. No ho sabia. Ara ho sé. Xesca Ensenyat, la blocaire, L’Hidroavió Apagafocs d’aquesta casa que ens va deixar el mes de maig de 2009, una gran escriptora, rebel, lluitadora, un pou de saviesa. I continúa la meva emoció, recordant la nostra correspondència, de quan amb les blocaires Maria Victòria Secalll i Maria Folch ens vam plantar a Mallorca, per veure’ns físicament, de com vam xalar, escoltant, conversant, aprenent, cuinant, alçant la copa de cava a l’hora de l’Angelus. I  amb tot l’esforç del mon vam organitzar unes Jornades a Búger on hi van participar molts blocaires que van participar dels Països Catalans.

I tot al voltant de Xesca Ensenyat, per reinvindicar la seva obra. I avui Cati Solivellas, actriu, Joan Yago, dramatúrgia, Joan Fullana, director, estrenen un monòleg basat en la seva novel.la ‘Quan venia l’esquadra’ al Teatre Principal de Palma. Si la meva memòria no em contradiu, crec que aquesta no és la primera vegada que es representa aquest monòleg. Un encert. Bravo.

Voldria, desitjaria, que aquest monòleg arribes a la meva Ciutat. Només cal travessar aquesta Mediterrània que estimem tant per unes hores. I si no és possible, hauré de veure d’anar jo mateixa a Palma per seure prop de l’escenari i escoltar les paraules de la novel.la transformades en un monòleg que l’actriu de ben segur sabrà transmetre a la gent.

Quina bona notícia !