El mes de juny vaig publicar un total de setze apunts. Els 10 més visitats varen ser aquests: * 1) El claustre de Palamós. (vegeu-lo aquí) * 2) Giorgione i un nen soldat (lectures del cap de setmana). (vegeu-lo aquí) * 3) 200 Enderrocks. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Lectures d’estiu per a infants i joves: una proposta de
(Anys 1954-1958) Me’n recordo de quan anava amb la mare al Turó Park a veure els putxinel·lis del mestre Jaume Anglès. És un record curiós per dos motius. Primerament perquè tinc la consciència que les visites a aquell parc tan allunyat del barri on vivíem eren excepcionals. Vull dir que potser es produïen un parell de cops l’any, com a molt, i
Ara ha fet un any que vaig penjar aquest apunt en el qual parlava de mon germà i del seu admirable procés de recuperació després d’un accident fortuït mentre caminava per la muntanya. Un accident que li va lesionar el genoll i que posteriorment se li va complicar fins arribar a provocar-li una trombosi.L’apunt l’escrivia per destacar la seva força
De vegades el cervell s’embranca amb unes associacions d’idees que n’hi hauria per matar-lo, ja ho sé, però reconec que em costa molt posar-li fre quan s’hi posa. Què hi farem… Avui, dia 25 de juny, la nostra néta ja té vint-i-nou dies. Exactament els mateixos que portava jo al món quan es va morir l’avi Domingo, el
A finals de 2003 el responsable del suplement de llibres de l’Avui em va demanar que fes la crítica d’un llibre que acabava de sortir. L’editava 62 en la seva col·lecció de biografies i memòries, el títol era “Muñoz-Ramonet, societat il·limitada” i l’autor era l’empresari i escriptor Xavier Muñoz. Com passa sovint, però, quan em trobava a
Si teniu el costum de passejar per les Totxanes amb una certa assiduïtat segurament us haureu adonat de l’existència a la part superior dreta de la pantalla, just a l’alçada de la capçalera del Bloc, d’un comptador dels dies, hores, minuts i segons que falten per arribar al 19 de març de 2015, el dia que compliré 65
Una bona amiga em felicita pels vuit anys de vida d’aquest Bloc i em pregunta si crec que arribaré també a celebrar un aniversari similar amb el meu compte a Twitter. Li demano una mica de temps per pensar-hi abans de respondre-li.De fet, m’imagino que, en el fons, el que em pregunta és si li auguro gaire futur a aquesta sèrie
Avui, diada del Puríssim Cor de Maria, de sant Quirze nen i santa Julita, la seva mare, màrtirs, de sant Ferriol, prevere i també màrtir, i Bloomsday a Dublin en honor a James Joyce i el seu immortal “Ulisses”, es compleixen vuit anys exactes del moment que vaig escriure i penjar la primera Totxana (vegeu-la
Dimecres 13 de juny, diada de Sant Antoni de Pàdua, franciscà virtuós, doctor en santedat i, sobretot, abnegat patró del noble gremi dels paletes. Per comptes d’estar al Palau de la Música Catalana acompanyant al pare Massot en l’acte de lliurament del Premi d’Honor (que és el que hauria hagut de fer) sóc a casa feinejant. Cap a les
Tal com vaig escriure aquí mateix el 3 de gener, cada dilluns de bon matí començo la setmana llegint l’article corresponent d’El Llibre de l’Any, de Vicenç Pagès, i després faig una piulada a Twitter explicant breument de què va per si a algú li vaga d’afegir-s’hi. El text d’aquesta setmana, però, em sembla tan adient
Comença a fer força goig, el racó de la meva biblioteca on hi aplego els números importants de la revista Enderrock. Em falta -pecat mortal!- el número 1 (maig-juny de 1993) però conservo, entre altres, el 91, especial dels 10 anys, el número 100, el 118, dedicat als millors concerts de la història, el 150, el 159, de
De tot el rebombori muntat a propòsit del claustre romànic del segle XII descobert recentment en una finca de Palamós hi ha una part que afecta a la família del primer propietari -relacionat amb els laboratoris Boehringer Mannheim– de la qual, a través d’alguns contactes particulars (i absolutament casuals), conec alguns detalls que ara no explicaré però que confirmen
Per circumstàncies que ara no vénen al cas m’ha arribat a les mans un estudi encara inèdit (per no gaire temps) de Guillermo Soler García de Oteyza sobre els grups de música moderna -aleshores se’ls denominava “conjunts”– sorgits a Barcelona durant la dècada dels 60. És a dir, gent que va arribar a enregistrar algun disc com Mustang, Sírex,
(Anys 1956-1962) Me’n recordo de quan anava al Tibidabo amb els pares i a l’entrada ens regalaven un exemplar del TBO. No era el número de la setmana en curs sinó que era un exemplar endarrerit, però amb això ni ens hi fixàvem: el TBO sempre era ben acollit a casa. Per demostrar que eren números
Aquest cap de setmana m’he cruspit un parell de novel·les d’allò més interessants. Per ordre cronològic de lectura, la primera es diu “Giorgione a Castell Margarit” (vegeu aquí) i l’ha escrita Frederic-Pau Verrié, historiador, museòleg, activista cultural, erudit, enamorat d’Itàlia i una llarga llista de devocions més que m’inclinen a definir-lo com un home del Renaixement, aquest Renaixement que