A part que tots plegats érem vuit anys més joves, és evident que entre la situació d’aleshores -els tímids inicis de la blogosfera- i l’actual hi ha diferències substancials i, creieu-me, no totes, ni de bon tros, en sentit desfavorable.
Al llarg d’aquests vuit anys he publicat exactament 2.191 apunts -que és tant com dir una mitjana de 23 al mes o de 5 a la setmana- a través dels quals un lector pacient pot fer-se un retrat molt exacte de com és l’individu que hi ha darrere de tots aquests textos. (n’hi ha més)
Avui, però, voldria aprofitar el pretext de l’aniversari per donar les gràcies a tots els meus lectors. Un col·lectiu que, si les estadístiques de MésVilaweb no em menteixen, genera cada dia una mitjana entre 1.500 i 1.600 visites a la meva pàgina. Una xifra modesta comparada amb els grans gurús de la blogosfera, no cal dir-ho, però que a mi m’omple d’orgull.
Es tracta d’un col·lectiu silent -mantinc desactivada l’opció d’inserir-hi comentaris, tot i que el meu correu el teniu a l’abast picant damunt el “jotajotai” de la capçalera de cada apunt- però del qual, tanmateix, en percebo l’existència. I en els darrers temps n’he tingut proves ben evidents.
N’han estat, per exemple, els nombrosos missatges de felicitació quan vaig anunciar que l’A. i jo havíem estat avis (vegeu aquí), els comentaris plens de complicitats d’alguns veterans del Tibidabo (vegeu aquí) o de seguidors de les meves recomanacions literàries de Sant Jordi (vegeu aquí). O, molt més cap aquí, les reaccions als meus articles sobre el número 200 de la revista “Enderrock” (vegeu aquí) i sobre les lectures d’estiu recomanades per Vicenç Pagès (vegeu aquí), un mèrit que, per cert, li correspon a ell i no a mi.
O les reaccions que han motivat dos dels meus darrers apunts. El primer és el de l’enquesta telefònica que em va fer el diari “El País” (vegeu-lo aquí) que ha divertit a molta gent i que, sorprenentment, ha impulsat a un lector a demanar-me que investigui en els simbolismes generats al voltant de la figura de sant Antoni de Pàdua, patró dels paletes.
El segon és el que vaig dedicar al claustre de Palamós (vegeu-lo aquí) que ha fet que el catedràtic de la Universitat de Girona que el va descobrir es posi en contacte amb mi per si puc aportar-li alguna dada sobre els primers propietaris.
En fi… no m’enrollo més que se’m gira molta feina aquest cap de setmana. Només vull reiterar el meu agraïment per la vostra fidelitat i pel fet que cada dia que passa em sento més acompanyat. Espero mantenir la torxa ben alta i que el resultat final us continuï interessant.
Gràcies, guapos!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!