Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Lectures d’estiu per a infants i joves: una proposta de Vicenç Pagès.
Tal com vaig escriure aquí mateix el 3 de gener, cada dilluns de bon matí començo la setmana llegint l’article corresponent d’El Llibre de l’Any, de Vicenç Pagès, i després faig una piulada a Twitter explicant breument de què va per si a algú li vaga d’afegir-s’hi.
El text d’aquesta setmana, però, em sembla tan adient de cara a la preparació de les lectures d’estiu per als infants i els joves de cada casa que no he resistit la temptació de copiar-lo íntegrament. Llegiu-lo de punta a punta i amb calma. Sense perdre cap detall. Començant per les tres primeres frases -impactants- i acabant per la pregunta -carregada de sentit comú- que clou el text. (n’hi ha més)
“Preparant l’estiu”
Vicenç Pagès
El Llibre de l’Any (Labutxaca, 2012)
Alguns analfabets es pensen que la lectura és intrínsecament positiva. Com que no llegeixen mai, estan convençuts que tots els llibres generen beneficis ètics i estètics. Però no és cert. Sovint una passejada, una pel·lícula, una conversa, resulten més plaents, i també més útils. Com que la majoria dels joves i infants no llegeixen gaire, hem de procurar que els pocs llibres que els cauen a les mans a l’estiu tinguin un cert interès. Doncs bé, per començar a preparar les lectures d’estiu aquí teniu una proposta garantida.
Els més petits poden començar amb “El llibre de la selva”, de Rudyard Kipling. No només fruiran de les aventures de Mowgli, sinó que seran iniciats en un valor essencial: sense una llei assumida, la llibertat no és possible. En la primera adolescència, no pot faltar “Peter Pan”, de J. M. Barrie, la millor aproximació que s’ha escrit mai a la por de crèixer i a l’aventura de fer-se gran. Un altre llibre que s’ha de poder trobar a totes les llars és “L’illa del tresor”, de Robert Louis Stevenson; en la seva singladura, Jim Hawkings coneix l’amistat, el poder, la falsedat, la mort i pràcticament totes les grans experiències tret de l’amor. Tampoc accedeix a aquest sentiment el protagonista de “Huckeleberry Finn”, de Mark Twain, un festival de compassió i d’humor, la primera gran novel·la escrita per un narrador col·loquial i aparentment maldestre. La novel·la sobre l’amor que recomano als adolescents és “Jane Eyre”, de Charlotte Brönte, que és alhora de formació, romàntica, psicològica i gòtica.
Malauradament, aquests “clàssics juvenils” tendeixen a ser substituïts per obres contemporànies més fades i fàcils de llegir, dotades d’una moralitat òbvia, però que sovint no tenen res a veure amb el que fins ara havíem considerat literatura. ¿Com ens ha d’estranyar que els adolescents no sàpiguen escriure si els llibres que els proposem llegir no estan a l’altura del que esperem que facin?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!