Totxanes, totxos i maons

Si teniu el costum de passejar per les Totxanes amb una certa assiduïtat segurament us haureu adonat de l’existència a la part superior dreta de la pantalla, just a l’alçada de la capçalera del Bloc, d’un comptador dels dies, hores, minuts i segons que falten per arribar al 19 de març de 2015, el dia que compliré 65 anys i que, per tant, em jubilaré.

Doncs bé, si llegiu aquest text el dia que toca -és a dir, el dijous 21 de juny de 2012- observareu que per arribar a la data somiada em faltaran exactament 1.000 dies. O, dit d’una altra manera, dos anys i nou mesos, dia amunt dia avall.  (n’hi ha més)

No serà pas un salt en el buit, el meu pas a la condició de jubilat (o a “classe passiva”, segons la terminologia oficial). En altres ocasions he deixat aquí mateix constància prou detallada de la gran quantitat de projectes que porto entre mans ja ara i que no abandonaré -ben al contrari- quan em toqui l’hora de deixar les meves obligacions laborals.

Tampoc és que abomini de la feina que faig ara i de la que he fet tota la vida. No em cansaré de dir que sóc molt afortunat de tenir un treball que em satisfà -més uns companys que no tenen preu- i que, a força d’anys de veterania, crec que desenvolupo amb uns nivells de competència bastant acceptables.

Hi ha, però, molts llibres per llegir, moltes músiques per escoltar, moltes batalletes per escriure i moltes experiències per conèixer en viu i en directe al costat de l’A. i de tota la família que justifiquen sobradament aquest desig de jubilar-me aviat i d’entrar en una nova etapa.

Per travessar aquella llinda em falta un miler de dies. Nou-cents noranta-nou a partir de demà quan el comptador perdrà un dígit i a poc a poc anirà apropant-me a la data dels 65…

… Tot això, és clar, si la situació política i econòmica es manté sense canvis que comportin un allargament d’aquest període d’espera, és clar.

Perquè, francament, m’emprenyaria moltíssim tornar a donar-li corda al comptador…