Chào ông Viêt Nam

Fa calor, un cel blau i clar, l’aire sembla net. He decidit anar a Gavà. La setmana vinent és l’aniversari de na F., 93 anys, una ‘gaspatxera’ de primer ordre, del Baix Maestrat, i a la que li agrada moltissim la mar. Sempre em deia que després d’un bany de mar, mai has de posar-te sota la dutxa; la sal et dona força i després de tot un mes a la mar, passes una tardor i un hivern sense problemes.
Na F. fa temps que no pot veure la mar. Doncs, passarem el matí a la platja!
El transport públic de Gavà-Centre fins a la platja funciona cada 20 minuts i a més està adaptat. Perfecte. La targeta T10 és vàlida. Fantàstic. Comença el viatge, curtet, no més de 20 minuts i atravessem poligons, centres comercials i … molts horts ! Passem per sobre l’autovía i arribem a l’Avinguda del Mar. Baixo. Vaig observant els problemes que puga tenir per la mobilitat de la cadira de rodes. Arribo a la platja !
Una mar blavíssima, la sorra fina i blanca, un passeig marítim bonic i ara he de cercar una  guingueta per poder seure i prendre alguna cosa i mirar la mar, l’horitzó, la platja, encara bonica, sense grans edificis ni hotels. Sí que vaig  veure en la llunyanía un edifici de color verd, apartaments, molt i molt lleig, construït en èpoques de la dictadura,  al bell mig d’una pineda preciosa davant mateix de la platja.
El passeig vora la mar és esplèndid; les bougainvilleas en tot el seu esplendor i els matolls naturals de voramar. Els pins de formes abstractes per la força del vent. La marinada és agradable i l’aigua cridant amb força per prendre el bany.

Tan sols el brogit dels avions en el seu descens per aterrar a l’aeroport trencava la tranquil.litat del moment, encara que per sort, la direcció del vent far minvar el soroll.

Torno a l’Avgda. d’Europa i espero l’autobus GA1 que em portarà a Gavà centre. Observo els rètols de restaurants i bars, i un em fa venir records … El Tropical. Però és que una de les parades és a La Pava, punt de referència per comprar pizzes !

Sí, podré fer aquest viatge curtet i bonic la propera setmana amb na F. i podrem petar la xerrada davant la mar, beure una Epidor i algun platet d’escopinyes, patates, olives o pà amb tomàquet. 

Com més mar, més vela. Es diu referint-se als qui no s’espanten  davant les dificultats, ans sembla que prenen més força i coratge. – Alcover-Moll –

Na F. mai s’ha espantat ….

La fotografía és de la platja de Gavà. 

La dona va dasaparèixer sobtadament el propassat mes de maig. No va avisar a la feina, ningú sabia on era, però una investigació estava ja en procés. Ahir es va trobar el cos esquarterat d’una dona en un bosquet a Rubí. Correspòn a la dona desapareguda de casa seva a Badalona. El presumpte assassí; el seu marit. Tenia sentència ferma d’al.lunyament. Els Mosssos l’han detingut.
Un nou acte de violència. Cruel i salvatge. Dos infants sense mare.
El meu condol més sincer i molta tristor, molta i la meva denúncia ferma i persistent.

Unes margarides en un llogaret rural a primeres hores del matí. 

Cinc mesos ja; els indígenes de l’Amazònia peruana no han deixat de protestar perque el govern del seu país , ha decidit donar llibertat total a les multinacionals per extreure  les riqueses de la terra on viuen i expoliar-ho tot. Suposo que els oferiran un ”lloc de treball”, salari baix, cap servei social i sobretot la seva vida, la seva cultura, el seu poble, deixarà de ser el que ha estat fins ara.
Aquests últims díes han tornat a la primera pàgina dels diaris perque l’exèrcit peruà ha invadit la zona i no se sap quantes persones han mort. He rebut un correu per donar difusió dels fets on expliquen com el govern col.labora sense miraments amb les corporacions petroleres i mineres.

Us deixo un enllaç. Podeu llegir ‘El Manifest de Bagua’ i saber alguna cosa més d’aquest nou genocidi i expoliació.

 http://www.alisupay.org/web/  
El nombre de morts entre els indígenes és molt nombrós, però la premsa ho amaga. Només mostren fotografíes dels soldats de l’exèrcit morts per els indígenes. Les manifestacions del senyor Alan Garcia no demostren en cap moment sensació de pau o de parlar amb els veritables propietaris d’aquelles terres, ens el contrari, vol fer creure que són terroristes, manipulats per forces estrangeres i que desitgen la ruïna del país.

La fotografia ens mostra el capellà de l’esglèsia de Bagua on es van refugiar els indígenes per fugir d’una mort segura. L’exèrcit els va trasl.ladar als seus pobles d’orígen com animals, tancats en camions entre reixes.

Llegeixo a El Punt aquest matí una notícia que m’ha deixat sense alè. Els mossos han detingut un veí de Santa Coloma de Gramanet, jove, de 28 anys que va llençar un gos, un cadell de raça boxer, de quatre mesos, des del seu pis. L’impacte va ser brutal i va morir a l’acte. Seguidament, un cop mort, fredament, sense un bri d’humanitat, amb violència, el va agafar i el va posar en una bossa i va llençar-lo al contenidor d’escombraries.
Un veí ho va veure tot i ho va denunciar als mossos. Sembla que la parella va discutir perque volien vendre el cadell ( tot són suposicions ), però el fet és que sense cap mirament el va llençar per matar-lo i ho va aconseguir ….
Ha estat detingut per els mossos acusat d’un delicte de maltractament greu d’animals domèstics. 
Quina societat més bèstia ! 

Molt bé per l’USAP . Campions ! Lou Planchot ja és a Perpinyà !

La meva felicitació més i més gran. Ha estat una gran festa catalana a Paris.
Una primavera plena d’èxits esportius, sens dubte.

La fotografia és d’aquesta tarda mateix a l’estadi Saint Denis de Paris. 

Encara no ha passat un mes. Trob a faltar les paraules, de na X., els seus comentaris, els seus apunts, els capítols de la Babalusa. Era ja el fet diari d’obrir el Vilaweb i llegir el que l’hidroavió apagafocs ens havia deixat.
Na Montserrat Abelló escriu :
Em pregunto si escriure és passió
o necessitat de sobreviure.
Per na X. eren les dues coses, passió i viure !
Es Colomer, aquest redol que tant estimava. El meu record. No oblido. 

Avui,  en una àrea de servei de l’autovia prop d’Abrera. El company sentimental de la dona ha comès aquest assassinat. Morta a ganivetades. Els mossos l’han arrestat d’immediat.
La meva denúncia més ferma, absoluta i el meu condol més sincer. Tristor, ràbia, impotència. Aquesta violència cruel no s’atura.

Un lliri  groc i bonic, en terres humides d’uns aiguamolls al nord del nostre país. 

 —  La ràdio xiscla
un cant desencaixat
i fendeix
la blanesa folla
d’aquest viure  —
–

Fragment ; Montserrat Abelló – 

Després de llegir l’apunt de l’amic blocaire Theoreia, ‘ Dos apunts sobre l’amor’, ací,
immediatament vaig pensar, recordar, els sentiments del primer amor. De vegades els sociòlegs i els psicòlegs extreuen unes informacions que defugen una mica dels que no tenim aquesta capacitat per endinsar-nos en les nostres emocions. No vol dir això que no siguin vàlides ! De fet, a temps passat, comprens moltes emocions i reaccions.
Però les emocions i els sentiments del primer amor, aquests no ens els poden furtar.
Hi ha una pel.lícula, esplèndida, meravellosa, d’un gran director italià Sergio Leone, on hi podem veure unes escenes del primer amor, com brolla en els sentiments de dos adolescents.
Són per a mí de les millors escenes que mai s’han vist en el cinema. N´hi han dues; la primera quan en Noodles s’enamora poc a poc mirant per el foradet a Debora com balla al so de la música ” Amapola” i la segona, la declaració d’amor, del primer amor, adolescent de Noodles i Debora. 
Podeu seguir llegint per veure el segon video.  

No cal dir que en aquesta escena la música del mestre Ennio Morricone es fonamental.
I com na Debora llegint un paràgraf de l’antic testament i parafrasejant amb les seves paraules per  expresar els seus sentiments per en Noodles ….  preciós !

Han estat uns minuts, però recomano de tornar a veure la pel.lcíula si ho desitgeu o podeu. Per cert, encara ara no ho tinc gens clar si en Max es llença realment al camió d’escombraries o tot és un somni de’n Noodles i si na Debora ha envellit. En Sergio Leone en sabia molt d’explicar històries reals i fictícies !

El propassat 20 de maig es va trobar el cos d’una dona en una fossa sèptica de la casa on vivía el presumpte assasí. Allí va aparèixer el cos mort d’una dona, jove, conductora d’autobús a l’illa de Tenerife. La família va denunciar la seva desaparició el dia 20 de març.
El presumpte homicida va declarar a la policia, ja que era el principal sospitós, per haver estat company sentimental de la dona.
Finalment ha confessat el seu crim, i ha estat detingut definitivament.
Novament, el meu sincer condol , tristor i denúncia, per aquesta violència que degoteja lentament, sense aturador. Aquesta vegada la notícia ha aparegut als diaris.
Primavera és el naixement de moltes flors en els boscs de muntanya i arreu. L’hivern, la foscor ha passat, no per a ella ni la seva família.
Aquest és el meu petit homenatge per aquesta dona morta per una violència irracional.